Continguts

1. La història dels gèneres de la qualitat periodística i de la seva funció social.

1.1 El periodisme com a negoci capitalista de la veritat: dinàmiques del camp mediàtic i periodístic i afectacions en el gèneres interpretatius

1.2 La primera definició dels gèneres periodístics: facts are sacred, comments are free, i el facts-facts-facts de Pulitzer. L’establiment de la distinció entre informació, interpretació i opinió. El conflicte incipient entre dos paradigmes de la teoria del periodisme.

1.2.1 Les formes de la incorporació de les veus en els textos: articulació (connectada) entre sumari i cita com a procediment bàsic de l’escriptura periodística informativa (sumari, cita i escena com a aportació narrativa). Formes de la citació: directa, indirecta, estil indirecte lliure i altres formes extremes (stream of consciousness).

1.2.2 Aportacions de la lingüística textual i la pragmàtica a l’escriptura informativa: com construïm l’aparença d’objectivitat des de la subjectivitat. Atribucions il·locutives, designacions ideològiques i ampliacions de context.

1.3 Una altra tradició del periodisme neix des dels marges: la consolidació del periodisme d'investigació: Nelly Bly, Theodor Dreiser i els muckrakers: Lincoln Steffens, John Reed, Upton Sinclair, Ida Tarbell, etc. El canvi de la mirada: l’observació i el subjecte en el medi. Del camp a la interpretació: Rosana Gurber, John Berger: ways of seeing. L’aparició de la crònica, l’entrevista i el reportatge com a gèneres narratius. Connexió amb els successors de la Generació perduda: J. Steinbeck/D. Lange (Los vagabundos de la cosecha), J. Dos Passos (Davant la cadira elèctrica), J. Agee/W.Evans (Lloem ara els homes famosos), la crònica urbana de Djuna Barnes i J. Mitchell. La memòria col·lectiva versus la memòria hegemònica i el rol del camp periodístic

 2. És el periodisme un sacerdoci de la veritat? El conflicte entre positivisme i relativisme i les seves conseqüències polítiques.

2.1 Epistemologia i filosofia del coneixement: què és el llenguatge? L'ésser com a animal loquens: tot a la nostra vida mental està en paraules o a la recerca de paraules. El gir lingüístic com a presa de consciència de la natura lingüística del pensament i de la condició retòrica del llenguatge.

2.2 Aplicació a la feina lingüística i emparauladora del periodisme: paradigma relativista/crític que confronta el paradigma objectivista. Lectura política de l'opció epistemològica positivista: tot ja està dit i fet, només ho hem de recitar.

2.3 El periodisme com a forma de coneixement de natura lingüística que mira d’emparaular l’experiència i construeix un món possible. La facció.

3. La teoria dels gèneres del discurs i dels gèneres periodístics.

3.1 El paradigma objectivista i la seva teoria dels gèneres:  l'emergència del paradigma de l'interpretative reporting i del periodisme com un procés d'interpretació successiva (Ll.Gomis). Deconstrucció de la distinció genèrica entre informació, interpretació i opinió.

3.2 Aportacions de la moderna teoria dels gèneres del discurs: què és un gènere del discurs?

3.2.1 Menes de gèneres: La hibridaciói la innovació com a natura del gènere del discurs. El gènere com a resultat d'una tensió entre forma i funció: anàlisis de sèries genèriques i presència de constants i variables.

4.    Retòrica i teoria del discurs: pragmàtica i lingüística textual.

4.1 La retòrica: l’ars recta discendi i l’ars bene discendi: la capacitat de trobar en cada assumpte allò que és més apte per persuadir un auditori. Ethos, logos i pathos.

4.2 Retòrica i lògica formal: dues formes oposades de treball argumental i de coneixement lingüístic. La distinció entre veritat, veracitat i versemblança: la retòrica (i el periodisme) comuniquen amb l’eficàcia de la versemblança.

4.3 Les parts de la retòrica: inventio, dispositio, elocutio, memoria i actio. Inventio, argumentació: figures, fal·làcies i sil·logismes. Inventio i tematologia. L’estructura de la dispositio: exordi, cos i coda. Elocutio i les formes del discurs: emoció i raó.

5.    El relat i la narratologia.

5.1 El paradigma narratiu: el relat com a forma de conèixer i estructurar l’experiència del real. La figura del temps lligat (E. Lynch); el relat com a forma simbòlica de dominar la contingència (Ll. Duch). La construcció de l’imaginari personal i col·lectiu: la termatologia (P. Brunnel, Elizabeth Frenzel, Bachelard). L’escriptura narrativa com a forma accessible (i popular) d’accedir a la complexitat.

5.2 La narratologia: la teoria del relat: les formes de la composició i l’estil. L’escriptura escènica de la literatura realista: detall, escena, diàleg, personatge i punt de vista.

5.3 Elpunt de vista: la instància des d’on s’explica o es mostra la història. Les prerrogatives cognitives i expressives dels punts de vista: des d’on mira la veu narradora, quant en sap, de la historia. Tipus de punts de vista i aplicacions (i exemples) en l’escriptura periodística informativa.

5.4 La trama: els moviments temporals amb que construïm el relat a partir de la història. Trames sincròniques i anacròniques.. Muntatges de la trama: muntatges paral·lels simples o múltiples. Tècnica ‘Rashomon’ i derivades. Aplicacions (i exemples) en l’escriptura periodística informativa.

5.5 Els personatges i els espais. Personatges principals i secundaris, plans i rodons, evolutius i dinàmics. La tipicitat: tipus, estereotipus i arquetipus. L’heroi i l’anti-heroi. La construcció del personatge: prosopografia i etopeia. La rellevància del detall i el fragment: detall caracteritzador i revelador (anagnorític). Aplicacions (i exemples) en l’escriptura periodística informativa.

 6. La tradició del periodisme narratiu: el 'new journalism'

6.1  La tradició nord-americana: el naixement de la cultura pop i l’aparició de nous mitjans i nous periodistas que expliquen la trasnformació social dels 60 i els 70: The New Yorker, Esquire i Rolling Stone. John Hersey, Tom Wolfe, Hunter S. Thompson. Joan Didion. El naixement de la tradició de la non-fiction novel: Truman Capote (A sang freda) i Normal Mailer (Los ejércitos de la noche, La canción del verdugo).

6. 2 L’escola llatinoamericana: Rodolfo Walsh, Gabriel García Márquez i la Fundació NPI. Tomás Eloy Martínez. La tradició en l’actualitat (Leila Guerrero, MartínCaparrós, Julio Villanueva Chang i les principals revistes i mitjans).

6. 3 L’escola europea: Günter Wallraff, Oriana fallaci, Roberto Saviano.

6.4 El periodisme narratiu a Espanya i Catalunya: des dels manuals de Rafael de Mainar i de l’escola d’El Debate al periodisme innovador de la Barcelona dels anys trenta. José María Carretero i les revistes gràfiques. El periodisme d’Irene Polo; Josep Maria Planas, Eugeni Xammar, Agustí Calvet i Carles Sentís. Les aportacions de la Transició: M. Vicent, Maruja Torres, Montserrat Roig, Baltasar Porcel, Manu Leguineche, M.Vázquez Montalbán, etc.

 7. L'entrevista informativa i l'entrevista de personatge i les seves variants.

Història del gènere i les seves característiques constants i variables de funció i de forma. El mètode periodístic: les fonts i el disseny del treball. L’aproximació etnogràfica: el camp i les regles. La responsabilitat de la periodista: prejudicis i estereotips. Mètode: observació i entrevista. Mirada: autoria.

 8. La crònica i el seu ventall

Història del gènere i les seves característiques constants i variables de funció i de forma. El mètode periodístic: les fonts i el disseny del treball. L’aproximació etnogràfica: el camp i les regles. La responsabilitat de la periodista: prejudicis i estereotips. Mètode: observació i entrevista. Mirada: autoria.

 9. El reportatge

Història del gènere i les seves característiques constants i variables de funció i de forma. El mètode periodístic: les fonts i el disseny del treball. L’aproximació etnogràfica: el camp i les regles. La responsabilitat de la periodista: prejudicis i estereotips. Mètode:observació i entrevista. Mirada: autoria.

10. Altres gèneres de la qualitat periodística amb veïnatge informatiu.

L’anàlisi, l'informe i els gèneres del costumisme: quadre, retrat i article de costums.

 

PRÀCTIQUES

I. De natura instrumental

Les practiques de natura instrumental no són avaluables amb el mateix pes de les proves puntuables, però formen part del treball d'aula que té, a final de curs, també un percentatge dins de la nota pràctica no superior al 15%. D’aquest bloc, hi haurà 4 pràctiques avaluables .

 A. Escriptura informativa: escriptura de textos amb cites i fonts, articulació d’escena i sumari, ús de connectors, construcció d’atribucions il·locutives, designacions ideològiques i ampliacions de context. Pràctica de textualització dels enregistraments.

 B. L'escena i el diàleg: recollida d'idiolecte, ritme, formes del diàleg, funció del diàleg en directe en un relat. Escriptura de l’escena com a construcció descriptiva i narrativa: detall i fragment. La caracterització del personatge.

 C. El retrat: prosopografia i etopeia. Retrat figuratiu, simbòlic, impressionista, expressionista. El personatge i la seva profunditat: tipus i estereotipus (i el substrat dels arquetipus). Personatges rodons i plans, evolutius i estàtics, principals i secundaris.

 D. La trama: la generació de la tensió narrativa i del ritme en el relat: Relació entre temps de la història i temps de la narració. El ritme com a alternança de sumari i escena en l'escriptura dels gèneres de la qualitat periodística.

 

 II. Gèneres periodístics: són el pes de l’assignatura en la part pràctica.   

A. Crònica informativa (3 pràctiques, les dues darreres puntuables)

B. Entrevista informativa (2 pràctiques, la darrera puntuable)

C. Entrevista de personatge/semblança. (1 pràctica, puntuable)

D. Reportatge (1 pràctica puntuable)