Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2501928 Comunicació Audiovisual | FB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
És recomanable el seguiment de les informacions d’actualitat sobre el sistema de mitjans i la indústria audiovisual, principalment de Catalunya, Espanya i Europa.
Aquesta assignatura introdueix l’alumnat en el coneixement dels trets estructurals dels sistemes de mitjans i de les indústries de la comunicació i la cultura, amb un èmfasi especial en el sector audiovisual. Per tal d’entendre els perquès de la seva configuració, es té en compte el marc històric, econòmic, polític, social, cultural i tecnològic en què es desenvolupen, així com els actors polítics, econòmics i socials que els modelen amb el seu comportament i estratègies (organismes reguladors, grups de comunicació, entitats empresarials i professionals...).
L'atenció es focalitza principalment en els contextos català i espanyol, emmarcant-los dins de l'Europa occidental i, particularment, dels països mediterranis. Amb tot, també es tenen presents els àmbits internacional i transnacional.
L'objectiu central de l'assignatura és desenvolupar una actitud reflexiva i la capacitat de poder analitzar críticament fets comunicatius d'actualitat.
El temari s'organitza en tres blocs:
-El primer clarifica els conceptes clau de l'assignatura i les perspectives teòriques des de les quals s'estudia i exposa i analitza les principals tendències de canvi en la producció, distribució, comercialització i consum de continguts.
-El segon presenta els actors que contribueixen a l’articulació dels sistemes de mitjans i les indústries de la comunicació, des de l'Estat i els reguladors independents, als grups de comunicació, les plataformes digitals i les xarxes socials, les associacions empresarials, els organismes de mesura d’audiències o la societat civil organitzada.
-El tercer analitza de manera general els sectors mediàtics i de les indústries de la comunicació amb una perspectiva d'actualitat.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 35 | 1,4 | |
Seminaris: debats d'actualitat, exercicis i activitats de recerca | 14 | 0,56 | |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 8 | 0,32 | |
Tipus: Autònomes | |||
Activitats de recerca | 42 | 1,68 | |
Estudi autònom | 42 | 1,68 |
Dos terços de la docència presencial es desenvoluparan amb el grup complet i un terç en seminaris amb grups reduïts.
Les sessions amb tot el grup es portaran a terme fonamentalment a partir de classes magistrals, que podran combinar-se amb activitats interactives, centrades en els blocs temàtics apuntats a l'apartat "continguts". També s'aclariran els dubtes relatius a les lectures obligatòries que hagi de fer l'alumnat i al treball d'autoaprenentatge.
En els seminaris es realitzaran activitats pràctiques d'aprofundiment en la matèria del curs, que poden requerir la cerca o l'anàlisi prèvia de diversos tipus de recursos d'aprenentatge (notícies, textos acadèmics, informes, etc.). És obligatòria l'assistència, com a mínim, al 80% de les sessions del seminari per a poder ser avaluat d'aquest.
El plantejament de l'assignatura incorporarà la perspectiva de gènere en totes les vessants possibles, des dels continguts a les metodologies aplicades a les dinàmiques de treball i participació de l'alumnat a l'aula, de manera que es faciliti una interacció igualitària.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen parcial 1 | 35% | 3 | 0,12 | KM01, KM03, SM02 |
Examen parcial 2 | 35% | 3 | 0,12 | KM01, KM03, SM02 |
Seminari d'activitats pràctiques | 30% | 3 | 0,12 | SM02 |
L'assignatura consta de les opcions i activitats d'avaluació següents:
Avaluació continuada
1. Exercicis relatius a les qüestions tractades en el seminari i participació qualitativa en aquests, que suposaran el 30% de la qualificació. És obligatòria l'assistència a, com a mínim, el 80% de les sessions de seminari per ser avaluat d’aquest. Pel seu caràcter vinculat a l'actualitat, les activitats d'avaluació del seminari no seran recuperables.
2. Dos exàmens o proves d'avaluació parcials sobre els continguts teòrics, cadascun dels quals representa el 35% de la qualificació final, i que són alliberatoris de matèria.
Per aprovar l'assignatura cal obtenir una nota igual o superior al 4 en els dos exàmens parcials i que la mitjana entre tots dos resulti igual o superior al 5. En cas que es suspenguin es pot participar a la recuperació, sempre i quan s'hagi estat prèviament avaluat dels dos exàmens parcials.
Si no es fa un dels dos exàmens parcials la qualificació final serà "no avaluable".
En el supòsit que no se superi la recuperació d'un dels dos exàmens, perquè s'obtingui una nota inferior al 4 o, encara estant entre el 4 i el 4,9, no s'aconsegueixi la nota mitjana de 5 amb l'altre parcial, la qualificació definitiva de l'assignatura serà la que s'obtingui en aquest examen (o la mitjana, si queden tots dos suspesos).
Les dates de les activitats d'avaluació i de recuperació seran anunciades el dia de presentació de l'assignatura. La informació també serà disponible al campus virtual.
Estudiants a partir de la segona matrícula:
A partirde la segona matrícula l'alumnat pot optar a ser avaluat mitjançant A) el sistema d’avaluació continuada, B) el sistema d'avaluació única o C) només la realització dels dos exàmens o proves parcials prevists per a l'alumnat de primera matrícula, però en aquest cas cal obtenir una nota igual o superior al 4 en els dos exàmens parcials i que la mitjana entre tots dos resulti igual o superior a 5 per aprovar. En cas de suspendre'ls, es podrà optar a la recuperació de cadascun d'ells, sempre que s'hagi estat prèviament avaluat en tots dos.
Si s'opta pel tercer sistema d'avaluació (el C), la qualificació de l'assignatura correspondrà a la mitjana d'aquests dos exàmens, sempre que s´hagi obtingut en tots dos una nota igual o superior a 4. Si no se'n fa un, la qualificació final serà "no avaluable" i si se suspèn un amb una nota inferior a 4, la qualificació definitiva de l'assignatura serà la que s'obtingui en aquest examen (o la mitjana, si queden tots dos suspesos).
S'entendrà que l'alumnat a partir de la segona matrícula que no comuniqui explícitament per correu electrònic la seva opció d'avaluació en el termini anunciat per a fer-ho a principis de curs, farà els dos exàmens parcials (opció C).
Avaluació única:
L'avaluació única de l'assignatura consta de les activitats i els percentatges següents:
1. Control de coneixements: 40% - Prova teòrica (tipus test) sobre tots els continguts de l'assignatura. Per a fer mitjana amb les altres dues activitats avaluables i optar a superar l'assignatura s'ha d'obtenir una nota igual o superior a 4 en aquesta prova teòrica (condició indispensable). En cas de suspendre-la amb una nota inferior al 4, la nota final de l'assignatura serà la d'aquesta prova.
2. Exercici escrit de reflexió i argumentació sobre els continguts de l'assignatura: 30%. Es realitzarà el mateix dia que el control de coneixements.
3. Realització d'un o de diversos exercicis pràctics relatius a les qüestions treballades al seminari: 30%. Es farà el mateix dia que les dues activitats anteriors. Aquesta activitat no es podrà recuperar, per la qual cosa en cas d'haver de presentar-se a la recuperació, es mantindrà la nota obtinguda en aquest exercici en la primera convocatòria.
1 (40%) + 2 (30%) + 3 (30%) = 100 % NOTA FINAL DE L'ASSIGNATURA
S'aprova amb una nota igual o superior al 5. La data de la revisió de les notes serà la mateixa que per a l'alumnat d'avaluació continuada i s'anunciarà a classe.
CALENDARI DE PROVES D'AVALUACIÓ
Les dates de les activitats d'avaluació i de recuperació seran anunciades el dia de presentació de l'assignatura. La informació també estarà disponible al Campus Virtual.
PLAGI
L'estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat...) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació tindrà una qualificació de 0 en aquest acte d'avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l'assignatura serà 0.
ALBORNOZ, Luis & GARCÍA LEIVA, Trinidad (eds.) (2017). Diversidad e industria audiovisual. El desafío cultural del siglo XXI. México: Fondo de Cultura Económica.
ARESTE, José María (2021). La guerra del streaming. El ascenso de Netflix. Madrid: Ediciones Rialp.
BIRKINBINE, Benjamin; GÓMEZ, Rodrigo & WASKO, Janet (2016). Global media giants. Londres; Nueva York: Routledge.
BUSTAMANTE, Enrique (2013). Historia de la radio y la televisión en España: una assignatura pendiente de la democracia. Barcelona: Gedisa.
CAGÉ, Julia (2016). Salvar los medios de comunicación:capitalismo, financiación participativa y democracia. Barcelona: Anagrama.
CAÑEDO, Azahara & SEGOVIA, Ana I. (2022). La plataformización de los medios de comunicación de servicio público. Una reflexión desde la economía política de la comunicación. In: Goyanes, Manuel & Campos-Rueda, Marcela (Eds.). Gestión de medios Públicos en el Entorno Digital (pp. 65-88). Valencia: Tirant Humanidades.
CEREZO, Pepe (2022). Deconstruyendo los medios. Cómo adaptar las empresas de comunicación al entorno digital. Córdoba: Editorial Almuzara.
CONSELL DE L'AUDIOVISUAL DE CATALUNYA (2023). Informe 2023. L'audiovisual a Catalunya, Barcelona: Consell de l'Audiovisual de Catalunya. https://www.cac.cat/es/acords-recerca/informes-del-sector-audiovisual
DÖNDERS, Karen (2019). Public service media between theory, rules and practice. Londres: Palgrave Macmillan.
DOYLE, Gillian (2018). Television and the development of the data economy: data analysis, power and the public interest. International Journal of Digital Television, 9(1), pp. 53-68.
FERNÁNDEZ, Isabel (Coord.) (2017). Austeridad y clientelismo. Política audiovisual en España en el contexto mediaterráneo y de la crisis financiera. Barcelona: Gedisa.
FIEIRAS-CEIDE, César; TÚÑEZ-LÓPEZ, José Miguel; RODRÍGUEZ-CASTRO, Marta (Eds.). (2023). Innovar en innovación televisiva. Análisis de casos de éxito en los medios públicos europeos. Salamanca: Comunicación Social Ediciones.
HALLIN, Daniel & MANCINI, Paolo (2008). Sistemas de medios comparados. Tres modelos de relación entre los medios de comunicación y la política. Barcelona: Hacer.
JONES, Daniel E. (2005). "Aproximación teórica a la Estructura de la Comunicación Social". Sphera Publica: Revista de Ciencias Sociales y de la Comunicación, 5, 19-39.
LÓPEZ, Bernat; HUERTAS BAILÉN, Amparo; PERES-NETO, Luis (Eds.) (2023). Informe de la comunicació a Catalunya 2021-2022. Bellaterra (Cerdanyola del Vallès): Generalitat de Catalunya i Institut de la Comunicació (InCom-UAB).
MCDONALD, Paul (Ed.) (2022). The Routledge Companion to Media Industries. Routledge.
NEWMAN, Nic; FLETCHER, Richard; ROBERTSON, Craig T.; ROSS ARGUEDAS, Amy; KLEIS NIELSEN, Rasmus. (2024). Digital News Report 2024. Oxford: Reuters Institute. https://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/sites/default/files/2024-06/RISJ_DNR_2024_Digital_v10%20lr.pdf
PEIRANO, Marta (2019). El enemigo conoce el sistema: Manipulación de ideas, personas e influencias después de la economía de la atención. Barcelona: Debate.
REIG, Ramón (2023). Estructura y Poder de la Comunicación. Salamanca: Comunicación Social.
QUINTAS-FROUFE, Natalia; GONZÁLEZ-NEIRA, Ana (Coords.) (2021). Los estudios de la audiencia. De la tradición a la innovación. Barcelona: Gedisa.
SALAVERRÍA, Ramón; MARTÍNEZ-COSTA, Pilar (Eds.) (2021) Medios nativos digitales en España. Caracterización y tendencias. Salamanca: Comunicación Social Ediciones.
SÁNCHEZ-GEY VALENZUELA, Nuria. (2021). Historia y estructura de la producción audiovisual. Ediciones Pirámide.
TÚÑEZ-LÓPEZ, Miguel; CAMPOS-FREIRE, Francisco; y RODRÍGUEZ-CASTRO, Marta (Eds.) (2021). The values of public service media in the Internet society. London: Palgrave Macmillan.
ZALLO, Ramón (2011). Estructuras de la comunicación y la cultura. Políticas para la era digital. Barcelona: Gedisa.
ZUBOFF, Shoshana (2021). La era del capitalismo de vigilancia. Barcelona: Paidós Ibérica.
Butlletí de l’Observatori de la Producció Audiovisual. Universitat Pompeu Fabra. https://www.upf.edu/web/opa
Butlletí d'informació sobre l'audiovisual de Catalunya (BIAC). Consell de l'Audiovisual de Catalunya https://www.cac.cat/acords-recerca/biac-%28-informes-del-sector-quadrimestrals-%29
During the course other complementary bibliographical references and online sources will be suggested to delve into the contents explained and to follow uponthe news of the sector.
Eines bàsiques de Microsoft Office, aplicacions de l'entorn Moodle i plataformes virtuals d'aprenentatge gratuïtes.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(SEM) Seminaris | 41 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 42 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 43 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 4 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |