Arqueologia Clàssica
Codi: 106862 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2504611 Arqueologia | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Esther Rodrigo Requena
- Correu electrònic:
- esther.rodrigo@uab.cat
Equip docent
- Pau De Soto Cañamares
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No es contempla cap prerequisit
Objectius
Els objectius del segon curs (amb 60 crèdits de formació bàsica obligatòria) són dotar a l'estudiant d'una formació bàsica en arqueologia, història i altres disciplines socials, i que es familiaritzi amb matèries
històrico-arqueològiques que es desenvoluparan en cursos posteriors. L'assignatura té com a continguts l'exposició dels principis bàsics de la investigació històrico-arqueològica aplicada a l'àmbit del període clàssic,
entès com el període històric que abasta el món grec antic i el món romà. Es plantejaran les aportacions de les metodologies instrumentals i de les tècniques analítiques als debats historiogràfics que la disciplina ha
abordat. S'estudiaran els principals descobriments i els punts que han suscitat més controvèrsia de la investigació dels diferents períodes històrics. Els continguts inclouen les aportacions des dels diferents àmbits
de procedència de la informació i les proves empíriques des de les quals s'elaboren les hipòtesis.
Concretament, els objectius formatius de l'assignatura són:
1) Analitzar el camp de coneixement de l'arqueologia clàssica, des dels seus orígens fins el moment actual
2) Aportar a l'alumne una visió global de les matèries i camps que formen part del que avui dia anomenen
Arqueologia clàssica
3) Reflexionar sobre la vinculació tradicional de l'arqueologia clàssica amb d'altres disciplines (història de l'art,
arquitectura, arqueometria...)
4) Dotar l'alumnat de coneixements sobre les civilitzacions que s'identifiquen actualment amb l'Arqueologia
Clàssica, especialment Grècia i Roma.
Competències
- Contextualitzar i analitzar processos històrics.
- Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
Resultats d'aprenentatge
- CM12 (Competència) Reflexionar sobre les desigualtats per raó de sexe/gènere a partir de l'anàlisi històrica i arqueològica de les èpoques antiga i medieval, omeses per la documentació escrita però reconegudes en la cultura material i estudiades per l'arqueologia.
- KM19 (Coneixement) Conèixer els principals i diversos debats teòrics (epistemològic i ontològic) i metodològics en el context de l'estudi de les societats antigues i medievals.
- KM20 (Coneixement) Reconèixer i practicar classificacions bàsiques del registre arqueològic al laboratori amb col·leccions de peces procedents de jaciments arqueològics de l'antiguitat a l'època medieval.
- KM21 (Coneixement) Explicar els processos històrics antics i medievals des d'una perspectiva crítica i reflexiva, analitzant com l'evidència arqueològica pot qüestionar els marcs teòrics vigents.
- KM22 (Coneixement) Comprendre els processos de formació social en els períodes antic i medieval des de la diversitat (geogràfica, social i de gènere) per a construir relats històrics inclusius que evitin perspectives androcèntriques i eurocèntriques.
- SM21 (Habilitat) Desenvolupar un pensament crític i reflexiu arqueològic a partir de la inferència i la generació d'informació arqueològica antiga i medieval.
- SM22 (Habilitat) Plantejar la relació entre el registre arqueològic i els processos històrics de les èpoques antiga i medieval en el seu context i complexitat social respectius.
- SM23 (Habilitat) Implementar la reflexió i la proposta d'hipòtesis sobre societats antigues i medievals a partir del registre arqueològic obtingut en prospeccions i/o excavacions.
Continguts
BLOC 1. L'àmbit d'estudi de l'Arqueologia Clàssica des dels inicis fins el present
1.1. El concepte d'arqueologia clàssica: el món grecoromà
1.2. Marc geogràfic i temporal.Les fonts per a l'estudi del món clàssic: les restes materials i les fonts escrites
1.3. Perspectives actuals i el futur de l'Arqueologia Clàssica. L'exemple de L'Institut Català d'Arqueologia
Clàssica. La importància de les ciutats en època clàssica.
BLOC 2. Problemàtiques urbanes en el mon Grec
2.1 Les funcions de la polis grega i els elements bàsics de la seva estructura material - aparició de les ciutats
2.2 Les ciutats gregues a l'època arcaica.
2.3 Hipòdam de Milet i el desenvolupament de l'urbanisme funcional.
2.4 L'evolució de la ciutat en època hel·lenística. L'urbanisme monumental i l'expansió del model de ciutat
hipodàmica.
BLOC 3. Evolució de la ciutat en el romà
3.1 La ciutat romana: procés de formació, funcionalitat i elements bàsics
3.2 Pomerium i les necròpolis
3.3 Colònies i vies romanes
3.4 Ports mediterranis
3.5 L'evolució de la ciutat en època imperial. Les ciutats provincials
BLOC 4. L'ordenació de l'espai públic urbà i dels seus edificis.
4.1 L'agora i el forum com a espais per a la vida civil, administrativa i religiosa
4.2. Edificis i santuaris religiosos en el món grecorromà
4.3 Edificis i espais lúdics: el Teatre en el món grecorromà
4.3.1. L'hipòdrom grec versus Circ romà
4.3.2. L'especificitat de l'amfiteatre romà
BLOC 5. L'ordenació del territori en el món grecorromà
5.1. L'organització del territori en el món grec.
5.1.1 El cas de les fundacions colonials a Occident: Sicília, Magna Grècia i Golf de LLeó
5.1.2 Les fundacions colonials a la Mar Negra
5.2. L'organització del territori en el món romà. L'evolució dels models d'ordenació del territori:
La Península Itàlica i l'inici de les operacions cadastrals i planificació del territori
L'ordenació del territori a les províncies occidentals, l'organització de l'ager i de l'espai rural
5.3. La formació i ordenació d'una capital provincial a Occident: els exemples de Mérida i Narbona
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Activitats a l'aula | 32 | 1,28 | CM12, KM19, KM21, KM22, SM21, SM22, SM23 |
| Visita a un conjunt arqueològic: la ciutat clàssica (Empúries i Tarragona) | 10 | 0,4 | SM21, SM22, SM23 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutorització del treball i estudi de cas individual | 5 | 0,2 | CM12, KM19, KM20, KM21, SM21, SM22, SM23 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi dels materials de classe i lectures complementàries obligatòries | 35 | 1,4 | CM12, KM19, KM21, KM22, SM21, SM22, SM23 |
| Exercici de treball individual sobre un jaciment arqueològic del període clàssic | 35 | 1,4 | CM12, KM19, SM21, SM22 |
1. Formació dirigida dins de l'aula
S'oferiran exposicions teòriques per introduir i analitzar els aspectes més rellevants de l'arqueologia grega i romana. Aquests continguts es complementaran amb sessions de Power Point, imatges, quadres explicatius,
documentals i webs interactius. També es plantejaran exercicis (lectures, comentaris, anàlisi d'exemples, etc.) i es proposaran alguns debats. Algunes sessions encabiran les presentacions orals dels casos preparats per
l'alumnat, que s'acompanyaran de preguntes i valoracions amb la participació de l'estudiantat.
2. Visita arqueològica
El professorat de l'assignatura il·lustrarà en la visita de jaciments arqueològics clàssica de Catalunya els continguts exposats a l'aula i en ressaltarà les seves especificitats d'acord amb el context geogràfic i
històrico-arqueològic a què pertany.
3. Formació individual
Seguint les directrius exposades a l'aula, l'estudiant elaborarà els exercicis periòdics i prepararan un petit estudi de cas sobre un tema a escollir. Haurà de consultar bases de dades i catàlegs bibliogràfics. En
formularà els resultats en un document que lliuraran acompanyada de mapes, imatges i bibliografia. A l'aula s'indicaran els criteris d'elaboració.
Evidentment, l'estudiant haurà d'aprofundir i ampliar la matèria impartida fent ús de la bibliografia bàsica o recomanada per aclarir i ampliar els continguts del programa. Els dubtes o consultes els podrà adreçar al
professorat en l'horari d'atenció aldespatx o bé a través de l'espai virtual.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació
de l'assignatura/mòdul
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exercici de treball individual sobre un jaciment arqueològic del període clàssic | 30 | 26,5 | 1,06 | CM12, KM19, KM20, KM21, KM22, SM21, SM22, SM23 |
| Prova escrita A (Teoria) | 35 | 3,25 | 0,13 | CM12, KM19, KM21, KM22, SM21, SM22, SM23 |
| Prova escrita B (Teoria) | 35 | 3,25 | 0,13 | CM12, KM19, KM21, KM22, SM21, SM22, SM23 |
Aquesta assignatura/mòdul no preveu el sistema d'avaluació única.
1. Prova teòrica A (35%) - (Esther Rodrigo i Pau de Soto)
Sistema d'avaluació:
S'avaluaran els conceptes impartits a classe a partir d'una pregunta tipus tema - d'anàlisi i síntesi i,
opcionalment, també de reflexió crítica - a escollir entre dues opcions.
Es farà una tercera pregunta de definicions breus sobre els conceptes treballats a classe i de les lectures
obligatòries que els estudiants hauran de treballar de forma autònoma
2. Prova teòrica B (35%) - (Esther Rodrigo i Pau de Soto)
Sistema d'avaluació:
S'avaluaran els conceptes impartits a classe a partir d'una pregunta tipus tema - d'anàlisi i síntesi i,
opcionalment, també de reflexió crítica - a escollir entre dues opcions
Es farà una tercera pregunta de definicions breus sobre els conceptes treballats a classe i de les lectures
obligatòries que els estudiants hauran de treballar de forma autònoma
Es farà un prova sobre la geografia i cronologia del món antic
3. Treball de recerca bibliogràfica (30%): treball individual sobre una ciutat o jaciment d'època clàssica (santuaris, villae etc)
Condicions d'avaluació:
- Hi haurà una única convocatòria.
- La no realització d'un 10% o més de les activitats d'avaluació implicarà un no presentat.
- Si la nota d'una o més de les activitats d'avaluació és inferior al 5 sobre 10, no es farà mitja entre les
diferents activitats i no s'aprovarà l'assignatura.
- L'entrega amb retard de les activitats d'avaluació sense haver-ho consensuat prèviament amb el professorat
restarà un 10% de la nota per cada dia de retard.
*En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la
qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés
disciplinari ques'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació
d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
Bibliografia
GENERAL
AULT, Bradley A.; NEVETT, Lisa C. (2005) Ancient Greek Houses and Households. Chronological, Regional,
and Social Diversity. University of Pennsylvania Press, Philadelphia, 2005.
BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio; PARIBENI, Enrico (1976) L'arte dell'antichità classica. UTET Università,
1976.
BIERS, B.R.: The Archaeology of Greece. An Introduction. London 1980.
COPPA, M.: Storia dell'urbanistica dalle origini all'ellenismo. Turin, 1968.
COPPA, M.: Storia dell'urbanistica. L' età ellenistica. Turin, 1981.
FEVRIER, P.A.; FIXOT, M.; GOUDINEAU, Ch.; KRUTA, V.: Histoire de la France urbaine, 1. La ville antique
des origines au IXe. Siècle. Paris, 1981.
FRASER, P.M.: Cities of Alexander the Great. Oxford, 2003.
FUSTEL DE COULANGES, N.D.: La ciudad antigua. Barcelona, 1984. (Edicó de J. F. Yvars).
GATES, C.: Ancient cities. New York, 2003.
GRECO, E.; TORELLI, M.: Storia dell'urbanistica. Il mondo greco. Roma, 1983.
GRECO, E.: La città greca antica: istituzioni, società e forme urbane. Roma, 1999.
GROS, P.; TORELLI, M.: Storia dell'urbanistica. Il mondo romano. Bari, 1988. (Hi ha una edicíó revisada i
posada al dia, Bari, 2007)
GRECO, Emanuele; TORELLI, Mario: Storia dell'urbanistica. Il mondo greco. Roma - Bari 1983.
HOLTZMANN, Bernard: L'Acropole d'Athènes. Antiqua, Picard, París, 2003.
Hurwit, Jeffrey M.: The Athenian Acropolis: History, Mythology, and Archaeology from the Neolithic Era to the
Present. Cambridge: Cambridge
KOLB, F.: La ciudad en la antigüedad. Madrid, 1992.
Korka, E. et al. (eds.): Foreign Archaeological Schools in Greece, 160 Years, Hellenic Ministry of Culture.
Atenes.
LONIS, R.: La cité dans le monde grec: structures, fonctionement, contradictions. Paris, 2000. (Hi ha també
una edició en italià)
LOPEZ PAZ, P.: La ciudad romana ideal, 1 el territorio. Santiago de Compostela, 1994.
MacKENDRICK, Paul: The Greek Stones Speak. The Story of Archaeology in Greek Lands. W.E. Norton &
Company, New York - London 1981 (2a ed.)
MANSUELLI, G.A.: "La città romana nei primi secoli dell'impero. Tendenza dell'urbanistica". A Aufstieg und
Niedergang der Romischen Welt, II, 12. 1, Berlín, 1982, pp. 145-178.
MARTIN, R.: L'urbanisme dans la Grèce antique. Paris (2a. edició), 1974.
OWENS, E.J.: The city in the Greek and Roman world. Londres, 1991.
PELLETIER, A.: L'urbanisme romain sous l'Empire. Paris, 1982.
SOMMELLA, P.: Italia antica. L'urbanistica romana. Roma, 1989.
SNODGRASS, A.M.: Arqueología de Grecia: presente y futuro de una disciplina. Crítica Arqueología,
Barcelona 1990.
SPAWFORTH, Tony: Los templos griegos. Akal, Grandes Temas, Madrid, 2006.
WHITLEY, James: An Archaeology of Ancient Greece. Cambridge University Press, London. 2 001.
WARD PERKINS, J.B.: Cities of Ancient Greece and Italy: Planning in Classical Antiquity. London, 1974.
ZANKER, P.: Pompei. Società, immagini urbane e forme dell'abitare. Torino,1993.
Bibliografia general sobre protohistòria de la Mediterrània
AUBET, M.E. (2007): Comercio y colonialismo en el Próximo Oriente antiguo; los antecedentes coloniales del
III y II milenio aC. Bellaterra Arqueología. Barcelona.
AUBET, M.E. (1994): Tiro y las colonias fenicias de occidente. Ed. Crítica. Barcelona.
BLÁZQUEZ, J.M., ALVAR, J., WAGNER, C.G. (1999): Fenicios y cartagineses en el Mediterráneo. Ed.
BLÁZQUEZ, J.M., ALVAR, J., WAGNER, C.G. (1999): Fenicios y cartagineses en el Mediterráneo. Ed.
Cátedra. Historia/serie menor. Madrid.
FRENCH, E. (2005): Micenas, capital de Agamenón. Bellaterra Arqueología, Barcelona.
CASTLEDEN, R. (2005): Mycenaeans. Routledge. London.
CRISTOFANI, M. (Ed.) (2000): Etruschi, una nuova immagine. Giunti Ed. Firenze.
BOARDMAN, John (1973): Los griegos en ultramar; comercio y expansión colonial antes de la era clásica.
Alianza Editorial. Madrid.
DOMINGUEZ MONEDERO, A (1993): La polis y la expansión colonial griega. siglos VII y VI aC. Colección
Historia Universal Antigua, 6, Editorial Síntesis. Madrid.
AA.VV (1995): Sur les pas des grecs en occident (hommages à André Nickels). Études Massaliètes, 4.
FRANKENSTEIN, Susan (1997): Arqueología del colonialismo: el impacto fenicio y griego en el sur de la
Península Ibérica y el suroeste de Alemania. Editorial Crítica. Barcelona.
PALLOTINO, M. (1987): Etruscologia. Ed. Hoepli. Milano.
PY, M. (1993): Les gaulois du midi; de la fin de l'age du bronze à la conquete romaine. Hachette Ed.
WOLF, E.R. (1987): Europa y la gente sin historia. Fondo de Cultura Económica. México.
Aprovisionament d'aigua
Angelakis, A.N. and Spyridakis, S.V. (1996). The status of water resources in Minoan times: A preliminary
study. In Diachronic Climatic Impacts on Water Resources with Emphasis on Mediterranean Region,
Buffet, B. and Evrard, R. (1950). L'Eau Potable a Travers Les Ages, Editions Soledi, Liege, Belgium.
Burés, L. (1998) Les estructures hidràuliques a la ciutat antiga: l'exemple d'Empúries. Monografies
Empuritanes 10. Barcelona.
Camp, J.McK (1977) The water suplí of Ancient Athens from 3000 to 86 BC. Princeton (PhD Thesis)
Crouch, D.P. (1993) Water Management in ancient Greek cities. New York.
Evans, H.B. (1994). Water Distribution in Ancient Rome: The Evidence of Frontius, University of Michigan
Press, Ann Arbor, USA.
Haan, N.; Jansen, G. (eds.) (2001) Cura Aquarum in Campania. Leiden.
Hodge, A.T. (1992). Roman Aqueducts and Water Supply, Gerald Duckworth & Co., Ltd., London, USA.
Jansen, G. (ed)(2000) Cura Aquarum in Sicilia. Leiden.
Jansen, G.C.M. (2001). "Water pipe systems in the houses of Pompeii". In Water Use and Hydraulics in the
Roman City, Koloski-Ostrow, A.O. (Ed.), Archaelogical Institute of America, Colloquia and Conference Papers,
No. 3. Kendall/Hunt Publishing Company, Dubuque, USA.
Malissard, A. (1996) Los romanos y el agua. Barcelona.
Evacuació i gestió de de residus
Burés, L. (1998) Les estructures hidrauliques a la ciutat antiga: l'exemple d'Empúries. Barcelona.
Carreras, C. (1998) "Els abocadors en el món romà: el cas de Londinium i Barcino". Pyrenae 29, pp.147-160.
Carver, M.O.H. (1987) "The nature of the urban deposits". En J.Schofield i R.Leech (eds) Urban archaeology in
Britain. CBA 61. London, pp.9-26.
Cordier, P. (2003) "Les mots pour le dire: le vocabularie des rebuts et leurs représentations". En P.Ballet,
P.Cordier y N.Diuedonné-Glad (dir.) Le ville et ses déchets dans le monde romain: rebuts et recyclages. Actes
du Colloque de Poitiers, 2002, Montagnac, pp.19-26.
Hobson, B. (2009) Latrinae et foricae. Toilets in the Roman World. London.
Hoffman, M.A. (1974) "The social context of trash disposal in an Early Dynastic Egyptian town". American
Antiquity 39, pp.35-50.
Jansen, G. (1991) "Water systems and sanitation in the houses of Herculaneum". Mededelingen van het
Nederlands Instituut te Rome, 50, pp.145-166.
Jansen, G. (1999) "Systems for the disposal of waste and excreta in Roman cities. The situation in Pompeii,
Herculaneum and Ostia". En X.Dupré y J.A.Remolà (eds.) Sordes Urbis. La eliminación de residuos en la
ciudad romana. Roma, pp.37-49.
Martin Bueno, M.; Reklaityte, I.; Sáenz, J.C.; Uribe, P. (2007) "Baños y letrinas en el mundo romano: el caso
del Balneum de la Domus 1 del barrio de las termas de Bilbilis". Zephyrus 60, 221-239.
Rathje, W.L. (1974) "The garbage project: a new way of looking at the problems of archaeology". Archaeology
27.4, pp.236-241.
Rathje, W.L.; Murphy, C. (1993) Rubbish: the archaeology of garbage. New York.
Rathje, W.L.; McCarthy, M. (1977) "Recycling and variability in contemporary garbage". En S.South (ed)
Research strategies in historical archaeology. London, pp.261-286.
Rodríguez Almeida, E. (1984) Il Monte Testaccio. Rome.
Scobie, A. (1986) "Slums, sanitation and mortality in the Roman world". Klio 68, pp.399-435.
Poliorcètica
Adam, J.P.(1982) L'architecture militaire grecque. Paris.
Forde-Johnston, P. (1977) Hadrian's Wall, London.
Johnson, A. (1983) Roman Forts, London, 1983.
Lawrence, A.W. (1979) Greek aims in fortification.
Tsangadas, B.C.P. (1980) The Fortifications and Defense of Constantinople, New York.
Winter, F. E. (1971) Greek Fortifications. Toronto
Arqueologia funerària
Ferdière, A. (ed.)(1993) Monde des morts, monde des vivants en Gaule rurale. Actes du Colloque Archea/Ager
(Orleans)
Galliou, P. (1989) Les tombes romaines d'Armorique. Essai de sociologie et d'économie de la mort. DAF 17,
Paris.
Garland, R. (1985) The Greek Way of Death. Ithaca: Cornell University Press.
Hinard, F. (ed.) (1995) La mort au quotidien dan le monde romain. Act. Collo. Paris.
Kurtz, D.C.; Boardman, J. (1971) Greek Burial Custom, Ithaca
Morris, I. (1992) Death ritual and social structures in classical antiquity. London.
Oakley, J. (2005) Picturing death in Classical Athens.
Pearce, J. (ed.)(1997) Roman burial practice in context. Oxford.
Philpott, R.A. (1991) Burial practice in Roman Britain. BAR Brit.Ser. 219. Oxford.
Prieur, J. (1986) La mort dans l'Antiquité romaine. Ouest France.
Reece, R. (ed.)(1997) Burial in the Roman world. CBA Res.Rep. 22. London.
Vaquerizo, D. (coord.)(1991) Arqueología de la muerte. Metodología y perspectivas actuales. Córdoba
Vaquerizo, D. (coord.)(2001) Funus cordobensium. Costumbres funerariasen la Córdoba romana. Córdoba
Vaquerizo, D. (2010) Necrópolis urbanas en Baetica. ICAC Documenta, Tarragona.
Temples i santuaris
Alcock, S.; Osborne, R. (eds.)(1994) Placing the Gods: Sanctuaries and Sacred Space in Ancient Greece.
Oxford.
Ashmole, B. (1972) Architect and sculptor in Classical Greece. London.
Scully, V. (1979) The Earth, the Temple and the Gods. Greek Sacred Architecture. London.
Spawforth, T. (2006) The complete Greek temples. London.
Wilson Jones, M. (2000) Principles of Roman architecture. New Haven.
Wright, G.R.H. (2000) Ancient building technology. 1. Historical Background. Boston.
Programari
No cal cap programari específic
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PCAM) Pràctiques de camp | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PCAM) Pràctiques de camp | 2 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |