Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2501928 Comunicació Audiovisual | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Aquesta assignatura no té prerequisits, però si ha de ser entesa com a una continuïtat d'algunes de les matèries cursades a primer. Per aquesta raó, es recomana especialment posar en pràctica els coneixements, les competències i les habilitats adquirides a Llenguatges Comunicatius Escrits i Audiovisuals, Narrativa Audiovisual i Locució i Presentació. També és molt important dominar alguns dels programes més coneguts d'edició sonora, com ara l'Audacity. Les sessions s'impartiran indistintament en català i castellà.
Amb aquesta assignatura es pretén que les i els estudiants facin un ús creatiu del so i experimentin amb les possibilitats informatives i expressives que ofereixen la veu, la música, els efectes sonors i el silenci. Es pararà especial atenció, entre altres aspectes, a la sintaxi sonora i la locució expressiva, l'arquitectura del ritme sonor, la construcció d'ambients, paisatges i perspectives acústiques, la selecció musicall, la semàntica i l'estètica del muntatge sonor, el tractament del temps i les principals estructures narratives sonores.
-TEXT SONOR I SINTAXI SONORA
-COMPONENTS DEL LLENGUATGE SONOR: ESTÈTICA I SEMÀNTICA
-EL RITME SONOR
-EL MUNTATGE SONOR
-L'ESPAI SONOR: PERSPECTIVES, PAISSATGES I MOVIMENTS
-PRINCIPALS CONTINGUTS I FORMATS SONORS
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Pràctiques de laboratori (estudi de ràdio) | 33 | 1,32 | CM11, KM17, SM16, SM17 |
Sessions magistrals | 15 | 0,6 | CM12, CM13, KM17, KM18 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 7,5 | 0,3 | CM12, CM13, KM18 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures, preparació de practiques, preparació de proves, etc. | 87 | 3,48 | CM12, CM13, KM17, KM18 |
Encara que es tracta d'una matèria fonamentalment pràctica, Llenguatges sonors es basa en uns continguts teòrics que es desenvoluparan tant en les diferents sessions magistrals programades com en el marc de les classes pràctiques d'anàlisi. Les sessions magistrals tindran una durada d'una hora i es portaran a terme en una aula convencional. Encara que l'assistència no és obligatòria, al llarg d'aquestes sessions es plantejaran problemes i qüestions susceptibles de ser avaluades en l'examen de teoria, per la qual cosa es recomana venir regularment a classe.
Les pràctiques, en grup i individuals, es faran als estudis de ràdio i consistiran en l'enregistrament dels productes sonors que es vagin encarregant. Totes les pràctiques, tant les d'enregistrament com les d'anàlisi, seran obligatòries i la seva preparació formarà sempre part del treball autònom que conforma la dedicació a aquesta assignatura.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
A més a més, les i els estudiants hauran de fer ús de les tutories, les quals les fixarà el professorat al llarg del semestre.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen de teoria | 35 | 2,5 | 0,1 | CM12, CM13, KM17, KM18 |
Qualitat de les presentacions (guions, dossiers de pràctiques, etc.) i resultat de les pràctiques en grup. | 40 | 4 | 0,16 | CM11, KM17, KM18, SM16, SM17 |
Qualitat de les presentacions (guions, dossiers de pràctiques, etc.) i resultat de les pràctiques individuals | 25 | 1 | 0,04 | CM11, KM17, KM18, SM16, SM17 |
AQUESTA ASSIGNATURA NO PREVEU EL SISTEMA D'AVALUACIÓ ÚNICA
El sistema d'avaluació continuada està integrat per tres parts diferenciades, cadascuna de les quals s'ha d'aprovar, amb un mínim de 5 punts, per a superar l'assignatura. El pes d'aquestes parts és el següent:
a) Examen teòric: 35%
b) Pràctiques en grup i treballs associats a les pràctiques (guions, dossiers, etc.): 40%
c) Pràctiques individuals i treballs associats a les pràctiques (guions, dossiers, etc.): 25%
Els criteris d'avaluació estan íntimament relacionats amb els resultats d'aprenentatge. L'examen consistirà en el desenvolupament d'una prova escrita sobre els continguts de l'assignatura. Aquesta prova, la data de la qual estarà fixada a la planificació que es podrà consultar al Campus Virtual, constarà de cinc preguntes.
En tant que es tracta d'una assignatura "sumativa", en la que s'incorporen progressivament diferents aspectes que necessàriament s'han de veure reflectits en les pràctiques, la qualificació vindrà bàsicament marcada pel resultat de la pràctica final, així com per l'exercici individual pràctic anunciat, igualment, en la planificació. Es recorda que és obligatori fer totes les pràctiques programades.
ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ:
Les activitats de reavaluació es portaran a terme durant la/es setmana/s fixades en el calendari acadèmic. S'hauran de presentar a aquestes activitats les i els estudiants que no hagin arribat a 5 punts en l'examen de teoria i/o en la pràctica individual.
En el cas de l'examen de teoria, la nota màxima que es podrà obtenir a la recuperació serà un 6. Evidentment, cal arribar al 5 per superar la prova.
La pràctica final no serà susceptible de reavaluació (les competències i les habilitats no adquirides al llarg del curs difícilment es poden assolir en un parell de setmanes).
SEGONA MATRÍCULA:
En cas de segona matrícula,l'alumnat podrà fer una única prova de síntesi que consisitirà en un exercici teòrico-pràctic. La qualificació de l'assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
PLAGI. MOLT IMPORTANT:
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
BIBLIOGRAFIA BÀSICA:
ALCALDE, Jesús (2007). Música y comunicación. Madrid: Fragua.
BALSEBRE TORROJA, Armand (1994). El lenguaje radiofònico. Madrid: Cátedra.
BLANCH, Margarida; LÁZARO, Patrícia (2010). Aula de locución. Madrid: Cátedra.
GUTIÉRREZ GARCÍA, María; PERONA PÁEZ, Juan José (2002). Teoría y técnica del lenguaje radiofónico. Barcelona: Bosch.
HUERTAS BAILÉN, Amparo; PERONA PÁEZ, Juan José (1999): Redacción y locución en medios audiovisuales: la radio. Barcelona: Bosch.
LÓPEZ VILLAFRANCA, Paloma (ed.) (2024). Creación de proyectos sonoros. Comunicación Social. Ediciones y Publicaciones. (creacion-de-proyectos-sonoros_156633)
PERONA, Juan José, BARBEITO, Ma Luz i FAJULA, Anna (2014). "Los jóvenes ante la sono-esfera digital: medios, dispositivos y consumo sonoro", Revista Comunicación y Sociedad, vol.27, núm. 1 articulo
PIÑEIRO-OTERO, Teresa; PEDRERO-ESTEBAN, Luis Miguel (2022). "La comunicación sonora ante el renacimiento del audio digital". Profesional de la información, v.31, n.5 (63217)
RODRÍGUEZ BRAVO, Ángel (1998): La dimension sonora del lenguaje audiovisual. Barcelona: Paidós.
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA:
ARNHEIM, Rudolf (1990). Estética radiofónica. Barcelona: Gustavo Gili.
CANO-ORÓN, Lorena (2022). “Characteristics of the Spanish podcast sphere. Between democratization andcommercial logic”. Profesional de la información, v. 31, n. 5, e310505. (63214)
BAREA, Pedro (1994). La estirpe de Sautier: la época dorada de la radionovela en España (1924-1964). Madrid: El Pais Aguilar, Madrid.
BELTRÁN MONER, Rafael (1984). La ambientación musical. Madrid: Instituto RTVE.
BERRY, Richard (2015). "A Golden Age of Podcasting? Evaluating Serial in the Context of Podcast Histories". Journal of Radio and Audio Media, Vol. 22, pp. 170-178. (19376529.2015.1083363)
O'MEARA, Jennifer.: "Like Movies For Radio: Media Convergencia at he Serial Podcast Sensation". (like-movies-for-radio-media-convergence-and-the-serial-podcast-sensation)
PERONA, Juan José (1992). El ritmo en la expresión radiofónica. Tesis doctoral. UAB.
TERRÓN, José Luis (1990). El silencio en la radio. Tesis doctoral, UAB.
Audacity (editor de so).
Zara radio y Zara Estudio.
Teams.
Es recomana consultar els tutorials publicats a la web de la Facultat:https://www.uab.cat/web/coneix-la-facultat/serveis-de-la-facultat/laboratoris-audiovisuals/tutorials-videos-laboratoris-audiovisuals-fcc-1345828154136.html
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 41 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 42 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 43 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 4 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |