Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2502758 Humanitats | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No n'hi ha.
L’assignatura Llengua catalana: cultura i societat té com a objectius oferir una visió panoràmica de la situació actual del català, analitzar els principals fets històrics que n’han condicionat l’ús, aprofundir en els conceptes d’estàndard i normativa, identificar les obres que conformen el corpus normatiu del català, conèixer els prinicipals trets de l'estàndard oral català, endinsar-se en els àmbits d’ús de l’estàndard i tenir notícia les institucions més rellevants relacionades amb la llengua catalana.
1. Situació actual de la llengua catalana. Estatus jurídic, extensió territorial i nombre de parlants.
2. La divisió geolectal del català i la seva justificació històrica.
3. La llengua catalana durant la història. Fets que n’han condicionat l’ús.
4. L’autoritat i el corpus normatiu de la llengua catalana. L’obra de Pompeu Fabra. La difusió de la normativa.
5. La varietat estàndard: definició, procés de construcció i àmbits d’ús.
6. L’estàndard oral de la llengua catalana.
7. L’estàndard als mitjans de comunicació de massa. Els llibres d’estil.
8. Institucions i organismes vinculats a la llengua catalana.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques, seminaris de discussió de textos, resolució a l'aula d'activitats elaborades a casa | 45 | 1,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura de bibliografia, elaboració d'exercicis, estudi | 100,5 | 4,02 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
L’assignatura Llengua catalana: cultura i societat combina dos tipus d’activitats formatives: (a) dirigides (33%), com classes teòriques i resolució d'exercicis elaborats a casa, i (b) autònomes (66%), com la lectura de bibliografia, l’elaboració d’exercicis i l’estudi.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Primera prova puntuable | 25% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Segona prova puntuable | 35% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Tercera prova puntuable | 40% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10 |
L’avaluació d’aquesta assignatura comprèn tres activitats que es faran a classe en les dates fixades: (1) qüestionari (25%), (2) exposició oral (35%) i (3) test (40%).
A l’inici de cada activitat d’avaluació, el professor o la professora informarà els estudiants del procediment i de la data de revisió de les qualificacions.
Avaluació única
1. Prova escrita (40%)
2. Prova oral (30%)
3. Exercici (30%)
Plagi i irregularitats
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Revisió
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.
Per participar a la recuperació, l'alumnat suspès ha de complir dues condicions. En primer lloc, ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul; en segon lloc, ha d'haver obtingut una nota mitjana ponderada del conjunt d'ítems avaluables d'almenys un 3,5. Només es pot recuperar la prova escrita final. La nota màxima de la recuperació és un 5.
En el cas de l'avaluació única, per poder optar a la recuperació, l'alumnat haurà d'haver presentat totes tres ítems avaluables. S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació continuada.
El professor informarà els estudiants del procediment de recuperació a través del Campus Virtual quan publiqui les qualificacions finals provisionals. El professor podrà establir una activitat d'avaluació per a cada activitat supesa o no presentada o una única activitat per a cobrir totes aquestes activitats.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
Casals, Daniel [ed.] (2015): Quan la llengua ven. Estudis de llenguatge publicitari català. Aachen: Shaker.
Casals, Daniel.; Faura, Neus. (2010): El català als mitjans de comunicació. Barcelona: Editorial UOC.
Casals, Daniel; Massanell, Mar [eds.] (2020): La premsa, la ràdio i la televisió com a agents difusors de coneixements lingüístics. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Casals, Daniel; Massanell, Mar; Segarra, Mila [eds.] (2018): L'extensió social de la normativa als mitjans de comunicació. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Casals, Daniel; Torrent, Anna M.; Bassols, Margarida (2017): Allò que el corrector no s'endugué. La correcció postdigital. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
Coromina, Eusebi. (2008): El 9 Nou / El 9 TV. Manual de redacció i estil. Vic: Eumo Editorial.
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2006): ésAdir. Barcelona [en línia: http://esadir.cat]
Fabra, Pompeu (1918 [1933]7): Gramàtica catalana. Barcelona: IEC [edició facsímil].
Ferré, Carme.; Nogués, Anna. (2010). Llibre d'estil. Agència Catalana de Notícies. Barcelona: UOC, INCOM.
Ferrando, Antoni.; Nicolás, Miquel. (1993): Panorama d'història de la llengua catalana. València: Tàndem.
Institut d'Estudis Catalans (1990 [1999]4): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. I. Fonètica.Barcelona: IEC [www.iec.cat].
Institut d'Estudis Catalans (1992 [1999]3): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. II. Morfologia. Barcelona: IEC [www.iec.cat].
Institut d'Estudis Catalans (2018): Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. III Lèxic. Barcelona: IEC [www.iec.cat]
Institut d'Estudis Catalans (1995 [2007]2): Diccionari de la llengua catalana. Barcelona: IEC, PAMSA, Edicions 62. Edició en línia [www.iec.cat]
Institut d'Estudis Catalans (2016): Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: IEC.
Institut d'Estudis Catalans (2017): Ortografia catalana. Barcelona: IEC.
Institut d'Estudis Catalans (2018): Gramàtica essencial de la llengua catalana. Barcelona: IEC.
Segarra, Mila. (1998): Pompeu Fabra. Barcelona: Empúries.
Solà, Joan. (1987): L'obra de Pompeu Fabra. Barcelona: Teide.
Solà, Joan. [dir.] (1995): Llibre d'estil de l'Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
Veny, Joan.; Massanell, Mar. (2015): Dialectologia catalana. Aproximació pràctica als parlars catalans. Barcelona, Alacant i València: Universitat de Barcelona, Universitat d'Alacant i Universitat de València.
Cap
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |