Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2503873 Comunicació Interactiva | FB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
L'alumnat provinent de fora de les terres de parla catalana, és a dir, sense escolarització prèvia en aquesta llengua, ha de seguir un pla de treball paral·lel per aprendre català. Aquesta dedicació paral·lela és necessària però no suficient per superar l'assignatura: l'alumnat que tingui aquest perfil serà avaluat amb els mateixos criteris que el grup, si bé es tindran en compte els esforços i els avenços demostrats.
1) Conèixer les característiques i els condicionaments dels textos propis dels mitjans de comunicació.
2) Analitzar l'estandardització de la llengua catalana oral en el procés de normalització i consolidació lingüístiques.
3) Conèixer i dominar l'expressió i l'argumentació en català.
4) Consolidar els coneixements i l'aplicació de la normativa catalana, per arribar a tenir un domini complet del sistema lingüístic.
1. La norma i l'estàndard
1.1. El procés d'estandardització: composicionalitat i polimorfisme
1.2. Les eines de consulta per al professional
2. L'expressió oral
2.1. L'eficiència locutiva. Escriure per a l'oïda
2.2. Criteris de pronunciació
2.3. Les variacions pel canal, pel tema, pel to i pel tenor
2.4. Les transcripcions d'antena
3. L'expressió escrita
3.1. Les expressions temporals
3.2 Els pronoms relatius
3.3. Els pronoms ho, en i hi. Les combinacions no acceptades en registres formals
3.4. Les preposicions que s'elideixen, que es mantenen, que alternen i que no alternen
3.5. Locucions i connectors acceptats i no acceptats
4. L'argumentació
4.1. La comunicació persuasiva i la mala retòrica
4.2. Les premisses del llenguatge eficaç. Discursos argumentatius en els mitjans de comunicació, especialment en l'àmbit de la comunicació interactiva.
4.3. Tipus d'arguments: per exemples, per analogia, per autoritat, per les causes i per deducció
El llibre 101 dubtes del català resolts per l'Optimot (Rosa dels Vents, 2021), de Pau Clua, és de lectura obligatòria.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual, on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i tota la informació necessària per al seguiment adequat de l’assignatura.
El contingut de l'assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Exercicis escrits | 18 | 0,72 | 2, 6, 7, 8, 9, 12, 11, 10 |
Exercicis orals | 17,5 | 0,7 | 2, 6, 7, 8, 9, 12, 11, 10 |
Exposició de temes | 17 | 0,68 | 2, 3, 6, 5, 7, 8, 9, 12, 11, 13 |
Tipus: Supervisades | |||
Feina tutoritzada | 13 | 0,52 | 5, 7, 8, 9, 12, 11 |
Resolució de dubtes | 4,5 | 0,18 | 2, 6, 5, 7, 8, 9, 12, 11 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal | 25 | 1 | 2, 6, 5, 8, 9, 12 |
Lectures seleccionades | 14 | 0,56 | 2, 1, 4, 7, 10 |
Preparació de textos | 35 | 1,4 | 2, 6, 5, 7, 8, 9, 12, 11, 14, 10 |
En aquesta assignatura es combinaran les exposicions i la resolució d'exercicis, amb dos objectius principals: (a) consolidar els coneixements sobre la norma i l'ús de la llengua catalana i (b) fomentar la reflexió crítica.
La teoria s'impartirà amb power points acompanyats d'àudios o amb administració de materials i lectures diversos. Les pràctiques també s'impartiran de forma presencial, tot fent activitats dirigides, supervisades i autònomes.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitats específiques | 10% | 2 | 0,08 | 3, 1, 4, 6, 7, 8, 9, 11, 13, 14 |
Controls | 90% | 4 | 0,16 | 2, 3, 1, 4, 6, 5, 7, 8, 9, 12, 11, 14, 10 |
L'esquema del model avaluatiu és el següent:
> Control 1 de teoria. PROVES TEÒRIQUES, 15%
> Control 2 de teoria. PROVES TEÒRIQUES, 15%
> Nota de teoria. ASSISTÈNCIA I PARTICIPACIÓ ACTIVA A CLASSE, 10%
> Control 1 de pràctiques. REALITZACIÓ DE PRÀCTIQUES, 15%
> Control 2 de pràctiques. REALITZACIÓ DE PRÀCTIQUES, 15%
> Nota de pràctiques. LLIURAMENT DE TREBALLS I EXPOSICIÓ ORAL, 30%
No es fa mitjana si la nota de teoria o de seminari és inferior a 3,5.
Per poder ser avaluat, cal haver fet, com a mínim, un control de teoria, un control de pràctiques i el 66% de les activitats. L'assistència a les sessions presencials és obligatòria. Si no es compleixen aquests requisits, la qualificació serà 'No Avaluable'.
Sistemes de recuperació
Es farà un control de teoria i un control de pràctiques similars als controls del curs. L'alumnat que superi la recuperació obtindrà un 5 de nota final.
Té dret a reavaluació l'alumnat amb una nota compresa entre 3,5 i 4,9.
Badia, Jordi et al. (1997). El llibre de la llengua catalana. Barcelona: Castellnou.
Bassols, Margarida; Segarra, Mila [ed.] (2009). El col·loquial mediatitzat. Vic: Eumo Editorial.
Bau, Montserrat; Pujol, Montserrat; Rius, Agnès (2007). Curs de pronunciació: exercicis de correcció fonètica. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Bibiloni, Gabriel (1997). Llengua estàndard i variació lingüística. València: Edicions 3 i 4.
Bibiloni, Gabriel (2006). "L'ús de la llengua catalana a IB3 Televisió". A: <http://bibiloni.cat/blog/?p=239>
Bonet, Eulàlia et al. (1997). Manual de transcripció fonètica. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònomade Barcelona.
Camps, Magí (2020). Parla'm amb estil. Eumo Editorial: Vic.
Casals, Daniel; Faura, Neus (2010). El català als mitjans de comunicació. Barcelona: EdiUOC.
Casas, Mariona; Castellà, Josep Maria; Vilà, Montserrat (2020). L'oratòria a l'abast de tothom. Vic: Eumo Editorial.
Castellanos, Josep Anton (2004). Manual de pronunciació. Vic: Eumo.
Clua, Pau (2021). 101 dubtes del català resolts per l'Optimot. Rosa dels Vents: Barcelona.
Company, Catalina; Puigròs, M. Antònia (2006). Llibre d'estil d'IB3. Palma: Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears.
Consell de Mallorca; Universitat de les Illes Balears (2009). Llibre d'estil per als mitjans de comunicació oralsi escrits. Palma: Consell de Mallorca, Universitat de les Illes Balears.
Coromina,Eusebi (2008). El 9 Nou, El 9 TV. Manual de redacció i estil. Vic: Premsa d'Osona.
Creus, Imma; Romero, Sílvia (1999). "Els mitjans de comunicació orals a Lleida". Llengua i Ús, núm. 14, p. 31-36.
Creus, Imma, Julià, Joan i Romero, Sílvia (2000). Llengua i ràdio. Lleida: Pagès Editor.
Cros, Anna; Segarra, Mila; Torrent, Anna Maria (eds.) (2000). Llengua oral i llengua escrita a la televisió. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Cuenca, Maria Josep (1996). Sintaxi fonamental. Barcelona: Empúries.
Enciclopèdia Catalana (1985). Diccionari castellà-català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
Fité, Marcel (2014). Proudubtes.cat. Barcelona: Barcanova
Ginebra, Jordi (2017). La nova normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. Guia pràctica. Tarragona: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili. [http://llibres.urv.cat/index.php/purv/catalog/book/274]
Institut d'Estudis Catalans (1990). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I. Fonètica. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Institut d'Estudis Catalans (1990). "La llengua catalana en els mitjans de comunicació de massa i especialment en la televisió". A: Documents de la Secció Filològica I. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 137-140.
Institut d'Estudis Catalans (1992). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II. Morfologia. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Institut d'Estudis Catalans (1993). "La llengua catalana i els mitjans de comunicació de massa". A: Documents de la Secció Filològica II. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 31-36.
Institut d'Estudis Catalans (2007). Diccionari de la llengua catalana. Barcelona, Palma de Mallorca, València.
Institut d'Estudis Catalans (2016). Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans (2017). Ortografia catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Institut d'Estudis Catalans (2018). Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. III. Lèxic. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Lacreu, Josep (2008). Manual d'ús de l'estàndard oral. 8a edició corregida. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
Marí, Isidor (2007). "La consolidació d'un estàndard oral: límits i condicions". Quaderns del CAC, núm. 28. Pàg. 31-37.
Mestres, Josep M. et al. (2009). Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos. 4a edició. Vic: Eumo Editorial; Barcelona: Universitat de Barcelona: Universitat Pompeu Fabra: Associació de Mestres Rosa Sensat.
Mollà, Toni (2007). "El model lingüístic oral: el cas de Canal 9 o el nivell (lingüístic) desnivellat". Quaderns del CAC, núm. 28. Pàg. 13-19.
Paloma, David; Rico, Albert (2000). Diccionari de pronunciació en català. Barcelona: Edicions 62.
Paloma, David; Rico, Albert (2005). No et confonguis! Diccionari de mots que es confonen. Barcelona: Empúries.
Paloma, David; Rico, Albert (2008). Diccionari de dubtes i barbarismes. Barcelona: Edicions 62.
Paloma, David (2010). 50 obres de llengua del segle XXI. Ressenyes i propostes de recerca. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Paloma, David (2015). Personatges convertits en paraules. Barcelona: Barcanova.
Pujol, Josep M.; Solà, Joan (1995). Ortotipografia. Barcelona: Columna.
Saborit, Josep (2009). Millorem la pronúncia. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Solà, Joan (1994). Sintaxi normativa. Barcelona: Empúries.
Solà, Joan et al. (2002). Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries.
Vallverdú, Francesc (2000). El català estàndard i els mitjans audiovisuals. Barcelona: Edicions 62 - Televisió de Catalunya. Pràctiques Lingüístiques, 3.
Webgrafia
Bibiloni, Gabriel. Guia de correcció fonètica. [http://bibiloni.cat/correcciofonetica/ index.html]
Centre de Terminologia Termcat [http://www.termcat.cat]
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: Portal lingüític [http://esadir.cat]
Enciclopèdia Catalana: Gran enciclopèdia catalana [http://www. enciclopedia.cat]
Enciclopèdia Catalana: Diccionari de la llengua catalana [http://www. enciclopedia.cat]
Institut d'Estudis Catalans: Diccionari de la llengua catalana [https://mdlc.iec.cat/]
Institut d'Estudis Catalans: Gramàtica essencial de la llengua catalana [https://geiec.iec.cat/]
Mestres, Josep M. et al. (2009). Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos [https://estil.lloc.iec.cat]
Paloma, David; Mas, Josep Àngel; Montserrat, Mònica (2017). Diccionari de dubtes del català oral. [http://www.llengua.info/ddcor].
Secretaria de Politica Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, Centre de Terminologia Termcat. Optimot [http://optimot.gencat.cat]
Universitat de Barcelona: Els sons del català. [http://www.ub.edu/sonscatala/ca/ presentacio]
Paquet ofimàtic Microsoft Office o similar.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(SEM) Seminaris | 61 | Català | primer quadrimestre | tarda |
(SEM) Seminaris | 62 | Català | primer quadrimestre | tarda |
(TE) Teoria | 6 | Català | primer quadrimestre | tarda |