Sociologia de la Cultura
Codi: 104999 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2501928 Comunicació Audiovisual | FB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Avraham Yehudah Astor
- Correu electrònic:
- avi.astor@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits
Objectius
Els objectius principals d'aquest curs són els següents:
a) Aprendre a interrogar-se sociològicament sobre la cultura en sentit ampli
b) Conèixer les principals perspectives teòriques que ens ajuden a comprendre els processos d'adquisició cultural i el paper que juga la cultura en la construcció social de la realitat
c) Adquirir eines per poder analitzar de forma empírica els fenomens culturals, posar-los en context i entendre la seva significació
Resultats d'aprenentatge
- CM19 (Competència) Convertir els productes audiovisuals en eines per a la transformació social mitjançant una representació positiva de col·lectius històricament marginats i una visió positiva de les idees d'inclusivitat i igualtat.
- CM19 (Competència) Convertir els productes audiovisuals en eines per a la transformació social mitjançant una representació positiva de col·lectius històricament marginats i una visió positiva de les idees d'inclusivitat i igualtat.
- KM24 (Coneixement) Definir els conceptes bàsics del pensament sociològic sobre la cultura.
- KM24 (Coneixement) Definir els conceptes bàsics del pensament sociològic sobre la cultura.
- KM25 (Coneixement) Seleccionar aquells coneixements d'estructura social necessaris per a l'elaboració de productes audiovisuals contemporanis.
- KM25 (Coneixement) Seleccionar aquells coneixements d'estructura social necessaris per a l'elaboració de productes audiovisuals contemporanis.
- SM26 (Habilitat) Determinar quins productes culturals audiovisuals poden ser significatius i possibiliten la construcció d'una comunitat de fans.
- SM26 (Habilitat) Determinar quins productes culturals audiovisuals poden ser significatius i possibiliten la construcció d'una comunitat de fans.
- SM27 (Habilitat) Explicar els efectes socials de l'oci a través del consum audiovisual.
- SM27 (Habilitat) Explicar els efectes socials de l'oci a través del consum audiovisual.
Continguts
Part A. Una mirada sociològica a la cultura: introducció teòrica, metodològica i conceptual
a.1. Què volem dir quan parlem de cultura? Aclariments conceptuals
a.2. Sociologia cultural vs sociologia de la cultura
a.3. Perspectives marxistes i neo-marxistes (p. ex., L'Escola de Frankfurt) sobre la cultura
a.4. Durkheim i perspectives neo-Durkheimianes sobre la cultura
Part B. Interrogar la cultura des de diferents angles
c.1. Reflexions sobre la cultura, el cos i el jo
c.2. La cultura i la quotidianitat: amor, menjar i oci
c.3. Desigualtats i cultura: classe social, gènere i raça
c.4. Sentint la cultura: gustos, emocions i fronteres simbòliques
c.5. La producció de la cultura: camps, escenes i actors
c.6. Cultura i creació de comunitat: religions, nacions i memòria
c.7. Globalització i transformació cultural
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 52 | 2,08 | |
| Tutories programades amb el professor | 3 | 0,12 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Presentacions orals en grup | 15 | 0,6 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Exàmens | 6 | 0,24 | |
| Lectures | 36 | 1,44 |
El curs està organitzat al voltant de cinc tipus d'activitats:
a) Classes magistrals que descriuen l'enfocament principal del tema
b) Tallers de discussió de lectures on es discuteixen lectures (i a vegades en relació a una pel·lícula, una obra d'art, un documental..) i es treballa en profunditat un tema en concret
c) Tutories personals i grupals
d) Presentacions orals en grup
e) Exàmens presencials
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen final | 40% | 10 | 0,4 | CM19, KM24, KM25, SM26, SM27 |
| Examen parcial | 40% | 10 | 0,4 | CM19, KM24, KM25, SM26, SM27 |
| Participació a classe, lectures i presentació en grup | 20% | 18 | 0,72 | CM19, KM24, KM25, SM26, SM27 |
L'alumnat serà avaluat a base de:
1) La seva participació a classe, la seva comprensió de les lectures i una presentació oral en grup sobre un tema rellevant al curs (20%)
2) Un examen parcial que consisteix en assaigs curts sobre la matèria del curs (40%)
3) Un examen final que consisteix en assaigs curts sobre la matèria del curs (40%)
- Es considerarà que la persona té un "no avaluable" si no ha lliurat el treball ni ha fet els exàmens.
- En el cas de no aprovar, hi ha la possibilitat de fer un examen de recuperació. Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul. També ha d'haver obtingut una qualificació mínima de 3,5. En el cas de fer la recuperació, la nota màxima que es pot aconseguir per l'assignatura és un 5,0.
Avaluació única
Per a les que opten per fer una avaluació única, consistirà en un sol examen global amb una extensió més llarg i que consta d'assajos sobre matèria de tota l'assignatura.
La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l'avaluació continuada, i l'examen de recuperació serà el mateix.
Plagi
El plagi consisteix a utilitzar el treball d'altres com si fos propi. Quan s'utilitzin llibres, articles, pàgines d'internet o qualsevol altre material, és obligatori especificar mitjançant l'ús de referències, indicant clarament dins el text quina referència correspon a quina frase. En el cas de citar un fragment paraula per paraula, ésimprescindibleposar el fragment entre cometes. El plagi és una infracció greu, equivalent a copiar en un examen.Comportaràuna nota de zero per a l'assaig.
Per a més informació sobre el plagi, podeu mirar la guia sobre "Com s'ha de citar i com evitar el plagi": https://www.uab.cat/doc/GuiaCitesiPlagiEstudiants. També podeu mirar: <https://www.uab.cat/web/estudia-i-investiga/com-citar-i-elaborar-la-bibliografia-1345708785665.html>.
Bibliografia
Austin, John Langshaw. 1975. How to Do Things with Words. Oxford: Oxford University Press.
Berger, Peter L. and Thomas Luckmann. 1966. The Social Construction of Reality: A Treatise in the Sociology of Knowledge. New York: Anchor Books.
Bourdieu, Pierre. 1991. Language and Symbolic Power. Cambridge: Harvard University Press.
Brubaker, Rogers. 2013. “Language, religion and the politics of difference.” Nations and Nationalism 19(1):1-20. https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1111/j.1469-8129.2012.00562.x
Butler, Judith. 2013. Excitable Speech: A Politics of the Performative. New York: Routledge.
Butler, Judith. 2007. El género en disputa. Barcelona: Paídos.
Cerulo, Karen A. 2018. “Scents and Sensibility: Olfaction, Sense-Making, and Meaning Attribution.” American Sociological Review 83:361–89.
Durkheim, Emile. 1968 [1912]. Las formas elementales de la vida religiosa. Buenos Aires: Schapire.
Eliasoph, Nina and Paul Lichterman. 2003. “Culture in Interaction.” American Journal of Sociology 108:735–94.
Foucault, Michel. 2002. Vigilar y castigar. Buenos Aires: Siglo XXI Editores.
Geertz, Clifford. 1973. “Thick Description: Toward an Interpretive Theory of Culture 1973.” In The Interpretation of Cultures, 3–33. New York: Basic Books.
Goffman, Erving. 1959. The Presentation of Self in Everyday Life. New York: Doubleday.
Lamont, Michèle. 1992. Money, Morals, and Manners: The Culture of the French and American Upper-Middle Class. Chicago: University of Chicago Press.
Lamont, Michèle. 2021. The Dignity of Working Men. Cambridge: Harvard University Press.
Lizardo, Omar. 2017. “Improving Cultural Analysis: Considering Personal Culture in Its Declarative and Nondeclarative Modes.” American Sociological Review 82:88–115. https://journals.sagepub.com/doi/abs/10.1177/0003122416675175?journalCode=asra
Marx, Karl. 2014. La ideologia alemana. Akal.
Oshotse, Abraham, Yael Berda, and Amir Goldberg. 2024. “Cultural Tariffing: Appropriation and the Right to Cross Cultural Boundaries.” American Sociological Review 89(2):346–90.
Rivera, Lauren A. 2012. “Hiring as Cultural Matching: The Case of Elite Professional Service Firms.” American Sociological Review 77:999–1022.
Roy, Olivier. 2010. La santa ignorancia. Barcelona: Península.
Sabido Ramos, Olga (2019). Los sentidos del cuerpo: el giro sensorial en la investigación social y los estudios de género. Universidad Nacional Autónoma de México / CIEG.
Schudson, Michael. 1989. “How Culture Works: Perspectives from Media Studies on the Efficacy of Symbols.” Theory and Society 18:153–80.
Sewell, William Hamilton. 2005. Logics of History: Social Theory and Social Transformation. Chicago: University of Chicago Press.
Swidler, Ann. 2001. Talk of Love: How Culture Matters. Chicago: University of Chicago Press.
Vaisey, Stephen. 2009. “Motivation and Justification: A Dual‐Process Model of Culture in Action.” American Journal of Sociology 114:1675–1715.
Weber, Max. 1991 [1905). La ética protestante y el espíritu de capitalismo. Puebla: Premia Editora.
Zerubavel, Eviatar. 2015. Hidden in Plain Sight: The Social Structure of Irrelevance. Oxford University Press.
Programari
Aquesta assignatura no utilitza programari específic.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (TE) Teoria | 4 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |