Logo UAB

Didàctica de la llengua escrita i la literatura en educació infantil

Codi: 103680 Crèdits: 7
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2500797 Educació Infantil OB 3

Professor/a de contacte

Nom:
Nayme Daniela Salas
Correu electrònic:
nayme.salas@uab.cat

Equip docent

Martina Fittipaldi
Maria Neus Real Mercadal

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

És molt recomanable haver fet anteriorment i tenir aprovada l'assignatura Didàctica de la Llengua Oral


Objectius

L'assignatura se centra bàsicament en els àmbits següents:

a) el coneixement de les característiques de la llengua escrita i de les activitats de llegir i escriure;
b) els processos d'aprenentatge de l'infant en referència a la lectura i l'escriptura;
c) els coneixements amb relació a l'ensenyament i l'aprenentatge del llenguatge escrit i els aspectes metodològics del treball a l'aula;
d) les diferents finalitats de l'educació literària en aquestes edats, amb especial atenció al context d'immersió lingüística a l'escola;
e) les característiques dels diferents tipus de llibres i literatura per a infants en els diferents formats i suports impresos i en pantalla;
f) els criteris de valoració i selecció escolar dels llibres infantils segons els objectius educatius i la manera d'utilitzar-los en la interacció amb els infants a l'aula;
g) la importància de conèixer i aplicar pràctiques basades en evidència científica per a l'ensenyament de la llengua escrita i la literatura.

 

En finalitzar l'assignatura, l'alumnat haurà de:

- Haver integrat sabers (lingüístics, psicolingüístics, sociolingüístics i didàctics) relacionats amb els processos d'adquisició, ensenyament i aprenentatge de la llengua escrita.

- Conèixer els continguts referits a l'ensenyament i l'aprenentatge inicial de la llengua escrita i els processos d'aprenentatge en els infants.

- Reconèixer metodologies d'ensenyament de la llengua escrita efectives a les etapes incials de l'aprenentatge i diferenciar-les de propostes pedagògiques amb baixa eficàcia.

- Conèixer les finalitats de l'educació literària i les característiques dels llibresinfantils.

- Haver integrat els criteris de valoració i selecció escolar d'aquests darrers mitjançant el disseny d'una biblioteca d'aula.

- Haver preparat una proposta de mobilització d'aquesta biblioteca (una programació didàctica centrada en els aprenenatges literaris) i haver-ne assajat alguna/es activitat/s.

- Valorar i desenvolupar habilitats per buscar, llegir críticament i aplicar pràctiques basades en evidència científica per a l'ensenyament, a l'aula, de la llengua escrita i la literatura.


Competències

  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Adquirir formació literària i en especial conèixer la literatura infantil.
  • Afavorir les capacitats de parla i d'escriptura.
  • Comprendre el pas de l'oralitat a l'escriptura i conèixer els diferents registres i usos de la llengua.
  • Conèixer el currículum de llengua i lectoescriptura d'aquesta etapa així com les teories sobre l'adquisició i desenvolupament dels aprenentatges corresponents.
  • Conèixer el procés d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. Afrontar situacions d'aprenentatge de llengües en contextos multilingües.
  • Conèixer i dominar tècniques d'expressió oral i escrita.
  • Conèixer i utilitzar adequadament recursos per a l'animació a la lectura i a l'escriptura.
  • Conèixer la tradició oral i el folklore.
  • Demostrar que coneix i comprèn els objectius, continguts curriculars i criteris d'avaluació de l'Educació Infantil.
  • Demostrar que coneix l'evolució de les implicacions educatives de les tecnologies de la informació i la comunicació i, en particular, de la televisió en la primera infància.
  • Expressar-se adequadament oralment i per escrit i dominar l'ús de diferents tècniques d'expressió.
  • Expressar-se i utilitzar amb finalitats educatives altres llenguatges: corporal, musical, audiovisual.
  • Gestionar la informació relativa a l'àmbit professional per a la presa de decisions.
  • Mantenir una actitud de respecte al medi (natural, social i cultural) per fomentar valors, comportaments i pràctiques que atenguin a la igualtat de gènere, equitat i respecte als drets humans.
  • Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació a l'acció.

Resultats d'aprenentatge

  1. Adequar l'ús de la llengua als contextos socials i a les situacions comunicatives pròpies de l'àmbit professional.
  2. Adquirir un coneixement aprofundit de les dimensions socials i cognitives del llenguatge escrit i de les distintes dinàmiques de l'oralitat.
  3. Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
  4. Analitzar situacions d'aprenentatge de la llengua escrita. Analitzar i argumentar l'ús adequat o no del llenguatge escrit, del verbal oral i del no verbal.
  5. Aplicar els coneixements adquirits a la selecció, lectura i interpretació de textos literaris.
  6. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
  7. Conèixer els diferents registres i usos de la llengua escrita i reconèixer, en les produccions infantils escrites, el pas de l'oralitat a l'escriptura.
  8. Conèixer i saber utilitzar els principals recursos i eines de consulta de la llengua.
  9. Conèixer i saber utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i les tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC) relacionades amb l'ús de la llengua oral a l'escola.
  10. Conèixer i valorar el programari educatiu i espais web adients per a l'ensenyament i l'aprenentatge de la literatura en educació infantil.
  11. Conèixer i valorar les característiques dels productes literaris audiovisuals i digitals per a primers lectors.
  12. Conèixer la literatura de tradició oral i el folklore i valorar-los amb criteris literaris i educatius.
  13. Conèixer la literatura infantil per a primers lectors i tenir criteris adequats de selecció escolar a partir de les seves característiques formals i literàries.
  14. Conèixer recursos per a l'animació a la lectura i l'escriptura i valorar-los per la seva aportació a l'educació literària.
  15. Demostrar que coneix l'evolució de les implicacions educatives de les tecnologies de la informació i la comunicació i, en particular, de la televisió en la primera infància.
  16. Dominar els registres formals i col·loquials propis de l'àmbit professional en els usos orals i escrits de les llengües catalana i castellana.
  17. Dominar l'ús de diferents tècniques d'expressió i expressar-se adequadament oralment i per escrit en situacions pròpies de l'àmbit professional.
  18. Explicitar oralment i per escrit els objectius, continguts curriculars i criteris d'avaluació de la llengua oral a l'educació infantil.
  19. Expressar-se i saber usar amb finalitats educatives diferents llenguatges: corporal, musical, audiovisual.
  20. Haver adquirit els coneixements relatius al currículum de llengua escrita d'aquesta etapa així com de les teories sobre l'adquisició i desenvolupament dels aprenentatges que s'hi relacionen.
  21. Haver adquirit formació literària i en especial conèixer la literatura infantil.
  22. Haver integrat una actitud de respecte al mitjà (natural, social i cultural) per fomentar valors, comportaments i pràctiques sostenibles.
  23. Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació a l'acció.
  24. Reconèixer les tècniques literàries pròpies de la narració i de la poesia.
  25. Reconèixer, saber analitzar i produir amb suficient fonament teòric i argumental els gèneres discursius propis de l'àmbit acadèmic i professional.
  26. Saber analitzar i gestionar la informació relativa a l'àmbit professional per a la presa de decisions.
  27. Saber fer ús de la tradició oral i el folklore també en els processos d' adquisició de llenguatge escrit.
  28. Saber utilitzar els diferents registres i usos de la llengua oral catalana.
  29. Saber utilitzar la literatura infantil amb relació a l'aprenentatge de la llengua oral, el primer aprenentatge de la llengua escrita i l'educació literària amb dispositius adequats als seus objectius.
  30. Tenir els coneixements i saber utilitzar les estratègies metodològiques que faciliten i estimulen el desenvolupament de les capacitats de infantils relacionades amb l'adquisició del llenguatge escrit.
  31. Utilitzar la interacció verbal a l'aula per promoure un intercanvi d'idees sobre els textos literaris que ensenyi els nens a parlar sobre els llibres i a interpretar-los.

Continguts

APARTAT 1: LLENGUA ESCRITA

Bloc A. L’objecte de coneixement: la llengua escrita

1. El concepte de “bones práctiques” per a l’ensenyament de la llengua escrita

2. Valor i funcions socials de la llengua escrita

3. Què és escriure? El procés d’escriptura.

4. Què és llegir? El procés de lectura.


Bloc B. Procés d’adquisició de la lectura i l’escriptura

5. Les produccions escrites inicials.

6. Les lectures no convencionals.


Bloc C. L’ensenyament de la llengua escrita

7. Evidència científica i pràctiques d’aula.

8. La planificació: objectius, continguts i activitats.

 

APARTAT 2: LITERATURA

Bloc D. Llibres i literatura per a infants.

9. Tipologia de la producció de llibres i literatura per a infants no lectors i per a primers lectors. Llibres i literatura impresa, audiovisual i digital.

10. La valoració de la qualitat dels textos en els seus diferents codis i elements. La literatura infantil com a reflex del món, proposta de valors educatius, situació en les tendències artístiques de l'època i situació en la tradició cultural catalana.


Bloc E. La planificació escolar de la literatura a l'etapa infantil.

11. Les funcions de l'educació literària: el desenvolupament lingüístic, cognitiu, emocional i artístic, la socialització cultural, l'accés a l'imaginari col·lectiu i la cohesió social.

12. La planificació de l'educació literària: la biblioteca i l'espai de l'aula, l'oralitat, l'exploració i lalectura autònoma, la lectura compartida i guiada.

13. Els criteris de selecció dels textos literaris segons la qualitat, els objectius educatius i els destinataris.

14. La interacció entre els llibres, l'adult i els infants. Ensenyar a parlar sobre els llibres i a interpretar-los. L'aprenentatge de la lectura i l'escriptura amb textos literaris.

15. La interrelació entre les activitats literàries escolars i familiars.

 

Tots aquests continguts es treballen tenint en compte la perspectiva de gènere.


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Desdoblament 35 1,4 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31
Teoria 18 0,72 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31
Tipus: Supervisades      
Preparació d'activitats i elaboració de treballs 35 1,4 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31
Tipus: Autònomes      
Hores d'estudi, recerca de materials, lectures, preparació d'activitats i elaboració de treballs 87 3,48 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31

La metodologia de l’assignatura s’ha planificat sota la premissa que l’alumne/a és el protagonista en el procés d’ensenyament aprenentatge, com es mostra en el quadre següent: 

Activitat

Hores

Metodologia

Resultats

Aprenentatge

Teoria

18

Exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari. Permet l’exposició dels principals continguts a través d’una participació oberta i activa per part dels estudiants.

TF.8, EI.13, DDIL.1.1, DDIL.2.1, DDIL.3.1, DDIL.3..2, DDIL.3.3, DDIL.4, DDIL.5, DDIL.7, DDIL.8, DDIL.8.1, DDIL.8.2,EI.11.3, EI.11.4,

Seminaris

35

Espais de treball en grups reduïts dirigits pel professorat, en què s’aprofundeix en els continguts teòrics mitjançant activitats diverses.

TF.8, DDIL.3.1, DDIL.3.2, DDIL.3.3, DDIL.4, DDIL 4.1, DDIL.6, EI.1.1, EI. 9.1, EI.10.1, EI.11.1,

EI. 11.2, EI.11.3, TF.1.1

De manera autònoma i/o supervisada, així mateix, l'alumnat haurà de dedicar hores a l’estudi i a preparari dur a terme diverses lectures, activitats i treballs, que completaran i complementaran la feina a l'aula (vegeu l'apartat d'avaluació per a les tasques específiques objecte de qualificació).

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitats de seminari individuals i en grup de llengua escrita 25% 0 0 1, 2, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 17, 18, 20, 23, 25, 26, 30
Examen individual del bloc de didàctica de la llengua escrita 25% 0 0 1, 2, 3, 4, 6, 7, 16, 17, 20, 23, 25, 26, 28, 30
Exercici individual de diagnòstic final de literatura 20% 0 0 1, 3, 5, 6, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 31
Treball de curs de literatura: treball escrit i exposició oral (en grup) 15% 0 0 1, 3, 5, 6, 8, 10, 11, 12, 13, 16, 17, 19, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 31
Treball individual d'anàlisi literària 15% 0 0 1, 3, 5, 6, 8, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 31

Important: aquesta assignatura no ofereix l’opció d’avaluació única

CONDICIONS PRÈVIES*

L'assoliment del Nivell 2 de Llengua Catalana per a Mestres d'Educació Infantil i Primària és un requisit imprescindible per poder aprovar l'assignatura. Per mostrar que es disposa d'aquest nivell, l'estudiant ha de superar la prova de Nivell 2 que es realitza al final del semestre per als estudiants matriculats a l'assignatura (o bé haver-la superada en una de les convocatòries que es fan durant el mes de juny).

Els estudiants que disposin del Certificat de Nivell C2 de Llengua Catalana que atorga la Direcció General de Política Lingüística o el Servei de Llengües de la UAB estaran exempts de realitzar la prova, ja que el nivell quedarà acreditat amb la presentació d'aquest certificat.

En cas que l’estudiant no hagi assolit el Nivell 2 de Llengua Catalana per a Mestres d’Educació Infantil i Primària, la nota que constarà a l’acta de qualificació serà un 3.

Si l’estudiant aprova la resta de l’assignatura i té pendent aquest Nivell 2, el curs següent haurà de demostrar que l'ha assolit; pel que fa al conjunt de l'assignatura, haurà de realitzar l’examen escrit corresponent a l’apartat de didàctica de la llengua escrita en educació infantil, i el diagnòstic final, corresponent a l’apartat de didàctica de la literatura en educació infantil.

Els estudiants també han de mostrar una actitud compatible amb la professió educativa com a requisit per aprovar l'assignatura, la qual cosa implica escolta activa, respecte, participació, cooperació, empatia, amabilitat, puntualitat i ús adequat i responsable dels dispositius electrònics.

 

AVALUACIÓ (ÚNICAMENT ASSOLIDES LES CONDICIONS PRÈVIES)

L’avaluació continuada tindrà lloc al llarg del primer semestre com a un seguit d’evidències d’aprenentatge que es detallen a la taula de sota. Els estudiants han de lliurar totes les activitats; si no ho fan, l’assignatura estarà suspesa.

L’avaluació de l’assignatura es desdoblarà en els dos grans apartats que la constitueixen formalment: ensenyament de la llengua escrita i ensenyament de la literatura. Cal tenir aprovats de manera independent els dos apartats amb un 5 cadascun com a nota mínima per tal que puguin fer mitjana i derivar en la nota final global. Dit altrament, no es calcularà la mitjana dels dos apartats si un d’ells o els dos tenen una nota final inferior a 5 punts sobre 10. La nota final serà la de l’apartat no superat o la mitjana dels dos, en cas que no s’hagi superat cap.

Dins de cada apartat, l’avaluació es durà a terme mitjançant els mecanismes i les activitats que es mostren en la graella de sota. El plagi de qualsevol tipus resultarà en el suspens de l’assignatura sencera, sense possibilitats de recuperació.

Un bon domini del català oral i escrit serà imprescindible per superar l’assignatura.

 

 

Activitats d’Avaluació

 

% de la nota

Resultats

Aprenentatge

Apartat 1

 

Examen individual de l’apartat de didàctica de la llengua escrita

 

25%

TF.8, DDIL.1.1, DDIL.2.1, DDIL.3.1, DDIL.3.2, DDIL.3.3,DDIL.4, DDIL.4.1, DDIL.5, DDIL.6,DDIL.7, EI.1.1,EI.9.1,EI.10.1,  EI.11.1, EI.11.2, EI.11.4, G01, G01.26, TF.1.1

 

Activitats de seminari individuals i en grup de llengua escrita

 

25%

Apartat 2

 

Treball de curs de literatura: treball escrit i exposició oral (en grupo)

 

15%

TF.8,EI.13, DDIL.3.3,DDIL.4, DDIL.4.1,DDIL.7,  DDIL.8, DDIL.8.1,   DDIL.8.2, EI.9.1,EI.10.1,  EI.11.1, EI.11.2,EI.11.3,EI.11.4, G01, G01.26,TF.1.1

 

Treball individual d’anàlisi literària

 

15%

 

Exercici individual de diagnòstic final de l’apartat de literatura

 

20%

 

La nota final de l’assignatura s’obtindrà amb la mitjana simple de la nota obtinguda a l’apartat de llengua escrita i la nota de l’apartat de literatura, sempre i quan cadascun d’ells tingui una nota mínima de 5 punts sobre 10; altrament, l’assignatura es considerarà suspesa. L'avaluació final dels dos apartats de l'assignatura tindrà lloc el dia 16 de desembre i les recuperacions, el dia 13 de gener.

Apartat 1: Didàctica de la llengua escrita en educació infantil. Per poder superar aquesta part de l’assignatura s’ha d’haver obtingut almenys 5 punts (d’un màxim de 10), com a resultat de la mitjana ponderada de les activitats d’avaluació de l’apartat. L’examen individual es pot recuperar si la nota inicial obtinguda és inferior a 5; ja que no es pot aprovar l’apartat amb l’examen suspès, fins i tot si la mitjana ponderada és superior a 5. La nota màxima de la recuperació serà sempre d’un 5.

Les activitats de seminari no es podran recuperar. Cal tenir en compte que, tot i que l’assistència no és obligatòria, els dies de seminari es farà sempre alguna activitat avaluativa. Només els estudiants presents durant tot el seminari poden tenir nota en aquesta activitat; en cas contrari (absència), tindran una nota de 0 en aquell seminari. En aquest sentit, és important tenir en compte que les absències compten igual siguin justificades o no, ja que les activitats estan pensades per portar-se a terme i ser avaluades a classe. Això no obstant, si la mitjana individual, considerant totes les activitats de seminari, és igual o superior a 4, la nota global dels seminaris podrà fer mitjana amb l’examen de l’apartat.

Exemple 1: Un estudiant obté una nota mitjana als seminaris de 4 (p. ex., perquè ha faltat a un parell de seminaris) i ha tret un 6 a l’examen, té una nota igual a 4*0,50 + 6*0,50 = 5. Per tant, haurà superat aquest apartat de l’assignatura.

Exemple 2: Un estudiant obté una nota mitjana als seminaris de 4 (p. ex., perquè ha faltat a un parell de seminaris) i ha tret un 3,5 a l’examen. Aquest estudiant no podrà aprovar l’apartat (i, per tant, l’assignatura), perquè fins i tot si aprova l’examen de recuperació tindrà una nota màxima de 5 per a aquesta evidència (examen escrit). Aplicant el pes de cada evidència dintre de l’apartat de llengua escrita, no arribarà a la mitjana ponderada de 5 punts sobre 10: 4*0,50 + 5*0,50 = 4,5.

Exemple 3: Un estudiant obté una nota mitjana als seminaris de 8 i ha tret un 2 a l’examen. Si aprova la recuperació de l’examen (i, per tant, passa a tenir una nota de 5 en aquesta evidència), tindrà una nota igual a 8*0,50 + 5*0,50 = 6,5. Per tant, haurà superat aquest apartat de l’assignatura.

En definitiva, tot i que l’assistència a les sessions magistrals (de teoria) i de seminari de l’apartat de llengua escrita no és obligatòria, es recomana molt assistir-hi per aprovar l’assignatura.

Apartat 2: Didàctica de la literatura en educació infantil. Per poder superar aquesta part de l’assignatura s’ha d’haver obtingut almenys 5 punts (d’un màxim de 10) en cadascuna de les activitats d’avaluació de l’apartat. El treball individual d’anàlisi literària i l’exercici de diagnòstic individual final es podran recuperar si obtenen, inicialment, una nota inferior a 5. El treball en grup de literatura no es podrà recuperar perquè constitueix el fruit d’un procés llarg, sota la tutorització del professorat i amb temps suficient per modificar els problemes i fer les millores corresponents.

Consideracions que afecten tots dos apartats. (1) Es considerarà com a “No avaluable” l’alumnat que hagi presentat evidències d’aprenentatge amb un pes conjunt igual o inferior al 30% de l’assignatura. Aquest percentatge s’aplica als dos apartats conjuntament. (2) Els estudiants poden esperar rebre alguna mena de devolució, retorn i/o qualificació de les activitats avaluatives en un període màxim de 20 dies hàbils del calendari acadèmic des de la data en què va tenir lloc l’activitat. (3) D’acord a la normativa UAB, el plagi o còpia detectat en qualsevol de les evidències d’aprenentatge presentades pels estudiants comportarà el suspens automàtic de la totalitat de l’assignatura, sense possibilitat de recuperació o compensació.

*Aquesta informació només s'aplica als estudiants del Grau d'Educació Infantil. Els alumnes del Doble Grau Infantil-Primària han de fer l'examen de coneixement del català lligat l’assignatura de Llengües i Aprenentatge de Primària.

 


Bibliografia

Bibliografia i altres fonts d'informació (elaborada tenint en compte la perspectiva de gènere, amb predomini d'autores)

 

SECCIÓ 1: LLENGUA ESCRITA

DDAA (2006). El primer aprenentatge de la lectura i l’escriptura (monogràfic). Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura 40.

Bigas, M. & Correig, M. (eds.) (2000). Didáctica del lenguaje en la Educación Infantil. Madrid: Síntesis.

Carlino & Santana, D. (coord.) (1999). Leer y escribir con sentido: una experiencia constructivista en educación infantil y primaria. Madrid: Visor.

Diez, C. (2004). La Escritura colaborativa en educación infantil: estrategias para el trabajo en el aula. Barcelona: ICE/Horsori.

Fons, M. (1999). Llegir i escriure per viure. Barcelona: La Galera.

Graham, S., MacArthur, C. A., & Fitzgerald, J. (Eds.). (2013). Best practices in writing instruction. 2nd edition. Guilford Press.

Graham, S., MacArthur, C. A., & Hebert, M. (Eds.). (2018). Best practices in writing instruction. 3rd edition. Guilford Press.

Julia, T. (1995). Encetar l’escriure. Per un aprenentatge lúdic i funcional de la llengua escrita. Barcelona: Rosa Sensat.

Nemirovsky, M. (2009). Experiencias escolares con la lectura y la escritura. Barcelona: Graó.

Nemirovsky, M. (1999). Sobre la enseñanza del lenguaje escrito y temas aledaños. Barcelona: Paidós.

Ribera, P. (2008). El repte d’ensenyar a escriure. Perifèric Edicions SL.

Snowling, M. J. & Hulme, C. E. (2005). The science of reading: A handbook. Blackwell Publishing.

Teberosky, A. (1992). Aprendiendo a escribir. Barcelona: ICE/Horsori.

Tolchinsky, L. (1993). Aprendizaje del lenguaje escrito. Procesos evolutivos e implicaciones didácticas. Barcelona: Anthropos.

Tolchinsky, L.; Simó, R. (2001). Escribir y leer a través del currículum. Barcelona: ICE-Horsori.

Tolchinsky, L. (2003). The cradle of culture and what children know about writing and numbers before being taught. Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum.

 

SECCIÓ 2: LITERATURA

Lectures obligatòries

Correro, C. & Real, N. (coord.) (2017). La literatura a l'educació infantil. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

Colomer, T. (dir.) (2002). Siete llaves para valorar las historias infantiles. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez.

 

General

Bosch, E. (2020). Sense paraules. Sis tallers de lectura d’àlbums sense mots per a totes les edats. Barcelona: Rosa Sensat.

Chambers, A. (2007). El ambiente de la lectura. México: FCE.

Chambers, A. (2009). Dime. Los niños, la lectura y la conversación. México: FCE.

Colomer, T. (2005). Andar entre libros. La lectura literaria en la escuela. México: FCE.

Colomer, T. (2010). Introducción a la literatura infantil y juvenil actual. Madrid: Síntesis.

Correro, C., Gil, M. R., Juan, A., & Real, N. (2016). “Joc, llengua i literatura: de l’oralitat a la multimodalitat”. Dins Edo, M.; Blanch, S.; Anton, M. (eds.). El joc a la primera infància (pp. 109-124). Barcelona: Octaedro.

Correro, C. & Real, N. (2014). Literatura infantil digital 0-6. Present i futur. Faristol 79. En línia: http://www.clijcat.cat/faristol/paginas/detall_articles.php?recordID=294.

Molist, P. (2008). Dins del mirall. La literatura infantil explicada als adults. Barcelona: Graó.

Munita, F. & Real, N. (2019). Simple o ximple? Una reflexió sobre la poesia infantil. Faristol 89. En línia: https://www.clijcat.cat/faristol/descargas/89/6_89.pdf.

Petit, M. (2024). Los libros y la belleza: Somos animales poéticos. Kalandraka.

Teixidor, E. (2007). La lectura i la vida. Barcelona: Columna.

Vilà Miquel, N. & Correro, C. (2023). La poesia a les primeres edats. Inici d'un itinerari. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat. 

 

Literatura de tradició oral

Bullich, E. & Maure, M. (1996). Manual del rondallaire. Barcelona: La Magrana.

Lluch, G. (ed.) (2000). De la narrativa oral a la literatura per a infants. Invenció d'una tradició literària. Alzira: Bromera.

Pelegrín, A. (2004). La aventura de oír. Cuentos tradicionales y literatura infantil. Madrid: Anaya.

 

Llibres per a petits

Bonnafé, M. (2008). Los libros, eso es bueno para los bebés. México: Océano.

Duran, T. (2002). Leer antes de leer. Madrid: Anaya.

Teberosky, A. (2001). Proposta constructivista per aprendre a llegir i a escriure. Barcelona: Vicens Vives.

 

Història de la LIJ

Duran, T. & Luna, M. (2002). Un i un i un… fan cent! Barcelona: La Galera.

Valriu, C. (2010). Història de la literatura infantil i juvenil catalana. Barcelona: La Galera.

 

Webs de recursos i centres de documentació

- Biblioteca Xavier Benguerel. Centre de Documentació del Llibre infantil: http://www.bcn.cat/bibxavierbenguerel

- ClijCAT (Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil): http://www.clijcat.cat/

- Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Centro de Documentación e Investigación: <ahref="http://www.fundaciongsr.es/">http://www.fundaciongsr.es

- GRETEL: Pàgina de Literatura infantil de la UAB: http://www.gretel.cat/

- JOCS DE FALDA (blog):https://jocsdefaldablog.wordpress.com/

- Revista Faristol, publicació de referència en l’àmbit dela LIJ a Catalunya: http://www.clijcat.cat/faristol/paginas/

- Per a educació infantil (amb poemes recitats, escrits i il·lustrats per temes i d’autors molt diversos): http://www.edu365.cat/infantil/poesia/portada.htm

- Musiquetes.cat: recull de cançons infantils tradicionals per escoltar en xarxa, forma part d’un dels projectes de la Bressola de la Catalunya Nord: http://www.musiquetes.cat/canco/num/16

- Seminari de bibliografia infantil i juvenil de Rosa Sensat (llibres recomanats): http://www2.rosasensat.org/pagina/el-garbell

- Canal Lector (FGSR): http://canallector.com/

- Una màde contes: contes per veure i escoltar, que es poden triar a partir del tema, l’autor, l’il·lustrador, l’origen geogràfic...: http://www.unamadecontes.cat/

- ANIN: Associació de narradores i narradors: http://www.anincat.org/narradores-i-narradors/

- XTEC, web del Departament d’Educació: http://www.xtec.cat/ 8enpodem destacar l’apartat “Escola oberta”, que inclou materials de tot tipus per a totes les assignatures i tots els nivells educatius: http://www.xtec.cat/escola/index.htm; a l’apartat de llengua catalana: “Una mà de contes”, “Racó de contes”, “El pou de la goja. Revista interactiva de literatura oral”, “Els contes d’en Tom i la Laia”, etc.)

 


Programari

No aplicable


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(SEM) Seminaris 611 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 612 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 621 Català primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 622 Català primer quadrimestre tarda
(TE) Teoria 61 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 62 Català primer quadrimestre tarda