Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2504211 Llengua i Literatura Espanyoles | OT | 3 |
2504211 Llengua i Literatura Espanyoles | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Atès que l'estudiant ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica i les obligatòries, haver adquirit les competències bàsiques, haurà de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquesta raó, els eventuals errors ortogràfics i d'expressió que pogués cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final.
Les activitats, pràctiques i treballs presentats en l'assignatura hauran de ser originals i no s'admetrà, sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. L'eventual presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen implicarà, automàticament, la qualificació de suspens (0).
Així mateix es considera que l'estudiant coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. No obstant això, podrà aplicar les normes específiques que pugui indicar-li el professor de l'assignatura, si així ho creu necessari.
Són objectius específics i formatius de l'assignatura:
Conèixer i interpretar els autors i els textos literaris espanyols en poesia i prosa del segle XVII.
Aplicar els coneixements adquirits de l'entorn de la producció literària en poesia i prosa a l'anàlisi dels textos literaris i d'un text determinat.
Comentar fragments de textos o textos dels principals gèneres i subgèneres literaris en poesia i prosa del segle XVII a Espanya.
Identificar la presència de tradicions clàssiques o foranes en els textos literaris en poesia i prosa espanyols.
Identificar la presència de tradicions literàries espanyoles anteriors en els textos literaris espanyols en poesia i prosa
del segle XVII.
Identificar la presència de textos literaris en poesia i prosa del segle XVII en textos posteriors de la literatura
espanyola o de literatures foranes.
Analitzar i identificar la presència de criteris estètics en l'avaluació històrica de la literatura espanyola en prosa
del segle d'Or.
1. El Guzmán de Alfarache y/o la evolución de la picaresca en el siglo XVII.
2. La Segunda parte del Quijote: la historia entra en la novela y el nacimiento del héroe moderno. ¿Hacia el Persiles?
3. La prosa satírica y la sátira menipea. Fantasías morales y prosas burlescas. Los sueños de Quevedo.
4. Entre la sátira, la novela y la alegoría. Fusiones de géneros y temas. La prosa moral y de ideas. El Criticón, de Baltasar Gracián, y Las empresas políticas, de Saavedra Fajardo.
5. La novela cortesana o la literatura de evasión. Tirso de Molina, María de Zayas
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
CLASSES MAGISTRALS I SEMINARIS | 39 | 1,56 | 1, 2, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15 |
PREPARAR LA DOCUMENTACIÓ, ANÀLISI I COMENTARI D'UN AUTOR O EN PROSA DEL SEGLE D'OR | 8 | 0,32 | 3, 4, 6, 7, 8, 9, 11, 15 |
Tipus: Supervisades | |||
PREPARACIÓ DE RESUMS, RESSENYES I TREBALLS DE CURS | 11 | 0,44 | 3, 4, 6, 7, 8, 9, 14 |
Tipus: Autònomes | |||
REALITZACIÓ DE RESUMS, RESSENYES, COMENTARIS I TREBALLS DE CURS | 26 | 1,04 | 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 14 |
L'aprenentatge d'aquesta assignatura per part de l'alumne es distribueix de la manera següent:
· Activitats dirigides. Aquestes activitats es divideixen en classes magistrals i en pràctiques i seminaris dirigits pel professor, en què es combinarà l'explicació teòrica amb la discussió de tot tipus de textos.
· Activitats supervisades. Es tracta de tutories programades pel professor, dedicades a la correcció i comentari de problemes en els diferents nivells d'anàlisi literària.
· Activitats autònomes. Aquestes activitats inclouen tant el temps dedicat a l'estudi personal com a la realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics, així com a la preparació de presentacions orals.
· Activitats d'Avaluació. L'avaluació de l'assignatura es durà a terme mitjançant presentacions orals i proves escrites.
IMPORTANT.
La definició i execució dels diferents tipus d'activitats proposades es podran adaptar a circumstàncies de docència virtual, si fos necessari, aconseguint un acord amb els alumnes.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
RESSENYA SOBRE UN ARTICLE O LLIBRE O COMENTARI D'UN TEXT En PROSA DEL SEGLE D'OR | 25 | 17 | 0,68 | 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 14 |
RESUM SOBRE UN AUTOR O UNA OBRA DE PROSA DEL SEGLE D'OR | 25 | 16 | 0,64 | 2, 3, 4, 6, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15 |
TREBALL MONOGRÀFIC SOBRE UN ASPECTE ESPECÍFIC D'UN AUTOR, TEXT O FENÓMEN RELATIU A LA PROSA DEL SEGLE D'OR | 50 | 33 | 1,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 14 |
L'avaluació de l'assignatura s'efectuarà a partir de la realització d'una sèrie d'activitats en què es valoraran els aspectes següents:
- L'assimilació de continguts teòrics,
- l'aplicació pràctica dels continguts i
- l'assistència i la participació a classe i tutories.
Per a l'avaluació es tindran en compte: tres evidències que consistiran en:
(1) RESUM SOBRE UN AUTOR O OBRA DE PROSA DEL SEGLE D'OR de 3 a 5 pàgines (25%);
(2) una RESSENYA O COMENTARI SOBRE UN ARTICLE O UN TEXT RELATIU A LA PROSA DEL SEGLE D'OR de 3 a 5 pàgines (25%);
i (3) TREBALL MONOGRÀFIC SOBRE UN ASPECTE ESPECÍFIC D'UN AUTOR, TEXT O FENÒMEN RELATIU A LA PROSA DEL SEGLE D'OR de 10 a 15 pàgines (50%).
Aquestes evidències poden ser compatibles temàticament entre elles, però no repetir fragments íntegres.
El professor de l'assignatura establirà uns requisits mínims a partir dels quals l'estudiant estarà en condicions de superar-la.
Per superar l'assignatura, cal fer totes les activitats i lliurar-les en el termini fixat.
La nota mínima que es requerirà per aprovar cadascuna de les pràctiques i considerar-la a la mitjana haurà de ser igual o superior a 4 punts.
Es considerarà "No presentat" quan l'estudiant no faci cap de les activitats. L'elaboració d'una activitat suposa, doncs, la voluntat de l'estudiant de ser avaluat a l'assignatura i, per tant, la seva presentació a l'avaluació i la convocatòria corresponent.
Es podrà optar a la recuperació només en cas que l'alumne no hagi realitzat o hagi suspès activitats el percentatge de les quals no superi el 35% del total de l'avaluació. En cap cas no es podrà repetir el treball finalen la recuperació.
Larealització de faltes d'ortografia, lèxic i sintaxi tindrà una penalització de 0,25 per falta sobre la nota final de cadascuna de les activitats.
El plagi total o parcial implica una avaluació de 0 a l'evidència corresponent o, si és recurrent en més d'una evidència, de l'assignatura, així com un possible expedient sancionador després d'informar la Coordinació de Grau.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Avaluació única
L'alumnat que s'aculli a aquest tipus d'avaluació haurà de lliurar les dues activitats (a les quals ens farem referència després) el dia de l'examen final, a més de fer aquesta prova juntament amb la resta de companys. Les activitats que cal presentar el dia de l'examen final són
Primera activitat: la redacció d'un assaig breu (al voltant de 5 pàgines) sobre una de les lectures obligatòries considerada a la seva integritat. L'activitat tindré un 25% de la nota total.
Segona activitat: la redacció d'un altre assaig sobre qualsevol altra obra de Poesia i Prosa del Segle d'Or (un conte de Castillo Solórzano, per exemple), a partir de les pautes que el professor indiqui al seu moment. Com l'activitat anterior, aquesta també valdrà el 25% de la nota final.
Examen final: prova de cinc preguntes sobre la matèria de què consta l’assignatura. L’examen comptarà un 50% de la nota final.
En el cas de les reavaluacions, es procedirà de la mateixa manera si s'ha de recuperar tota l'assignatura. Si només n'és una part, es lliurarà el dia de la reavaluació l'activitat no superada o esfarà l'examen final.
Lectures obligatòries:
Alemán, Mateo, Guzmán de Alfarache, ed. Luis Gómez Canseco, RAE-Espasa, Madrid, 2012; ed. José María Micó, Madrid, Cátedra, 1987.
Cervantes, Miguel de, Don Quijote de la Mancha, ed. Francisco Rico y otros, RAE-Espasa, Madrid, 2015, o cualquier otra edición anotada.
Gracián, Baltasar, El Criticón, ed. Carlos Vaíllo, Círculo de Lectores, Barcelona, 2000; ed. Arturo del Hoyo, en Obras completas, Aguilar, Madrid, 1967. [selecció]
Novelas cortas de siglo XVII, ed. Rafael Bonilla, Cátedra, Madrid, 2010. [selecció]
Quevedo, Francisco de, Los sueños, ed. Ignacio Arellano, Madrid, Cátedra, 1991; Obras completas en prosa, dir. Alfonso Rey, Castalia, Madrid, 2005, vols. I-V [selección
Saavedra Fajardo, Diego, Empresas políticas, ed. Sagrario López Poza, Cátedra, Madrid, 1999; ed. Javier Díez de Revenga, Planeta, Barcelona, 1988. [selección]
Lectures complementàries opcionals
Gracián Dantisco, Lucas, Galateo español, ed. Margherita Morreale, CSIC, Madrid, 1968
Vélez de Guevara, Luis, El diablo Cojuelo, ed. R. Valdés, Critica,Barcelona, 1999.
Manuals de referència i context
Bouwsma, William J., El otoño del Renacimiento 1550-1640, Crítica, Barcelona, 2001.
García López, Jorge, Eugenia Fosalba y Gonzalo Pontón, Historia de la literatura espanola, dir. José Carlos Mainer, 2: La conquista del Clasicismo (1500-1598), Crítica, Barcelona, 2013.
Guillén, Claudio, El primer Siglo de Oro. Estudios sobre géneros y modelos, Crítica, Barcelona, 1982.
Jones, Royston O., Historia de la literatura española, 2, Siglo de Oro: prosa y poesía, Ariel, Barcelona, 1974.
Kamen, Henry, Imperio.La forja de España como potencia mundial, Santillana, Madrid, 2003.
Lázaro Carreter, Fernando, Estilo barroco y personalidad creadora, Cátedra, Madrid, 1974.
Pedraza Jiménez, Felipe B., Manual de Literatura Española:Vol. 3, El Barroco: Introducción, Prosa, Poesía, Cénlit Ediciones, Navarra, 1998.
Rico, Francisco, dir., Historia y critica de la literatura española, Crítica, Barcelona, 1980; vol. III: Bruce W. Wardropper. Siglos de Oro: Barroco (y Primer suplemento, editado por Aurora Egido, 1992).
Ruiz Pérez, Pedro, Manual de estudios literarios de los Siglos de Oro, Castalia, Madrid, 2003.
Ruiz Pérez, Pedro, Historia de la literatura española, dir. José Carlos Mainer, 3: El siglo del Arte nuevo (1598-1691), Crítica, Barcelona, 2010.
Bibliografía secundària
Artaza, Elena, El “ars narrandi” en el siglo XVI español, Universidad de Deusto, Bilbao, 1989.
Baranda, Nieves, Cortejo a lo prohibido: lectoras y escritoras en la España moderna, Arco Libros, Madrid, 2005.
Bouza, Fernando, Del escribano a la biblioteca. La civilización escrita en la alta Edad Moderna (siglos XV-XVII), Akal, Madrid, 2008.
Castillo Gómez, Antonio, El placer de los libros inútiles y otras lecturas en los Siglos de Oro, CSIC, Madrid, 2018
Chevalier, Maxime, Lectura y lectores en la España del siglo XVI y XVII, Turner, Madrid, 1976
Chartier, Roger, “Lecturas y lectores ‘populares’ desde el Renacimiento hasta la época clásica”, en Historia de la lectura en el mundo occidental, eds G. Cavallo y R. Chartier, Taurus, Madrid, 1998, pp. 413-44.
Colón, Isabel, La novela corta enel siglo XVII, Laberinto, Madrid, 2001.
Colón, Isabel, D. Caro, C. Marías y A. Rodríguez deRamos, eds., Los viajes de Pampinea: “novella” y novela española en los Siglos de Oro, SIAL, Madrid, 2013.
Dadson, Trevor J., Libros, lectores y lecturas, Arco/Libros, Madrid, 1998.
Ferreras Tascón, Juan Ignacio, La novela en el siglo XVII, Taurus, Madrid, 1988.
González, David, “La novela corta en su campo literario. La legitimación de un género de consumo”, en Ámbitos artísticos y literarios de sociabilidad en los Siglos de Oro, eds. E. Martínez Carro y A. Ulla, Reichenberger, Kassel, 2020, pp. 309-338.
González Rovira, Javier, La novela bizantina de la Edad de Oro, Gredos, Madrid, 1996.
Ife, Barry Ife, Lectura y ficción en el Siglo de Oro. Las razones de la picaresca, Crítica, Barcelona, 1992.
López Grigera, Luisa, La retórica en la España delSiglo de Oro, Universidad, Salamanca, 1994.
Menéndez Pelayo, Marcelino, Orígenes de la novela [1905], CSIC, Madrid,1943.
Nakládalová, Iveta La lectura docta en la primera edad moderna (1450-1650), Abada, Madrid, 2013.
Núñez Rivera, Valentín, ed., Ficciones en la ficción. Poéticas de la narración inserta (siglos XV-XVII), Studia Aurea, Gerona-Bellaterra, 2007.
https://ddd.uab.cat/pub/llibres/2013/112761/stuarmon_a2013n4.pdf
Palomo, Pilar, La novela cortesana (forma y estructura), Planeta, Barcelona, 1976
Rallo, Asunción, La prosa didáctica en el siglo XVII, Taurus, Madrid, 1988.
Rabell, Carmen, El arte nuevo de hacer “novellas”, Tamesis, Londres, 1992
Rodríguez Cuadros, Evangelina, “Novela cortesana, novela barroca, novela corta: de la incertidumbre al canon”, Edad de Oro, XXXIII (2014), pp. 9-20.
https://revistas.uam.es/edadoro/issue/view/edadoro2014.33 [es un monográfico sobre novela corta]
Rodríguezde la Flor, Fernando, Barroco. Representación e ideología en el mundo hispánico (1580-1680), Cátedra, Madrid, 2002.
Vega Ramos, María José, La teoría de la “novella” en el siglo XVI. La poética neoaristotélica ante el “Decameron”, Johannes Cromberger, Salamanca, 1993.
www.bne.es
word
https://dialnet.unirioja.es/
https://www.cervantesvirtual.com/
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |