Literatura Espanyola del Segle XVI
Codi: 106354 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2504211 Llengua i Literatura Espanyoles | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Laura Fernandez Garcia
- Correu electrònic:
- laura.fernandez.garcia@uab.cat
Equip docent
- Laura Fernandez Garcia
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Atès que l'estudiant ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica, haver adquirit les competències bàsiques, ha de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquesta raó, els eventuals errors ortogràfics i d'expressió que pogués cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final.
Les activitats, pràctiques i treballs presentats en l'assignatura hauran de ser originals i no s'admetrà, sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. L'eventual presentació de material no original sense indicar adequadament el seu origen comportarà, automàticament, la qualificació de suspens (0).
Així mateix es considera que l'estudiant coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. No obstant, podrà aplicar les normes específiques que pugui indicar-li el professorat de l'assignatura, si així ho creu necessari.
Objectius
"Literatura Espanyola del Segle XVI" forma per part dels 108 crèdits de formació obligatòria, de formació nuclear, dins de la matèria Literatura espanyola medieval i del Siglo de Oro, adscrita al segon curs del Grau de Llengua i Literatura Espanyoles. L'assignatura ofereix una visió específica de la literatura espanyola del segle XVI, primer dels anomenats Siglos de Oro. Es posarà especial atenció en la descripció i desenvolupament dels principals gèneres d'aquest segle de la literatura espanyola, els seus corrents literaris i estètiques, a partir, principalment, de la lectura i anàlisi d'alguns dels textos fonamentals d'aquesta etapa, amb els seus respectius subperíodes (primer i segon Renaixement), moviments o tendències; les innovacions, habitualment importades d'Itàlia, la pervivència de la tradició popular, en poesia i teatre; els nous gèneres narratius, de ficció i de pensament (diàleg, epístola, assaig). També s'explicarà la història dels conceptes Humanisme i Renaixement a la historiografia. La nova Filologia: Antonio de Nebrija i Luis Vives. La formació de l'escriptor: les seves lectures. Els gèneres dramàtics fins Lope de Vega: èglogues, comèdies humanístiques, entremesos i tragèdies. La prosa: els gèneres narratius. Llibres sentimentals, de cavalleries, pastorals i d'aventures. Prosa de pensament: Epístoles, diálegs i orationes.
Competències
- Elaborar argumentacions aplicables als àmbits de la literatura hispànica, de la teoria literària, de la llengua espanyola i la lingüística, i avaluar-ne la rellevància acadèmica.
- Fer servir la metodologia i els conceptes de l'anàlisi literària tenint en compte fonts i contextos.
- Identificar els períodes, tradicions, tendències, autors i obres més significatives de la literatura en llengua espanyola en el seu context historicosocial.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Reconèixer les principals teories, temes i gèneres de la literatura en els diferents països de parla hispànica.
- Utilitzar les eines digitals i les fonts documentals específiques per a la captació i l'organització d'informació.
Resultats d'aprenentatge
- "Reconèixer les sèries historicoliteràries des de la primerenca Edat Mitjana fins al final del segle XVII, de manera que es pugui establir una continuïtat entre els diversos gèneres literaris i la seva projecció; per exemple, la lírica tradicional a l'obra de Lope de Vega, o la contística medieval en Cervantes."
- Caracteritzar els fenòmens literaris tenint en compte els diferents nivells d'anàlisi.
- Comentar textos literaris de diferents èpoques.
- Comprendre la relació entre text i discurs.
- Conèixer els períodes de la literatura medieval i del Segle d'Or (segles XVI-XVII) en tots els seus gèneres, corrents, tendències i autors més representatius.
- Determinar els trets d'estil dels principals autors de la literatura medieval i dels segles d'or.
- Fer prediccions i inferències literàries sobre el contingut d'un text.
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic i en la transmissió dels seus coneixements.
- Fer servir les eines digitals per a l'obtenció, classificació, interpretació i anàlisi de dades rellevants relacionades amb l'estudi de la llengua i de la literatura espanyoles.
- Fer servir les fonts tradicionals per a l'obtenció, classificació, interpretació i anàlisi de dades rellevants relacionades amb estudi de la llengua i de la literatura espanyoles.
- Identificar les principals característiques dels gèneres de la literatura medieval i dels segles d'or.
- Justificar mitjançant una terminologia apropiada l'anàlisi de les dades des d'un punt de vista literari.
- Reconèixer les diferents modalitats poètiques (lírica, narrativa, cançoner, italianitzant, etc.) i les seves formes mètriques.
- Reconèixer les modalitats de la prosa (braquilògica i paremiològica, popular o culta, de ficció (sentimental, cavalleresca, pastoral, morisca, bizantina, picaresca, etc.) i de pensament (epístola, crònica, diàleg, assaig, oració, etc.) i la seva evolució al llarg dels dos períodes.
- Reconèixer les modalitats teatrals: religiosa, pastoral, tràgica i la de l'anomenada Comèdia Nova.
- Saber fer treballs individualment o en grup aplicant els coneixements teòrics adquirits i enfrontant-se a nous reptes i realitats culturals.
- Utilitzar les tècniques de la crítica textual, i de les seves disciplines afins: ecdòtica, història del llibre, paleografia i codicologia.
Continguts
|
1. Els principals gèneres de la literatura espanyola del Renaixement
1.1. La poesia, el teatre i la prosa. Tradició i modernitat 2 El teatre 21. La pervivència de la tradició. Lectura obligatòria: Juan del Encina, Égloga de Plácida y Vitoriano 2.2. Els orígens del teatre humanista: Bartolomé de Torres Naharro 2.3. Els orígens i difusió del teatre comercial: Lope de Rueda i Juan Timoneda
2.4 La tragèdia: Juan de la Cueva i Miguel de Cervantes
3. La poesia 3.1. La poesia tradicional i la poesia italianitzant 3.2. Garcilaso de la Vega i el petrarquisme. Cetina i Aldana. Lectura obligatòria: Garcilaso de la Vega 3.3. La poesia de fray Luis de León, San Juan de la Cruz i Santa Teresa de Jesús 4. La prosa 4.1. La ficció idealista i els seus gèneres. Lectura obligatòria: Jorge de Montemayor, La Diana 4.2. L'anomenada ficció realista. El Lazarillo de Tormes i la seva projecció fins al Quixot 4.3. La prosa de pensament. El diàleg, l'epístola, l'assaig, la crònica, les orationes... Lectura obligatòria: Juan de Valdés, Diálogo de la lengua |
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Treball autònom | 75 | 3 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 16, 17 |
| classes magistrals | 52,5 | 2,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 16, 17 |
| tutories programades | 18 | 0,72 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 16, 17 |
L'aprenentatge d'aquesta assignatura per part de l'alumne es distribueix de la manera següent:
· Activitats dirigides (35%). Aquestes activitats es divideixen en classes magistrals i en pràctiques i seminaris dirigits pel professor, en què es combinarà l'explicació teòrica amb la discussió de tot tipus de textos.
· Activitats supervisades (10%). Es tracta de tutories programades pel professor, dedicades a la correcció i comentari de problemes en els diferents nivells d'anàlisi literària.
· Activitats autònomes (50%). Aquestes activitats inclouen tant el temps dedicat a l'estudi personal com a la realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics, així com a la preparació de presentacions orals.
· Activitats d'Avaluació (5%). L'avaluació de l'assignatura es durà a terme mitjançant presentacions orals i proves escrites
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examens, treball monogràfics i assitsència a classe | 4.5 | 4,5 | 0,18 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
- Al final del semestre s'avaluaran els coneixements dels temes i les lectures assenyalades, requerint-se una assimilació de la matèria equivalent al contingut en els manuals de referència.
- La qualificació final s'obtindrà de la nota de dos exàmens, que promitjaran amb un treball monogràfic i amb l'assistència i participació a classe.
- Els exàmens escrits serviran per avaluar el contingut teòric i valdran un 30% cadascun de la nota final. El treball monogràfic tindrà un valor del 30% de la nota final. L'assistència i participació a classe es valorarà amb un 10% de la notafinal.
- Per superar l'assignatura, s'han de realitzar totes les activitats i lliurar-les en el termini fixat. La nota mínima que es requerirà per aprovar cadascuna de les activitats haurà de ser igual o superior a 5 punts.
- En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
- Per participar en el procés de recuperació el professor/a pot exigir a l’estudiant haver obtingut una qualificació mitjana final de 3,5. En cap cas no es podrà repetir el treball final en la recuperació.
- Es considerarà "No avaluable" quan l'estudiant no faci cap de les activitats. L'elaboració d'una activitat suposa, doncs, la voluntat de l'estudiant de ser avaluat a l'assignatura i, per tant, la presentació a l'avaluació.
- La realització de faltes d'ortografia, lèxic i sintaxi tindrà una penalització de 0,25 per a cadascuna de les faltes comeses sobre la nota final de cadascuna de les activitats.
- En cas que l'estudiant dugui a terme qualsevol tipus d'irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació determinat, aquest serà qualificat amb 0, independentment del procés disciplinari que se'n pugui derivar. En cas que es verifiquin diverses irregularitats als actes davaluació duna mateixa assignatura, la qualificació final daquesta assignatura serà 0.
- Avaluació única: el lliurament i ralització de les tres proves avaluables podrà coincidir amb la darrera prova del grup, o amb un dels dies possibles que ha habilitat la Facultat. L'avaluació esbasarà en dos treballs, que representaran el 60% de la nota (30% + 30%, compensant, així, l'assistència a classe), i un examen, que comptarà el 40%. L'alumnat que esculli aquesta opció tindrà les mateixes condicions per a la revisió de notes i la recuperació que ja s'han exposat.
Bibliografia
General
Dresden, Arnold, Humanismo y Renacimiento, Madrid, Guadarrama, 1968.
Garin, Eugenio, La revolución cultural del Renacimiento, Barcelona, Crítica, 1981.
Klein, Robert, y André Chastel, El humanismo, Barcelona, Salvat, 1970.
Martín Abad, Julián, Los primeros años de la imprenta en España (c. 1471-1520), Laberinto, Madrid, 2003.
Rico, Francisco, El sueño del humanismo, Barcelona, Destino, 2002.
Manuals i monografies
Gómez, Jesús, El diálogo renacentista, Laberinto, Madrid, 2002.
Huerta, Javier, El teatro breve en la Edad de Oro, Laberinto, Madrid, 2000.
Mainer, José Carlos, Historia de la literatura espanyola, 2: García López, Jorge, Eugenia Fosalba y Gonzalo Pontón, La Conquista del clasicismo, 1500-1598, Barcelona, Crítica, 2010.
*Jones, R. O., Historia de la literatura española, 2, Siglo de Oro: prosa y poesía, Ariel, Barcelona, 1974.
Pérez Priego, Miguel Ángel, El teatro del Renacimiento, Laberinto, Madrid, 2004.
Rico, Francisco, dir., Historia y Crítica de la literatura española, vol. II: Francisco López Estrada. Siglos de Oro: Renacimiento (y Primer suplemento, 1991).
Rallo, Asunción, Erasmo y la prosa renacentista en España, Laberinto, Madrid, 2002.
Ruiz Pérez, Pedro, Manual de estudios literarios de los Siglos de Oro, Castalia, Madrid, 2003.
*Wilson, E. M., y D. Moir, Historia de la literatura española, 3: Siglo de Oro: teatro, Ariel, Barcelona, 1974
Lectures obligatòries
Encina, Juan del, Égloga de Plácida y Vitoriano, en Teatro completo, ed. Miguel Ángel Pérez Priego, Madrid, Cátedra, 1991.
-------, --------, Teatro, ed. Alberto del Río, Barcelona, Crítica, 2001
Montemayor, Jorge de, La Diana, ed. Juan Montero, Crítica, Barcelona, 1996 (i reedicions).
Valdés, Juan de, Diálogo de la lengua, ed. José F. Montesinos, Espasa-Calpe, Madrid, 1971.
-------, ed. José Enrique Laplana, Crítica, Barcelona, 2010.
_____, ed. Lola Pons, Real Academia Española, Madrid, 2022.
Programari
WORD i PDF
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |