Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2502904 Direcció Hotelera | OB | 3 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No hi ha prerequisits.
A final de curs l’alumne/a haurà de/d’:
1. Comprendre el fenomen turístic des d'un punt de vista espacial i evolutiu.
2. Conèixer què són els recursos turístics i quins són els factors de localització turística en el territori.
3. Conèixer l’evolució històrica que ha experimentat el turisme, des dels seus inicis fins a l’actualitat i quines són les característiques de les principals tipologies d’espais turístics.
4. Desenvolupar alguns models bàsics amb aplicació a casos concrets, per poder destacar les pautes de localització de les activitats turístiques actuals.
5. Analitzar quin és l'impacte del turisme sobre les destinacions, incentivant en l’alumne la capacitat crítica i analítica d’aquests impactes derivats de l’activitat turística.
6. Aprofundir en els conceptes de sostenibilitat i turisme sostenible.
7. Conèixer els instruments de planificació i gestió del territori turístic.
8. Conèixer i diferenciar els principals fluxos turístics i destinacions turístiques a nivell nacional i internacional.
9. Demostrar l’assoliment d’uns mínims coneixements de geografia mundial, d’Espanya i Catalunya.
1. Introducció: el turisme i el territori turístic
1.1. El turisme i el sistema turístic
1.2. Els factors de localització turística
1.3. Els recursos i l’oferta turística
1.4. Evolució històrica del turisme
2. Geografia de les destinacions i els espais turístics
2.1. Principals regions i destinacions turístiques mundials
2.2. El turisme a Espanya i Catalunya
2.3. La diversitat dels espais turístics: litoral, urbà, rural, i muntanya
3. La modelització de les activitats turístiques localitzades en el territori
3.1. La Teoria de Xarxes: connectivitat i accessibilitat entre àrees emissores i receptores
3.2. El Potencial de Població i altres models d'interacció per a la delimitació d’àrees d’influència
3.3. Localització territorial de diverses activitats i la creació de clústers turístics
4. Turisme i sostenibilitat
4.1. Impactes del turisme
4.2. Destinacions turístiques i sostenibilitat
4.3. Instruments normatius per a la planificació urbanística
4.4. Planificació territorial turística: l’Ordenació del Territori a Catalunya i altres àmbits de referència. Plans Sectorials
4.5. La gestió de les destinacions turístiques
4.6. Els espais naturals protegits
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Activitats a l'aula | 16 | 0,64 | 1, 2, 5, 6, 4, 3, 7, 8, 9 |
Classe teòrica | 28 | 1,12 | 1, 5, 6 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 2 | 0,08 | 2, 5, 6, 7, 8 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi i lectures | 56 | 2,24 | 2, 5, 6 |
Treballs | 45 | 1,8 | 1, 2, 5, 6, 4, 3, 7, 8, 9 |
L’assignatura té tres dinàmiques de funcionament paral·lel:
a) Metodologia de la part teòrica de l’assignatura
Explicació a classe de les diferents parts del temari mitjançant classe magistral al llarg de les onze setmanes lectives de l’assignatura. Les classes comptaran amb suport audiovisual (presentacions en Power Point).
b) Metodologia de la part pràctica de l’assignatura
L’assignatura preveu una part pràctica per relacionar-la amb la part teòrica.
Per una banda, es proposa la realització de dos treballs pràctics obligatoris. Aquests s'hauran de realitzar en grup i fora de l'horari de classe, a excepció de l'exposició oral. Les pràctiques comporten el lliurament d'un document en paper o format digital per a avaluació.
D’altra banda, es proposa la realització de 6 exercicis pràctics obligatoris. Aquests s'hauran de realitzar de manera individual i en l'horari de classe. Els exercicis comporten el lliurament d'un document en format digital per a avaluació.
c) Metodologia del funcionament del Campus Virtual
La plataforma del Campus Virtual s’emprarà com a complement d’informació i mitjà de comunicació alternatiu a l’aula entre alumnes i professor. Al Campus Virtual hi haurà material complementari a la teoria en format digital, enllaços a pàgines web, el programa de l’assignatura, així com les pràctiques (que també es podran lliurar a través del Campus Virtual) i les qualificacions.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exercicis pràctics | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 5, 6, 4, 3, 7 |
Primer examen parcial | 25% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 5, 6, 4, 3 |
Segon examen parcial | 25% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 5, 6, 4, 3 |
Treballs pràctics | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 5, 6, 4, 3, 7, 8, 9 |
A ) AVALUACIÓ CONTINUA
L’avaluació d’aquesta assignatura consta del següent sistema:
a) La realització de dos exàmens parcials, que inclouran la matèria teòrica exposada a les classes magistrals i valdran un 50% de la nota final.
b) La realització i presentació oral de dos treballs pràctics proposats al llarg del curs i lliurats dins del termini fixat, que valdran un 30% de la nota final.
c) La realització de sis exercicis pràctics al llarg del curs i lliurats dins del termini fixat, que valdran un 20% de la nota final.
Per tal de fer promig en la nota final cal obtenir (en totes les activitats incloses en "a", "b" i “c”) com a mínim un 4 sobre 10.
Es valorarà positivament la participació en les tasques a l’aula, afegint mig punt extra a la nota final.
B) AVALUACIÓ ÚNICA: Examen final (tota la matèria).
Dia i hora establerts, segons calendari acadèmic, a la Programació Oficial del Centre (EUTDH).
L'avaluació de l'assignatura consta de la RECUPERACIÓ de l'Avaluació Contínua (els estudiants que no l'hagin passat) o l'Avaluació Única (els estudiants que hagin obtingut un mínim 3,5 a l'Examen final).
La qualificació de l’assignatura serà NO AVALUABLE quan l’estudiant es presenti a menys de la meitat de les activitats d’avaluació i/o no es presenti a l’examen final.
- AMATULLI, C. et al. (2021). The appeal of sustainability in luxury hospitality: An investigation of the role perceived integrity. Tourism Management, 83, 104228.
- ANTON, S. i GONZÁLEZ, F. (coords.) (2007). A propósito del turismo: la construcción social del espacio turístico. Barcelona: Ed. UOC.
- BARRADO, A. i CALABUIG, J. (eds.) (2001). Geografía mundial del turismo. Madrid: Ed. Síntesis.
- BLANCO, A. et al. (2021). Diccionario de Turismo. Madrid: Ed. Cátedra.
- BLASCO, A. (2006). Tipologías turísticas. Girona: Xarxa d’Escoles de Turisme.
- COOPER, C. et al. (2008). Tourism: Principles and Practice. London: Financial Times - Prentice Hall
- FRAGUELL, R.Mª. (coord.) (1998). Turisme sostenible a la Mediterrània. Girona: Brau Edicions–EcoMediterrània.
- FULLANA, P.; AYUSO, S. (2001). Turisme sostenible. Barcelona: Rubes.
- HAGGET, P. et al. (1977). Locational analysis in human geography. Vol. I: Locational models. Vol. II: Locational methods. London: Edward Arnold.
- LÓPEZ PALOMEQUE, F. (dir.) (2009). Atles del turisme a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya (consultable a: www.atlesturismecatalunya.cat).
- LÓPEZ PALOMEQUE, F. i CÀNOVES, G. (eds.) (2014). Turismo y territorio. Innovación, renovación y desafíos. Valencia: Crónica.
- MESPLIER, A. i BLOC-DURAFFOUR, P. (2000).Geografía del turismo en el Mundo. Madrid: Síntesis.
- NELSON, V. (2021). An introduction to Geography of Tourism. Rownan and Littefield: Lanham.
- PEREIRA, V. et al. (2021). Sustainability Practices in Hospitality: Case Study of a Luxury Hotel in Arrábida Natural Park. Sustainability 13, 3164.
- PRIESTLEY, G.K. i LLURDÉS, J.C. (dirs.) (2007). Estrategia y gestión del turismo en el municipio. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.
- ROBINSON, G.M. (1998). Methods and techniques in human geography. New York: Wiley.
- ROMAGOSA, F. (2020). The COVID-19 crisis: Opportunities for sustainable and proximity tourism. Tourism Geographies, 22(3), 690-694.
- SEGUÍ, J.M. i PETRUS, J.M.. (1991). Geografía de redes y sistemas de transporte. Madrid: Síntesis.
- VERA, J.F. (coord.) (2011). Análisis territorial del turismo y planificación de destinos turísticos. València: Tirant Lo Blanch.
- WILLIAMS, S. (2009). Tourism geography: a new synthesis. London & New York: Routledge.
- WILLIAMS S. i LEW A.A. (2015). Tourism Geography: Critical Understandings of Place, Space and Experience. London & New York: Routledge.
No n'hi ha.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TE) Teoria | 1 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |