Logo UAB

Llenguatge en entorns multilingües i multiculturals

Codi: 104140 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2500893 Logopèdia OB 4

Professor/a de contacte

Nom:
Melina Aparici Aznar
Correu electrònic:
melina.aparici@uab.cat

Equip docent

Alondra Elisa Camus Torres

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Prerequisits

Per seguir correctament l'assignatura, és aconsellable haver cursat les assignatures de 'Lingüística' i 'Lingüística aplicada a les patologies del llenguatge', 'Adquisició i processament del llenguatge', així com 'Introducció a la metodologia científica i als processos psicològics bàsics'.

Es recomana especialment revistar els continguts següents de l'assignatura 'Adquisició i processament del llenguatge': perspectives teòriques sobre l'adquisició del llenguatge, característiques i fases del desenvolupament a nivell fonològic, lèxic, morfosintàctic i pragmàtic.

 


Objectius

Vivim en un entorn bilingüe i, cada vegada més, multilingüe: molts nens i joves provenen de famílies en les quals es parlen llengües diverses, a vegades diferents de les pròpies del nostre entorn; les llengües de l'entorn social i de l'escola poden no coincidir amb les seves. El repte que es planteja en aquest context és el de garantir l'aprenentatge de les llengües del país (juntament amb el d'alguna de les llengües de comunicació internacional) a la vegada que es preservi la supervivència de les llengües d'origen dels subjectes. Els futurs professionals de la logopèdia també hauran d'afrontar aquest repte i atendre a les necessitats dels subjectes que creixen amb dues o més llengües o que, havent crescut amb una llengua, aprenen una o diverses segones llengües en aquest context, moltes vegades venint d’una altra cultura o d’entorns socioeconòmics desfavorits. D'altra banda, per encarar la pràctica logopèdica en aquests entorns multilingües i multiculturals a vegades no serviran els procediments de diagnòstic i intervenció habituals i caldrà desenvolupar procediments que assumeixin aquesta diversitat lingüística i fins i tot que se n'aprofitin. I per a això és necessari conèixer la influència dels entorns multilingües en les característiques normals i patològiques del llenguatge, així com la influència de la cultura i l’estatus sociòeconomic en el desenvolupament lingüístic.

 

Aquesta assignatura tractarà sobre diversos aspectes psicolingüístics del bilingüisme i del multilingüisme, sobretot des de la perspectiva de l'adquisició, però també des de la dels processos cognitius i els usos del llenguatge en entorns multilingües. L'objectiu general és preparar elsestudiants perquè en el futur puguin desenvolupar estratègies d'interacció comunicativa innovadores i aproximacions a l'avaluació i intervenció en els trastorns del desenvolupament del llenguatge que superin les propostes existents, basades majoritàriament en descripcions del procés d'adquisició del llenguatge en situacions monolingües.

 

A partir d'aquest objectiu general, l'assignatura es planteja específicament proporcionar els elements fonamentals, teòrics i pràctics, perquè l'estudiant sigui capaç de:

-comprendre les característiques lingüístiques i psicològiques de les situacions de multilingüisme, en especial les derivades de moviments migratoris

-conèixer els processos d'aprenentatge multilingüe i apreciar la incidència de diferents factors individuals i socials en el seu desenvolupament

-apreciar les característiques diferencials de les llengües i la possible influència en els processos d'adquisició del llenguatge i d'aprenentatge de segones llengües

-ser sensible a la influència dels entorns multilingües i multiculturals en les característiques normals i patològiques del llenguatge

-desenvolupar propostes d'eines de diagnòstic i intervenció que prenguin en consideració les particularitats de les diverses situacions de desenvolupament multilingüe en diferents moments evolutius i que serveixin per abordar de manera satisfactòria els processos de comunicació i els procediments d'avaluació i intervenció en la pràctica logopèdica amb subjectes multilingües i/o provinents d’altres cultures

Per assolir aquests objectius, tractarem les característiques del desenvolupament multilingüe en el marc dels processos de desenvolupament del llenguatge i algunes de les característiques de l'aprenentatge de segones llengües, considerant els factors que influeixen en les diferents circumstàncies d'aprenentatge. Es presentaran, a més, les diferents etapes per les quals passa el desenvolupament lingüístic en els aspectes fonològics, lèxics, morfosintàctics i discursius; aquestes seran analitzades i exemplificades des de perspectives multilingües. Els aspectes descriptius del desenvolupament s'emmarcaran en diferents postures teòriques sobre el desenvolupament del llenguatge i sobre els processos d'aprenentatge. Es discutiran també els possibles efectes cognitius del multilingüisme, tema actualment objecte d'una àmplia activitat investigadora. Tanmateix, es tractaran els efectes que s’han documentat de l’estatus socioeconòmic familiar en el desenvolupament del llenguatge i el rendiment escolar.


Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Analitzar i sintetitzar informació.
  • Comprendre, integrar i relacionar nous coneixements fruit d'un aprenentatge autònom.
  • Comprometre's de manera ètica per la qualitat de l'actuació.
  • Demostrar que es comprenen els trastorns de la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals.
  • Dominar la terminologia que permeti interactuar de manera eficaç amb altres professionals.
  • Integrar els fonaments biològics (anatomia i fisiologia), psicològics (processos i desenvolupament evolutiu), lingüístics i pedagògics de la intervenció logopèdica en la comunicació, el llenguatge, la parla, l'audició, la veu i les funcions orals no verbals
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Organitzar i planificar amb l'objectiu d'establir un pla per desenvolupar en un període establert.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Utilitzar les tecnologies de la comunicació i la informació.
  • Valorar les produccions científiques que sostenen el desenvolupament professional del logopeda.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar i sintetitzar.
  2. Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
  3. Comprendre, integrar i relacionar nous coneixements fruit d'un aprenentatge autònom.
  4. Comprometre's de manera ètica per la qualitat de l'actuació.
  5. Descriure les principals aportacions de les produccions científiques vinculades als processos cognitius de persones en entorns multilingües.
  6. Enumerar i descriure els diferents fenòmens que s'esdevenen en el contacte entre llengües.
  7. Explicar i comparar les diferents propostes teòriques en relació amb les representacions mentals en les persones multilingües.
  8. Explicar i relacionar entre elles les principals aportacions de treballs de recerca sobre l'adquisició del llenguatge i sobre l'aprenentatge de segones llengües.
  9. Explicar la influència dels entorns multilingües en les característiques normals i patològiques del llenguatge.
  10. Identificar les implicacions socials, econòmiques i/o mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
  11. Identificar, descriure i relacionar les diferents fases de l'adquisició del llenguatge en un context multilingüe.
  12. Organitzar i planificar amb l'objectiu d'establir un pla per desenvolupar en un període establert.
  13. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  14. Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  15. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  16. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  17. Utilitzar correctament la terminologia de la lingüística, la psicolingüística i la logopèdia, així com la d'altres professions amb les quals sovint el logopeda estableix equips multidisciplinaris (metges, fisioterapeutes, etc.).
  18. Utilitzar les tecnologies de la comunicació i la informació.
  19. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.

Continguts

1. Introducció al desenvolupament i aprenentatge multilingüe:

1.1. Desenvolupament monolingüe, desenvolupament multilingüe i aprenentatge de segones llengües.

1.2. Definició de multilingüisme.

1.3. Característiques crítiques del desenvolupament multilingüe. Interacció entre sistemes lingüístics.

1.4. Factors que incideixen en el desenvolupament multilingüe.

2. Perspectives teòriques:

2.1. Aprenentatge per instrucció, per selecció o per construcció. Diferents postures sobre el desenvolupament

del llenguatge.

2.2. El paper de l'entorn i les estratègies d'interacció.

2.3. El paper dels procediments metalingüístics.

2.4. Cervells multilingües.

3. Característiques del desenvolupament multilingüe:

3.1. Característiques generals del procés d'adquisició de llengües.

3.2. La percepció de la parla: una primerenca diferenciació entre les llengües.

3.3. Característiques del desenvolupament fonològic.

3.4. Característiques del lèxic inicial i del desenvolupament lèxic; hipòtesis sobre el lèxic multilingüe.

3.5. El desenvolupament morfosintàctic inicial; característiques del desenvolupament morfosintàctic.

3.6. Característiques del desenvolupament del discurs.

4. Les conseqüències cognitives del multilingüisme.

4,1. Conseqüències positives, negatives i aspectes indiferents.

4.2. Investigacions recents sobre l'atenció, la cognició i les habilitats metalingüístiques.

5. Orientacions per a la intervenció logopèdica en entorns multilingües

5.1. L’elaboració del perfil de bilingüisme.

5.2. Orientacions per a l’avaluació del llenguatge en persones multilingües.

5.3. Orientacions per a la intervenció en persones multilingües: llengües d’intervenció?

6. La influencia de la cultura i l’estatus socioeconòmic (SES):

6.1. La competència cultural del logopeda; els entorns multiculturals.

6.2. La influència del SES en l’adquisició del llenguatge.

6.3. La influència del SES en el rendiment escolar.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals amb suport de TIC i debat en gran grup 21 0,84 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 16, 17
Seminaris en grup partit d'anàlisi i discusió d'articles i casos 24 0,96 1, 4, 6, 9, 12, 15, 17
Tipus: Supervisades      
Tutories de consulta sobre les activitats d'autoevaluació disponibles en el campus virtual. 3 0,12 5, 6, 7, 8, 11
Tutories de seguiment de la realització dels treballs plantejats. 7 0,28 4, 6, 9, 12, 17
Tipus: Autònomes      
Estudi: realització d'esquemes i resums. 36 1,44 1, 3, 5, 6, 7, 8, 11
Lectura comprensiva d'articles especialitzats i documents diversos (informes, casos, materials del campus virtual, etc.) 28 1,12 3, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 16
Preparació i elaboració dels treballs plantejats. Cerca de documentació i de dades. 27 1,08 1, 4, 6, 9, 12, 15, 17, 18

- ACTIVITAT DIRIGIDA:

Classes magistrals amb suport de TIC.

Seminaris en grup partit d'anàlisi i discussió d'articles especialitzats i casos. Els estudiants discutiran la metodologia i les implicacions teòriques i pràctiques d'aquests de manera argumentada. Inclouen sessions d'aula invertida.**

- ACTIVITAT SUPERVISADA

Tutories de seguiment de la realització dels treballs plantejats.

Tutories de consulta sobre les activitats d'autoavaluació proposades en el campus virtual.

- ACTIVITAT AUTÒNOMA

Lectura comprensiva d'articles especialitzats i documents diversos (informes, casos, materials del campus virtual específics per a l'assignatura*, etc.).

Preparació i elaboració dels treballs plantejats.

Cerca de documentació i de dades.

Estudi: realització d'esquemes i resums.

 

*El material necessari per assimilar els continguts bàsics de l'assignatura es troba a l'aula Moodle de l'assignatura.

**Alguns/es estudiants podran realitzar els seminaris de manera alternativa mitjançant treball amb la metodologia d’Aprenentatge Servei (ApS), a través de la qual els estudiants es formen mitjançant la participació en un projecte orientat a resoldre una necessitat real d'una comunitat i millorar, així, les condicions de vida de les persones. Aquesta metodologia parteix de la identificació d’una necessitat real i comporta tres factors: la prestació d’un servei per resoldre-la, un aprenentatge significatiu per l’estudiant i un procés reflexiu. Per tant, requereix d’una col·laboració amb una entitat social o una institució pública, que en el cas d’aquesta assignatura es tracta d’una escola d’alta complexitat. Per a més informació sobre ApS: https://www.uab.cat/ca/aprenentatge-servei

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
EV1. Presentació d'informes del Seminari (grup partit) 20% 2 0,08 1, 2, 4, 6, 9, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18
EV2. Prova escrita d'avaluació dels conceptes treballats en l'assignatura I 40% 1 0,04 1, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 17, 19
EV3. Prova escrita d'avaluació dels conceptes treballats en l'assignatura II 40% 1 0,04 1, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 17, 19

Les competències d'aquesta assignatura seran avaluades mitjançant: proves escrites, la participació en les discussions d'articles especialitzats i casos que tindran lloc durant les clases de Seminari, i la presentació d’informes/treballs en les clases de Seminari.

El sistema d'avaluació s'organitza en dos mòduls, cada un dels quals tindrà assignat un pes específic en la qualificació final.

  • Mòdul de lliurament d’informes/treballs: en aquest mòdul s'avaluaran els informes i treballs presentats als seminaris amb un pes global del 20% de la qualificació final.
  • Mòdul de proves escrites, amb un pes global del 80% en la qualificació final. 

En concret, es presentaran les evidències d'aprenentatge següents:

EV1: presentació d’informes i treballs i participació en les discussions del Seminari (pes del 20%). L’evidència es considerarà presentada si s’ha lliurat com a mínim el 60% dels informes/treballs. (Setmanes 3 a 15). Hi ha informes individuals i grupals

EV2: prova escrita (pes del 40%) (primer període avaluatiu). Evidència individual. Examen. Presencial.

EV3: prova escrita (pes del 40%) (segon període avaluatiu). Evidència individual. Examen. Presencial.

L'estudiant aprovarà l'assignatura a partir d'obtenir com a mínim una qualificació de 5,0 (escala 0-10) com a  mitjana de les evidències, i d’haver aprovat dues de les tres evidències. En el cas de no complir-se aquests requists la nota màxima serà de 4,5 punts.

Un estudiant que hagi lliurat evidències d’aprenentatge amb un pes igual o superior a 4 punts (40%) no podrà constar en actes com a 'no avaluable'.

Es preveu una prova de recuperació de les evidències d'aprenentatgeen les quals no s'hagués demostrat un rendiment satisfactori. Podrà optar a realitzar la prova de recuperaciól'alumnat que no hagi assolit els criteris establerts per superar l’assignatura i que compleixi les següents condicions: (a) la nota de curs sigui igual o superior a 3,5 i inferior a 5,0 punts (escala 0-10), i (b) hagi estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura.

La EV1 no es podrà recuperar. La nota màxima que es pot obtenir en l'assignatura en cas de superar la recuperació serà Aprovat (5,0).

Aquesta assignatura no preveu l'avaluació única.

Enllaç a les pautes d'avaluació de la facultat: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html

No es preveu que l’alumnat de 2ª o posterior matrícula s'avalui mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.

 

IMPORTANT: Els exàmens seran en català. Si algun/a estudiant vol realitzar els exàmens en castellà i compleix els requisits establerts en l’article 263, ha de fer la sol·licitud la setmana 4 telemàticament (mitjançant e-formulari; més informació al web de la Facultat). No s’acceptaran sol·licituds en altres casos ni terminis.


Bibliografia

Bibliografia fonamental:

Aparici, M.(2011). Hi ha proves que les per sones que han adquirit un bon domini de dues llengües de maner a precoç tenen avantatges cognitius, comparades amb les persones monolingües? A Strubell, M., Andreu, Ll. & Sintes, E. (coord.) (2011). Resultats del model lingüístic escolar català. L'evidència empírica. Barcelona: Linguamón-UOC.

Aparici, M.  (2019). Desarrollo multilingüe. En M. Aparici & A. Igualada (2019). El desarrollo del lenguaje y la comunicación en la infancia. Barcelona: Editorial UOC.

Aparici, M., Rosado, E. & Tolchinsky, L (2006). Perspectives psicològiques i educatives del multilingüisme: desenvolupament  plurilingüe. A J. Perera (Coord.), Materials docents del Curs de Postgrau en Educació Plurilingüe. Barcelona: IL3- Institut de Formació Continuada de la Universitat de Barcelona.

Nieva, S. (2016). Orientaciones para la intervención logopédica con niños bilingües. Revista de Investigación en Logopedia, 5(2), 77-111.

Nieva, S., Conboy, B., Aguilar-Mediavilla, E., & Rodríguez, L. (2020). Prácticas en logopedia infantil en entornos bilingües y multilingües. Recomendaciones basadas en la evidencia. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, 40(4), 194-213.

 

Bibliografia complementària:

Abdelilah-Bauer, B. (2007). El desafío del bilingüismo. Crecer y vivir hablando varios idiomas. Madrid: Morata.

Aparici, M. (2012). L'adquisició del llenguatge. En Ll. Barrachina, Ll. (coord.), M. Aparici & E. Noguera, Desenvolupament i Avaluació del llenguatge oral. Barcelona: Editorial UOC.

Armon-Lotem, S., de Jong, J. & Meir, N. (2016). Assessing Multilingual Children: Disentangling Bilingualism from Language Impairment. Multilingual Matters.

Auer, P. & Wei, L. (Eds.) (2007). Handbook of Multilingualism and Multilingual Communication. Berlin: Mouton de Gruyter.

Baker, C. (1993). Fundamentos de educación bilingüe y bilingüismo (caps. 5 a 9). Barcelona: Cátedra.

Bathia, T. K. & Richtie, W.C. (1999). The Bilingual Child. En T.K. Bhatia & W.C. Richtie, Handbook of Language Acquisition (pp. 569-643). NY: Academic Press.

Bellón, P. & Nieva, S. (2024). Perspectives about home-language maintenance in multilingual families with and without language and communication disorders: A scoping review. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, 44(3), 100496.

Bialystok, E. (2001). Language and cognitive effects in preschool children. En C. Muñoz, M.L. Celaya, M. Fernández Villanueva, T. Navés, O. Strunk & E. Tragant (eds.), Trabajos en Lingüística Aplicada (pp. 3-9). Barcelona: Univerbook.

Bialystok, E. (2009). Bilingualism: The good, the bad, and the indifferent. Bilingualism: Language and Cognition, 12 (1), 3-11.

Bohnacker, U., & Gagarina, N. (Eds.) (2020). Developing narrative comprehension: Multilingual Assessment Instrument for Narratives. John Benjamins

Bornstein , M. H. , & Bradley , R. H. (Eds.) (2003). Socioeconomic status, parenting, and child development. Mahwah, NJ : Lawrence Erlbaum Associates.

Camus, A. y Aparici, M. (2023). Macroestructura y microestructura narrativa en población infantil bilingüe con TDL: una revisión sistemática. Revista de Investigación en Logopedia 13(1), e82548. 

Centeno, J.G. (2007). Bilingual Development and Communication: Implications for ClinicalLanguage Studies. En J.G., Centeno, R.T. Anderson & L.K. Obler (eds.), Communication disorders in Spanish speakers: theoretical, research and clinical aspects(pp. 47-56). UK: Multilingual Matters.

Costa, A. (2017). El cerebro bilingüe. La neurociencia del lenguaje. Barcelona: Debate.

Costa, A.& Sebastián-Gallés, N. (2014). How does the bilingual experience sculpt the brain? Nature Neuroscience Reviews, 15, 336-345.

De Cat, C. (2022). Opportunities and challenges in the analysis of the Multilingual Assessment Instrument for Narratives (MAIN). First Language,42(2), 321-329. 

De Houwer, A. (2021). Bilingual Development in Childhood. Cambridge University Press.

Engel de Abreu, P. M. J., Cruz-Santos, A., Tourinho, C. J., Martin, R. & Bialystok, E. (2012). Bilingualism enriches the poor: enhanced cognitivecontrol inlow-income minority children. Psychological Science, 23, 1364–1371.

García, O., Lin, A. M. Y., & May, S. (2017). Bilingual and multilingual education. Springer International Publishing.

Ginsborg, J. (2006). The effects of Socioeconomic Statuson Children’s Language Acquisition and Use. En J. Clegg and J. Ginsborg(eds.), Language and Social Disadvantage: Theory into Practice. John Wiley & Sons.

Goldstein, B. (2000). Cultural and linguistic diversity resource guide for speech language pathologists. San Diego: Singular.

Goldstein, B. (ed.) (2004). Bilingual Language Development & Disorders in Spanish-English Speakers. Baltimore:Brookes Publishing Company.

Gràcia, L. (2010). Llengua i immigració. La influència de la primera llengua en l'adquisició del català com a segona llengua. Barcelona: Vic: Eumo Editorial.

Grosjean, F. & Li, P. (Eds.) (2012). The Psycholinguistics of Bilingualism. Oxford: Wiley-Blackwell.

Guo, X. (2022). A Bibliometric Analysis of Child Language During1900–2021. Frontiers in Psychology, 13. 

Hoff, E. & Core, C. (2015). What Clinicians Need to Know about Bilingual Development. Seminars in Speech and Language, 36(2), 89–99.

Hoff, E., Laursen, B., & Bridges, K. (2012). Measurement and Model Building in Studying the Influence of Socioeconomic Status on Child Development. En M. Lewis & L. Mayes (eds.), A Developmental Environmental Measurement Handbook. Cambridge, England: Cambridge University Press, pp.590–606.

Luk, G., Anderson, J. A. E., & Grundy, J. G. (Eds.). (2023). Understanding Language and Cognition through Bilingualism (Vol. 64). John Benjamins Publishing Company.

Mallart, J. (2006). Multilingüisme i educació. Barcelona: Publicacions i Edicions UB.

McLeod, S., Verdon, S., Bowen, C. (2013). International aspirations for speech language pathologists’ practice with multilingual children with speech sound disorders: Development of a position paper. Journal of Communication Disorders, 46(4),375-387.

Mehler, J. i Dupoux, E. (1992). Nacer sabiendo. Madrid: Alianza Psicología minor.

Meisel, J.M. (2011). First and second language acquisition: parallels and differences. Cambridge: Cambridge University Press.

Montrul, S. (2013). El bilingüismo en el mundo hispanohablante. Malden, MA: Wiley-Blackwell.

Nieva, S. (2016). Competencia cultural del logopeda con familias lingüística y culturalmente diversas. En M.T. Martín-Aragoneses & R. López-Higues (Eds.), Claves de la logopediaen el siglo XXI (pp. 55-71). Universidad Nacional de Educación a Distancia.

Nieva, S., Aguilar-Mediavilla, E., Rodríguez, L., & Conboy,B. T. (2020). Competencias profesionales para el trabajo con población multilingüe y multicultural en España: creencias, prácticas y necesidades de los/las logopedas. Revista de Logopedia, Foniatría y Audiología, 40(4), 152-167.

Oller D.K. & Eilers R.E., (eds.) (2002). Language and literacy in bilingual children. Clevedon, UK: Multilingual Matters.
 
Planckaert, N., Duyck, W., & Woumans, E. (2023). Is there a cognitive advantage in inhibition and switching for bilingual children? A systematic review. Frontiers in Psychology, 14, 1191816.

Sebastián-Gallés, N. & Bosch, L. (2001) On becoming and being bilingual. En E. Dupoux; & S. Franck (comps.) Language, Brain, and Cognitive Development: Essays in Honor of Jacques Mehler. Cambridge, Mass: MIT Press.

Sanz-Torrent, M., Badia, I. & Serra, M. (2008). Contributions from Bilingual Specific Language Impairment in Catalan and Spanish to the Understanding of Typical and Pathological Language Acquisition En C. Perez-Vidal, M. Juan-Garau, & A. Bel (eds.), Portrait of the Young in the New Multilingual Spain (pp. 135-158). Clevedon: Multilingual Matters.

Serra, M., Solé, M.R., Serrat, E., Bel, A. & Aparici, M. (2000). La adquisición del lenguaje. Barcelona: Ariel.

Serrat, E., Gràcia, L. & Perpiñà, L. (2008).First Language Influence on Second Language Acquisition: The Case of Immigrant L1 Soninke, Tagalog and Chinese Children Learning Catalan. En C. Perez-Vidal, M. Juan-Garau, & A. Bel (eds.), A Portrait of the Young in the New Multilingual Spain (pp. 200-220). Clevedon: Multilingual Matters.

Siguan Soler, M. (2001). Bilingüismo y lenguas en contacto. Madrid: Alianza editorial.

Stavans, A., & Jessner, U. (Eds.). (2022). The Cambridge Handbook of Childhood Multilingualism (Cambridge Handbooks in Language and Linguistics). Cambridge: Cambridge University Press.

Strubell, M., Andreu, Ll. & Sintes, E. (coord.) (2011). Resultats del model lingüístic escolar català. L'evidència empírica. Barcelona: Linguamón-UOC.

Thordardottir, E. (2006). Language intervention from a bilingual mindset. The ASHA Leader, vol. 11, 6-21

Thordardottir, E. (2010). Towards evidence-based practice in language intervention for bilingual children. Journal of Communication Disorders, 43, 523-537.

 

http://www.asha.org/Practice-Portal/Professional-Issues/Bilingual-Service-Delivery/

http://childes.psy.cmu.edu/data/

http://faculty.washington.edu/ezent/imdt.htm

http://www.multilingualchildren.org/

http://www.ethnologue.com/ethno_docs/distribution.asp

http://www.bibiloni.net/llengues/

http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/alumnat-origen-estranger/alumnatnou/avaluacio/inicial2/

http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/el_departament/publicacions/immigracio/col_leccio_llengua_immigracio_i_ensenyament_del_catala/

bilingualism-matters.org
 
https://main.leibniz-zas.de/ 
 
https://www.thatsunheardof.org/quiz/ 
 
 

 

 


Programari

No hi ha programari específic


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(SEM) Seminaris 111 Català/Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 112 Català/Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 113 Català/Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt