Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2502442 Medicina | OT | 3 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Competències bàsiques en Biologia Cel·lular, Bioquímica i Biologia Molecular, Anatomia i Fisiologia, és convenient un coneixement suficient sobre les bases psicològiques dels estats de salut i malaltia, així com un nivell adequat de coneixements en comunicació interpersonal.
Es tracta d'una assignatura optativa que es pot cursar a partir del segon curs i que té com a objectiu general que l'estudiant es familiaritzi amb la pràctica professional en context real, incorporat a les activitats d'un servei hospitalari, o un laboratori assistencial o equip de recerca, realitzant tasques pròpies de forma supervisada. Les estades de pràctiques s'han de realitzar en l'àmbit de la Unitat Docent on l´alumne estigui matriculat.
L'estudiant pot escollir en quin servei o laboratori es vol incorporar en funció de la disponibilitat. Es contemplen tres contextos:
Àrea clínica
Pràctiques en qualsevol dels serveis clínics hospitalaris
Durant la pràctica l'alumne observarà: - Aspectes generals de la relació clínica i dels conceptes de salut i malaltia. - Metodologia assistencial. - Etiologia, fisiopatologia, semiologia i propedèutica clínica, grans síndromes i manifestacions de les malalties, - Procediments diagnòstics i terapèutics de les malalties més freqüents - Exploració Funcional dels diferents aparells i sistemes. - Utilització de les tècniques pròpies del Centre o Servei - Acte quirúrgic. Control de les conseqüències de la cirurgia. - Síndromes mèdiques i quirúrgiques.
La vivència clínica es pot completar amb l'assistència a sessions clíniques assistencials, sessions de tancament d'històries, de registre de casos, de mortalitat, clínico-patològiques, bibliogràfiques, sessions de formació continuada específiques, o d'altres que el servei tingui programades.
Àrea de Laboratoris i d'altres Serveis Centrals
Pràctiques en servei de laboratori clínic (bioquímica, hematologia, immunologia, microbiologia, anatomia patològica o farmacologia) o de radiodiagnòstic o medicina nuclear. En el cas dels laboratoris clínics l'alumne rotarà pels diferents laboratoris i seccions amb l'objectiu de conèixer: quins són els biomarcadors més utilitzats en el diagnòstic clínic i en quines patologies o
situacions son d'utilitat, les particularitats de les àrees de resposta ràpida i, finalment, els criteris d'interpretació dels resultats analítics per certificar la seva validesa. Durant l'estada l'alumne assistirà a les sessions científiques del servei en el què s'integri.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
PRÀCTIQUES CLÍNIQUES ASSISTENCIALS (PCAh) | 15 | 0,6 | 2, 7, 11, 14, 18, 16, 30, 32, 8, 40 |
Tipus: Autònomes | |||
ELABORACIÓ DE TREBALLS / ESTUDI PERSONAL / LECTURA D'ARTICLES / INFORMES D'INTERÈS | 59 | 2,36 | 2, 7, 11, 14, 18, 16, 30, 32, 8, 40 |
Tipologia docent: Pràctiques clíniques assistencials
L'estudiant s'incorpora a les activitats d'un servei o laboratori durant una setmana (5 dies), 3 hores al dia, per observar i/o realitzar tasques assistencials, de formació o de recerca de forma supervisada. Durant l'estada registrarà l'activitat realitzada per poder completar el port foli resum de l'estada. Aquest resum, conjuntament amb l'opinió del tutor de l'estada programada, seran la base de l'avaluació
Aquesta Guia descriu el marc, continguts, metodologia i normes generals de l'assignatura, d'acord amb el pla d'estudis vigent. L'organització final de l'assignatura pel que fa al nombre i mida de grups, distribució en el calendari i dates d'exàmens, criteris específics d'avaluació i revisió d'exàmens, es concretaran a cada una de les Unitats Docents Hospitalàries UDH, que ho explicitaran a través de les seves pàgines web, un dia programat o el primer dia de classe de cada assignatura, a través del professors responsables de l'assignatura a les UDH.
Departament(s) responsable(s): Multidepartamental (departaments clínics)
Ciències Morfològiques; Cirurgia; Farmacologia Terapèutica i Toxicologia; Medicina; Pediatria, Obstetrícia, Ginecologia i Medicina Preventiva i Salut Pública; Psiquiatria i Medicina Legal; Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia; Bioquímica i Biologia Molecular; Genètica i Microbiologia
Els professors designats com a responsables de l'assignatura a nivell de Facultat del grau de Medicina i a cadascuna de les de les UDH els coordinador del 4r curs corresponent. Pel curs actual són els professors següents:
Responsable de Facultat:
Hèctor Corominas hcorominas@santpau.cat
Manel Armengol. marmengol@vhebron.net
Responsables UDH
UD Sant Pau: Hèctor Corominas. hcorominas@santpau.cat
UD Vall d’Hebron: Manel Armengol. marmengol@vhebron.net
UD Germans Trias i Pujol: David Parès. dapares@gmail.com
UD Taulí: Caridad Pontes. cpontesg@gmail.com. Xavier Serra Aracil . jserraa@tauli.cat; xserraa@gmail.com
Funcionament
Per alumnes de les Unitats Docents Hospitalàries (3r curs o superior):
1. L'alumne interessat ha de buscar pels seus propis medis un tutor (ha de ser un professor de la UAB) i un servei de l´hospital mèdic, quirúrgic o de laboratori on desenvolupar l'activitat, que ha de tenir una duració mínima de 15 hores, estar fora d'horari lectiu i ser diferent a les pràctiques realitzades a les assignatures de pla d'estudis..
2. L'alumne lliurarà al tutor una proposta d'activitat (utilitzar el full específic) on es farà constar el contingut de la mateixa i el seu vist-i-plau. La sol·licitud omplerta s'ha de lliurar a la Gestió acadèmica i punt d'informació per tal que el responsable d'assignatura a la Unitat Docent doni el vist-i-plau a l'activitat.
3. Una vegada autoritzada, la Gestió Acadèmica us farà arribar l'autorització i el full de resum de l'activitat i de qualificació.
4. A la finalització del període d'estada l'alumne aconseguirà la qualificació de l'activitat que ha dut a terme, amb signatura del professor responsable.
5. L'alumne ha de portar el document (proposta, resum i qualificació) a la Gestió acadèmica i punt d'informació per sol·licitar el reconeixement dels crèdits segons el procediment habitual.
Excepcionalment i segons criteri del professorat responsable, els recursos disponibles i la situació sanitària de cada moment a les diferents Unitats Docents, part dels continguts corresponents a les lliçons teòriques, pràctiques i seminaris podran ser impartits de forma presencial o virtual.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència i participació activa | 50% | 0,5 | 0,02 | 1, 6, 2, 5, 3, 4, 43, 42, 44, 27, 7, 10, 11, 12, 9, 41, 13, 14, 20, 18, 15, 16, 19, 17, 22, 21, 23, 24, 26, 25, 33, 30, 29, 28, 34, 32, 35, 31, 36, 38, 37, 39, 8, 40 |
Redacció d'un informe d'activitat | 50% | 0,5 | 0,02 | 11, 40 |
Durant l'estada programada, l'alumne registrarà les vivències clíniques més significatives i resumirà el contingut de les sessions en les que ha participat. Aquesta documentació serà lliurada al final de la estada al tutor de la mateixa i constituirà la base de la seva avaluació. Els alumnes seran informats a l'inici de curs del procediment que hauran de seguir per lliurar la documentació. El registre d'activitats inclou el resum de la vivència clínica, de totes les tasques que ha realitzat i de les sessions en les que ha participat. El tutor responsable de l'alumne farà el seguiment diari del compliment dels objectius programats.
Per superar l'assignatura l'alumne ha d'haver assistit com a mínim a un 80% de les activitats programades, tenir una avaluació positiva del tutor i superat l'avaluació del document de registre d'activitats en el cas dels serveis hospitalaris.
Els estudiants que no realitzin les proves d'avaluació seran considerats com No avaluats exhaurint els drets a la matrícula de l'assignatura.
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
Paulman P, Taylor RBBB, Paulman AA, Nasir LS, eds. Family Medicine, Principles and Practice. New York: Springer; 2017.
Chi J, Hosamani P. Is it Time to Re-Examine the Physical Exam? J Hosp Med. 2018 Jun;13(6):433-434. doi: 10.12788/jhm.2991.
Hirschtick RE. The Quick Physical Exam. JAMA. 2016 Oct 4;316(13):1363-1364. doi: 10.1001/jama.2016.8182.
Artandi M, Norcini J, Garibaldi B, Thadaney Israni S, Kugler J, Kumar A, Russell S. Improving the physical exam: a new assessment and evaluation tool for physical examination skills. Diagnosis (Berl). 2022 Mar 17;9(3):393-397. doi: 10.1515/dx-2022-0014.
Littlewood S, Ypinazar V, Margolis SA, Scherpbier A, Spencer J, Dornan T. Early practical experience and the social responsiveness of clinical education: systematic review. BMJ. 2005;331:387-91.
Schrager, S. (2020). Managing a telephone encounter: Five tips for effective communication. Family Practice Management, 27(3), 1.
Silverman, J., Kurtz, S., & Draper, J. (2013). Skills for communicating with patients (3 ed.). Radcliffe Publishing.
Lu AD, Veet CA, Aljundi O, Whitaker E, Smith WB 2nd, Smith JE. A Systematic Review of Physical Examination Components Adapted for Telemedicine. Telemed J E Health. 2022 Dec;28(12):1764-1785.
Seki SM, DeGeorge KC, Plews-Ogan ML, Parsons AS. Physical exam: where's the evidence? A medical student's experience. Fam Med Community Health. 2020 Mar 10;8(1):e000284.
No hi ha programari recomanat
La informació sobre els idiomes d’impartició de la docència es pot consultar a l’apartat de CONTINGUTS de la guia.