Logo UAB

Filosofia Moderna i Contemporània

Codi: 103565 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2502758 Humanitats OB 3

Professor/a de contacte

Nom:
Oriol Farres Juste
Correu electrònic:
oriol.farres@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Assignatura obligatòria en el tercer curs del Grau d'Humanitats, per tant no hi ha cap prerequisit


Objectius

El curs ofereix una panoràmica general de les principals idees que llauren el pensament modern i contemporani. Es té una especial atenció a la gènesi i a la transformació històriques dels conceptes de raó, natura, llibertat, cos i poder a partir d'una anàlisi dels autors i textos més rellevants.

El curs té tres objectius:

1. L'objectiu general és que l'alumnat es familiaritzi amb les particularitats i continuats entre la filosofia moderna, la contemporània, les humanitats, l'art., la ciència i la història en general.
2. L'objectiu específic és proporcionar una formació amb una doble funció: per una part, ajudar a identificar els problemes teòrics de cada autor i corrent de pensament i, per altra, proporcionar eines per analitzar amb rigor les noves problemàtiques del segle XXI.
3. L'objectiu final consisteix a proveir-los dels instruments filosòfics necessaris per desenvolupar un pensament autònom i creatiu a través de la lectura, l'anàlisi i la reflexió crítica dels textos dels clàssics de la filosofia moderna i contemporània.

En finalitzar el curs, les/els estudiants haurien de ser capaços de:

Comprendre les problemàtiques filosòfiques especifiques de les diferents corrents del Pensament i Contemporani.

Identificar els enfocaments teòrics, mètodes d'anàlisis i repertoris conceptuals dels autors de l'època.
Adquirir l'habilitat d'anàlisi i argumentació crítica dels textos i problemes filosòfics proposats
Desenvolupar un pensament crític propi a l'hora d'analitzar la problemàtica filosòfica actual.

Al finalizar el curso,los/las estudiante deberían ser capaces de:

  1. Comprender las problemáticas filosóficas específicas de las diferentes corrientes de la Filosofía Moderna y Contemporánea.
  2. Identificar los diferentes enfoques teóricos, métodos de análisis y repertorios conceptuales de los autores.
  3. Adquirir la habilidad de análisis y argumentación crítica de los textos y problemas filosóficos.
  4. Desarrollar un pensamiento crítico propio para analizar problemas filosóficos actuales.

Competències

  • Analitzar críticament la cultura de l'actualitat i les circumstàncies històriques en què s'inscriu.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
  • Utilitzar adequadament els recursos i les metodologies que s'empren en l'estudi de la cultura contemporània.

Resultats d'aprenentatge

  1. Assenyalar i discutir les principals característiques del pensament definitori d'una època i emmarcar-lo en el seu context.
  2. Assenyalar i resumir el contingut comú de diverses manifestacions de diferents àmbits de la cultura.
  3. Elaborar un resum a partir d'un text donat.
  4. Escriure en un text acadèmic utilitzant el vocabulari propi de la disciplina
  5. Identificar els mètodes propis de la història de la filosofia i utilitzar-los en l'anàlisi de fets concrets.
  6. Indicar els principals temes de la història de la disciplina.
  7. Participar en debats sobre fets històrics respectant les opinions dels altres participants.
  8. Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.

Continguts

  1. Del floriment renaixentista al Racionalisme i la Nova Ciència
  2. La Il·lustració i l'idealisme trascendental
  3. Fenomenologia i Hermenèutica
  4. Neokantisme
  5. Nietzsche
  6. De la ontologia a a la mecànica quàntica
  7. Pensament femení contemporàni

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes 40 1,6 4, 5, 6, 8
Tipus: Supervisades      
Debats 6 0,24 1, 2, 6, 7, 8
Tutories 5 0,2 5, 6, 8
Tipus: Autònomes      
Lectura i anàlisi crítica dels textos 30 1,2 4, 5, 6, 8
Aprofundiment en els problemes filosòfics claus 30 1,2 2, 3, 5, 6, 8
Estudi 34,5 1,38 1, 4, 5, 6, 8

Metodologia
 
L'escenari docent serà presuntament híbrid bimodal (presencial i/o virtual) degut a la situació de vulnerabilitat pel COVID-19. Per tant, dependrà de les normatives aprovades per part de les autoritats sanitàries, el rectorat i de les institucions governamentals les posibles modificacions.

L'aprenentatge es desenvoluparà a partir de tres tipus d'activitats:


Activitats dirigides
-Classes teòriques magistrals
- Discussions dels fonaments conceptuals del discurs filosòfic i científic modern i contemporani.
-Identificació dels problemes filosòfics a través de l'anàlisi i comentari de les fonts primàries.

Activitats supervisades
-Debats a classe dirigits a establir connexions amb altres disciplines de les humanitats.
-Tutories personalitzades -- sigui de manera presencial a les hores de despatx, sigui a través del CV.

Activitats autònomes.
-Lectura de textos filosòfics.
-Reflexió crítica sobre les lectures fetes

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Primera prova 20 % 1,5 0,06 1, 2, 5, 6, 7, 8
Segona prova 40% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
Tercera prova 40 % 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

Procés de revisió de cada activitat

La revisió de les proves es faran segons la naturaleza de cada prova amb els criteris d’avaluació adients a les condicions excepcionals de la formación acadèmica i a les normatives del departament, la facultat i el rectorat cregui oportunes. La regulación dels criteris serán esmentats als alumnes a l’hora de proceder a les proves. Dependrà de la situació formativa de cada moment.

El sistema d'avaluació continuada consisteix en:

• Un exàmen parcial: Fer una fitxa de lectura o presentació d'un pòster prèviament pactat amb el responsable de la matèria.
• Dos exàmens globals (una per a moderna i un altre per contemporània), en els que l'alumnat haurà de mostrar que ha entès els continguts bàsics de l'assignatura i les lectures fonamentals, sabent expressar aquests coneixements de forma clara i ordenada; argumentant amb rigor i coherència, fent servir els conceptes amb precisió i sintetitzant les idees.
La nota final serà la nota mitjana de les tres proves, mantenint la ponderació esmentades.
 
Plagi
 
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
 
Aquelles/s estudiants que no es presentin a alguna de les tres proves durant el període d'avaluació continuada, en suspenguin una d'elles, o bé vulguin pujar nota en alguna de les tres proves, podran presentar-se a reavaluació i portar a terme els exàmens que necessitin.
 
Un/a estudiant serà considerat "no avaluable" quan no s'hagi presentat, com a mínim, a una de les dos proves globals.
 
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'Estudiant hi
pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
 
Procediment de recuperació final. 
 
Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total. Per participar al procés de recuperació el professor/a pot exigir a l’estudiant haver obtingut una qualificació mínima final, que no pot superar en cap cas el 3,5. Poden quedar excloses del procés de recuperació (amb el vistiplau de la coordinació d’estudis i del centre) aquelles activitats que el professor/a consideri que no sónrecuperables, per exemple: presentacions orals, treballs en grup, tasques relacionades amb l’activitat docent diària. Aquí trobareu l’adaptació a la nova normativa d’avaluació respecte a la recuperacióaprovada a la Junta permanent del 12 d’abril de 2018 (juntament amb altres normatives de la Facultat): https://www.uab.cat/web/estudiar/normativaacademica-del-centre-1345719553493.html
 

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o la professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

 

Avaluació única

L'avaluació única s'organitzarà a partir de tres proves que tindran lloc durant la mateixa setmana. L'evidència de cada prova és la següent:

Una ressenya a les desenvolupades per l'avaluació continuada sobre

Dos examens parcials amb un valor de 35% cadascú

Un examen final amb valor del 30%

 




Bibliografia

Bibliografia primària

  • Arendt, H.  (2005). La condición humana (1958). Barcelona: Paidós.
  • Benjamin. W. (1974/1988). El Concepto de Crítica de Arte en el Romanticismo Alemán. Ed. Península
  • Descartes, R. (1977). Meditaciones metafísicas (1641). Madrid, Alfaguara.
  • Pico della Mirandola, G. (2004). Discurs sobre la dignitat de l’home. (Trad. Antoni Seva Llinares). Publicacions de la Universitat de València
  • Spinoza, B. (2018). Ética demostrada según el orden geométrico. Madrid: Alianza.
  • Heidegger, M. (2014). Construir Habitar Pensar (1951). Madrid. La Oficina.
  • Kant, I. (2013): ¿Qué es la Ilustración? (1781). Madrid, Tecnos, 2002.
  • Maquiavelo, N. (2009): El príncep (1513). Barcelona, Edicions 62.
  • Merleau-Ponty, M. (1993): «El cuerpo». En Fenomenología de la percepción (1945). Planeta de Agostini: Barcelona, pp. 108-190.
  • Nietzsche, F. (1990). El nacimiento de la tragedia (1872). Madrid: Alianza. 
  • Schelling, F. (1996). La filosofia de la naturaleza (1801). Madrid: Alianza.
  • Weil, S. (2015). Reflexiones sobre las causas  de la libertad y de la opresión social. Colección Estructuras y Procesos. Editorial Trotta. Filosofía. Madrid.

Bibliografia complementaria

Enviaré al CV la bibliografia complementària (en castellà, català i anglès) per treballar-hi.

Manuals de consulta

  • Bréhier, E., (1998). Historia de la filosofia y la ciencia. Madrid: Tecnos.Colomer, E. (1995). El pensamiento alemán de Kant a Heidegger (3 vol.). Barcelona: Herder.
  • Copleston, F., (2001). Manual de filosofia (9 vol.) Barcelona: Ariel, 2011.
  • Geymonat, L., (1998). Historia de la filosofia y de la ciencia. Barcelona: Crítica.
  • Reale, Giovanni et. Al. (1983). Historiadel pensamiento filosófico y científico, 3 Vol. Barcelona:Herder.

Diccionaris

  • Ferrater Mora, J., (1979), Diccionario de filosofia, Madrid: Alianza.Volpi, F. (2005). Enciclopedia de las obras filosóficas. Barcelona: Herder.
  • Volpi, F. (2005). Enciclopedia de las obras filosóficas. Barcelona: Herder. 

Programari

No hi ha programari


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt