Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2504211 Llengua i Literatura Espanyoles | OT | 3 |
2504211 Llengua i Literatura Espanyoles | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Tenint en compte que l'estudiant ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica i les obligatòries, haver adquirit les competències bàsiques, haurà de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit.
En el cas de expressió escrita, s'entén que l'estudiant redacta paràgrafs amb contingut ple. Es tindran en compte, obviament, les faltes d'ortografia, la puntuació i l'estructura del discurs. Les faltes descomptaran 0,25 punts cadascuna.
Les activitats pràctiques i treballs presentats a l'assignatura hauran de ser originals i no s'admetrà, sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol soport. L'estudiant haurà d'explicitar convenientment, segons els usos de la documentació bibliogràfica, l'autoria de totes les cites i l'ús de materials aliens. L'eventual presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen comportarà automàticament la qualificació de suspens (0).
Es considera també que l'estudiant coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. Així i tot, podrà aplicar les normes específiques que puguin indicar les professores de l'assignatura, si així ho creuen necessari.
Entre els objetius formatius bàsics es pretén que l'estudiant adquireixi les eines metodològiques necessàries per a l'estudi del lèxic i la fraseologia. En finalitzar el curs, l'estudiant serà capaç de
Part I. Lexicologia de l'espanyol
1. Conceptes i qüestions fonamentals. Recursos i eines per a l'estudi del lèxic: els diccionaris, els corpus i altres materials.
2. Formació, estructura i evolució del lèxic de l’espanyol: fons patrimonial, manlleus, paraules generades per regles de formació, canvi semàntic.
Part II. Fraseologia de l'espanyol
3. Els límits de la fraseologia i la seva relació amb la lexicologia. Les unitats fraseològiques i les seves característiques. Variabilitat fraseològica.
4. La fraseografia de l'espanyol. Tractament dels fraseologismes en els diccionaris generals i fraseològics. Obres fraseogràfiques i les seves característiques. La forma citativa. Evolució dels diccionaris fraseològics: del paper al format electrònic.
5. Fraseologia i semàntica. Significat literal i significat translatici. Semàntica cognitiva: evolució del significat i mecanismes de canvi.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Clases magistrals, seminaris i pràctiques | 52,5 | 2,1 | |
Tipus: Supervisades | |||
Avaluació | 7,5 | 0,3 | |
Tutories i atenció personalitzada | 15 | 0,6 | |
Tipus: Autònomes | |||
Elaboració de treballs i resolució d'exercicis | 25 | 1 | |
Lectures i estudi dels continguts del curs | 50 | 2 |
L'aprenentatge d'aquesta assignatura per part de l'alumnat es distribueix de la següent manera:
|
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
1. Prova de lexicologia (temes 1-2) | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
2. Prova de fraseologia (temes 3-5) | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
3. Activitats pràctiques | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
La qualificació del curs s'obtindrà mitjançant el següent:
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
L’alumnat que no es presenti a cap de les activitats d'avaluació es considerarà “no avaluable” i perdrà el dret a la recuperació. La recuperació será possible sempre que l’estudiant s’hagi presentat a un 60% de les activitats d’avaluació.
La nota de l'assignatura s'obtindrà del promig de les diferents qualificacions d'avaluació. Els estudiants que obtinguin una mitjana d'entre 3,5 i 4,8 podran optar a la recuperació.
La recuperació consistirà en una prova corresponent a la part del curs suspesa o no avaluada.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat quepugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Part I
Battaner Arias, Paz; Carmen López Ferrero (2019): Introducción al léxico, componente transversal de la lengua, Madrid: Cátedra.
Bernal, Elisenda; Judit Freixa y Sergi Torner (2022): La neología del español: Del uso al diccionario, Madrid-Frankfurt am Main: Iberoamericana-Vervuert. Disponible en linia al catàleg de la Biblioteca de la UAB.
Carriazo Ruiz, José Ramón y Julià Luna, Carolina (2021): Manual de semántica de la lengua española. Madrid: Editorial Universitaria Ramón Areces.
Casado Velarde, Manuel (2015): La innovación léxica en el español actual, Madrid, Síntesis.
Clavería, Gloria (2019): «Historia del léxico», en Emilio Ridruejo (ed.), Manuals of Romance Linguistics (MRL): Lingüística española. Amsterdam: De Gruyter, pp. 133-166. Disponible en linia en el catàleg de la Biblioteca de la UAB.
Dworkin, Steven N. (2011): «Lexical Change», en M. Maiden et al. (eds.), The Cambridge History of the Romance Languages, vol 1: Structures. Cambridge: U. P, capítulo 12.
Dworkin, Steven N. (2012), A History of the Spanish Lexicon. A Linguistic Perspective, Oxford: OUP.
García Mouton, Pilar y Álex Grijelmo (2011): Palabras moribundas, Madrid: Taurus.
Guerrero-Ramos, Gloria (1997): Neologismos en el español actual. Madrid: Arco/Libros.
Junquera, Alejandro (2023): El color del español en el siglo XVII: estudio lexicográfico y documental, Berlin: Peter Lang. DOI: 10.3726/b20470
Lüdtke, Helmut (1974), Historia del léxico románico, Madrid: Gredos.
Martes neológico: https://blogscvc.cervantes.es/martes-neologico/
Miguel Aparicio, Elena de (ed.) (2009): Panorama de la lexicología. Barcelona: Ariel.
Part II
Castillo Carballo, M.ª A. (2017): «La producción fraseográfica en su historia: diccionarios de locuciones y refranes». Estudios de Lingüística del Español, 38, 85-106.
Corpas Pastor, Gloria (1996): Manual de fraseología española. Madrid: Gredos.
García-Page, Mario (2008): Introducción a la fraseología española. Barcelona: Ánthropos.
García Rodríguez, Joseph (2020): La fraseología del español y el catalán: semántica cognitiva, simbolismo y contrastividad, Frankfurt am Main, Peter Lang (Studien zur romanischen Sprachwissenschaft und interkulturellen Kommunikation). Dispone de edición digital.
García Rodríguez, Joseph (2021): «La fraseografía bilingüe en español-catalán y otras lenguas: del papel al formato electrónico». Círculo de Lingüística Aplicada a la Comunicación, 85, pp. 141-152. Disponible en línea: https://doi.org/10.5209/clac.69969
García Rodríguez, Joseph y Marta Prat Sabater (2023): «Notas sobre algunas palabras y estructuras del español de Cataluña: aproximación lexicológica y lexicográfica». FRASEOLEX. Revista Internacional de Fraseología y Lexicología, 2, pp. 151-173. https://doi.org/10.5565/rev/fraseolex.69
González Calvo, José Manuel y José Carlos Martín Camacho (eds) (2024): Dilemas de gramática española, bloque 2: Fraseología y neología (caps. 6-8). Disponible en línea: https://publicauex.unex.es/libro/dilemas-de-gramatica-espanola_156021/
Luque Toro, Luis (2012): Manual práctico de usos de la fraseología española actual. Madrid: Editorial Verbum.
Mogorrón, Pedro y Analía Cuadrado Rey (eds.). Fraseología y variaciones (socio)lingüísticas y diatópicas. Alicante: Universidad de Alicante, Anexo VII de Estudios de Lingüística.
Pamies Bertrán, Antonio (2019), «La fraseología a través de su terminología». En: Javier Martín Ríos (ed.), Estudios lingüísticos y culturales sobre China, 105-134. Granada: Comares.
Penadés Martínez, Inmaculada (2022): «La variación en las unidades fraseológicas». Revista Nebrija de Lingüística Aplicada a la Enseñanza de Lenguas (RNAEL), 16(32), doi: 10.26378/rnlael1632472
Prat Sabater, Marta (2016): «Las unidades fraseológicas temporales utilizadas en el contexto bilingüe español-catalán», en Poch Olivé, Dolors (ed.), El español en contacto con las otras lenguas peninsulares. Madrid - Frankfurt am Main: Iberoamericana - Vervuert, pp. 265-295.
Ruiz Gurillo, Leonor (1997): Aspectos de fraseología teórica española. València: Universitat de València.
És important tenir un ordinador amb càmara i sistema de so per connectar-se virtualment a classe o a tutoria en cas que sigui necessari.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |