Histōria de la Comunicaciķ
Codi: 104763 Crčdits: 6| Titulaciķ | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2503868 Comunicaciķ de les Organitzacions | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Teresa Ferre Panisello
- Correu electrōnic:
- teresa.ferre@uab.cat
Equip docent
- Maria Teresa Ferre Panisello
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informaciķ al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits especials.
Objectius
- Comprendre les diverses dimensions del camp de la Comunicació.
- Inscriure l'impacte de les novetats que es produeixen en el camp de la Comunicació dins d'una seqüència cronològica que permeti discernir el que és realment nou i suposa enfrontar nous reptes.
- Aprofundir en el caràcter organitzacional que és constitutiu de totes les formes històriques establertes de Comunicació.
- Desenvolupar totes les funcions comunicatives en el camp professional organitzacional amb plena consciència de la seva dimensió mediadora.
- Prendre plena consciència del caràcter sistemàtic (ecosistemàtic) que adopten totes les formes de la comunicació social.
Competčncies
- Actuar en l'āmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raķ de sexe/gčnere.
- Cercar, seleccionar i jerarquitzar qualsevol tipus de font i de document útil per a l'elaboraciķ de missatges.
- Demostrar un coneixement adequat del mķn contemporani en les dimensions social, econōmica, política i cultural.
- Diferenciar les principals teories relatives a la comunicaciķ de les organitzacions, que fonamenten el coneixement de la disciplina i els seus diferents āmbits.
- Gestionar el temps de manera adequada i ser capaį de planificar tasques a curt, mitjā i llarg terminis.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una ārea d'estudi que parteix de la base de l'educaciķ secundāria general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avanįats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants puguin transmetre informaciķ, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sāpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocaciķ d'una manera professional i tinguin les competčncies que se solen demostrar per mitjā de l'elaboraciķ i la defensa d'arguments i la resoluciķ de problemes dins de la seva ārea d'estudi.
Resultats d'aprenentatge
- Contrastar i verificar la veracitat de les informacions aplicant criteris de valoraciķ.
- Definir els conceptes bāsics de la comunicaciķ.
- Descriure l'estructura dels mitjans de comunicaciķ i les seves dināmiques.
- Exposar per escrit i oralment la síntesi de les anālisis realitzades.
- Identificar els fonaments de les teories i de la histōria de la comunicaciķ.
- Interpretar i discutir documents de les principals teories de la comunicaciķ.
- Planificar i executar treballs acadčmics en l'āmbit de la teoria, la histōria i l'estructura de la comunicaciķ.
- Presentar els treballs de l'assignatura en els terminis previstos i mostrar-ne la planificaciķ individual o grupal aplicada.
- Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gčnere.
- Relacionar els sistemes de comunicaciķ amb l'evoluciķ cultural de la societat contemporānia.
- Trobar el que és substancial i rellevant en documents de l'assignatura.
Continguts
- L’origen de la comunicació social. La invenció de l’escriptura.
- La comunicació a distància a l’era preindustrial. El sistema de correu.
- L’Humanisme i la universalització de la lectura.
- La impremta de tipus mòbils i l’ús funcional del paper imprès.
- El naixement de la premsa escrita. De les gasetes als primers diaris.
- Les telecomunicacions a l’inici de l’era industrial. La telegrafia.
- L’aplicació del vapor a la comunicació. La premsa de masses.
- La imatge en la comunicació. Del gravat a la fotografia.
- La cultura audiovisual: ràdio, televisió i cinema.
- L’era digital. Les noves teconologies de la comunicació.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals i seminaris | 48 | 1,92 | 1, 2, 3, 11, 5, 6, 7, 4, 10, 8 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Lectures | 48 | 1,92 | 1, 2, 11, 5, 6, 10 |
| Tipus: Autōnomes | |||
| Elaboraciķ del treball | 52 | 2,08 | 1, 2, 3, 11, 5, 6, 7, 4, 10, 8 |
Classes teòriques, seminaris de debat, lectures orientades i seguiment dels treballs de curs.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulaciķ, per a la complementaciķ per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluaciķ de l'actuaciķ del professorat i d'avaluaciķ de l'assignatura/mōdul.
Avaluaciķ
Activitats d'avaluaciķ continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen | 50% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 11, 5, 6, 7, 4, 9, 10, 8 |
| Participaciķ a classes i seminaris | 10% | 0 | 0 | 1, 3, 11, 5, 6, 4, 9, 10 |
| Treball | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 11, 5, 6, 7, 4, 9, 10, 8 |
Avaluació continuada
L’avaluació continuada està fixada en les activitats i percentatges següents:
50% Examen teòric
30% Examen pràctic
20% Treball
Avaluació única
L’alumnat tindrà dret a optar per l’avaluació única en els termes que estableix la normativa vigent. Les activitats i percentatges d’aquesta modalitat estan fixats de la forma següent:
50% Examen teòric
30% Examen pràctic
20% Treball
L’alumnat que opti per avaluació única podrà realitzar els dos exàmens el mateix dia, com marca la normativa.
La data de lliurament del treball serà la mateixa que s’estableixi per a l’alumnat que segueixi l’avaluació continuada.
Recuperació de l’avaluació continuada
L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura.
Per poder-se presentar a la recuperació de l’assignatura s’haurà hagut d’obtenir una nota mitjana de 3 sobre 10.
La recuperació consistirà en un examen teòric i pràctic. El percentatge de cada part serà el mateix que en l’avaluació ordinària. El treball de curs no és recuperable, de manera que la nota serà la mateixa que l’obtinguda inicialment.
La nota màxima que es pot obtenir en la prova de recuperació és un 5 sobre 10.
Recuperació de l’avaluació única
Per optar a la recuperació de l’avaluació única caldrà haver realitzat l’avaluació única ordinària i haver obtingut una nota mitjana de 3 sobre 10.
La recuperació consistirà en un examen teòric i pràctic. El percentatge de cada part serà el mateix que l’establert en l’avaluació ordinària. El treball de curs no és recuperable, de manera que la nota serà la mateixa que l’obtinguda inicialment.
La nota màxima que es pot obtenir en la prova de recuperació és un 5 sobre 10.
Observacions generals
L’estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d’identitat, etc.) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixi més d’una irregularitat, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
En tot el procès d’avaluació en tindran en compte criteris de prespectiva de gènere i de respecte per la diversitat cultural.
Bibliografia
Briggs, Asa (2002), De Gutenberg a Internet. Una historia social de los medios de comunicación, Madrid: Taurus.
Camprubí, Xevi (2020), La revolució de la impremta. La contribució de la tipografia al desenvolupament de la Catalunya moderna, Catarroja: Afers.
Freund, Gisèle (1993), La fotografía como documento social, Barcelona: Gustavo Gili.
Gómez Mompart, Josep Lluís; Marín, Enric (1999), Historia del Periodismo Universal, Madrid: Síntesis.
Marín, Enric; Tresserras, Joan Manuel (1994), Cultura de masses i postmodernitat, València: 3i4.
McLuhan, Marshall (1993), La Galaxia Gutenberg. Génesis del Homo Typographicus, Barcelona: Círculo de lectores.
Moragas, Miquel de (2022), La comunicación y sus cambios. De los orígenes al móvil, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Vázquez Montalbán, Manuel (1985), Historia y comunicación social, Madrid: Alianza Editorial.
Williams, Raymond (1992), Historia de la Comunicación, Barcelona: Bosch.
Programari
No es requereix el coneixement de cap programari específic més enllà dels paquets d'ofimàtica habituals.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (SEM) Seminaris | 71 | Catalā | primer quadrimestre | tarda |
| (SEM) Seminaris | 72 | Catalā | primer quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 7 | Catalā | primer quadrimestre | tarda |