Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2503998 Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No hi ha prerequisits. Es parteix de la base que les persones que es matriculin d'aquesta assignatura estan capacitades per a llegir bibliografia especialitzada en català, castellà i anglès.
Segons la definició del manual de sociolingüística catalana de referència (Boix i Vila, 1998: 33), "entenem per sociolingüística catalana la recerca a l'entorn de les relacions entre llengua i societat [...] que es realitza des d'algun dels territoris de llengua catalana". Aquesta recerca es pot fer des d'una perspectiva sociològica (l'estudi de la societat en relació amb la llengua) o lingüística (l'estudi de la llengua en relació amb la societat); en el primer cas se sol parlar de "sociologia de la llengua" i en el segon podríem parlar de "lingüística social". D'acord amb la tradició dominant dins la sociolingüística catalana, en aquesta assignatura adoptem la perspectiva social, amb el triple objectiu següent: a) amb un rerefons històric i sobre la base de conceptes bàsics de sociolingüística general, familiaritzar les persones matriculades amb la situació actual de la llengua catalana en els diferents territoris de l'àmbit lingüístic, en el marc de la diversitat lingüística i social existents, segons es desprèn dels estudis empírics disponibles; b) iniciar-les en la metodologia que segueixen aquests estudis empírics; i c) introduir-les en l'estudi de la política lingüística que s'aplica en aquells territoris, que és el tema central de l'assignatura optativa Política i Planificació Lingüístiques.
1. Sociolingüística general i sociolingüística catalana: nocions bàsiques de sociolingüística general i aplicació a l'estudi de la relació entre llengua i societat als territoris de llengua catalana.
2. Història sociolingüística del català: repàs d'història social de la llengua catalana com a rerefons de la seva situació actual.
3. Sociolingüística catalana: anàlisi de la situació actual de la llengua catalana (coneixement, usos i representacions), en el marc de la diversitat lingüística i social existent.
4. Política i planificació lingüístiques: introducció a les polítiques públiques que incideixen en la situació actual de la llengua catalana, amb un èmfasi en els marcs legals rellevants i les ideologies lingüístiques que els fonamenten.
5. Prospectiva: a partir de l'anàlisi de la realitat empírica i de les intervencions públiques que s'apliquen en cada cas, breu consideració dels escenaris de futur de la llengua catalana en el marc de la diversitat lingüística i social existent.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 37,5 | 1,5 | 2, 10, 14, 16 |
Debat de treballs orals | 7,5 | 0,3 | 2, 4, 6, 7, 10, 11, 12, 18 |
Tipus: Supervisades | |||
Supervisió de treballs | 30 | 1,2 | 2, 3, 4, 6, 7, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21 |
Tipus: Autònomes | |||
Cerca d'informació | 15 | 0,6 | 2, 11, 12, 14, 20, 21 |
Preparació i elaboració de treballs | 30 | 1,2 | 3, 4, 6, 7, 10, 11, 12, 14, 15, 17, 18, 19, 20 |
Tasques de lectura | 30 | 1,2 | 10, 11, 12, 14, 16, 20 |
Aquesta assignatura consta de 6 ECTS, que corresponen a 150 h de dedicació de l'estudiant. D'aquest total, 45 h (30%) corresponen a activitats dirigides a l'aula, 30 h (20%) a activitats supervisades, i 75 h (50%) a activitats autònomes.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual, on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Nota: Es reservaran 15 minuts d’una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l’alumnat de les enquestes d’avaluació de l’actuació del professorat i d’avaluació de l’assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Informe de recerca | 50 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 18, 19, 20, 21 |
Participació a classe | 10 | 0 | 0 | 1, 2, 4, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 16 |
Treballs escrits | 30 | 0 | 0 | 2, 4, 5, 7, 10, 12, 13, 15, 18, 19, 20, 21 |
Treballs orals | 10 | 0 | 0 | 2, 4, 6, 10, 11, 12, 16, 17 |
AVALUACIÓ
D'acord amb la normativa d'avaluació de la UAB, "el procés d’avaluació continuada ha d'incloure un mínim de tres activitats avaluatives, de dues tipologies diferents, distribuïdes al llarg del curs, cap de les quals pot representar més del 50% de la qualificació final". En el cas d'aquesta assignatura, el procés d'avaluació continuada consta de les quatre activitats avaluatives que consten a la taula.
Aquesta assignatura preveu la modalitat d'avaluació única. En aquest cas, l'avaluació consta de quatre activitats avaluatives: una ressenya (10%), un test (40%), un treball (40%) i la presentació oral d'aquest treball (10%).
Per aprovar l'assignatura caldrà treure una nota mínima de 5 (sobre 10).
NO AVALUABLE
L'estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació.
REVISIÓ DE QUALIFICACIONS
En el moment de la realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de qualificacions.
RECUPERACIÓ
D'acord amb la normativa d'avaluació de la UAB, "per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul". En el cas d'aquesta assignatura, per a participar en la recuperació l'alumnat ha d'haver estat avaluat obligatòriament dels treballs escrits (30%) i l'informe de recerca (50%). La participació a classe i els treballs orals no són recuperables.
En consonància amb la normativa d'avaluació de la UAB, per participar en la recuperació el professor responsable de l’assignatura o mòdul exigeix haver obtingut una qualificació mínima de 3,5 en la mitjana de l'assignatura.
Per a l'avaluació única s’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per l’avaluació continuada.
La nota màxima assolible a la recuperació és un 5.
IRREGULARITATS
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. Si es produeixen diverses irregularitats en els actes, la qualificació final d’aquest assignatura serà zero.
Aquells actes d'avaluació en què hi hagi hagut irregularitats no són recuperables.
COVID-19
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
DOCUMENTS
Boix, Emili; Vila, F. Xavier (1998). Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona: Ariel. Versió pdf disponible al Campus Virtual.
Enquesta d'usos lingüístics de la població 2018 https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/dades_i_estudis/poblacio/Enquesta-EULP/Enquesta-dusos-lingueistics-de-la-poblacio-2018
Fasold, Ralph (1987). The Sociolinguistics of Society. Oxford: Blackwell.
Junyent, Carme (amb Bel Zaballa) (2020). El futur del català depèn de tu. Barcelona: La Campana.
Pradilla, Miquel Àngel (ed.) (2022). Catalan Sociolinguistics. State of the art and future challenges. Amsterdam/Filadèlfia: John Benjamins.
Solé, Joan (2000). "Els mètodes bàsics de recerca sociolingüística". Noves SL Tardor 2000.
http://www.gencat.cat/llengua/noves/noves/hm00tardor/metodologia/sole1_1.htm
Stockwell, Peter (2007). Sociolinguistics. A Resource Book for Students. Oxon/Nova York: Routledge. pdf disponible al Campus Virtual.
Vallverdú, Francesc (1973). "Breu història sociolingüística de la llengua catalana". Dins: El fet lingüístic com a fet social. Barcelona: Edicions 62, 19856, 127-150.
INSTITUCIONS
Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (UB)
Institut d'Estadística de Catalunya
Instituto Nacional de Estadística
Llengua Catalana (Generalitat de Catalunya)
Inici. Llengua catalana (gencat.cat)
Societat Catalana de Sociolingüística (Institut d'Estudis Catalans)
Societat Catalana de Sociolingüística | Institut d'Estudis Catalans (iec.cat)
Xarxa Cruscat: Coneixements, representacions i usos del català
Xarxa Cruscat: coneixements, representacions i usos del català | (iec.cat)
En aquesta assignatura no es fa servir programari específic. En algunes sessions es fan servir aplicacions gratuïtes que no necessiten registre, com Mentimeter o Socrative.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |