Comportament Polític
Codi: 106190 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2504216 Història, Política i Economia Contemporànies / Contemporary History, Politics and Economics | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Oriol Bartomeus Bayès
- Correu electrònic:
- oriol.bartomeus@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
L’estudiant ha d'haver adquirit de forma prèvia al desenvolupament d'aquest curs les nocions bàsiques sobre Ciència Política. Ha de poder llegir i entendre l'anglès i treballar amb facilitat amb fulls de càlcul, a més de certes nocions per a poder interpretar gràfics i mapes.
Objectius
El curs té tres objectius fonamentals:
- Que els i les estudiants coneguin els elements bàsics que defineixen i caracteritzen el comportament polític i electoral en sistemes polítics democràtics.
- Que els i les estudiants puguin fer servir les teories i variables que expliquen com pensen i actuen els ciutadans en el terreny polític.
- Que els i les estudiants coneguin i puguin fer servir les principals dades i metodologies disponibles per a l'anàlisi del comportament polític.
Competències
- Contrastar les principals teories polítiques contemporànies.
- Explicar i sintetitzar coneixements adquirits en un nivell avançat de llengua anglesa.
- Gestionar i aplicar dades a la resolució de problemes.
- Identificar els principals actors, estructura i funcionament dels sistemes polítics en l'esfera interna i internacional des d'una perspectiva teòrica o aplicada.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre información idees, problemes i solucions a un públic tan especialitzat com no especialitzat
- Treballar de manera cooperativa en equips multidisciplinaris i multiculturals implementant nous projectes.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar tècniques d'anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
- Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
- Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
- Demostrar capacitat de continuar aprenent en el futur de manera autònoma, aprofundint en els coneixements adquirits o iniciant-se en noves àrees de coneixement.
- Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
- Dissenyar tècniques per a la recollida de dades, coordinar el tractament de la informació i aplicar rigorosament mètodes de verificació d'hipòtesis.
- Elaborar i preparar la presentació d'informes i de propostes d'intervenció.
- Explicar les actituds i els comportaments polítics, individuals i col·lectius, així com el procés de formació i expressió de les preferències polítiques
- Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
- Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
- Identificar els principals actors del sistema polític, examinar-ne les interaccions i avaluar-ne el comportament en el seu entorn i en el sistema polític, des d'una perspectiva teòrica i aplicada.
- Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
- Identificar i diferenciar el funcionament dels sistemes electorals.
- Identificar les estructures socials, econòmiques i polítiques del món contemporani.
- Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
- Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
- Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
- Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
- Treballar autònomament.
- Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
- Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
Continguts
1. Història dels enfocaments teórics per entendre el comportament electoral
2. La participació política
3. Actituds, valors i emocions. Cultura política i valors democràtics
4. Eleccions
5. Partits i esquemes de competència política
6. L'explicació del vot: qui vota què i per què
7. Comportament politic
8. El comportament polític en sistemes complexos. El cas català
En tots els apartats es farà especial incidència en l'evolució de les diferents matèries al llarg del temps, posant especial èmfasi en l'efecte del relleu generacional.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 38 | 1,52 | |
| Redacció dels exercicis pràctics | 16 | 0,64 | |
| Sessions de debat | 19 | 0,76 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Avaluació | 2 | 0,08 | |
| Tutories | 15 | 0,6 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi dels continguts explicats a classe | 30 | 1,2 | |
| Lectures obligatòries relacionades amb les pràctiques o els debats | 30 | 1,2 |
Hi ha tres tipos de sesions presencials:
1 Classes magistrals en les que el professorat presenta els continguts teòrics en interacció amb les i els estudiants.
2 Sessions de debat. En elles es posa en comú i es discuteixen els coneixements adquirits a través de l'analisi de les lectures.
3 Sessions de pràctiques. En elles es treballa un exercici d'aplicació dels coneixements adquirits a través de l'analisi de dades.
Durant les activitats autònomes els i les estudiants hauran de preparar els materials corresponents a cada sessió, elaborar els treballs que s'avaluaran i preparar els continguts de l'exàmen.
Tant en les expresions orals com en les escrites es trindrà especial cura en l'ús no sexista del llenguatge, tant per part del professorat com dels i les estudiants.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen final | 40 | 0 | 0 | 2, 4, 5, 8, 11, 13, 15, 14, 10, 17, 19, 21 |
| Pràctiques | 30 | 0 | 0 | 1, 2, 5, 11, 12, 15, 14, 16, 10, 18, 7, 9, 17, 19, 3, 23, 21, 20, 22 |
| Treball final | 30 | 0 | 0 | 2, 6, 8, 11, 13, 12, 15, 14, 10, 18, 17, 19, 23, 21, 22 |
Examen final (40%). L’examen consistirà en el comentari de taula, gràfic o mapa.
Pràctiques (30%). Es valorarà l'assitència i l'entrega de la feina realitzada al final de la classe. Aquestes pràctiques en cap cas seran recuperables.
Treball final (30%). Consistirá en el desenvolupament d'una de las pràctiques o de una pregunta de recerca relacionada amb el temari. Les seves característiques s'explicaran a classe.
D’acord amb l’article 117.2 de la Normativa acadèmica de la UAB, l’avaluació de l'alumnat repetidor podrà consistir en una sola prova de síntesi. L’alumnat repetidor que es vulgui acollir a aquesta possibilitat, caldrà que es posi en contacte amb el professorat a principi de curs.
Per aprovar l’assignatura caldrà una nota mínima global de 5 i tenir una nota mínima de 4 a l'examen.
Les dates de les diferents proves seran explicitades en el primer dia de classe.
Avaluació única
Els/les estudiantsque ho sol·licitin tenen dret a examinar-se en un sol acte, que consistirà en un examen final de dues proves, que es realitzarà el mateix dia de l'examen final i la nota del qual serà la nota final de l'assignatura.
Els i les estudiants poden acollir-se a l'Avaluació Única a través d'un formulari entre el 18 de setembre i el 6 d'octubre
S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
Avaluació compensatòria
Si la nota de l'examen és inferior a 4 no farà mitjana amb la notade pràctiques. L'alumne tindrà dret a l'avaluació compensatòria sempre que es donin aquestes condicions:
- Tenir una nota final de l'assignatura de com a mínim 3,5.
- Haber entregat dues de les tres pràctiques que se li requereixen al llarg del semestre.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Aquells actes d’avaluació en què hi hagi hagut irregularitats (còpia, ús no autoritzat de la IA, etc.) no són recuperables i suposaran un 0 en l'avaluació final.
Bibliografia
Anduiza Perea, E., & Bosch, A. (2004). Comportamiento político y electoral. Barcelona: Ariel.
Anduiza, Eva: ¿Individuos o sistemas?: las razones de la abstención en Europa Occidental Madrid Centro de Investigaciones Sociológicas Siglo XXI, 1999
Armingeon, K., & Schädel, L. (2015). “Social Inequality in Political Participation: The Dark Sides of Individualisation”. West European Politics, 38(1): 1–27. https://doi.org/10.1080/01402382.2014.929341
Arzheimer, K., Evans, J.,& Lewis-Beck, M. (2017). The Sage Handbook of Electoral Behaviour. London: Sage.
Astudillo, J., & Rodon, T. (2013). “El comportamiento electoral del votante en la mediana y las «paradojas» de la competición política española / The Electoral Behaviour of the Median Voter and the ‘Paradoxes’ of Spanish Political Competition”. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 144: 3-21. https://doi.org/10.5477/cis/reis.144.3
Barberá, P. (2018). “Explaining the Spread of Misinformationon Social Media: Evidence from the 2016 US Presidential Election”. APSA Comparative Politics Newsletter, 1-5.
Bartolini, Stefano i Mair, Peter: Identity, competition, and electoral availability : the stabilisation of European electorates 1885-1985 Cambridge University Press, 1990
Bartomeus, Oriol. El terremoto silencioso. CIS, 2019
Beck, Paul Allen i Jennings, M. Kent: Family traditions, political periods, and the development of partisan orientations The Journal of Politics Vol. 53, No. 3 agost, 1991, pp. 742-763
Blais, A., & Anduiza, E. (2013). “Voter Turnout”. In R. Valelly (Ed.), Oxford Bibliographies in Political Science. Oxford: Oxford University Press DOI: 10.1093/obo/9780199756223-0066
Blais, André i Rubenson, Daniel: The source of turnout decline: new values ornew context? Comparative Political Studies, Gener 2013 vol. 46 núm. 1 pàgs. 95-117
Butler, David i Stokes, Donald: Political change in Britain : the evolution of electoral choice 2a edició London: Macmillan, 1974
Canals, Ramon M. i Virós, Rosa: La geografia electoral de Catalunya a Equip de Sociologia Electoral:Atlas electoral de Catalunya 1976-1980 Barcelona Fundació Jaume Bofill, 1981
Consejo Económico y Social: Los nuevos modelos de consumo en España Informe núm.2, 2008
Converse, P. E. (1964). “The Nature of Belief Systems in Mass Publics”. Critical Review, 18(1): 1-74.
Dalton, R. J. (2014 o posterior). Citizen Politics: Public Opinion and Political Parties in Advanced Industrial Democracies. Los Angeles: Sage CQ Press.
Dalton, R. J., & Klingemann, H.-D. (2007). Oxford Handbook of Political Behavior. Oxford: Oxford University Press.
Dalton, Russell J. i Wattenberg, Martin P.: Parties without partisans. Political change in advanced industrial democracies Oxford University Press, 2003
Dalton, Russell J.: The good citizen CQ Press, 2008
Downs, A. 1992. “Una teoría económica de la democracia”. En Diez textos básicos de ciencia política. Ariel.
Equipo Piedras de Papel. (2015). Aragón es nuestro Ohio: así votan los españoles. Barcelona: Malpaso. Capítols 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9 i 10
Font, J., Navarro, C., & Wojcieszak, M. (2012). Preferencias dela ciudadanía española sobre las formas de decisión política y sus factores explicativos. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. Capítols 1 i 2.
Font, Joan i Rico, Guillem: Spanish Multilevel Turnout: Learning to Vote?, Madrid, Universidad Autónoma de Madrid Working Paper núm.11, 2003
Galais, Carolina: Edad,cohortes o periodo. Desenredando las causas del desinterés político en España. Revista Española de Investiaciones Sociológicas núm.139 juliol/setembre 2012, pàgs.85-110
Gallego, A., San, J., & Cristancho, C. (2010). “La movilización política: medición y relevancia”. Revista Española de Ciencia Política, 23: 113-124.
García-Albacete, Gema. Young people's political participation in Western Europe. Continuity or Generational Change? Palgrave Macmillan, 2014
Goguel, François. Géographie des élections françaises sous la Troisième et la Quatrième République. Armand Colin, 1970
Inglehart, R., & Welzel, C. (2005). Modernization, Cultural Change, and Democracy. Cambridge: Cambridge University Press
Inglehart, Ronald: El cambio cultural en las sociedades avanzadas Centro de Investigaciones Sociológicas, 1991
Inglehart, Ronald: Modernización, cambio cultural y democracia: la secuencia del desarrollo humano Centro de Investigaciones Sociológicas, 2006
Iyengar, S., Sood, G., & Lelkes, Y. (2012). “Affect, Not Ideology”. Public Opinion Quarterly, 76(3): 405-431.
Mair, Peter: Myths of electoral change and the survival of traditional parties European Journal of Political Research núm.24, 1993 pàgs.121-133
Maravall, José María: La política de la transición 2a edició Madrid Taurus, 1984
Medina, L. (2015). Les eleccions al Parlament de Catalunya del 27S. Polarització en clau identitària i divisió de l’electorat. Quaderns de l’ICPS, (11), 1–11. https://www.icps.cat/archivos/Quaderns/q11_cat.pdf
Mintz, A., Valentino, N. A., & Wayne, C. (2021). Beyond Rationality: Behavioral Political Science in the 21st Century. CambridgeUniversity Press.
Molas, Isidre i Bartomeus, Oriol: Estructura de la competència política a Catalunya Barcelona ICPS working papers núm.138, 1998
Montero, José Ramón i Torcal, Mariano: La cultura política de los españoles: pautas de continuidad y cambio sistema núm.99, 1990, pàgs.39-74
Pallarés, F., Riba, C., & Fraile, M. (2007).“Variables socioestructurales y comportamiento electoral en las elecciones generales españolas. Una perspectiva evolutiva 1979-2000”. Revista de Estudios Políticos, 135, 109–158.
Prior, M. (2018). Hooked. How Politics Captures People’s Interest. Cambridge: Cambridge University Press
Reif, K., Schmitt, H. and NORRIS, P. (1997), Second-order elections. European Journal of Political Research, 31: 109-124. https://doi.org/10.1111/j.1475-6765.1997.tb00768.x
Riba, Clara: El comportament electoral dual a Catalunya Revista Eines, estiu 2008
Rokkan, Stein i Lipset, Seymour M.: Party systems and voter alignements : cross-national perspectives New York The Free Press, cop. 1967
Sanders, D. (1995). Behavioral Analysis. In Theory and Methods in Political Science (pp. 23–41)
Siegfried, André. Le Tableau politique de la France de l'Ouest sous la 3e République. Armand Colin, 1964
Tiberj, Vincent: Les citoyens qui viennent. Presses Universitaires de France, 2017
Trujillo, M., & Gómez, B. (2016). Urnas vacias en los suburbios de las ciudades. Barcelona: Observatorio Social La Caixa
Westwood, S. J., Iyengar, S., Malhotra, N., Lelkes, Y., & Levendusky, M. (2018). The Origins and Consequences of Affective Polarization in the United States. Annual Review of Political Science, 22(1), 1–18. https://doi.org/10.1146/annurev-polisci-051117-073034
Programari
Excel. SPPS i QGIS opcionals
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 50 | Anglès | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 50 | Anglès | primer quadrimestre | tarda |