Logo UAB

Literatura Espanyola Contemporània

Codi: 106362 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2504211 Llengua i Literatura Espanyoles OB 2

Professor/a de contacte

Nom:
Jose Ramon Lopez Garcia
Correu electrònic:
joseramon.lopez@uab.cat

Equip docent

Francisca Montiel Rayo

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Atès que l'estudiant ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica i obligatòries, haver adquirit les competències necessàries, haurà de ser capaç d'expressar-se de forma adequada oralment i per escrit. Per aquesta raó, els eventuals errors ortogràfics i d'expressió que pogués cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final (0,25 punts per falta). 

Es considera que l'estudiant coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. No obstant això, podrà aplicar les normes estilístiques específiques que pugui indicar-li el professor de l'assignatura, si així ho creu necessari.

Les activitats, pràctiques i treballs presentats en l'assignatura hauran de ser originals i no s'admetrà, sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. L'eventual presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen implicarà, automàticament, la qualificació de suspens (0).


Objectius

Proporcionar a l'alumnat un coneixement bàsic del procés de la literatura espanyola des dels anys vint del segle XX fins a les primeres dècades del present segle XXI, obtingut mitjançant la lectura d'algunes de les seves obres fonamentals i de la seva relació amb el seu moment històric, així com una sèrie d'eines bàsiques en l'estudi i l'anàlisi dels textos de la literatura espanyola contemporània.


Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Fer servir la metodologia i els conceptes de l'anàlisi literària tenint en compte fonts i contextos.
  • Fer treballs escrits o presentacions orals efectius i adaptats al registre adequat en diferents llengües.
  • Identificar els períodes, tradicions, tendències, autors i obres més significatives de la literatura en llengua espanyola en el seu context historicosocial.
  • Interpretar els textos en llengua espanyola a partir de bases filològiques i comparatives.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Reconèixer les principals teories, temes i gèneres de la literatura en els diferents països de parla hispànica.
  • Utilitzar les eines digitals i les fonts documentals específiques per a la captació i l'organització d'informació.

Resultats d'aprenentatge

  1. Contrastar textos d'autors i èpoques diferents.
  2. Descriure les principals característiques d'un gènere literari concret.
  3. Detallar l'estructura d'una producció literària concreta.
  4. Documentar els processos d'anàlisi i decontextualització literàries.
  5. Fer servir les eines digitals per a l'obtenció, classificació, interpretació i anàlisi de dades rellevants relacionades amb l'estudi de la llengua i de la literatura espanyoles.
  6. Fer servir les fonts tradicionals per a l'obtenció, classificació, interpretació i anàlisi de dades rellevants relacionades amb estudi de la llengua i de la literatura espanyoles.
  7. Identificar els principals arguments d'un text escrit.
  8. Identificar els temes literaris d'un text.
  9. Organitzar continguts de manera clara i adequada per presentar-los oralment.
  10. Reconèixer els principals períodes de la història literària occidental i els seus trets generals.
  11. Reconèixer les fonts literàries d'un text.
  12. Redactar un resum de continguts de manera coherent i cohesionada.
  13. Relacionar un autor amb la seva època i amb els trets literaris d'aquesta.
  14. Saber comentar un text de manera crítica a partir d'una lectura analítica.
  15. Valorar, a través de l'anàlisi de produccions literàries, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.

Continguts

 

TEMES I LECTURES OBLIGATÒRIES (*)

1. De les avantguardes artístiques a la "literatura de avanzada":

1.1. El surrealisme.

(*) García Lorca, Federico. Poeta en Nueva York.

1.2. La novel.la social.

(*) Carnés, Luisa. Tea rooms. Mujeres obreras.

 

2. La literatura espanyola durant la guerra civil i la postguerra:

2.1. L'exili republicà: El teatre.

(*) Aub, Max, San Juan.

2.2. La dictadura franquista: gèneres narratius. 

(*) Martín Gaite, Carmen, Las ataduras.

 

3. Literatura espanyola i societat democràtica:

3.1. La poesia de l'experiència i altres tendències poètiques.

(*) García Montero, Luis, Habitaciones separadas.

3.2. Literatura de la memòria: El teatre.

(*) Mayorga, Juan. Himmelweg.

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals i pràctiques 60 2,4 1, 7, 9, 10, 13, 14, 15
Tipus: Supervisades      
Tutoríes 12 0,48 4, 5, 6, 9, 12
Tipus: Autònomes      
Estudi personal I realització de treballs, comentaris analítics i presentacions 75 3 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15

 L'aprenentatge d'aquesta assignatura pel que fa a l'alumnat es distribueix de la següent manera:

· Activitats dirigides (35%). Aquestes activitats es divideixen en classes magistrals i en pràctiques i seminaris  dirigits pel professor, en els quals es combinarà l'explicació teòrica amb la discussió de tota mena de textos.
· Activitats supervisades (10%). Es tracta de tutories programades pel professor, dedicades a la correcció i comentari de problemes en els diferents nivells d’anàlisi literari.
· Activitats autònomes (50%). Aquestes activitats inclouen tant el temps dedicat a l'estudi personal com a la realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics, així com a la preparació de proves escrites i de presentacions orals.
· Activitats d'avaluació (5%). L'avaluació de l'assignatura es farà mitjançant presentacions orals i proves  escrites.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència i participació: lliurament de breus qüestionaris sobre les lectures abans del seu comentari a classe. 10% 0 0 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15
Lectura de la bibliografia obligatòria prèviament determinada pel professor sobre la qual versarà una activitat que es realitzarà a classe a la data que s'acordi al principi de curs. 20% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15
Primera prova escrita 35% 1,5 0,06 1, 2, 3, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15
Segona prova escrita 35% 1,5 0,06 1, 2, 3, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15

Per optar a l'aprovat és obligatori haver completat totes les lectures del curs.

La qualificació final de l'assignatura s’obtindrà mitjançant les següents quatre notes parcials (s'indica, entre parèntesi, el seu valor a la nota final):

1) Assistència i participació: lliurament de breus qüestionaris sobre les lectures abans del seu comentari a classe (10%).

2) Lectura de la bibliografia obligatòria prèviament determinada pel professor sobre la qual versarà una activitat que es realitzarà a classe a la data que s'acordi al principi de curs [20%]. 

3) Una prova escrita sobre la primera part del temari i les tres primeres lectures [35%].

4) Una prova escrita sobre la segona part del temari i les tres últimes lectures [35%].

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0. Aquells actes d’avaluació en què hi hagi hagut irregularitats (còpia, ús no autoritzat de la IA, etc.) no són recuperables. 

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

La revisió de les proves es realitzarà en una entrevista prèviament convinguda amb el professor.

L'estudiant podrà fer la recuperació del curs en el cas d'haver realitzat les tres activitats (activitat sobre la bibliografía i les dues proves escrites) i en el cas de suspendre una sola de les dues proves escrites de la matèria impartida [35%] i tenir una nota de conjunt igual o superior a 3,5. Si la nota de conjunt es troba entre 3,5 i 4,9, però ha suspès les dues proves [35% + 35%], no podrà presentar-se a la recuperació. El resultat de la prova de recuperació substituirà la nota de la prova suspesa per calcular la nota final de l'assignatura.

Es considerarà "No avaluable" quan l'estudiant no realitzi cap de les activitats o proves. L'elaboració d'una activitat suposa la voluntat de l'estudiant de ser avaluat en l'assignatura.

Avaluació única

Els estudiants que s'hagin acollit a aquesta modalitat d'avaluació hauran de lliurar i realitzar les activitats avaluatives següents el dia que es determini al calendari d'avaluació que es farà públic durant la primera setmana del curs:

  1. Treball de lectura i anàlisi de la bibliografia prèviament determinada: 30%.
  2. Examen parcial 1: 35%.
  3. Examen parcial 2: 35%.

S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada. 


Bibliografia

Edicions de les lectures obligatòries

1) García Lorca, Federico. Poeta en Nueva York, edició de Piero Menarini, Madrid, Espasa Calpe, Colección austral. Poesía, 146, 2009; Edició d'Andrew A. Anderson. Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2013.

2) Carnés, Luisa. Tea rooms. Mujeres obreras, edició d'Antonio Plaza, Gijón, Hoja de Lata, 2016. 

3) Aub, Max. San Juan, edició de Manuel Aznar Soler. Sevilla, Renacimiento, Biblioteca del Exilio-24, 2023.

4) Martín Gaite, Carmen. Las ataduras, pròleg d'Ana María Moix, Madrid, Siruela, 2020. 

5) García Montero, Luis, Habitaciones separadas.Madrid, Visor. 1994; Habitaciones separadas (Veinte años sí es algo), pròleg de Jesús García Sánchez, edició de Juan Carlos Abril, Madrid, Visor, 2014.

6) Mayorga, Juan. Himmelweg. El jardín quemado, edició d'Emilio Peral Vega, Madrid, Cátedra, 2024.

GENERAL

GARCÍA DE LA CONCHA, Víctor (ed.) (1984). Época contemporánea: 1914-1939, tomo 7 de la Historiay crítica de la literatura española, Barcelona: Crítica.

GRACIA, Jordi (ed.) (2000). Los nuevos nombres: 1975-2000. Primer suplemento, tomo 9/1 de la Historia y crítica de la literatura española. Barcelona: Crítica.

GRACIA, Jordi y RÓDENAS DE MOYA, Domingo (2011). Historia de la literatura española. 7. Derrota y restitución de la Modernidad (1939-2000). Barcelona: Crítica.

MAINER, José-Carlos (19812ª). La edad de plata (1902-1939). Ensayo de interpretación de un proceso cultural. Madrid: Cátedra.

MAINER, José-Carlos (ed.) (1979). Modernismo y 98, tomo 6 de la Historia y crítica de la literatura española. Barcelona: Crítica.

MAINER, José-Carlos (ed.) (1994). Modernismo y 98. Primer suplemento, tomo 6/1 de la Historia y crítica de la literatura española. Barcelona: Crítica.

MAINER, José-Carlos (2010). Historia de la literatura española. 6. Modernidad y nacionalismo (1900-1939), dirigida por José-Carlos Mainer. Barcelona: Crítica.

PRIETO DE PAULA, Ángel Luis y LANGA PIZARRO, Mara (2007). Manual de literatura española actual: de la transición al tercer milenio. Madrid: Castalia.

SÁNCHEZ VIDAL, Agustín (ed.) (1995). Época contemporánea: 1914-1939. Primer suplemento, tomo 7/1 de la Historia y crítica de la literatura española, Barcelona, Crítica.

SANZ VILLANUEVA, Santos (ed.)  (1999). Época contemporánea: 1939-1975. Primer suplemento, tomo 8/1 de Historia y crítica de la literatura española. Barcelona: Crítica.

VILLANUEVA, Darío (ed.) (1992). Los nuevos nombres: 1975-1990, tomo 9 de Historia y crítica de la literatura española. Barcelona: Crítica.

YNDURÁIN, Domingo (ed.) (1980). Época contemporánea: 1939-1980, tomo 8 de Historia y crítica de la literatura española. Barcelona: Crítica.

FEDERICO GARCIA LORCA, POETA EN NUEVA YORK

FERNÁNDEZ CIFUENTES, Luis (ed.) (2005). Estudios sobre la poesía de Lorca, Madrid, Istmo.

GARCÍA POSADA, Miguel (1981). Lorca: interpretación de “Poeta en Nueva York”, Madrid, Akal.

GEIST, Anthony L. (1986), “Las mariposas en la barba: una lectura de Poeta en Nueva York”, Cuadernos Hispanoamericanos, 435-436, pp. 547-566.

GIBSON, Ian (1987). Federico García Lorca. De Nueva York a Fuente Grande (1929-1936), Barcelona, Grijalbo.

HARRIS, Derek (1978). García Lorca. Poeta en Nueva York, Londres, Grant and Cutler.

IGLESIAS ARELLANO, Mariana (2021). El amor y la transformación en "Poeta en Nueva York". Granada: Universidad de Granada.

LLERA, José Antonio (2013). Lorca en Nueva York: una poética del grito, Kassel, Reichenburger.

LLERA, José Antonio (2018). Donde meriendan muerte los borrachos: lecturas de "Poeta en Nueva York". Mérida: Editora Regional de Extremadura.

MAURER, Christopher y ANDERSON, Andrew A. (eds.) (2013). Federico García Lorca en Nueva York y La Habana. Cartas y recuerdos. Barcelona: Galaxia Gutenberg / Círculo de Lectores.

SORIA OLMEDO, Andrés (2004). Fábula de fuentes: tradición y vida literaria en Federico García Lorca. Madrid: Publicaciones de la Residencia de Estudiantes.

LUISA CARNÉS, TEA ROOMS

ARIAS CAREAGA, Raquel (2017). “La literatura de Luisa Carnés durante la Segunda República: Tea rooms”, Cultura de la República, 1, pp. 55-72. Disponible en: https://revistas.uam.es/index.php/crepublica/article/view/7621

Cultura de la República, 7 (2023). Monográfico dedicado a Luisa Carnés. Disponible en: https://revistas.uam.es/crepublica/issue/view/1212

HELLÍN NISTAL, Lucía (2019). “Tea Rooms. Mujeres obreras: una novela de avanzada de Luisa Carnés”, Kamchatka, 14, pp. 179-202. Disponible en: https://ojs.uv.es/index.php/kamchatka/article/view/13806

OLMEDO, Iliana (2014a). “El trabajo femenino en la novela de la Segunda República: Tea rooms (1934) de Luisa Carnés”, RILCE, 30 (2), pp. 503-524. Disponible en: https://revistas.unav.edu/index.php/rilce/article/view/232

 

OLMEDO, Iliana (2014b). Itinerarios del exilio. La obra narrativa de Luisa Carnés. Sevilla, Renacimiento

SOMOLINOS MOLINA, Cristina (2022). Rojas las manos:  mujeres trabajadoras en la narrativa española contemporánea. Granada: Comares.

SOMOLINOS MOLINA, Cristina (2023). “La 'mujer nueva' ha hablado”: diálogos entre Luisa Carnés y Alexandra Kollontai en Tea rooms. Mujeres obreras (1934)”.Castilla. Estudios de Literatura, (14), 833–861. https://doi.org/10.24197/cel.14.2023.833-861

MAX AUB, San Juan

AZNAR SOLER, Manuel (2003). Los laberintos del exilio: diecisiete estudios sobre la obra literaria de Max Aub. Sevilla: Renacimento.

GÓMEZ LÓPEZ-QUIÑONES, Antonio (2005). “Víctimas en conflicto: las voces del Holocausto en San Juan (1942) de Max Aub”. En: Pedro Guerrero Ruiz (ed.): Lorca, taller del tiempo: ALDEEU 2004, Asociación de Licenciados y Doctores Españoles en Estados Unidos. Murcia: Universidad de Murcia, Servicio dePublicaciones: 35-43.

LÓPEZ GARCÍA, José-Ramón (2013). “El lugar de la tragedia: San Juan”. En: José-Ramón López García, Fabula y espejo. Variaciones sobre lo judío en la obra de Max Aub. Sevilla: Renacimiento, pp. 147-192.

MONLEÓN, José (1994). “San Juan: historia de ayer, alegoría permanente”, Ínsula (mayo), pp. 16 y 17.

SOLDEVILA, Ignacio (1999). El compromiso de la imaginación. Vida y obra de Max Aub. Segorbe: Fundación Max Aub.

VICENTE, Arie (1991). Lo judío en el teatro español contemporáneo. Madrid: Editorial Pliegos, pp. 71-110.

VILCHES-DE-FRUTOS, Francisca (2003). “La dimensión histórica de una tragedia colectiva: San Juan, de Max Aub”. En: Elena Romero Castelló (coord.), Judaísmo hispano: estudios en memoria de José Luis Lacave Riano. Madrid: CSIC, vol. 1, pp. 353-361.

ZEPP, Susanne (2010): “Early Writing – Max Aub’s San Juan”. En: Antonio Gómez López-Quiñones y Susanne Zepp (eds.): The Holocaust in Spanish Memory: Historical Perceptions and Cultural Discourse. Berlin: LeipzigerUniversitätsverlag GmbH, pp. 163-175.

CARMEN MARTÍN GAITE, LAS ATADURAS

ALEMANY BAY, Carmen (1990), La novelística de Carmen Martín Gaite: Aproximación crítica, Salamanca: Ediciones de la Diputación de Salamanca.

CIPLIJAUSKAITÉ, Biruté (2000), Carmen Martín Gaite (1925–2000), Madrid: Ediciones del Orto.

JURADO MORALES, José (2001). Del testimonio al intimismo. Los cuentos de Carmen Martín Gaite. Cádiz, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz. Disponible en: SKM_C25822040713350 (uca.es)

JURADO MORALES, José (2003). La trayectoria narrativa de Carmen Martín Gaite. Madrid: Gredos.

JURADO MORALES, José (2018). Carmen Martín Gaite. El juego de la vida y la literatura. Madrid: Visor Libros.

O'LEARY, Catherine y RIBEIRO DE MENEZES, Alison (eds.) (2008). A Companion to Carmen Martín Gaite. Woodbridge, U.K. / Rochester, N.Y.: Tamesis.

LUIS GARCÍA MONTERO, Habitaciones separadas

ABRIL, Juan Carlos (2015). “Dos momentos decisivos en la poesía de Luis García Montero”, Signa. Revista de la Asociación Española de Semiótica, 24, pp. 149-162. Disponible en: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5057981

ABRIL, Juan Carlos y CANDEL VILA, Xelo (eds.) (2009). El romántico ilustrado. Imágenes de Luis García Montero. Sevilla: Renacimiento.

ABRIL, Juan Carlos y FERNÁNDEZ SERRATO, Juan Carlos (ed.) (2018), La hora de escribir: perspectivas sobre Luis García Montero. Madrid: Visor.

AMANN, Elizabeth (2010). “Separate Rooms: Luis García Montero and the Reading of Experience”, Symposium.Quarterly Journal in Modern Literatures, 64.3, pp. 187-201.

DÍAZ DE CASTRO, Francisco (1996). “Habitaciones separadas de Luis García Montero", Ínsula, 594, pp. 22-24.

OLEZA, Juan Carlos. (2003). “Luis García Montero: ‘El insomnio de Jovellanos’, un tiempo mío entre dos olas”. En: Jesús García Sánchez (ed.), Centuria. Cien años de poesía en español. Madrid: Visor, pp. 403-418

SCARANO, Laura (2004). Las palabras preguntan por su casa. La poesía de Luis García Montero. Madrid: Visor.

JUAN MAYORGA, Himmelweg

AZNAR SOLER, Manuel (2011). «Memoria, metateatro y mentira en Himmelweg, de Juan Mayorga», estudio introductorio a, Juan Mayorga. Himmelweg. Estudio introductorio, notas y apéndices de Manuel Aznar Soler. Ciudad Real: Ñaque, pp. 15-128.

BRIGNONE, Germán (2017). Tránsitos, apropiaciones y transformaciones: un modelo de cartografía para la dramaturgia de Juan Mayorga. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

BRIZUELA, Mabel (ed.) (2011). Un espejo que despliega. El teatro de Juan Mayorga. Córdoba: Universidad Nacional de Córdoba, Facultad de Filosofía y Letras.

DI PASTENA, Enrico (2010). “El reloj y la canción: la dimensión metatextual en Himmelweg, de Juan Mayorga”, Annali dell'istituto Universitario Orientale di Napoli. Sezione Romanza, 52, pp. 29-57.

DÍEZ PUERTAS, Emeterio (ed.) (2019). Poliedro: acerca de Juan Mayorga. Madrid: EdicionesAntígona.

FRANCISCO RODÓ, Alicia (2017). “El tiempo de los vencidos en Himmelweg de Juan Mayorga. El teatro histórico como teatro político”, Anagnórisis. Revista de investigación teatral, 16, pp. 220-244. Disponible en: http://anagnorisis.es/pdfs/n16/AliciaFrancisco(220-244)n16.pdf

GARCÍA BARRIENTOS, José-Luis (2016). “Puesta en escena de lo irrepresentable (Análisis de la dramaturgia de Himmelweg)”. En: José-Luis García Barrientos (ed.), Análisis de la dramaturgia española actual. Madrid: Ediciones Antígona, pp. 225-264.

MONLEÓN, José (2004). “Himmelweg, de Juan Mayorga: La construcción de la memoria”, Primer Acto: Cuadernos de Investigación Teatral, 305, pp. 25–27. 

 

NOTA: Com citar i elaborar la bibliografia: https://www.uab.cat/web/estudia-iinvestiga/com-citar-i-elaborar-la-bibliografia-1345708785665.html.  


Programari

Cap


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 2 Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Espanyol segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Espanyol segon quadrimestre matí-mixt