Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500262 Sociologia | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No n'hi ha cap.
1. Coneixement i visualització de les característiques de la societat de consum a España i Catalunya.
2. Comprendre les aportacions teòriques del comportament del consumidor
3. Analitzar les relacions entre classe, gènere, cicle de vida i consum
4. Comprendre els límits del model actual de consum: Sostenibilitat
5. Contextualitzar, les perspectives teòriques alternatives.
I. Introducció al consum des d’una perspectiva sociològica: el consum com a “fenomen social total”.
II. Teoria general de la societat de consum: gènesi i estructura de les societats de consum.
1.1. Els antecedents de la societat de consum.
1.2. Teoria econòmica neoclàssica de la demanda i conceptes bàsics de l’anàlisi del consum.
1.3. L’estructura real del mercat i creació de la norma de consum: oligopolització i transformació en el procés de demanda/consum.
III. La societat de consum a Catalunya i Espanya.
IV. Paradigmes teòrics per a la investigació social del consum i la comunicació publicitària.
V. Debats actuals en la sociologia del consum.
VI. Investigant el consum: revisió de fonts estadístiques sobre consum i l’ús de les tècniques d’investigació social per a l’anàlisi del consum.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals i seminaris | 42 | 1,68 | |
Tipus: Supervisades | |||
Tutoria | 3 | 0,12 | |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura de textos, treball en equip, elaboració i presentació seminaris i assaig | 105 | 4,2 |
Les sessions combinaran a) les presentacions docent de caràcter teòric i b) seminaris de discussió de textos.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Projecte de recerca | 30% | 0 | 0 | 3, 2, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 9, 1, 8, 12 |
Prova escrita | 50% | 0 | 0 | 3, 2, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 9, 1, 8, 12 |
Treballs breus vinculats a activitats pràctiques | 20% | 0 | 0 | 2, 4, 5, 1, 8, 12 |
L’alumnat haurà de lliurar les següents evidències:
1) Prova escrita individual. A principi de curs es lliuraran les orientacions per a la realització d'una prova escrita sobre les temàtiques vistes durant el curs. Serà una prova a desenvolupar a final de curs. La prova plantejarà de forma crítica, i amb revisió de la literatura, alguns dels debats clàssics i/o actuals de la sociologia del consum.
2) Treball en grup: l'alumnat haurà de realitzar -en grup- una breu recerca empírica sobre un fenomen o objecte/marca de consum previament escollit i acordat amb el professor. El treball es lliurarà a final de curs i se'n farà una presentació oral en les darreres setmanes del curs. A principi de curs el professor donarà les orientacions concretes del treball.
3) Treballs breus vinculats a activitats pràctiques de classe: l'alumnat haurà de lliurar les activitats pràctiques vinculades a la discussió de textos sobre consum i publicitat que es proporcionaran durant el curs.
Les activitats avaluables que no superen el minin d'un 5, hauran que ser repetides per passar l'assignatura.
L'alumnat que ho demani serà atès de manera individual al despatx o virtualment, per tal de donar les explicacions pertinents a la correcció de les proves i orientar la possible recuperació.
4) Definició de no avaluable: L'estudiant que no hagi realitzat totes les evidències d'avaluació serà qualificat/da com a "no avaluable"
El plagi en qualsevol prova d'avalaució comportarà la suspensió immediata de l'assigantura
Avaluació única: aquell alumnat que s'hi vulgui adscriure haurà d'avisar durant les primers 2 setmanes de curs al professor que es té la voluntat d'adscriure's a l'avaluació única. Aquest sistema d'avaluació constarà de dues activitats d'avaluació: a) una prova final sobre el temari del curs; b) la realització d'un treball de recerca individual sobre alguna de les temàtiques desenvolupades durant el curs, havent pactat el tema amb el professor. En aquest cas, el pes de cada activitat serà de 60% la prova escrita i 40% el treball sobre la nota final.
ALONSO L.E. (2017) “Consumo colaborativo: Las razones de un debate” Revista Española de Sociologia RES nº26 pp 87-95
ALONSO L. E. (1989), ‘Proceso de trabajo y objeto de consumo. Apuntes para un análisis de su evolución conjunta’, Sociología del Trabajo, 8, pp.59-80 .
ALONSO, L.E. (1998), "Consumo, signo y deseo:las limitaciones del análisis semiológico en los estudios de consumo", a La mirada cualitativa en sociología. Madrid: Fundamentos.
ALONSO L .E. (2009), Prácticas económicas y economía de las prácticas. Crítica del posmodernismo liberal, Madrid, Ed. Catarata
ALONSO L.E (2005) La era del consumo. Madrid SIglo XXI.
ALONSO L. E., CONDE F. (1994), Historia del consumo en España: Una aproximación a sus orígenes y primer desarrollo, Madrid, Debate.
ALONSO L. E., CALLEJO J. (1994) “ Consumo e individualismo metodológico: Una perspectiva crítica” a Política y Sociedad, 16 pp111-134.
ALONSO L. E.; FERNANDEZ C.; (2013) Los discursos del presente. Un análisis de los imaginarios sociales contemporáneos. Madrid, Siglo XXI.
ALONSO, L. E., FERNADEZ, C., IBÁÑEZ, R. (coord.) (2020). Estudios sociales sobre el consumo. Madrid: CIS.
ALONSO L.E. PÉREZ L.(2003) ‘Problemas actuales en el estudio de la jubilación y la edades del trabajo: la perspectiva sociológica’ Revista del ministerio de trabajo y asuntos sociales. nºExtra Seguridad social.
ANDRES ORIZO F. (1977), Las basessociales del consumo en España, Madrid, Confed. Española de Cajas de Ahorro.
BARBETA VIÑAS, M. (2015). Entre renúnices, temors i deures: anàlisi de l'estructura motivacional del consum ecològic. Papers: revista de sociologia, vol.100, num.1.
BARBETA VIÑAS, M. (2011). Lo que “marcan” las marcas: una aproximación socio-histórica al consumo de marcas. Política y Sociedad, vol.48, num1.
BAUDRILLARD J. (1969), El sistema de los objetos, Madrid, Siglo XXI.
BAUDRILLARD J. (1987), Crítica de la economía política del signo, Madrid, Siglo XXI.
BOCOCK R. (1993), El consumo, Madrid, Talasa Ediciones.
BORRÀS CATALÀ V. (1998) El consumo, un análisis sociologico. Barcelona, Cedecs.
BORRAS V. (2007), “Las desigualdades en el consumo a traves del género” RES nº8 pp139-156.
BAUMAN Z. (2007), Vida de consumo, Madrid, Fondo de Cultura Económica
BOURDIEU P. (1991), La distinción. Criterio y bases sociales del gusto,. Altea, Taurus Humanidades.
CASTILLO CASTILLO J. (1987), Sociedad de consumo a la española, Madrid, Eudema Actualidad
CASTILLO CASTILLO J. (1988), ‘La singular sociología de Thorstein Veblen: el caso de la condición femenina’, REIS, 43, pp. 7-22.
CORTINA A. (2002) Por una ética del consumo. Madrid, Taurus.
CRUZ j. (2014) “El buen tono y la cultura del consumo” en Cruz J. El surgimiento de la cultura burguesa, Madrid, Siglo XXI.
FEATHERSTONE M. (1992), Consumer Culture and Postmodernism, London, Sage.
FERNANDEZ C. J.; HEIKKILÄ R. (2011) “Eldebate sobre el Omnivorismo Cultural. Un aproximación a nuevas tendencias en sociología del consumo” Revista Internacional de Sociología Vol 69 nº 3 pp 585-605
FREIXENET M.(coord) (2011) Sostenibilitas, Polítiques públiques des de el feminisme i l’ecologisme. Barcelona, ICPS.
GALBRAITH J. K. (1992), La Sociedad Opulenta, Barcelona, Ariel.
GARCÍA RUIZ, P. (2009). Repensar el consumo. Madrid: Ediciones Univesritarias.
GRANDE I. (2002) El consumo de la tercera edad. Madrid. Esic.
Grignon c. Paseron j.p.(1992) Lo culto y lo popular. Miserabilismo y populismo en socilogía y en literatura, Madrid, La piqueta.
DURAN Mª A. (1988), De puertas adentro. Madrid, Instituto de la Mujer.
IBAÑEZ j. (2012) Por una sociología de la vida cotidiana. Madrid, Siglo XXI.
ILLOUZ, E. y BENGER, Y. (2009). Emotions in Consumer Studies (pp.239-251). A: Frederick Wherry i Ian Woodward (eds.) The Oxford Handbook of Consuption. Oxford University Press.
KLEIN N (2001) No Logo, el poder de las marcas. Barcelona, Paidos.
KÖHN, J.; GOWDY, J.; HINTERBERGER, F.; STRAATEN, J.van der (1999) Sustainability in Question. The Search for a Conceptual Framework. Cheltenham: Edward Elgar.
<spanstyle="font-size: 12.0pt; font-family: 'Verdana','sans-serif';" lang="CA">LEONINI L. (1990-91), ‘A che servono le cose? A proposito di due contributi sui consumi’, Quaderni di Sociologia, 29, pp. 168-178.
LATOUCHE S. (2006) La apuesta por el decrecimiento. Barcelona, Icaria.
LIPOVETSKY G. (1986), La era del vacío, Barcelona, Anagrama.
LIPOVETSKY G. (1990), El imperio de lo efímero, Barcelona, Anagrama.
MARAFIOTI R. (1988), Los significantes del consumo. Semiología, medios masivos y publicidad, Buenos Aires, Biblos.
MILLER, D. (1999). Ir de compras. Mexico:Siglo XXI.
MINISTERIO DE SANIDAD Y CONSUMO (2000). La tercera edad y el consumo. Madrid. INC.
ORTÍ, A. (1994) La estretgia de la oferta en la sociedad neocapitalista de consumo: genesis y praxis de la investigacional motivacional de la demanda. Política y Sociedad, vol.16.
POLÍTICA Y SOCIEDAD, vol.39, num1. 2002: Monogràfic sobre sociologia del consum amb articles diversos.
Prades, A.; Horlick-Jones, T.; Barnett, J.; Constantin, M.; Enander, A.; Espluga, J.; Konrad, W.; Poumadère, M.; Rosenhead, J. (2013) “Shining a light on sustainability: making visible, and promoting policy reflection upon, knowledge about citizen’s everyday environment-related behaviours”. A: A. Martinuzzi and M. Sedlacko (eds.) Knowledge Brokerage for a Sustainable Europe. Innovative tools for enhancing the connectivity of research and policy making on sustainable development issues.(Springer book series Interdisciplinary Studies in Economics and Management).
PRETECEILLE E. (1975), ‘Besoins sociauxet socialisation de la consommation’, La pensée, 180, pp. 22-60.
PRETECEILLE E., TERRAIL, J. P. (1985), Capitalism, consumption and needs, Oxford, Basil Blackwell.
PAHL J. (1990), ‘Housedold speeding, personal speeding and the control of money in marriage’, Sociology, 24, 1, pp. 119-138
REQUENA M. ‘Juventud y dependencia familiar en España’. Estudios de juventud. nº58/2.
SCHWART R. (2011) “La ‘revolución industrial’ en el hogar: tecnología doméstica y cambio social en el sxx” en Carrasco C.; Borderias T.; Torns T.; El trabajo de cuidados. Historia, teoría y políticas, Madrid Ed Catarata.
TAYLOR-GOOBY P. (1985), ‘Personal Consumption and Gender’, Sociology, 19, 2, pp. 273-284.
TERRAIL J-P (1975), ‘Production des besoins et besoins de la production’, La pensée, 180, pp. 6-21.
VEBLEN T. (1944), Teoría de la clase ociosa, Mexico, Fondo de Cultura Económica.
VICTOROFF, D. (1980). Publicidad e imagen. Barcelona: Gustavo Gili.
Cap en específic.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |