Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2504604 Ciències Ambientals | FB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No hi ha prerequisits.
L’objectiu bàsic d’aquesta assignatura és proporcionar un coneixement adequat de les principals eines i conceptes que des de les ciències socials s’han formulat per a l’estudi del medi ambient i les relacions entre l’esser humà i el medi.
El fet de ser una assignatura de primer curs fa que tingui una vocació introductòria i, per tant, els temes es focalitzaran en un volum reduït de conceptes bàsics però imprescindibles per a continuar la formació posterior.
En concret es tractara la història i l’evolució recent dels moviments socials ambientalistes. S’introduiran els principals models teòrics per a explicar les relacions entre medi ambient i societat, amb especial èmfasi en l’anàlisi dels conflictes socioambientals.
Es farà una anàlisi de les diferents perspectives d’estudi de la percepció social del risc i les seves implicacions en termes polítics, socials i culturals.
1. Relacions naturalesa / societat
La dualitat Societat-Natura: una perspectiva antropològica
El sistema econòmic i els 'recursos' naturals
El diàleg entre les Ciències Socials i les Ciències Naturals
Vectors ambientals: aigua, energia, residus, alimentació, biodiversitat, territori i urbanisme, qualitat de l'aire i canvi climàtic (aquests vectors aniran apareixent també en la resta d'apartats del programa)
2. Preocupacions ambientals contemporànies
Orígens i evolució. Diferents interpretacions teòriques (causes basades en la tecnologia, en la economia, en la política, en les institucions, construccionisme social, etc.).
Explicacions ecològiques: Escola de Chicago (Park, Burgess, etc.); Model POET (Duncan); Model HEP-NEP (Catton & Dunlap), etc.
Explicacions des de l'economia política: Model Roda de la producció (Schnaiberg); Segona contradicció del capitalisme (O'Connor); Ecologisme popular (Martínez-Alier); Societat del Risc (Beck), etc.
Del debat de la Modernització Ecològica (Mol i Spargaaren) i les alternatives: decreixement (Kallis, D'Alisa), iniciatives de transició (Del Río, Hobkins), colapsisme (Riechmann, Turiel), ecosocialisme (Sempere), etc.
Ecofeminismes i ecologia queer.
3. Riscos ambientals i tecnològics
Concepte de risc i les seves implicacions socials i polítiques. Les dimensions socials del risc.
Percepció social dels riscos ambientals i tecnològics: Diferents perspectives (psicomètriques, culturals, institucionals, etc.).
Conflictes ambientals: Models d'anàlisi de l'estructura dels conflictes.
4. Moviments socials i medi ambient
Els orígens de la mobilització socioambiental: El conservacionisme i l'ambientalisme obrer.
L'increment (de la percepció) dels riscos ambientals i el nou ecologisme (o ecologisme polític).
Altres moviments socials (naturisme, etc.) i evolució contemporània (plataformes, etc.). Els nous moviments pel clima.
5. Polítiques ambientals
Modernització ecològica i desenvolupament sostenible
Governança ambiental i el principi de precaució
Decreixement i transicions vers la sostenibilitat
La transició ecosocial a partir de l’emergència climàtica
6. Qüestions transversals
Sociologia de la salut
Sociologia urbana i del territori
Sociologia de l'energia
Sociologia del sistema agroalimentari
Sociologia del canvi climàtic
Sociologia dels residus
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 38 | 1,52 | |
Problemes d'aula | 12 | 0,48 | |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 12 | 0,48 | |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi | 65 | 2,6 | |
Resolució de problemes | 23 | 0,92 |
El professorat realitzarà una exposició dels principals conceptes i propostes teòriques en cada unitat d’estudi, així mateix s’explicaran casos concrets que exemplifiquin els diferents conceptes estudiats.
Es pretén fomentar el debat/discussió sobre els temes tractats.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen | 60% | 0 | 0 | CM09, CM10, CM11, CM12, KM16, KM17, KM18, KM19, SM17, SM18 |
Treball | 40% | 0 | 0 | CM09, CM10, CM11, CM12, KM16, KM17, KM18, KM19, SM17, SM18 |
AVALUACIÓ
L'avaluació consistirà en:
a) PART TEÒRICA: 60% del total de la nota. Examen escrit sobre els continguts del programa.
b) ESTUDI DE CAS: 40% del total de la nota. Anàlisi en grup d'un conflicte socioambiental.
La qualificació de l’estudiant serà la mitjana ponderada de les dues activitats anteriors. Per aprovar l'assignatura, cal obtenir una nota mínima de 5 en totes dues evidències.
Si l'alumne només ha estat avaluat com a màxim d'un 25% de les proves i abandona, la qualificació final serà de NO AVALUABLE.
Recuperació
Si la nota de l'examen no arriba a 5, l’estudiant té una altra oportunitat de superar l’assignatura mitjançant l’examen de recuperació que se celebrarà en la data que fixi la coordinació de la titulació.
En aquesta prova es podrà recuperar el 60% de la nota corresponent a la teoria.
En cas de suspendre l'assignatura per no haver aprovat l'estudi de cas, l'equip docent podrà habilitar un mecanisme de recuperació d'aquesta part de la nota.
Avaluació única
L’alumnat que s’hagi acollit a la modalitat d’avaluació única haurà de realitzar una prova final que consistirà en un examen de teoria on haurà de desenvolupar un tema i haurà de respondre a una sèrie de qüestions curtes.
Seguidament haurà de fer una lliurar un treball on haurà de resoldre unestudi de cas semblantals que s’han treballat a lessessions de Pràctiques d’Aula.
La qualificació de l’estudiant serà la mitjana ponderada de les dues activitats anteriors, on l’examen de teoria suposarà el 60% de la nota i l'estudi de cas el 40%.
Si la nota final no arriba a 5, l’estudiant té una altra oportunitat de superar l’assignatura mitjançant l’examen de recuperació que se celebrarà en la data que fixi la coordinació de la titulació.
En aquesta prova es podrà recuperar el 60% de la nota corresponent a la teoria. En cas de suspendre l'assignatura per no haver aprovat l'estudi de cas, l'equip docent podrà habilitar un mecanisme de recuperació d'aquesta part de la nota.
ALISA, G. d' ET AL (eds) (2015) Decrecimiento. Vocabulario para una nueva era, Barcelona, Icaria
ASOCIACIÓN TOUDA (2013), Entrevista a Dennis Meadows, recuperada a: https://www.asociacion-touda.org/2013/04/30/dennis-meadows-no-hay-nada-que-podamos-hacer/
BECK, U. (2002), “De la sociedad industrial a la sociedad del riesgo: cuestiones de supervivencia, estructura social e ilustración ecológica”, a: La sociedad del riesgo global, Madrid, Siglo XXI, pp. 75-112.
BECK, U. (2009) The World at Risk, Cambridge, Polity Press.
BELL, M. M. (2009) An Invitation to Environmental Sociology. California. Pine Forge Press.
COMMONER, B. (1992), “En guerra con el planeta”, a En paz con el planeta, Barcelona, Crítica, pp. 11-23.
DUNLAP, R.E.; BUTTEL, F.H.; DICKENS, P.; GIJSWITJ, A. (2002) Sociological Theory and the Environment. Classical Foundations, Contemporary Insights. Lanhan: Rowman & Littlefield Publishers.
ESPLUGA, J.; RUSCHEINSKY, A.; PRADES, A. (2018). “El concepto de riesgo y su aplicación al análisis de conflictos socioambientales”. A: A. Vallejos-Romero; J. Valencia Hernández & A. Boso (eds.) Riesgos, Gobernanza y Conflictos Socioambientales. Temuco (Chile): Ediciones Universidad de La Frontera. P. 69-90.
GARCIA, E. (2004), Medio ambiente y sociedad. La civilización industrial y loslímites del planeta. Madrid: Alianza.
HARARI, Y.N. (2018). 21 lliçons per al segle XXI, Barcelona: Edicions 62.
HERRERO, Y. (2016)."Prólogo ala edición española: ecofeminismo, más necesario que nunca", a MIES, M.; SHIVA, V., Ecofeminismo, Barcelona, Icaria, pp.7-10.
IRWIN, A. (2001) Sociologyand the Environment. Oxford. Polity Press.
LATOUCHE, S. (2008, original francès 2006), La apuesta por el decrecimiento. ¿Cómo salir del imaginario dominante?, Barcelona, Icaria.
LEMKOW, L. (2002), Sociología ambiental. Barcelona: Icària.
LÓPEZ CEREZO, J.A.; LUJÁN, J.L. (2000) Ciencia y política del riesgo. Madrid: Alianza.
MARTÍNEZ ALIER, J.; OLIVERES, A. (2005), ¿Quién debe a quién? Deuda ecológica y deuda externa, Barcelona, Icaria.
MONTAGUT, X.; DOGLIOTTI, F. (2006), Alimentos globalizados. Soberanía alimentaria y comercio justo, Barcelona, Icaria.
REDCLIFT, M and Benton, T. (1994) Social Theory and the Global Environment. London. Routledge.
RICH, N. (2020). Perdiendo la Tierra: la década en que podríamos haber detenido el cambio climático, Madrid: Capitán Swing.
RIECHMANN, J. & FERNÁNDEZ BUEY, F. (1994). “Ecologismo, proteccionismo, ambientalismo: una aproximación histórica”. Cap. 3 de: Redes que dan libertad. Introducción a los nuevos movimientos sociales. Barcelona: Paidós. Pàgs. 103-116.
SCHNAIBERG, A. (1998). "Politizando la rueda de producción: Los programas de reciclaje de residuos sólidos en Estados Unidos”, Revista Internacional de Sociología, 19-20, pp. 181-222.
SCHNAIBERG, A. and Gould, K. A. (1994) Environment and Society. The Enduring Conflict. Caldwell. The blackburn Press.
SEMPERE, J.; RIECHMANN, J. (2000), Sociología y medio ambiente. Madrid: Síntesis.
SHIVA, V. (2001), Biopiratería. El saqueo de la naturaleza y el conocimiento, Barcelona, Icaria.
STIGLITZ, J.E. (2007, orig. Inglés 2002), El malestar en la globalización, Barcelona, Punto deLectura.
TAMAMES, R. (1995), Ecología y desarrollo sostenible. La polémica sobre los límites del crecimiento, Madrid, Alianza.
VARGAS, M. (coord) (2009), Agrocombustibles ¿otro negocio es posible?, Barcelona, Icaria.
WILSON, E.O. (2012). La conquista social de la Tierra, Barcelona: Debate.
L'assignatura no utilitza programari específic.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | tarda |
(PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Català | primer quadrimestre | tarda |
(TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | tarda |