Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2503998 Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística | OB | 2 |
2504380 Estudis d'Anglès i Català | OB | 2 |
2504388 Estudis de Català i Espanyol | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Cal tenir un bon domini instrumental de la llengua catalana, tant oral com escrit, i cal dominar també la normativa gramatical.
És important haver assimilat bé els continguts de morfologia lèxica (formació de mots) i de sintaxi bàsica de les assignatures de gramàtica descriptiva de primer curs.
L’assignatura de Lèxic i Gramàtica consisteix en l’estudi de les relacions entre el lèxic i la sintaxi del català. Aquest curs forma part del grup d’assignatures obligatòries de la matèria “Llengua catalana: sincronia i diacronia”.
OBJECTIUS FORMATIUS:
CONTINGUTS DESGLOSSATS:
1. Introducció a les relacions entre el lèxic i la sintaxi
Competència lèxica i competència sintàctica. Informació gramatical de les entrades lèxiques. Selecció semàntica i selecció categorial. La sintaxi com a projecció de les dependències lèxiques. La redundància en els components lèxic i sintàctic. Sintaxi lliure i sintaxi lexicalitzada. Tipus d'expressions lexicalitzades. Frases fetes i concurrències lèxiques.
2. Lèxic i gramàtica
L’estructura argumental i la projecció dels arguments a la sintaxi. Predicats, arguments i adjunts. Tipus de predicats. La noció transcategorial de predicat. Predicació primària i predicació secundària. Estructura argumental i tipus de construccions passives. Estructures sintàctiques d'elevació i de control.
Classes lexicosemàntiques de verbs. Anàlisi lèxica dels verbs i estructura semàntica: l’estructura eventiva. Aspecte lèxic (Aktionsart): estats, activitats, assoliments i realitzacions. Tipus d'estructures eventives. Relacions entre l’aspecte lèxic i l’aspecte gramatical. El concepte de delimitació com a propietat transcategorial.
Classes lexicosintàctiques de verbs. Verbs transitius, inergatius i inacusatius. Anàlisi lèxica dels verbs i estructura sintàctica: sintaxi lèxica de l’estructura argumental. Tipus d'estructures argumentals. Alternances de l’estructura argumental. Verbs lleugers i verbs plens. Formació lexicosintàctica de verbs: processos d'incorporació i conflació. Verbs possibles i verbs impossibles. Patrons de lexicalització: del llatí al català.
Formació de mots derivats i l’herència de l’estructura argumental en l'àmbit nominal. Les nominalitzacions. Nominals de procés i de resultat. Noms complexos amb valor agentiu i instrumental. Mots derivats adjectivals: el cas dels adjectius en –ble. Formació de mots compostos i estructura argumental. Tipus de compostos. El català i l’anomenat ‘paràmetre de la composició’.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Exposició de temes | 35 | 1,4 | 2, 3, 5, 6, 9, 14, 15, 17, 20, 22 |
Pràctiques d'aula | 17 | 0,68 | 2, 3, 5, 6, 9, 10, 11, 14, 15, 17, 20, 22, 24, 25 |
Tipus: Supervisades | |||
Discussió de textos de la biliografia i resolució d'exercicis | 19 | 0,76 | 2, 3, 5, 6, 9, 10, 14, 15, 17, 20, 22 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi dels apunts i de la bibliografia | 40 | 1,6 | 2, 3, 5, 6, 9, 10, 11, 14, 15, 17, 20, 22, 24, 25, 26 |
Al Campus Virtual l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
NB: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat empleni les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitats complementàries | 10% | 3,5 | 0,14 | 20, 26 |
Examen final | 50% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 22, 23, 24, 25, 26 |
Exercicis d'anàlisi lexicogramatical | 20% | 17 | 0,68 | 2, 3, 5, 6, 9, 10, 11, 14, 15, 17, 20, 22, 24, 25, 26 |
Treball-ressenya d'un article | 20% | 17 | 0,68 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26 |
L'avaluació continuada es farà a partir de les activitats següents:
(a) Examen final: 50%
(b) Exercicis pràctics d'anàlisi lexicogramatical: 20%
(c) Treball fet a casa: 20%
(d) Activitats complementàries: 10%
L'avaluació única es farà a partir de les activitats següents:
(a) Examen final: 50%
(b) Exercicis pràctics d'anàlisi lexicogramatical: 25%
(c) Prova oral: 25%
Per poder realitzar la prova de recuperació s'hauran de complir les dues condicions següents: haver obtingut una qualificació mitjana igual o superior a 3,5 i haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura. La qualificació màxima global que es pot obtenir a la recuperació és de 5. Queden excloses de la recuperació les activitats de l'avaluació continuada (c) i (d). Pel que fa a l'avaluació única, en queda exclosa la prova (c).
La nota mínima per poder aprovar l'assignatura és 5 i caldrà treure, com a mínim, un 4 de cada bloc/activitat.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignaturaserà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB (e.g. Teams, i.a.).
Bosque, Ignacio. (20152). Las categorías gramaticales. Madrid: Síntesis.
Bosque, Ignacio i Javier Gutiérrez-Rexach (2009). Fundamentos de sintaxis formal. [cap. 5 “Léxico y sintaxis” & cap. 6 "Sujetos y objetos"]. Madrid: Akal.
De Miguel, Elena (ed.). (2009). Panorama de la lexicología. Barcelona: Ariel Letras.
Espinal, M.Teresa i Jaume Mateu (2005). “La llengua a les frases fetes”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura 36: 20−31.
Ginebra, Jordi i Pere Navarro (2015). “Concurrències lèxiques en català i en espanyol: uns quants contrastos.” Dins À. Martín Escribà et al. (eds.). Actes del Setzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de Salamanca, 1–6 de juliol de 2012, vol. 2, pàg. 217−228. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Gràcia, Lluïsa (1994). Morfologia lèxica. L’herència de l’estructura argumental. Col·lecció Biblioteca Lingüística Catalana. Universitat de València.
Institut d’Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana [cap. 13 "Sintaxi: conceptes bàsics"; cap. 21 "La predicació verbal"; cap. 22 "La predicació no verbal"]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Institut d'Estudis Catalans (2018). Gramàtica essencial de la llengua catalana [https://geiec.iec.cat/]. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Mateu, Jaume (2002). “Lexicologia II. L’estructura semàntica de les unitats lèxiques”. Dins M.Teresa Espinal (coord.). Semàntica. Del significat del motal significat de l’oració, pàg. 139-182. Barcelona: Ariel Lingüística.
Mateu, Jaume (2020). “Lexicalized Syntax: Phraseology". Dins Joan A. Argenter i Jens Lüdtke (eds.). Manual of Catalan Linguistics. Berlín: De Gruyter.
Morimoto, Yuko (20172). El aspecto léxico: delimitación. Madrid: Arco Libros.
Pustejovsky, James i Olga Batiukova (2019). The Lexicon. Col·lecció: Cambridge Textbooks in Linguistics. Cambridge: Cambridge University Press.
Rosselló, Joana (20082). “El SV: verb i arguments verbals”. Dins Joan Solà et al. (dir.). Gramàtica del català contemporani. Cap. 13, vol. 2. Barcelona: Empúries.
No es farà servir cap programari específic.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |