Llenguatges Comunicatius Escrits i Audiovisuals
Codi: 103842 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2501928 Comunicació Audiovisual | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Fernanda Pires De Sa
- Correu electrònic:
- fernanda.pires@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Coneixements de software d'edició de vídeo i àudio.
Objectius
Aquesta assignatura aporta els conceptes generals i les bases teòriques del llenguatge audiovisual com a eina eficaç de producció de missatges i de continguts. És la primera aproximació en el grau de l'alumnat vers el llenguatge sonor i audiovisual, les seves característiques, el seu potencial i les seves limitacions, etc. Es tracta d’una assignatura bàsica que ha de dotar l’alumnat del vocabulari específic i dels conceptes bàsics que després haurà d'aplicar i completar en la resta d'assignatures relacionades amb la creació de missatges i la producció de continguts comunicatius audiovisuals que cursarà al llarg del grau.
Resultats d'aprenentatge
- KM02 (Coneixement) Distingir els fonaments bàsics de la tecnologia audiovisual i dels llenguatges audiovisuals.
- SM02 (Habilitat) Demostrar un coneixement de les dinàmiques polítiques, socials i culturals actualment existents al món que són el context de qualsevol comunicació.
Continguts
- Fonaments dels llenguatges audiovisuals
- Elements bàsics del llenguatge audiovisual
- La creació del discurs audiovisual
- La realització de productes audiovisuals
- La intertextualitat i la retòrica en el llenguatge audiovisual i mitjans emergents
- La intel·ligència artificial generativa en la creació de continguts comunicatius, escrits i audiovisuals
- Estructures narratives del llenguatge audiovisual
- Elements bàsics del llenguatge sonor
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de la presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals amb suport TIC | 37,5 | 1,5 | |
| Seminaris | 15 | 0,6 | |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories de seguiment | 7,5 | 0,3 | |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi: Elaboració d'esquemes, mapes conceptuals i resums | 25 | 1 | |
| Lectura, anàlisi i síntesi de textos i documents | 25 | 1 | |
| Realització de treballs encarregats | 32,5 | 1,3 |
L’adquisició de coneixements es farà a través de diversos procediments metodològics que inclouen classes magistrals i exercicis d’anàlisi, debat i reflexió a partir d'audicions, visionats i de material de lectura.
En les sessions teòriques es farà l'exposició dels continguts del programa, propiciant d'aquesta manera els elements necessaris per dur a terme els excercicis pràctics. Pel que fa als seminaris, serviran per aplicar a casos reals allò après a les sessions teòriques prèvies.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exercicis encarregats en els seminaris | 50% | 5 | 0,2 | |
| Prova escrita | 30% | 2 | 0,08 | KM02, SM02 |
| Vídeoassaig | 20% | 0,5 | 0,02 | KM02, SM02 |
Avaluació Continuada:
L’avaluació contínua consta de les activitats següents:
A. Prova teòrica, 30% sobre la qualificació final.
B. Vídeoassaig, 20% sobre la qualificació final.
C. Exercicis pràctics encarregats en els seminaris, 50% sobre la qualificació final
No es farà mitjana si la nota de teoria o dels seminaris és inferior a 5.
Recuperació: L’alumnat haurà de complir els següents dos criteris per poder presentar-se a la recuperació.
a. L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d’activitats, el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura.
b. L’alumnat que hagi participat en l’avaluació continuada i suspengui la prova teòrica i/o el vídeo assaig (part teòrica) podrà recuperar-la sempre i quan hagi obtingut una nota mínima de 3,5 en cada activitat i hagi realitzat la revisió ordinària.
Els exercicis pràctics encarregats en els seminaris queden exclosos del procés de recuperació (les competències i les habilitats no adquirides al llarg del curs difícilment es poden assolir en un parell de setmanes).
Encara que l’alumnat aconsegueixi una nota superior a 5 en l’activitat de recuperació, la seva nota màxima en aquesta activitat serà un 5.
Avaluació única:
A. Examen de contingut teòric, 40% sobre la qualificació final. Haurà de ser aprovat (5 o més) per poder superar l’assignatura (condició indispensable). El model d’examen serà totalment diferent al de l’avaluació continuada.
B. Entrega d’un vídeoassaig de 5’ minuts de durada, juntament amb una memòria justificativa, 30% sobre la qualificació final.
C. Entrega d’un podcast sonor narratiu de 5’ minuts de durada, juntament amb una memòria explicativa, 30% sobre la qualificació final.
Recuperació avaluació única: L’alumnat ha de complir els següents criteris per presentar-se a la recuperació:
a) Segons la normativa, per poder participar en el procés de recuperació, l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat d’almenys 2/3 del total d’activitats de l’assignatura.
b) Només es podrà recuperar la prova teòrica si l’alumnat ha obtingut una nota inferior a 5. La prova de recuperació consistirà en una prova escrita d’avaluació de coneixements teòrics.
c) El vídeoassaig no és recuperable i la nota obtinguda (ja sigui aprovada o suspesa) formarà part de la mitjana ponderada de la nota final.
d) El podcast sonor narratiu no és recuperable i la nota obtinguda (ja sigui aprovada o suspensa) formarà part de la mitjana ponderada de la nota final.
Encara que l’alumnat aconsegueixi una nota superior a 5 en l’activitat de recuperació, la seva nota màxima en aquesta activitat serà un 5
Plagi: En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Bibliografia
BÀSICA
Boté-Vericad, Juan-José i Vállez, Mari (2022). Aplicaciones de deepfakes. Manipulación de contenido audiovisual y riesgos para los usuarios basados en las políticas de privacidad. Documentación de las Ciencias de la Información, 45 (1), 25-32. https://doi.org/10.5209/dcin.77256
Castillo, José María (2016). Televisión, realización y lenguaje audiovisual. Madrid:Instituto RTVE
Fernández Díez, Federico i Martínez Abadia, José (2018). Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual. Barcelona: Ed. Paidos
Franganillo, Jorge (2023). La inteligencia artificial generativa y su impacto en la creación de contenidos mediáticos. Methaodos.revista de ciencias sociales, 11(2), m231102a10. http://dx.doi.org/10.17502/mrcs.v11i2.710
Genette, Gerard (1989). Palimpsestos. La literatura en segundo grado. Madrid: Taurus
Gutiérrez, Maria i Perona, Juan José (2002): Teoría y técnica del lenguaje radiofónico. Barcelona: Ed. Bosch,
Joly, Martine (2019). Introdución al análisis de la imagen. Buenos Aires: La marca Editora.
Meikle, Graham (2023). Deepfakes. Cambridge: Polity Press.
Murdock, Maureen (2016). The Heroine's Journey. Disponible en: https://maureenmurdock.com/articles/articles-the-heroines-journey/
Pontoriero, Andrea (2020). Mujer y Cine ¿hay lugar para la heroína? Cuadernos del Centro de Estudios en Diseño y Comunicación. Ensayos, 117 (2020), 73-83. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8304452
Vogler, Chistopher. (2002). El viaje del escritor. Barcelona: Ma Non Troppo
COMPLEMENTÀRIA
Barroso, Jaime (2008): Realización audiovisual. Ed. Síntesis, Madrid.
Blanch, Margarita i Lázaro, Patricia (2010). Aula de locución. Madrid: Ed. Cátedra,
Breil, Xavier i Roger, Dídac (2013). Dona'm la teva mirada: fonaments del llenguatge audiovisual [vídeo]. Aula Mèdia: Objectiu Comunicació, Barcelona.
Chion, Michel (1993). La Audiovisión. Introducción a un análisis conjuntode laimagen y el sonido. Barcelona: Paidós.
Comas Arnal, Eva (2009). La ràdio en essència. Els sons dela realitat a la ràdio informativa. Barcelona: Trípodos
Huertas, Amparo i Perona, Juan José (1999). Redacción y locución en medios audiovisuales: la radio. Barcelona: Ed.Bosch
Morales Morante, Fernando (2013). Montaje audiovisual. Teoría, técnica y métodos de control. Barcelona: Ed. UOC
Rodero, Emma i Soengas, Xosé (2010). Ficción radiofónica: como contar una historia en la radio. Madrid: IORTV
Rodero, Emma. (2011). Creación de programas de radio. Madrid: Síntesis.
Programari
L'alumnat ha de tenir coneixements bàsics de cert programari, com ara editors de textos, editors de vídeo (Premiere, Movie Maker, I-Movie o altres), editors d'àudio (Audacity o altres), eines de xarxa com ara l'entorn de Google (Google docs, Gmail...) i hostings com ara YouTube o Soundcloud.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (SEM) Seminaris | 41 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 42 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 43 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 4 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |