Logo UAB

Civilització Grega

Codi: 104212 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2503702 Ciències de l'Antiguitat OB 2

Professor/a de contacte

Nom:
Marta Oller Guzman
Correu electrònic:
marta.oller@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Es partirà dels coneixements i destreses que l'estudiant ha adquirit al llarg de la seva formació preuniversitària i universitària.


Objectius

L’assignatura proposa una aproximació a l’estudi de les principals fites culturals i històriques de la civilització grega a través dels textos. S’incidirà sobretot en l’anàlisi de les innovacions intel·lectuals i ideològiques del món clàssic, així com en la seva relació amb les cultures veïnes.

L’estudiant haurà de ser capaç de reconèixer la rellevància de les aportacions de Grècia al pensament occidental, sobretot pel que fa a la història, la filosofia, les idees polítiques, la jurisprudència, la mitologia i la religió.


Competències

  • Comprendre i interpretar l'evolució de les societats antigues de la Mediterrània -des de la civilització egípcia fins el desmembrament de l'Imperi romà d'Occident- a partir de l'anàlisi de les realitats política, històrica, social, econòmica i lingüística.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Reconèixer l'impacte d'alguns aspectes rellevants del món antic en la cultura i la societat contemporània.

Resultats d'aprenentatge

  1. Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política.
  2. Explicar les característiques principals de la idiosincràsia grega.
  3. Identificar i valorar els principals assoliments culturals i de civilització del món grec.
  4. Reconèixer en el pensament contemporani les aportacions més rellevants del pensament i la civilització grecoromana.

Continguts

Programa

1. El marc físic de la cultura grega

2. Principals períodes històrics de la Grècia antiga

3. El cosmos: orígens i concepcions del món

4. El cicle vital: néixer, créixer i morir

5. La vida en comunitat: del palau micènic a la polis

6. La llei i la justícia

7. L’educació: d’Homer a Sòcrates

8. El treball: camperols, comerciants i artesans

9. La guerra i la pau

10. El lleure: jocs i espectacles

11. La higiene i la salut

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Exposició dels temes del curs 45 1,8 1, 3, 4
Participació en els comentaris i lectures de textos a l'aula 5 0,2 2, 3, 4
Tipus: Supervisades      
Tutories d'orientació per a la tria i confecció del treball de curs 4 0,16 1, 4
Tipus: Autònomes      
Confecció d'un treball de curs 30 1,2 1, 3, 4
Lectura de bibliografia i preparació de les activitats de curs. 60 2,4 1, 2, 3

Aquesta assignatura combinarà cinc activitats formatives diferents:

– les exposicions a classe dels temes de curs per part dels professors;

– la lectura i el comentari d'una antologia de textos disponible a l'espai moodle, i de dues obres literàries (una comèdia d'Aristòfanes per determinar i el discurs En defensa de la mort d'Eratòstenes de Lísias);

– activitats de seguiment del temari;

– la lectura i el comentari a classe de la bibliografia específica per a cada punt del temari;

– la realització d'un treball sobre un aspecte concret del temari de curs.

Atès que nombrosos estudis científics demostren que la lectura sobre paper millora la comprensió i la memorització dels continguts, tot facilitant-ne la reflexió crítica, es recomana vivament que s'imprimeixin tots els materials disponibles al Campus Virtual i que les activitats i els exercicis es treballin sempre sobre paper. L'ús dels dispositius digitals (tablets o ordinadors), en cas que l'estudiant vulgui fer-los servir, quedarà restringit a activitats d'aprenentatge. L'ús del mòbil no és permès a l'aula.

 

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitats sobre les lectures de curs 10% 1,5 0,06 2, 3, 4
Control de geografia de Grècia 10% 1,5 0,06 2
Examen sobre el temari del curs 40% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4
Participació en la lectura i el comentari de textos a l'aula 10% 1,5 0,06 1, 3, 4
Treball de curs per escrit 30% 0 0 2, 3, 4

Aquesta assignatura contempla una doble modalitat d'avaluació:

1) Avaluació continuada

L'avaluació continuada és un procés que ha de permetre l'estudiant conèixer el seu progrés acadèmic al llarg del curs. A continuació es detallen les activitats avaluatives que es tindran en compte:

  1. Control de geografia de Grècia (10%)
  2. Examen de les lectures de curs (10%)
  3. Examen de continguts (40%)
  4. Un treball de curs sobre un aspecte del temari (30%)
  5. Assistència i participació activa a classe (10%)

2) Avaluació única

L'avaluació única tindrà en compte les activitats següents:

  1. Control de geografia de Grècia (10%)
  2. Examen de les lectures de curs (10%)
  3. Examen de continguts (40%)
  4. Un treball de curs sobre un aspecte del temari (30%)
  5. Un comentari de text sobre dos passatges inclosos al dossier (10%)

És requisit imprescindible treure una nota mínima de 3,5 en cadascuna de les activitats d'avaluació per fer la mitjana ponderada de totes les notes que conformen la qualificació final.

Plagi

En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificaciófinal d'aquesta serà 0.

No avaluable

L'estudiant rebrà la qualificació de No avaluablesempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d'avaluació. 

Procediment de revisió de les qualificacions

Cada vegada que es faci pública una qualificació, la professora comunicarà la data i el lloc de revisió de l'activitat avaluada a l'espai Moodle de l'aula.

Procés de recuperació

  • Per tenir dret a participar en les activitats de recuperació, l'estudiant ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 de la qualificació total.
  • Per poder participar en el procés de recuperació l'estudiant ha d'haver obtingut una qualificació mínima de 3,5 en la mitjana de l'assignatura.
  • En cas de no haver aprovat el conjunt (i si s'arriba al mínim de 3,5 punts en la mitjana), es podrà recuperar l'examen de continguts i el treball de curs.

 

 

 


Bibliografia

Alsina, Josep (1983). Comprendre la Grècia clàssica. Barcelona.

Arnason, Johann P.; Raaflaub, Kurt A.; Wagner, Peter (ed.) (2013). The Greek Polis and the Invention of Democracy. A Politico-cultural Transformation and Its Interpretations, Malden, MA-Oxford-Chichester.

Amouretti, Marie-Claire; Ruzé, François (1999). Le Monde grec antique: Des palais crétois à la conquête romaine. Paris. [Trad. cast. Madrid, 2004].

Artigas, Esther; Homar, Roser (2016). L’escena antiga. Martorell.

Austin, Michel; Vidal-Naquet, Pierre (1972). Économies et sociétés en Grèce ancienne. Paris.

Bloomer, W. Martin (ed.) (2015). A Companion to Ancient Education. Chichester.

Boardman, John (1995). Les grecs outre-mer. Colonisation et commerce archaïques. Paris.

Bourriot, Felix (1975). El trabajo en el mundo helénico. Barcelona. [Trad. cast. orig. fr. Paris, 1960].

Cantarella, Eva (2003). Ithaque. De la vengeance d'Ulysse a la naissance du droit. Paris.

Chadwick, John (1976). The Mycenaean World. Camdridge. [Trad. cast. Madrid, 1977].

Cartledge, Paul (2016). Democracy. A Life. Oxford.

Connolly, Peter (2001). The Ancient City. Life in Classical Athens and Rome. Oxford.

Corvisier, Jean-Nicolas (1999). Guerre et société dans les mondes grecques (490–322 av. J.-C.). Paris.

Dargie, Richard (2007). Ancient Greece Health and Disease. Minneapolis.

De Romilly, Jacqueline (1997). Los grandes sofistas en la Atenas de Péricles. Barcelona. [Trad. cast. orig. fr. Paris, 1988]

— (2002). La loi dans la pensée grecque. Paris.

De Souza, Philip; Hecker, Waldemar; Llewellyn-Jones, Lloyd (2004). The Greeks at War from Athens to Alexander. Oxford.

Dodds, Eric R., Los griegos y lo irracional. Madrid 2019 [Trad. cast. orig.angl. Oxford 1957].

Duhoux, Yves; Morpurgo Davies, Anna (2008). A Companion to Linear B. Mycenaean Greek Texts and their World. Louvain-la-Neuve.

Faure, Paul (1973). La vie quotidienne en Crete au temps de Minos (1500 av. J-C). Paris

— (1978). La vie quotidienne des colons grecs: De la mer Noire à l'Atlantique au siècle de Pythagore, VIe siècle avant J.-C. Paris.

Finley, Mosses I. (1985a). Los griegos de la antigüedad. 6a edició, Barcelona.

— (1985b). El món d'Ulisses. Barcelona.

Flacelière, Robert (1959). La vie quotidienne en Grèce au siècle de Périclès. Paris. [Trad. cast. Ediciones Temas de Hoy, Madrid 1993].

Gagarin, Michael; Cohen, David (2005). The Cambridge Companion to Ancient Greek Law. Cambridge.

Garland, Robert (20012). The Greek Way of Death. Ithaca; New York.

Gretener, Y. (1994). La Grèce antique. Carte de la Grèce archaïque et classique d’après les textes anciens (Hérodote – Thucydide – Strabon). Marly-le-roi.

Joint Association of Classical Teachers (20082).  The World of Athens. An Introduction to Classical Athenian Culture. Cambridge. [Trad. cast. PPU, Barcelona 1988].

Lévy, Edmond (1995). La Grèce au Ve siècle. De Clisthène à Socrate. Paris.

López Melero, Raquel (20009). Así vivían en la Grecia Antigua. Madrid.

MacDowell, Douglas M. (1978). The Law in Classical Athens. London.

Marrou, Henri-Irenée (1998). Historia de la educación en la Antigüedad. México [Trad. cast. orig. fran. Paris, 19812].

Melena, José Luis (2001). Textos griegos micénicos comentados. Vitoria-Gasteiz.

McClure, Laura K. (2020). Women in Classical Antiquity: From Birth to Death. Medford, MA.

McEvedy, Colin; Woodcock, John (2002). The New Penguin Atlas of Ancient History. Londres.

Morkot, Robert (1999). Atlas de la Grèce antique. 6500 à 30 av. J.C. París.

Mossé, Claude (1971). Histoire d’une démocratie: Athènes. Paris.

— (1984). La Grèce archaïque d’Homère à Eschyle. Paris.

— (1991). Les institutions grecques. Paris.

Nestle, Walter [1944] (1975). Historia del espíritu griego desde Homero hasta Luciano. 2a edició, Barcelona

Osborne, Robin (1998). La formación de Grecia 1200–479 a.C. Barcelona.

Phillips, David J.; Pritchard, David (2003). Sport and Festival in the Ancient Greek World. Swansea.

Picazo Gurina, Marina (2008). Alguien se acordará de nosotras. Mujeres en la ciudad griega antigua. Bellaterra.

Plácido, Domingo (1993). Las claves del mundo griego. Barcelona.

Pomeroy, Sarah (1991). Diosas, rameras, esposas y esclavas. Mujeres en la Antigüedad clásica. Madrid.

Pòrtulas, Jaume; Grau, Sergi (2011). Saviesa grega arcaica. Martorell.

Raaflaub, Kurt A.; Van Wees, Hans (ed.) (2013). A Companion to Archaic Greece. Chichester,

Rawson, Beryl (2011). A Companion to Families in the Greek and Roman Worlds. Chichester.

Ruipérez, Martín S.; Melena, José Luis (1990). Los griegos micénicos. Madrid.

Schmitt Pantel, Pauline (ed.) (2002). Histoire des femmes en Occident. I. L’Antiquité. Paris.

Segura Munguía, Santiago; Cuenca Cabeza, M. (2007). El ocio en la Grecia Clásica. Bilbao.

Simon, Erika (1983). Festivals of Attica. An Archaeological Commentary. London.

Snell, Bruno (1966). Las fuentes del pensamiento europeo. Madrid.

Talbert, Richard J.A. (1985). Atlas of Classical History. Londres (r. 2008).

Vermeule, Emily (1981). Aspects of Death in Early Greek Art and Poetry. Berkeley.

Vernant, Jean-Pierre (ed.) (1999). Problèmes de la guerre en Grèce ancienne. Paris.

Vernant, Jean-Pierre et al. (1991). L’uomo greco. Roma-Bari. [Trad. cast. Madrid, 1993].

Villalba Varneda, Pere (1992). Olímpia. Jocs i esperit. Barcelona.

Vintró, Eulàlia (1973). Hipócrates y la nosología hipocrática. Barcelona.

Wilson, Peter (2007). The Greek Theatre and Festivals. Documentary Studies. Oxford.

Zurbach, Julien (2017). Les hommes, la terre et la dette en Grèce c. 1.400 – 500 a.C., I-II. Bordeaux [Scripta Antiqua 95].


Programari

No es requereix cap programari específic.


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català segon quadrimestre matí-mixt