Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2501928 Comunicació Audiovisual | OB | 3 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Es requereix que els i les estudiants tinguin coneixements bàsics de llenguatge, redacció, producció i tècniques digitals.
Per altra banda, donat que bona part de la biografia és en anglès, també es fa necessari un bon nivell de comprensió lectora en aquesta llengua.
Els objectius bàsics de l'assignatura són:
1 – Introducció – presentació assignatura
2 – Aproximació i evolució de la comunicació interactiva
3 – L’àmbit del llenguatge multimèdia
4 – Metodologia Uvic-UCC i casos d’estudi
5 – Metodologia ERAM/UDG i casos d’estudi
6 – Metodologia UAB i sinèrgies possibles
7 – Conceptualització
7.1 – Context
7.2 – Justificació del títol
7.3 – Idea-Storyline
7.4 – Descripció / Sinopsi / Resum
7.5 – Tractament
7.6 – Target / Audiència / Públic objectiu
7.7 – Objectius
7.8 – Metodologia
7.9 – Equip
8 – Guió / Arquitectura de la informació
8.1 – Requeriments d’usuari
8.2 – Arquitectura de la informació i disseny de la interacció
9 – Disseny d'interfície
9.1 – Identitat corporativa
9.1.1 – Logotip
9.1.2 – Metàfora gràfica
9.1.3 – Colors corporatius
9.1.4 – Tipografia
9.2 – Wireframes (mockups, blueprints)
9.2.1 – Disseny de la interfície: pàgina inicial i de segon nivell
9.2.2 – Descomposició esquemàtica dels diferents nivells i subnivells
10 – Evaluació de la interfície
10.1 – Proves heurístiques
10.2 – PMV - Producte Mínim Viable
11 – Pla de finançament
11.1 – Pressupost
11.2 – Pla de finançament
11.3 – Cronograma d'execució
12 – Fases d’execució
13 – Exhibició, distribució, competició
El calendari detallat ambel contingut de les diferents sessions s'exposarà el dia de presentació de l'assignatura.
Es penjarà també al Campus Virtual on l'alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l'adequat seguiment de l'assignatura.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals amb suport TIC | 25 | 1 | KM17, KM18, KM17 |
Pràctiques de debat de casos (produccions audiovisuals) i articles científics | 25 | 1 | CM12, CM13, KM17, KM18, CM12 |
Pràctiques de laboratori | 40 | 1,6 | CM11, SM16, SM17, CM11 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories (activitat presencial individual o en grup orientada a resoldre problemes d'aprenentatge) | 15 | 0,6 | CM12, CM13, KM17, KM18, CM12 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi: lectura i síntesi de documents científics | 70 | 2,8 | CM13, KM17, KM18, CM13 |
Preparació pràctiques laboratori | 75 | 3 | CM11, SM16, SM17, CM11 |
Realització de treballs encarregats per al desenvolupament dels seminaris | 20 | 0,8 | CM12, CM13, KM17, KM18, SM16, CM12 |
La metodologia d'aquesta assignatura inclou classes magistrals, seminaris pràctics (pràctiques de debat de casos), pràctiques de laboratori, tutories, exercicis pràctics i lectures.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen de teoria | 40% | 2 | 0,08 | CM13, KM17, KM18 |
Lliurament de treballs pràctics de debat | 10% | 3 | 0,12 | CM13, KM17, KM18 |
Treballs pràctics | 50% | 25 | 1 | CM11, CM12, SM16, SM17 |
L'avaluació de l'assignatura es realitzarà a partir de 3 eixos: examen teòric (40 %), pràctiques de debat (10 %) i pràctiques (50 %). Per superar l'assignatura cal aprovar tant l'apartat teòric (exàmens) com l'apartat pràctic (pràctiques i pràctiques de debat).
Es contemplen activitats de reavaluació (total o parcial), tant per aprovar com per pujar nota. De teoria, i d'acord amb la normativa de la facultat, per tot l'alumnat que suspengui l'examen amb un 3 o més. De pràctiques, per aquelles i aquells estudiants que hagin entregat la totalitat dels exercicis pràctics.
El o la estudiant que realitzi alguna irregularitat (còpia, plagi, robatori d'identitat ...) que pugui comportar una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, serà qualificat amb 0 aquest acte d'avaluació. En cas que hi hagi diverses irregularitats, la nota final de l'assignatura serà 0.
AARSETH, Espen J. (2003). "Nonlinearity and Literary Theory". A: Wardrip-Fruin, N.; Montfort, N. The New Media Reader. MIT Press, 762-780.
ASTON, Judith, GAUDENZI, Sandra i ROSE, Mandy (2017). i-Docs: The Evolving Practices of Interactive Documentary. Columbia University Press. ISBN: 023118123X.
BARROSO, Jaime (2008). Realización audiovisual. Ed. Síntesis.
BOLTER, David, i GRUSIN, Richard (2000). Remediation. Understanding New Media. MIT Press.
BURGUESS, Jean; GREEN, Joshua (2013). "YouTube: Online video and participatory culture". John Wiley &Sons.
CAIRO, Alberto (2012). The Functional Art: An introduction to information graphics and visualization. New Riders.
CÓRDOBA, Carlos; ALATRISTE, Yadira (2012). Hacia una taxonomía de investigación entre Visualización de Información y Diseño.
CRAWFORD, C. (2002). The Art of Interactive Design. No Starch Press.
EDGAR-HUNT, Robert; MARLAND, John i RAWLE, Steven (2011). El Lenguaje cinematográfico. Parramón Ediciones.
FELDMAN, Tony (1994). Multimedia. Blueprint.
FIDLER, Roger. (1998). Mediamorfosis. Comprender los nuevos medios. Granica.
GUTIÉRREZ, Maria; PERONA, Juan José (2002). Teoría y técnica del lenguaje radiofónico. Ed. Bosch.
JENKINS, Henry. (2006). Convergence culture: Where old and new media collide. New York University Press.
KOROLENKO, Micahel D. (2001). Writing for Multimedia. A Guide and Sourcebook for the Digital Writer. Wadsworth Publishing Company.
LANDOW, George P. (2005). Hipertexto 3.0: teoría crítica y nuevos medios en la era de la globalización. Paidós.
MANOVICH, Lev (2005). El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. La imagen enla era digital. Paidós.
MEADOWS, Mark Stephen (2003). Pause and Effect. The art of interactive narrative. New Riders.
MONFORT, Nick y WARDRIP-FRUIN, Noah (2003). The new media reader. MIT Press.
MILLERSON, Gerald (2009). Realización y producción en televisión. Ed. Omega.
MURRAY, Janet (1998). Hamlet on the Holodeck: The Future of Narrative in Cyberspace. MIT Press.
PARISER, Eli (2011). The Filter Bubble: What the Internet Is Hiding from You. Penguin Press, New York.
PRATTEN, Robert. (2011). Cross-Media Communications: An Introductions to the Art of Creating Integrated Media Experiences. London: ETC Press.
RYAN, Marie Laurie (2005). Narrative across media. The languages of storytelling. University of Nebraska Press.
SCOLARI, C. Alberto (2018). Las leyes de la interfaz: Diseño, ecología evolución, tecnología (Vol. 136). Editorial Gedisa.
SÁNCHEZ B., Teresa (2012). Nuevos modelos narrativos. Ficción y transmediación (Vol. 1). Madrid:Comunicación. SHIFMAN, Limor. (2014). Memes in Digital Culture: MIT.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 41 | Català | anual | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 42 | Català | anual | matí-mixt |
(TE) Teoria | 4 | Català | anual | matí-mixt |