Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2501928 Comunicació Audiovisual | OB | 3 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Per cursar aquesta assignatura es necessari haver assolit els continguts i competències de l'assignatura Teoria dels Gèneres Audiovisuals. A més, es requereix una bona comprensió lectora de l'anglès.
L’assignatura s’integra dins de la matèria “Teoria del Gèneres Audiovisuals” que capacita a l’alumnat en l’aprenentatge de les rutines narratives de producció de missatges a partir dels gèneres audiovisuals i l’anàlisis de les estratègies de programació.
L’objectiu específic de l’assignatura és que l’estudiantat assoleixi coneixements teòrics i analítics sobre els models de programació audiovisual en els principals suports de difusió així com les dinàmiques de la seva constant evolució. Això permetrà entendre les estratègies de programació, els factors que les condicionen i el seu impacte en la industria audiovisual actual.
L'assignatura s'articula al voltant d'aquests grans temes bàsics:
TEMA 1 – Introducció a la programació audiovisual
1.1. Definició i abast de la programació audiovisual
1.2. Història de la programació audiovisual
1.3. Perfil professional del programador o programadora
1.4. La investigació d'audiències
TEMA 2 – La programació lineal
2.1. Franges horàries i flux i continuïtat lineal
2.2. Models de la programació lineal televisiva
2.3. Models de la programació lineal radiofònica
2.4. Índexs de l'audiència lineal
TEMA 3 – La programació sota demanda
3.1. El poder de plataforma (continguts i consumidors)
3.2. Models de programació sota demanda
3.3. Flux i continuïtat en la programació sota demanda (programació manual i algorítmica)
3.4. Audiència en els serveis sota demanda
TEMA 4 – Gèneres i tendències de programació
4.1. Gèneres i estratègies de programació
4.2. Tendències i diversitat a la programació
TEMA 5 – Distribució i circulació de continguts
5.1. Finestres d'explotació
5.2. Localització i circulació de continguts
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes de projecte | 21 | 0,84 | CM10, KM16, CM10 |
Classes magistrals | 18 | 0,72 | CM10, KM16, CM10 |
Seminaris: debats d'actualitat, exercicis de reflexió i activitats de recerca | 12 | 0,48 | KM16, KM16 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 7,5 | 0,3 | KM16, KM16 |
Tipus: Autònomes | |||
Elaboració de treball | 42,5 | 1,7 | CM10, KM16, CM10 |
Estudi autònom | 40 | 1,6 | CM10, KM16, CM10 |
La metodologia d'aquesta assignatura inclou classes teòriques, exercicis de debat (seminaris) i activitats de recerca sobre la programació de contingut audiovisual i audiències (projecte grupal).
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Prova teòrica | 30% | 3 | 0,12 | KM16 |
Seminaris | 30% | 3 | 0,12 | CM10, KM16 |
Treball en grup | 50% | 3 | 0,12 | CM10 |
AVALUACIÓ CONTINUADA
El sistema d’avaluació continuada de l'assignatura està basat en els següents percentatges:
A) Prova teòrica, 30% sobre la qualificació final
B) Seminaris, 20% sobre la qualificació final.
C) Treball en grup, 50% sobre la qualificació final
A (30%) + B (20%) + C (50%) = 100% NOTA FINAL DE L'ASSIGNATURA
AVALUACIÓ UNICA
El sistema d’avaluació única de l'assignatura està basat en els següents percentatges:
A) Prova teòrica, 40% sobre la qualificació final (el model i dia d'examen serà diferent respecte al d'avaluació continuada).
B) Treball de reflexió sobre un aspecte d'actualitat de la programa audiovisual, 20% sobre la qualificació final.
C) Treball d'anàlisi, 40% sobre la qualificació final.
A (40%) + B (20%) + C (40%) = 100% NOTA FINAL DE L'ASSIGNATURA
Recuparació: avaluació continuada
Les tres parts de les que consta l'avaluació hauran de ser superades de forma independent per a poder fer la mitja. L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura. Per poder-se presentar a la recuperació de l’assignatura, s’haurà hagut d’obtenir la nota mitjana mínima de 3,5. Els seminaris (30% sobre la qualificació final) queden exclosos del procés de recuperació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Recuparació: avaluació única
Les tres parts de les que consta l'avaluació hauran de ser superades de forma independent per a poder fer la mitjana. L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura. Per poder-se presentar a la recuperació de l’assignatura, s’haurà hagut d’obtenir la nota mitjana mínima de 3,5. El treball de reflexió no podrà ser reavaluat.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Bibliografia bàsica
Arana, Edorta (2011). Estrategias de programación televisiva. Síntesis
Bonet, Montse i Sellas, Toni (2019). Del flujo al stock: El programador radiofónico ante la gestión del catálogo digital. Profesional de la información, 28(1), e280109. https://doi.org//10.3145/epi.2019.ene.09
Bruun, Hanne (2020). Re-scheduling television in the digital era. Routledge.
Contreras, José María i Palacio, Manuel (2001). La programación en televisión. Síntesis.
Eastman, Susan i Ferguson, Douglas (2013). Media programming: strategies and practices. Berlmont: Wadsworth/Cengage Learning.
Huertas Bailén, Amparo (2015). Yo soy audiencia: ciudadanía, público y mercado. Editorial UOC.
Izquierdo-Castillo, Jessica i Latorre-Lázaro, Teresa (2022). Oferta de contenidos de las plataformas audiovisuales. Hacia una necesaria conceptualización de la programación streaming. Profesional de la información, 31(2). https://doi.org/10.3145/epi.2022.mar.18
Martí, Josep Maria (2016). 51 maneras de hacer buena radio. Editorial UOC.
Neira, Elena, Clares-Gavilán, Judith i Sánchez Navarro, Jordi (2024). Las claves del éxito en streaming: Una aproximación teórico-práctica a la medición del impacto de los contenidos bajo demanda en las plataformas SVOD. VISUAL REVIEW: Revista Internacional de Cultura Visual, 16(Extra 3), 9. https://doi.org/10.62161/revvisual.v16.5233
Bibliografía complementaria
Balló, Jordi i Oliva, Mercè (2024). La imagen incesante: Anatomía de los formatos audiovisuales. Llibres Anagrama.
Frey, Mattias (2021). Netflix Recommends. Algortihms, Film Choice and the History of Taste. University of California Press.
Gallego Pérez, J. Ignacio. (2010). Podcasting: Nuevos modelos de distribución y negocio para los contenidos sonoros. Editorial UOC.
Herbera, Joan, Linares, Rafael i Neira, Elena (2015). Marketing cinematográfico: cómo promocionar una película en elentorno digital. Editorial UOC.
Herrero Subías, Mónica; Medina Laverón,Mercedes i Urgellés Molina, Alicia (2018). Los sistemas de recomendación online en el mercado audiovisual español: análisis comparativo entre Atresmdedia, Movistar+, y Netflix. UCJC Business and Society Review, 15(4), 54-89. https://journals.ucjc.edu/ubr/article/view/3943
Huertas Bailén, Amparo; Cogo, Denise; Peres-Neto, Luiz; Almeida, Gabriela M.; Navarro, Celina y Camargo, Julia (2023). Ideas para abordar la comunicación inclusiva en los estudios universitarios de comunicación. Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de la Comunicació.
Kelly, John Paul (2019). Television by the numbers: The challenges of audience measurement in the age of BigData. Convergence-the International Journal of Research into New Media Technologies, 25(1), 113-132.DOI:10.1177/1354856517700854
Martí, Josep Maria (2000). De la idea a l'antena. Tècniques de programació radiofónica. Pòrtic.
Martínez-Costa, María del Pilar i Moreno Moreno, Elsa (coords.) (2004). Programación radiofónica: arte y técnica del diálogo entre la radio y su audiencia. Servicio de Publicaciones. Universidad de Navarra.
Masanet, María José (2016). Pervivencia de los estereotipos de género en los hábitos de consumo mediático delos adolescentes: Drama para las chicas y humor para los chicos. Cuadernos.info, 39, 39-53. http://dx.doi.org/10.7764/cdi.39.1027.
Navarro, Celina i Monclús, Belén (2021). The curation of European Netflix catalogues on social media: The key role of transnational and local cultural traits. Critical Studies in Television, 16(4), 347-374. https://doi.org/10.1177/17496020211044444
Aquesta assignatura no necessita un programari específic per al desenvolupament de les classes.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(SEM) Seminaris | 41 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 42 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 43 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 4 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |