Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2504235 Ciència, Tecnologia i Humanitats | OB | 3 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Cap
Aquesta assignatura aborda l’anàlisi de la medicina com a fenomen polític, social i cultural, i examina les concepcions històriques sobre la salut i la malaltia, la relació entre professionals sanitaris i pacients, o l’emergència de la salut pública i els reptes actuals de la salut global. Entre altres qüestions, l’assignatura explora la influència dels factors socioculturals en la construcció dels conceptes de salut i malaltia i l’aparició dels determinants de la salut.
1: Definiciones
2: Metáforas
3: Poder
4: Instituciones
5: Cuerpos
6: Desarrollo
7: Diagnósticos
8: Activismos
9: Bienestar
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
PRÀCTIQUES D'AULA (PAUL) | 16 | 0,64 | 11, 2, 3, 4, 7, 8, 6, 9, 10, 5, 1 |
TEORIA (TE) | 33 | 1,32 | 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 5, 1 |
Tipus: Supervisades | |||
PRESENTACIÓ / EXPOSICIÓ ORAL DE TREBALLS | 8 | 0,32 | 11, 2, 3, 4, 7, 8, 6, 9, 10, 5, 1 |
Tipus: Autònomes | |||
ELABORACIÓ DE TREBALLS | 25 | 1 | 11, 2, 3, 4, 7, 8, 6, 9, 10, 5, 1 |
ESTUDI PERSONAL | 14 | 0,56 | 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 5, 1 |
LECTURA D'ARTICLES / INFORMES D'INTERÈS | 50 | 2 | 11, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 5, 1 |
La metodologia d'ensenyament-aprenentatge de l'assignatura comprèn tres tipus d'activitats: activitats presencials dirigides, activitats supervisades i activitats autònomes. Les activitats presencials dirigides consistiran en classes teòriques i pràctiques d’aula on l'equip docent exposarà el marc en el qual s'enquadren els continguts i fonaments de l'assignatura recollits en el programa. Les activitats supervisades consistiran en sessions programades d'assessorament acadèmic. Les activitats autònomes es dedicaran a l'estudi per part de l'alumnat, la lectura i la realització de treballs acadèmics.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Elaboració de treballs | 30% | 0 | 0 | 11, 2, 3, 4, 7, 8, 6, 9, 10, 5, 1 |
Seminaris: Participació als debats | 20% | 2 | 0,08 | 11, 2, 3, 4, 7, 8, 6, 9, 10, 5, 1 |
Teoria: Avaluacions escrites | 50% | 2 | 0,08 | 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 5, 1 |
L'avaluació d'aquesta assignatura consta de:
1. Elaboració de treballs 30%
2. Resolució de problemas i defensa oral de treballs: 20%
3. Examen final d'avaluació: 50%.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
És requisit indispensable per a aprovar l'assignatura haver tingut una nota mínima de 5 punts sobre 10 en l'examen final. És així mateix requisit indispensable per a avaluar l'assignatura haver lliurat tots els treballs i pràctiques sol·licitats durant el curs.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
L’estudiant rebrà la qualificació de ‘No avaluable’ sempre que no hagi lliurat més del 30 % de les activitats d’avaluació.
AVALUACIÓ ÚNICA
L’avaluació única consisteix en una prova escrita amb preguntes referents a la teoria i les pràctiques d’aula amb un pes de 50%, elaboració d’un treball amb un pes del 30% i defensa oral del mateix treball amb un pes de 20%.
Per tal que l'avaluació sigui efectiva, el/la estudiant ha de superar cadascuna de les diferents proves per separat i cal obtenir una nota final mínima de 5 punts sobre 10.
Bibliografia específica
Barona Vilar, Josep Lluís, editor. Manual de Historia de la Medicina. Valencia: Editorial Tirant lo Blanch; 2023.
Barona Vilar, Josep Lluís. Introducció a la medicina. València: Universitat de València; 1992.
Harding, Sandra G. Ciencia y feminismo. Madrid: Morata; 1996.
Han, B.-C. La sociedad paliativa. Madrid: Herder Editorial. 2021
Han, B.-C. La sociedad del Cansancio. Barcelona: Herder Editorial. 2022.
Illouz, Eva. La salvación del alma moderna: terapia, emociones y la cultura de la autoayuda. Katz editores, 2010.
López Piñero, José María. La medicina en la historia. Madrid: La Esfera de los Libros; 2002.
López Piñero, Jose María; Terrada Ferrandis, Maria Luz. Introducción a la medicina. Barcelona: Crítica; 2000.
Rodríguez Ocaña, Esteban. Por la salud de las naciones. Higiene, microbiología y medicina social. Madrid: Akal; 1992.
Saborido, Cristian. Filosofía de la medicina. Tecnos; 2020.
Bibliografia de consulta
Cooter, Roger: Pickstone John V. Companion to medicine in the twentieth century. London-New York: Routledge; 2003.
Ripoll Miralda, Jaume. Grec mèdic: guia per identificar termes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; 2018.
Bernabeu Mestre, Josep. El llenguatge de les ciències de la salut. Introducció a la formació de termes mèdics. València: Conselleria de Sanitat i Consum de la Generalitat Valenciana / Universitat d'Alacant; 1995.
Cueva Martín, Alejandro de la; Aleixandre Benavent, Rafael; Rodríguez i Gairín, Josep Manuel. Fonts d'informació en ciències de la salut. Valencia: Universitat de València; 2002.
Fausto-Sterling, A. Sexing the body Gender politics and the construction of sexuality. New York: Basic Books; 2000.
Aresti Esteban, N. Médicos, donjuanes y mujeres modernas: los ideales de feminidad y masculinidad en el primer tercio del siglo X. Zarautz: Universidad del País Vasco; 2001.
Sánchez Villam, M. C. Entre materia y espíritu. Modernidad y enfermedad social en la España Liberal (1833-1923). Madrid: CSIC. 2017.
Schiebinger, L. ¿Tiene sexo la mente? Las mujeres en los orígenes de la ciencia moderna, Madrid: Cátedra. 2004.
No cal cap programari específic.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |