Logo UAB

Fonètica i Fonologia de l'Espanyol

Codi: 106367 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2504211 Llengua i Literatura Espanyoles OB 2

Professor/a de contacte

Nom:
Lourdes Aguilar Cuevas
Correu electrònic:
lourdes.aguilar@uab.cat

Equip docent

Maria Jesus Machuca Ayuso
Lourdes Aguilar Cuevas
Maria Assumpcio Rost Bagudanch

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

L'estudiant haurà de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit en llengua castellana. Per aquest motiu, les errades ortogràfiques i d'expressió que pugui cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final (descompte de 0,25 per errada en les proves d'avaluació).

Les activitats pràctiques i els treballs presentats en l'assignatura hauran de ser originals i no s'admetrà, en cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. L'eventual presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen comportarà, automàticament, la qualificació de suspens (0).

Així mateix, es considera que l'estudiant coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. Tot i això, el/la docent de l'assignatura pot donar normes específiques, en el cas que ho consideri necessari.


Objectius

  • Familiaritzar els alumnes amb les nocions fonamentals de la fonètica i la fonologia, incloent els principis teòrics i les aplicacions pràctiques.
  • Capacitar els estudiants per descriure detalladament el sistema fonètic del castellà, identificant i classificant els sons segons els seus trets articulatoris i acústics.
  • Proporcionar els coneixements necessaris per a analitzar el sistema fonològic del castellà, comprenent les relacions i les funcions dels fonemes dins del sistema lingüístic.
  • Preparar els estudiants per aplicar els coneixements adquirits a l'estudi i la investigació en fonètica i fonologia, utilitzant tècniques de transcripció i anàlisi de dades.
  • Oferir una base sòlida que permeti als estudiants aprofundir en aquestes disciplines en assignatures posteriors, com "Estudis Fònics del Castellà: Perspectives i Aplicacions", facilitant una comprensió més profunda i aplicada de les matèries.
  • Contextualitzar els coneixements de fonètica i fonologia dins d'un marc més ampli d'estudis lingüístics i interdisciplinaris, destacant la seva rellevància per a altres camps, com la sociolingüística, la psicolingüística i la lingüística aplicada.

Competències

  • Analitzar les principals propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques i semàntiques de la llengua espanyola, la seva evolució al llarg de la història i la seva estructura actual.
  • Elaborar argumentacions aplicables als àmbits de la literatura hispànica, de la teoria literària, de la llengua espanyola i la lingüística, i avaluar-ne la rellevància acadèmica.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Utilitzar les eines digitals i les fonts documentals específiques per a la captació i l'organització d'informació.

Resultats d'aprenentatge

  1. Adquirir un coneixement fonètic profund perquè es pugui aplicar a altres àmbits interdisciplinaris.
  2. Caracteritzar els fenòmens lingüístics tenint en compte els diferents nivells d'anàlisi.
  3. Descriure el sistema fonològic de l'espanyol a partir de la distribució, les relacions i les propietats articulatòries i acústiques dels seus elements.
  4. Fer prediccions i inferències lingüístiques sobre el contingut d'un text.
  5. Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic i en la transmissió dels seus coneixements.
  6. Fer servir les eines digitals per a l'obtenció, classificació, interpretació i anàlisi de dades rellevants relacionades amb l'estudi de la llengua i de la literatura espanyoles.
  7. Fer servir les fonts tradicionals per a l'obtenció, classificació, interpretació i anàlisi de dades rellevants relacionades amb estudi de la llengua i de la literatura espanyoles.
  8. Identificar els constituents d'una paraula i els nivells en què operen.
  9. Identificar i descriure les construccions sintàctiques de l'espanyol.
  10. Justificar mitjançant una terminologia apropiada l'anàlisi de les dades des d'un punt de vista lingüístic.
  11. Proposar noves maneres de mesurar l'èxit o el fracàs en la implementació de propostes o d'idees innovadores.
  12. Reconèixer acústicament i articulatòriament els sons i la prosòdia de l'espanyol.
  13. Reconèixer els vincles existents entre la semàntica composicional i altres disciplines, tant lingüístiques (sintaxi, lexicologia, pragmàtica) com no lingüístiques (filosofia, lògica, matemàtiques).

Continguts

L’assignatura està constituïda pels següents blocs temàtics.

1. Descripció articulatòria de les vocals i les consonant. Paràmetres articulatoris per a la classificació de les vocals i de les consonants.

2. Descripció acústica de les vocals i les consonants. Paràmetres acústics per a la classificació dels sons. Relacions entre les característiques articulatòries i acústiques.

3. La transcripció fonètica. Els alfabets fonètics: l'alfabet de la Revista de Filologia Espanyola (RFE) i l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI).

4. Els fenòmens prosòdics. L'accent. L'entonació. Les pauses.

5. El sistema fonològic de l'espanyol. Del so al fonema. Fonemes i al·lòfons. Contextos i distribucions. Factors de variació.

6. Caracterització dels fonemes de l'espanyol mitjançant trets distintius. Descripció física i trets distintius. Tipus de sistemes de trets i la seva aplicació a l'espanyol.

7. La síl·laba. La síl·laba com a unitat fonològica. Divisió sil·làbica i estructura. Grups vocàlics i consonàntics.

8. Processos fonològics de l'espanyol. Els sons en contacte. La representació dels processos fonològics de l'espanyol.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classe magistral 26,5 1,06 3, 12
Resolució d'exercicis 26 1,04 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 12
Tipus: Supervisades      
Preparació de les activitats d'avaluació 5 0,2 3, 4, 5, 6, 7, 12
Supervisió i revisió d'exercicis 10 0,4 3, 4, 5, 6, 7, 11, 12
Tipus: Autònomes      
Ampliació de coneixements 15 0,6 1, 2, 3, 4, 6, 7, 11, 12
Cerca de referències bibliogràfiques 15 0,6 3, 6, 7, 12
Preparació d'activitats de compresió lectora 15 0,6 3, 4, 6, 7, 12
Preparació d'activitats de producció escrita 15 0,6 3, 4, 5, 6, 7, 10, 12
Preparació d'exercicis 15 0,6 2, 3, 4, 6, 7, 10, 12

L’aprenentatge d’aquesta assignatura per part de l’alumnat es reparteix de la manera següent: 

(1) Un 35% d’activitats dirigides

Aquestes activitat dirigides han de respondre a una programació horària predeterminada, que requereix la direcció presencial del professorat i que està especificada en hores a l’apartat anterior. A més, s’ha de tenir en compte que aquestes activitats estan distribuïdes en classes teòriques (17,5%) i discussió de documents de diferent tipus (17,5%).

(2) Un 10% d’activitats supervisades

S’entén per activitat supervisada aquella que programa el professorat per a que l’alumnat treballi de manera autònoma, però amb la supervisió del professorat. Aquestes es poden realitzar en les hores de práctiques assignades a l’assignatura o el professorat pot proposar exercicis per realitzar fora de l’aula.

(3) Un 50% d’activitats autònomes

En aquestes activitats s'ha de tenir en compte les hores d'estudi i la preparació de les proves avaluables, que l'alumne ha de fer de manera autònoma. Es preveuen en total unes 75 hores dedicades a aquestes activitats. Les activitats autònomes es veuran reflectides en les sessions presencials d’avaluació.

(4) Un 5% d’activitats d’avaluació

El professorat avaluarà aquesta assignatura de manera continuada mitjançant els exercicis presencials abans esmentats, però també requereix la realització d'una prova escrita per avaluar, a més dels continguts, la forma d'expressar-se que té l'alumnat. No hem d’oblidar que es tracta d'unaassignatura que pertany a la matèria "Llengua Espanyola: sincronia".

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Prova de transcripció fonètica d'un arxiu d'àudio, comentari de les articulacions del parlant 10% 2,5 0,1 1, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 12
Prova escrita dels continguts teòrics de fonologia: Pràctiques i teoria 25%+20% 2,5 0,1 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13
Prova escrita dels continguts teòrics de fonètica: Pràctiques i teoria 25%+20% 2,5 0,1 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13

Avaluació Continuada

L’alumnat s’ha de presentar a totes les activitats d’avaluació.

  • Prova de transcripció fonètica d'un arxiu d'àudio, comentari de les articulacions del parlant (10%)
  • Prova escrita dels continguts teòrics de fonologia: Pràctiques (25%) i teoria (20%)
  • Prova escrita dels continguts teòrics de fonètica: Pràctiques (25%) i teoría (20%)

Per aprovar l'assignatura, la nota final ha de ser com a mínim un 5, un cop s'hagi aplicat la suma dels percentatges.

S’assignarà un “No avaluable” quan les evidències d’avaluació que s’hagin aportat equivalguin a un màxim d’una quarta part de la qualificació total de l’assignatura.

Recuperació. Activitats no realitzades o suspeses

Podra accedir a la recuperació qui s’hagi presentat a activitats el pes de les quals equivalgui a un 70% o més de la qualificació final i que hagi tret una qualificació mitjana ponderada de 3,5 o més.

La recuperació es farà mitjançant una prova addicional en el període de recuperació fixat per la Facultat, considerant el que queda recollit en aquest apartat.

L’alumnat que es presenta a recuperació i supera la prova obtindrà una nota final de 5.

No hi haurà proves addicionals per a pujar la nota final.

Irregularitats en les activitats d’avaluació

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignaturaserà 0.

Avaluació única

L'alumnat que opti per l'avaluació única, haura de realitzar les proves següents el dia indicat al Moodle de l'assignatura:

  • Prova de transcripció fonètica d'un arxiu d'àudio, comentari de les articulacions del parlant (10%)
  • Prova escrita dels continguts teòrics de fonologia: Pràctiques (25%) i teoria (20%)
  • Prova escrita dels continguts teòrics de fonètica: Pràctiques (25%) i teoría (20%)

S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada. 


Bibliografia

ALCOBA, Santiago i Julio MURILLO (1998). "Intonation in Spanish", en Daniel Hirst y Albert di Cristo (Eds.), Intonation Systems, A Survey of Twenty Languages, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 152-166.

ASHBY, Michael i John MAIDMENT (2005). Introducing Phonetic Science. Cambridge: Cambridge University Press

COLINA, Sonia i Fernando MARTÍNEZ-GIL (eds) (2019). The Routledge Handbook of Spanish Phonology, Routledge, London.

CHOMSKY, Noam i Morris HALLE (1968). The Sound Pattern of English. New York: Harper & Row. Trad cast de José Antonio Millán: Principios de fonología generativa. Madrid: Fundamentos, 1979.

FACE, Timothy (2008). Guide to the Phonetic Symbols of Spanish, Sommerville, Cascadilla Press.

FERNÁNDEZ PLANAS, Ana María (2005). Así se habla. Nociones fundamentales de fonética general y española, Horsori, 2005, 2ª ed.2011

GIL FERNÁNDEZ, Juana (1988). Los sonidos del lenguaje. Madrid: Ed. Síntesis.

GIL FERNÁNDEZ, Juana (2007). Fonética para profesores de español de la teoría a la práctica. Madrid: Arco Libros.

GIL FERNÁNDEZ, Juana (2016). "Fonética". En J. Gutiérrez-Rexach (ed.), Enciclopedia de lingüística hispánica, vol. 1. Londres-Nueva York: Routledge, pp. 64-80.

GIL FERNÁNDEZ, Juana i Joaquim LLISTERRI (2024). Fonética y fonología descriptivas de la lengua española, Georgetown University Press, Georgetown.

HARRIS, James Wesley (1983). Syllable Structure and Stress in Spanish. A Nonlinear Analysis. Cambridge: MIT Press. Trad. cast. de Olga Fernández Soriano: La estructura silábica y el acentoen español.Visor, 1991.

HIDALGO, Antonioiy Mercedes QUILIS (2004). Fonética y Fonología Españolas. Valencia: Tirant lo Blanch, 2ª ed. corr. y aum.

HIDALGO, Antonio (2006). Aspectos de la entonación española: viejos y nuevos enfoques. Madrid: Arco/Libros.

HUALDE, José Ignacio (2014) Los sonidos del español, Cambridge University Press

HUALDE, José Ignacio, OLARREA, Antxon, ESCOBAR, Anna Maria, TRAVIS, Catherine. E., i SANZ, Cristina (2020). Introducción a la lingüística hispánica. Cambridge University Press. Capítulo 2 Los sonidos de la lengua: fonética y fonología.

IRIBARREN, Mary C. (2005). Fonética y Fonología Españolas. Madrid: Editorial Síntesis.

KATZ, William F. i Peter F. ASSMANN (2019). The Routledge Handbook of Phonetics, Routledge, London

MARTÍNEZ CELDRÁN, Eugenio i Ana María FERNÁNDEZ PLANAS (2007). Manual de fonética española. Articulaciones y sonidos del español. Barcelona: Ariel.

NAVARRO TOMÁS, Tomás (1918). Manual de pronunciación española. CSIC: Madrid. 21ª edición, 1982.

NAVARRO TOMAS, Tomás (1945). Manual de entonación española. New York: Hispanic Institute. 4ª edición: Madrid: Guadarrama (Punto Omega, 175), 1974.

OBEDIENTE, Enrique (2007). Fonética y fonologia (3a ed.). Mérida: Consejo de Publicaciones, Facultad de Humanidades y Educación, Universidad de Mérida. (Primera edición: 1998).

PENAS IBÁÑEZ, María Azucena (2014). Panorama de la fonética española. Madrid: Arco-Libros.

QUILIS, Antonio (1981). Fonética acústica delalengua española. Madrid: Gredos (Biblioteca Románica Hispánica, Manuales, 49).

QUILIS, Antonio (1993). Tratado de fonología y fonética españolas. Madrid: Gredos (Biblioteca Románica Hispánica, Manuales, 74).

REAL ACADEMIA ESPAÑOLA (2011). Nueva Gramática de la Lengua Española: Fonética y Fonología y el DVD Las voces del español: tiempo y espacio, Madrid: Espasa.

ROMÁN MONTES DE OCA, Domingo (2011). Manual para el análisis fonético acústico. Chile: Pfeiffer.

SOSA, Juan M. (1999). La entonación del español. Su estructura fónica, variabilidad y dialectología, Madrid, Cátedra.

 

Recursos d'aprenentatge


Programari


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 2 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 3 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 3 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt