Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500257 Criminologia | OB | 3 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No hi ha prerequisits vinculats a aquesta assignatura, tot i que serà de gran utilitat tenir habilitats informàtiques sobretot d'ofimàtica i estadística.
Introducció
L'anàlisi geogràfica de la delinqüència utilitzant els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) és un camp de llarg recorregut amb una llarga experiència sobretot en el món anglosaxó i que actualment s’està implantant amb força a l'Estat Espanyol. Des dels pioners en les aportacions sobre la importància de l’espai en la gestió del delicte i la delinqüència, encapçalada per les escoles francesa i britànica de cartografia criminològica i l’escola ecològica de Chicago, centrats en la descripció de les diferències espacials del delicte i la violència urbana, s’ha passat a un disseny de models i tècniques impensable a inicis del segle XX. En aquest context, els SIG s’han convertit en l’eina per excel·lència per a l’anàlisi i la modelització del delicte i la delinqüència; des de l’anàlisi espacial del lloc on resideixen els delinqüents, a donar visibilitat als llocs on es produeixen els delictes i on hi ha més delictes amb mètodes com els punts calents, l'anàlisi de la localització potencial o amb més probabilitat de delinquir, la distribució de la percepció de la inseguretat o dels recursos per a la prevenció. Interessa la capacitat de diagnosi que faciliten els SIG, no només per la planificació, sinó per saber les causes i el per què. En aquest sentit, la combinació de diferents variables espacials, socioeconòmiques i ambientals, aportaran arguments i serviran de suport a la presa de decisions en matèria de prevenció i actuació.
Objectius generals
Amb els SIG podem fer explícit el que és implícit, podem anar del com es distribueixen els delictes al per què es distribueixen d’aquesta manera.
Aquesta assignatura és una introducció a l’anàlisi espacial del crim. L’objectiu és dotar a l’estudiantat dels coneixements tant teòrics com pràctics per a saber utilitzar les eines bàsiques dels SIG. Per tant, es donaran les eines per saber quin tipus de problemes pot ajudar a resoldre un SIG.
No es pretén entrenar en un programari específic, sinó comprendre aspectes fonamentals relatius a la naturalesa de la informació geogràfica i a com tractar i analitzar les dades localitzades sobre el territori. En finalitzar aquesta assignatura cal saber aplicar els coneixements les aptituds assolides, a través de la consolidació dels aspectes tant teòrics com pràctics desenvolupats, a les necessitats d’aplicació plantejades des d’altres assignatures. Això implica no només saber com utilitzar els SIG, sinó comprendre què es fa en utilitzar-los i per què s’utilitzen.
Objectius específics
Amb aquest objectiu es planteja una doble finalitat associada al contingut teòrico-pràctic de l’assignatura. Per un costat, el context conceptual que gira al voltant dels SIG, i, per l’altre, el conjunt d’habilitats que requereix l’ús dels SIG. A nivell general es pretén que se sàpiga i es comprengui què són els SIG, per què serveixen, com funcionen i quan han de ser utilitzats.
A nivell conceptual es formulen els següents objectius:
En el segon cas, l’adquisició d’habilitats per poder utilitzar un SIG, no pretén mostrar la tècnica per la tècnica, sinó conscienciar l'alumnat de què es pot fer, com fer-ho i en què aplicar-ho. Els objectius podem concretar-los de la següent forma:
A partir dels objectius definits anteriorment es pretén que hi hagi una interacció continuada entre teoria i pràctica.
Bloc 1: Criminologia ambiental i els SIG
Bloc 2: La informació geogràfica per a l'anàlisi espacial del delicte
Bloc 3: La georeferenciació del delicte
Bloc 4: Models de dades
Bloc 5: Anàlisi espacial
Bloc 6: La importància del disseny del mapa com a eina de suport a la presa de decisions
El cronograma, amb la seqüenciació del temari i les activitats avaluatives, es pujarà al campus virtual a l'inici de l'assignatura.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals amb suport TIC | 19,5 | 0,78 | 1, 2, 7 |
Seminaris | 19,5 | 0,78 | 1, 2, 3, 4, 5, 7 |
Tipus: Autònomes | |||
Realització de pràctiques utilitzant programari específic i bibliografia recomanada. Estudi Personal | 106 | 4,24 | 1, 2, 3, 5, 6, 9 |
Els continguts de l’assignatura es desenvoluparan mitjançant les següents activitats:
Activitats dirigides. Aquestes activitats es realitzen a l'aula i consisteixen en:
Activitats autònomes. Aquestes activitats complementen les anteriors i es fan amb l'objectiu de què l'alumnat treballi de manera individual o en grup els continguts de l'assignatura. Aquestes activitats consisteixen en:
Per a la realització de l’assignatura es compta amb un programari específic de SIG: ArcGis (comercial), MiraMon (lliure per estudiants) o Qgis (lliure).
En aquesta assignatura és imprescindible portar a classe un llapis de memòria amb, com a mínim, 2 GB de capacitat.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen | 30% | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8 |
Exercicis pràctics | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9 |
Treball individual d'anàlisi de dades a l'aula | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 5, 6, 8 |
Ítems de l'avaluació
Requisits per a ser avaluats
Requisits per aprovar l'assignatura
Les mitjanes entre exàmens es fan a partir d'una nota de 4 i només se superaran els exàmens si el promig de les qualificacions és d'un mínim de 5.
Avaluació continuada
Les mitjanes es faran a partir d'una nota de 4 i només se superarà l'assignatura si el promig de les qualificacions és d'un mínim de 5.
Conducta fraudulenta
En cas que durant un examen es detecti la presència d'alumnat copiant, quedaran automàticament suspesos sense possibilitat d'accés a la recuperació. En cas de plagi en la redacció de treballs, es valorarà cada cas i, en cas extrem es considerarà l'opció de suspensdirecte sense opció a recuperació.
Puntualitat
Les classes comencen puntualment. No s'admet l'entrada a classe una vegada aquesta hagi començat ni la sortida abans de la seva finalització, salvant causes justificades.
Altres aspectes
Avaluació única
Reavaluació
Bibliografia obligatoria
Bottoms, A. (2012). Developing socio-spatial criminology. Dins M. Maguire, R. Morgan i R. Reiner, R. (eds.), The Oxford Handbook of Criminology (pp. 450-489). Oxford University Press.
Galdon, G. i Pybus, M. (2011). Crisis económica y gestión de la inseguridad ciudadana: los mapas de delincuencia. Revista Catalana de Seguretat Pública, 24, 79-105.
Olaya, V. (2020). Parte 2. Datos. A V. Olaya (ed.), Sistemas de información Geográfica. España. ISBN: 9781716777660
Altra bibliografia recomanada
SIG en general
Longley, P. A., Goodchild, M. F., Maguire, D. J., i Rhind, D. W. (2005). Geographic information systems and science. John Wiley & Sons.
Nunes, J. (2012). Diccionari terminològic de sistemes d’Informació Geogràfica. Institut Cartogràfic de Catalunya.
Olaya, V. (ed.), Sistemas de información geográfica. España. ISBN: 9781716777660
SIG en referència a l'anàlisi del delicte/Criminologia ambiental
Boba, R. (2001). Introductory guide to crime analysis and mapping. (Report 97-CK-WXK-004). Community Oriented Policing Services. https://portal.cops.usdoj.gov/resourcecenter/ric/Publications/cops-w0273-pub.pdf
Chainey, S., i Ratcliffe, J. (2013). GIS and crime mapping. John Wiley & Sons.
Harries, K. D. (1999). Mapping crime: Principles and practice. Diane Publishing Company.
San-Juan, C. i Vozmediano, L. (2021). Guía de prevención del delito: Seguridad, diseño urbano, participación ciudadana y acción policial. JM Bosch.
San-Juan, C. i Vozmediano, L. (2011). Criminología ambiental: Ecología del delito y de la seguridad. Editorial UOC.
Weisburd, D., Bruinsma, G. J., i Bernasco,W. (2009). Units of analysis in geographic criminology: Historical development, critical issues, and open questions. Dins D. Weisburd, G.J. Bruinsma i W. Bernasco (Eds.), Putting crime in its place (pp. 3-31). Springer.
Weisburd, D., Groff, E. R., i Yang, S. M. (2012). The criminology of place: Street segments and our understanding of the crime problem. Oxford University Press.
Per a la realització de l’assignatura es compta amb un programari específic de SIG: ArcGis (comercial), MiraMon (lliure per estudiants) o Qgis (lliure).
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 2 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |