Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2504012 Estudis d'Espanyol i Xinès: Llengua, Literatura i Cultura | OT | 4 |
2504211 Llengua i Literatura Espanyoles | OT | 3 |
2504211 Llengua i Literatura Espanyoles | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Atès que l'estudiant ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica i obligatòries, haver adquirit les competències necessàries, haurà de ser capaç d'expressar-se de forma adequada oralment i per escrit. Per aquesta raó, els eventuals errors ortogràfics i d'expressió que pogués cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final (0,25 punts per falta).
Es considera que l'estudiant coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. No obstant això, podrà aplicar les normes estilístiques específiques que pugui indicar-li el professor de l'assignatura, si així ho creu necessari.
Les activitats, pràctiques i treballs presentats en l'assignatura hauran de ser originals i no s'admetrà, sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. L'eventual presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen implicarà, automàticament, la qualificació de suspens (0).
Proporcionar a l'alumnat un coneixement bàsic del procés depoesia i teatre espanyol des del 1939 fins a les primeres dècades del present segle XXI, obtingut mitjançant la lectura d'algunes de les seves obres fonamentals i de la seva relació amb el seu moment històric, així com una sèrie d'eines bàsiques en l'estudi i l'anàlisi de la poesia i teatre espanyols contemporanis.
1. Panoràmica de la poesia i teatre espanyols durant la Segona República i la Guerra Civil. De la ruptura amb el realisme i naturalisme a les avantguardes. El «teatre irrepresentable» de Ramon del Valle-Inclán i el «teatre impossible» de Federico García Lorca. La poesia, entre puresa i revolució.
2. La poesia i el teatre de l'exili (1939-1975). Ruptures i continuïtats. Els posseïdors de la cançó. Una literatura dramàtica sense escena. L'exili heretat.
3. La poesia i el teatre sota la dictadura franquista i la Transició (1939-1978). Línies poètiques de postguerra i poesia social. El teatre d'humor. Possibilisme i impossibilisme teatral. La crisi del realisme social: culturalisme, contracultura i teatre neovanguardista.
4. Teatre i poesia a la democràcia. La(es) poesia(es) de l'experiència i altres poètiques alternatives. Polítiques teatrals, crisis del teatre independent i aparició del teatre alternatiu. Teatre de la memòria i teatre postdramàtic. Noves formes de compromís: poètiques davant de la incertesa.
LECTURES OBLIGATÒRIES
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals i pràctiques | 60 | 2,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 22, 23, 24, 25, 26, 28, 29, 30, 32, 33, 34, 35, 36, 37 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 12 | 0,48 | 2, 6, 9, 11, 13, 16, 18, 23, 24, 26, 28, 29, 30, 33, 35, 36, 37 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal I realització de treballs, comentaris analítics i presentacions | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37 |
L'aprenentatge d'aquesta assignatura pel que fa a l'alumnat es distribueix de la següent manera:
· Activitats dirigides (35%). Aquestes activitats es divideixen en classes magistrals i en pràctiques i seminaris dirigits pel professor, en els quals es combinarà l'explicació teòrica amb la discussió de tota mena de textos.
· Activitats supervisades (10%). Es tracta de tutories programades pel professor, dedicades a la correcció i comentari de problemes en els diferents nivells d'anàlisi literari.
· Activitats autònomes (50%). Aquestes activitats inclouen tant el temps dedicat a l'estudi personal com a la realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics, així com a la preparació de proves escrites i de presentacions orals.
· Activitats d'avaluació (5%). L'avaluació de l'assignatura es farà mitjançant presentacions orals i proves escrites.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència i participació. | 10% | 0 | 0 | 2, 3, 6, 9, 10, 11, 13, 16, 17, 18, 20, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 29, 30, 33, 35, 36, 37 |
Preparation of an oral intervention in class on one of the mandatory readings, the outline of which will be previously delivered in writing to the teacher. | 20% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 20, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37 |
Una prova escrita sobre la primera part del temari. | 35% | 1,5 | 0,06 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37 |
Una prova escrita sobre la segona part del temari. | 35% | 1,5 | 0,06 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37 |
Per optar a l'aprovat és obligatori haver completat totes les lectures del curs.
La qualificació final de l'assignatura s'obtindrà mitjançant les següents quatre notes parcials (s'indica, entre parèntesi, el seu valor a la nota final):
1) Assistència i participació (10%).
2) Preparació d'una intervenció oral a classe sobre una de les lectures obligatòries, l'esquema de la qual entregaran prèviament per escrit al profesor (20%).
3) Una prova escrita sobre la primera part del temari [35%].
4) Una prova escrita sobre la segona part del temari [35%].
En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0. Aquells actes d'avaluació en què hi hagi hagut irregularitats (còpia, ús no autoritzat de la IA, etc.) no són recuperables.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions. La revisió de les proves es realitzarà en una entrevista prèviament convinguda ambel professor.
L'estudiant podrà fer la recuperació del curs en el cas d'haver realitzat les tres activitats (exposició oral i les dues proves escrites) i en el cas de suspendre una sola de les dues proves escrites de la matèria impartida [35%] i tenir una nota de conjunt igual o superior a 3,5. Si la nota de conjunt es troba entre 3,5 i 4,9, però ha suspès les duesproves [35% + 35%], no podrà presentar-se a la recuperació. El resultat de la prova de recuperació substituirà la nota de la prova suspesa per calcular la nota final de l'assignatura.
Es considerarà "No avaluable" quan l'estudiant no realitzi cap de les activitats o proves. L'elaboració d'una activitat suposa la voluntat de l'estudiant de ser avaluat en l'assignatura.
Avaluació única
Els estudiants que s'hagin acollit a aquesta modalitat d'avaluació hauran de lliurar i realitzar les activitats avaluatives següents el dia que es determini al calendari d'avaluació que es farà públic durant la primera setmana del curs:
Un treball de lectura i anàlisi de la bibliografia prèviament determinada: 30%.
Examen parcial 1: 35%.
Examen parcial 2: 35%.
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
LECTURES OBLIGATÒRIES
GENERAL
(La bibliografia específica d'autors i d'obres es facilitarà al llarg del curs).
Aznar Soler, Manuel (ed.), Veinte años de teatro y democracia en España (1975-1995), Sant Cugat del Vallès, Associació d´Idees-CITEC, 1996.
Aznar Soler (ed.), El exilio teatral republicano de 1939, Sant Cugat del Vallès, Associació d´Idees / GEXEL, 1999.
Aznar Soler, Manuel (dir.), serie Escena y literatura dramática en el exilio republicano de 1939 (2014-2024): 2. Juan Pablo Heras y José Paulino Ayuso (eds.), El exilio teatral republicano de 1939 en México. Sevilla, Renacimiento, 2014; 3. Manuel Aznar Soler y José-Ramón López García (eds.), El exilio teatral republicano de 1939 en Argentina, Chile, Uruguay y Paraguay. Sevilla, Renacimiento, 2022; 4. Mario Martín Gijón (ed.), El exilio teatral republicano de 1939 en Europa. Sevilla, Renacimiento, 2015; 5. Manuel Aznar Soler, El exilio teatral republicano de 1939 en Francia. Renacimiento, 2023; 6. José Ángel Ascunce Arrieta, El exilio teatral republicano de 1939 en Centroamérica. Sevilla, Renacimiento, 2016; 7. José-Ramón López García (ed.), El exilio teatral republicano de 1939 en Cuba, Puerto Rico, República Dominicana, Venezuela, Brasil, Perú y Norteamérica. Sevilla, Renacimiento, 2024; 8. Francesc Foguet, El teatro catalán en el exilio republicano de 1939. Sevilla, Renacimiento, 2016; 9) Inmaculada López Silva y Euloxio R. Ruibal (eds.), El teatro gallego y el exilio republicano de 1939. Sevilla, Renacimiento, 2016; 10. José Ángel Ascunce Arrieta, Idoia Gereñu Odriozola y Mari Karmen Gil Fombellida, 1936ko euskal erbestealdiko antzerkia. El teatro del exilio vasco de 1936. Donostia-San Sebastián, Hamaika Bide Elkartea, 2012; 11. Ana María Arias de Cossío e Idoia Murga Castro, Escenografía en el exilio republicano de 1939. Teatro y danza. Sevilla, Renacimiento, 2015; 12. Verónica Azcue y Teresa Santa María, Mito y tradición en el teatro del exilio republicano de 1939. Sevilla, Renacimiento, 2016; 13. Margarita Xirgu, Epistolario, edición y estudio introductorio de Manuel Aznar Soler y Francesc Foguet i Boreu. Sevilla, Renacimiento, 2018.
Aznar Soler, Manuel (ed.), La literatura dramática del exilio republicano de 1939. I. Sevilla, Renacimiento, 2018.
Bagué Quílez, Luis, Poesía en pie de paz. Modos del compromiso hacia el tercer milenio, Valencia: Pre-Textos, 2006.
Balibrea, Mari Paz (ed.), Líneas de fuga. Hacia otra historiografía cultural del exilio republicano español, Siglo XXI, Madrid, 2017.
Cano Ballesta, Juan, La poesía española entre pureza y revolución (1920-1936), Madrid, Siglo XXI, 1996.
Cornago Bernal, Óscar, La vanguardia teatral en España (1965-1975). Del ritual al juego, Madrid, Visor, 2000.
Díaz Marcos, Ana María, Escenarios de crisis: dramaturgas españolas del nuevo milenio. Sevilla: Benilde, 2018.
Doménech, Ricardo, El teatro del exilio, edición de Fernando Doménech Rico. Madrid: Cátedra, 2013.
Dougherty, Dru y Vilches de Frutos, María Francisca, La escena madrileña entre 1918 y 1926. Análisis y documentación. Madrid, Editorial Fundamentos, 1990.
Dougherty, Dru y Vilches de Frutos, María Francisca, La escena madrileña entre 1926 y 1931. Un lustro de transición. Madrid, Editorial Fundamentos, 1997.
Floeck, Wilfried y María F. Vilches de Frutos (eds.), Teatro y sociedad en la España actual. Frankfurt, Vervuert, 2004.
García Barrientos, José-Luis. Análisis de la dramaturgia española actual. Madrid: Antígona, 2016.
García de la Concha, Víctor, La poesía española de 1935 a 1975. I. De la preguerra a los años oscuros. 1935-1944; II. De la poesía existencial a la poesía social 1944-1950. Madrid: Cátedra, 1987, 2 vols.
García Tirado, María Antonia, y Julio E. Checa Puerta. 50 años de teatro contemporáneo: temáticas y autores. Madrid: Secretaría General Técnica, Subdirección General de Información y Publicaciones, 2007.
García, Miguel Ángel, La literatura y sus demonios. Leer la poesía social, Madrid, Castalia, 2012.
García-Teresa, Alberto, Poesía de la conciencia crítica (1987-2011), Ciempozuelos (Madrid), Tierradenadie Ediciones, 2013.
Iravedra, Araceli, El compromiso después del compromiso. Poesía, democracia y globalización (poéticas 1980-2005), Madrid, UNED, 2010.
Labrador Méndez, Germán, Letras arrebatadas. Poesía y química en la transición española. Madrid, Devenir, 2009.
Lanz, Juan José, La poesía durante la Transición y la generación de la democracia, Madrid, Devenir, 2007.
Lanz, Juan José, Nuevos y novísimos poetas. En la estela del 68, Sevilla, Renacimiento, 2011.
López García, José-Ramón (ed.). La poesía del exilio republicano de 1939. I. Historiografías, resistencias, figuraciones. Sevilla, Renacimiento, 2018.
López García, José-Ramón (ed.). La poesía del exilio republicano de 1939. II. Género, mitos y religión, espacios, exilio heredado. Sevilla, Renacimiento, 2024.
Martínez Valderas, Jara, Alba Saura Clares, y Diana I. Luque. Teatro y artes escénicas en el ámbito hispánico. Siglo XXI: escenas en diálogo. Madrid: Cátedra, 2023.
Naharro-Calderón, José María, Entre el exilio y el interior. El «entresiglo» y Juan Ramón Jiménez. Barcelona: Anthropos, 1994.
Oliva, César, El teatro desde 1936. Madrid, Alhambra, 1989.
Oliva, César, Teatro español del siglo XX. Madrid, Editorial Síntesis, 2002.
Oliva, César, La última escena (teatro español de 1975 a nuestros días). Madrid: Cátedra, 2004.
Prieto de Paula, Ángel Luis, La poesía española de la II República a la transición, Alicante, Universidad de Alicante, 2021.
Ragué Arias, María José, El teatro de fin de milenio en España (desde 1975 hasta hoy). Barcelona, Ariel, 1996.
Rodríguez-Gaona, Martín, La lira de las masas. Internet y la crisis de la ciudad letrada: una aproximación a la poesía de los nativos digitales, Madrid, Páginas de Espuma, 2019.
Ruiz Ramón, Francisco, Historia del teatro español. Siglo XX. Madrid, Cátedra, 2005.
Sánchez García, Remedios (coord.), Palabra heredada en el tiempo. Tendencias y estéticas en la poesía española contemporánea (1980-2015), Madrid, Akal, 2015.
Sánchez García, Remedios, Así que pasen treinta años… Historia interna de la poesía española contemporánea (1950-2017), Madrid, Akal. 2018.
Sánchez Montes, María José, El cuerpo como signo: La transformación de la textualidad en el teatro contemporáneo. Madrid, Biblioteca Nueva, 2004.
Santos Sánchez, Diego, y Berta Muñoz Cáliz, Teatro y artes escénicas en el ámbito hispánico. España. Siglo XX: una historia en tres actos. Madrid: Cátedra, 2023.
Vilches-de Frutos, Francisca; Pilar Nieva-de la Paz; José-Ramón López García y Manuel Aznar Soler (eds.), Género y exilio teatral republicano: entre la tradición y la vanguardia, Ámsterdam, Rodopi, 2014.
Cap.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |