Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2503998 Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística | OB | 2 |
2504380 Estudis d'Anglès i Català | OB | 2 |
2504388 Estudis de Català i Espanyol | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No n'hi ha. L'estudiant del grau de Filologia Catalana haurà cursat l'assignatura Dels trobadors a Ramon Muntaner.
Aquesta assignatura continua la iniciació de l'estudiant en l'estudi de la literatura catalana medieval, tant en el seu aspecte històric com en la pràctica de la lectura i comentari de textos antics, especialment de textos molt dependents de la tradició llatina antiga i medieval. L'estudiant hi aprendrà a entendre un text en el context cultural de la seva època i en relació amb les tradicions literàries anteriors, i es continuarà familiaritzant amb la llengua antiga a través de la lectura de dues obres majors de la literatura catalana medieval: Lo somni de Bernat Metge i la novel·la anònima Curial e Güelfa.
A l'acabament del curs, l'estudiant haurà de ser capaç de:
(a) Conèixer i situar històricament els autors, els gèneres i les obres més importants estudiats.
(b) Entendre i comentar oralment els textos llegits.
(c) Produir breus comentaris escrits sobre aquests textos.
(d) Analitzar en detall algun aspecte dels textos llargs tractats.
Complir aquest objectius dona accés a les assignatures més especialitzades dels cursos superiors (Poesia medieval, Tirant lo Blanc i la narrativa medieval).
1. Canvis culturals en temps de Pere III i els seus fills Joan I i Martí I (1337-1410). Escoles, universitat i ordes mendicants. Difusió cultural i traduccions. La historiografia en temps de Pere III. Prosistes universitaris: Antoni Canals, Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer.
2. Bernat Metge (ca. 1348-1413). Formació i carrera literària. El Llibre de Fortuna i Prudència i altres obres. Lectura de Lo somni: datació i circumstància històrica; models i fonts; estructura i temes; interpretació i intenció.
3. Cultura literària a les corts Trastàmara (1412-79). Panorama de la poesia: Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March. Panorama de la narrativa: Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, Joan Roís de Corella, l'Espill de Jaume Roig.
4. Lectura de Curial e Güelfa: datació i marc cultural; la cultura de l'Anònim; models i fonts: tradició trobadoresca i cròniques, la cavalleria al segle XV, cultura clàssica i italiana; interpretació.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Comentari de textos a classe | 20 | 0,8 | 1, 6, 8, 9, 13, 15, 18, 19, 20, 23, 27, 29 |
Exposició del programa | 25 | 1 | 1, 6, 8, 9, 15, 19, 20, 23, 27, 29 |
Tipus: Supervisades | |||
Presentació oral de comentari de text | 10 | 0,4 | 1, 3, 6, 8, 9, 10, 12, 13, 15, 18, 19, 20, 23, 27, 29, 30, 35, 37 |
Tipus: Autònomes | |||
Cerca de bibliografia, estudi autònom, consulta del Campus Virtual | 20 | 0,8 | 1, 3, 6, 8, 9, 15, 19, 20, 23, 29, 37 |
Lectura de textos, segons les pautes indicades pel professor | 50 | 2 | 6, 8, 15, 20, 23, 29 |
Es tracta d'un curs teòrico-pràctic en el qual l'alumne:
(a) Aprendrà història de la literatura;
(b) Llegirà dues obres majors, comentades amb detall històric i cultural a classe.
(c) Practicarà el debat sobre el valor d'aquests obres.
(d) Redactarà exercicis de comentari d'un aspecte d'aquestes obres.
L'objectiu prioritari del curs és que l'alumne obtingui un coneixement bàsic d'història de la literatura medieval, que completi el de l'assignatura de literatura medieval del primer semestre, i alhora aconsegueixi millorar la seva capacitat de comprensió lectora i el seu coneixement de la tradició literària, dels clàssics ençà.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. L'estudiant trobarà també al Campus Virtual la descripció detallada dels exercicis escrits i de la prova final, els materials docents i les informacions necessàries per al seguiment de l’assignatura. Si en algun moment cal modificar la modalitat docent a causa de l'emergència sanitària, els professor informaran dels canvis en la programació i en la metodologia.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen escrit | 50% | 3 | 0,12 | 1, 2, 5, 6, 8, 9, 10, 13, 15, 18, 19, 20, 22, 23, 24, 25, 29, 30, 31, 32, 35 |
Presentació oral de comentari de text | 10% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 26, 27, 29, 30, 35, 37 |
Redacció de treball | 40% | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37 |
Les competències d'aquesta matèria seran avaluades per mitjà treballs individuals escrits i d'un examen final.
El sistema d'avaluació s'organitza en 3 mòduls, cadascun dels quals tindrà assignat un pes específic en la qualificació final:
Redacció d'un treball escrit, amb un pes global del 40%.
Tutoria i comentari de textos a l'aula, amb un pes global del 10%.
Examen final, amb un pes global del 50%.
Els requisits mínims a partir dels quals l'estudiant estarà en condicions de ser avaluat són: presentació del treball escrit i presentació a la prova escrita final. La qualificació mínima per a aprovar l'assignatura és 5. La no presentació de qualsevol dels dos exercicis suposarà la qualificació de No avaluable.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l'alumnat a través de Moodle del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Podrà optar a la recuperació l'estudiant que hagi obtingut una qualificació final compresa entre 3,5 i 4,9 i hagi estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats equivalents a dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura. La recuperació consistirà en un examen escrit i/o la presentació del treball principal si no ha estat aprovat. La qualificació màxima de la recuperació és 5.
En el cas que l'estudiant faci qualsevol irregularitat que pugui fer variar de manera significativa la qualificació d'un acte d'avaluació, aquest acte es qualificaràamb 0, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. Sies produeixen diverses irregularitats en els actes d'avaluació, la qualificació final del'assignatura serà 0.
En el cas que les proves no es puguin fer presencialment se n'adaptarà el format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Les presentacions a classe es faran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Avaluació única
L'avaluació única consistirà en una prova amb tres activitats: el lliurament d'un treball escrit (40%), un examen escrit (50%) i una prova oral (10%). S'hi aplicarà el mateix sistema de recuperació que en l'avaluació continuada.
1. Bibliografia bàsica
(a) Històries de la literatura
Badia, Lola (dir.), Història de la literatura catalana. Literatura medieval. Vol.I: Dels orígens al segle XIV. Vol. II: Segles XIV i XV. Vol. III: Segle XV (Barcelona: Enciclopèdia Catalana / Barcino / Ajuntament de Barcelona, 2013-2015).
Riquer, Martí de, Història de la literatura catalana: part antiga, 3 vols. (Barcelona: Ariel, 1964); també en 4 vols. (Barcelona: Planeta, 1984).
(b) Obres generals
Badia, Lola, De Bernat Metge a Joan Roís de Corella. Estudis sobre la cultura literària de la tardor medieval catalana (Barcelona: Quaderns Crema, 1988).
Badia, Lola, Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March (València / Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993).
Cabré, Lluís, Alejandro Coroleu, Albert Lloret, Montserrat Ferrer i Josep Pujol, The Classical Tradition in Medieval Catalan, 1300-1500: Translation, Imitation, and Literacy (Woodbridge: Tamesis, 2018).
2. Lectures obligatòries
Bernat Metge, Lo somni, ed. Lola Badia (Barcelona: Quaderns Crema, 1999), amb introducció i comentaris.
[Altres edicions: (a) crítiques: ed. Martí de Riquer, Obras de Bernat Metge (Barcelona: UB, 1959); ed. Stefano M. Cingolani (Barcelona: Barcino, 2006); (b) divulgatives: ed. Lola Badia i Xavier Lamuela: Bernat Metge, Obra completa (Barcelona: Selecta, 1975); ed. Marta Jordà, pròleg Giuseppe Tavani (Barcelona: Eds. 62, 1989).]
Curial e Güelfa, ed. Lola Badia i Jaume Torró (Barcelona: Quaderns Crema, 2011), amb introducció i comentaris.
[Altres edicions: (a) crítica: ed. Ramon Aramon i Serra (1930-33), revisada per Lola Badia i Jaume Torró (Barcelona: Barcino, 2018); (b) divulgatives: ed. Marina Gustà, pròleg Giuseppe E. Sansone (Barcelona: Eds. 62 / "la Caixa", 1979), reeditada amb pròleg de Jordi Galves (Barcelona: Eds. 62, 2007).]
3. Bibliografia complementària
A més dels capítols corresponents de les històries de la literatura i els estudis de conjunt, podeu consultar els següents estudis i edicions sobre els autors tractats al curs.
Francesc Eiximenis
Eiximenis, Francesc, Llibres, mestres i sermons, ed. David Guixeras i Xavier Renedo, estudis introductoris de Xavier Renedo (Barcelona: Barcino, 2005).
Eiximenis, Francesc, Lo Crestià (selecció), ed. d'Albert Hauf (Barcelona: Eds. 62 / "la Caixa", 1983).
Martí, Sadurní, i Xavier Renedo (eds.), Francesc Eiximenis: Vida, obra i transmissió (Girona: Universitat de Girona, 2021).
Vicent Ferrer
Ferrer, Sant Vicent, Sermons. Versió a cura de Xavier Renedo i Lluís Cabré (Barcelona: Teide, 1993).
Martínez Romero, Tomàs, Aproximació als sermons de sant Vicent Ferrer (Paiporta: Denes, 2002).
Mira, Joan F., Sant Vicent Ferrer: Vida i llegenda d'un predicador (Alzira: Bromera, 2002).
Antoni Canals
Canals, Antoni, Scipió e Aníbal. De providència. De arra de ànima, ed. de Martí de Riquer (Barcelona: Barcino, 1935).
Anselm Turmeda
Metge, Bernat, i Anselm Turmeda, Obres menors, ed. de Marçal Olivar (Barcelona:Barcino, 1927).
Turmeda, Anselm, Disputa de l'ase, versió d'Albert Mestres i Marta Marfany (Barcelona: Barcino, 2013).
Bernat Metge
Cabré, Lluís, Alejandro Coroleu i Jill Kraye (eds.), Fourteenth-Century Classicism: Petrarch and Bernat Metge (Londres / Torí: The Warburg Institute / Nino Aragno Editore, 2012).
Cingolani, Stefano M., El somni d'una cultura: "Lo somni" de Bernat Metge (Barcelona: Quaderns Crema, 2002).
Metge, Bernat, Llibre de Fortuna i Prudència, ed. crítica de Lluís Cabré (Barcelona: Barcino, 2010).
Riquer, Martí de, Obras de Bernat Metge (Barcelona: Universitat de Barcelona, 1959).
Poesia del segle XV
March, Ausiàs, Poesies, ed. de Pere Bohigas, revisada per Amadeu-J. Soberanas i Noemí Espinàs (Barcelona: Barcino, 2005; 1ª ed. en 5 vols. 1952-1959).
March, Ausiàs, Per haver d'amor vida. Antologia comentada, ed. de Francesc J. Gómez i Josep Pujol (Barcelona: Barcino, 2018; 1ª ed. 2018).
Narrativa del segle XV
Martorell, Joanot, Tirant lo Blanc, edició, introducció i notes de Josep Pujol (Barcelona: Barcino, 2021).
Roig, Jaume, Espill, ed. d'Antònia Carré (Barcelona: Quaderns Crema, 2006).
Roís de Corella, Joan, "Tragèdia de Caldesa" i altres proses, ed. de Marina Gustà, pròleg de Francisco Rico (Barcelona: Eds. 62 / "la Caixa", 1980).
4. Dossier de textos
Web de Literatura Catalana Medieval (Campus Virtual) (textos llegits al llarg del curs —i molts d’altres—, mapes, imatges i música). Hi ha materials complementaris (mapes, imatges, textos) a la carpeta de l’assignatura al Campus Virtual.
5. Enllaços
Per a l’estudi de la literatura medieval, consulteu <www.narpan.net>, amb enllaços a diccionaris, biblioteques, bases de dades, portals, etc..
Existeix una biblioteca virtual amb tots els textos catalans medievals en vers: Repertorio Informatizzato dell’Antica Letteratura Catalana (RIALC): <www.rialc.unina.it>
Cap.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |