Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500798 Educació Primària | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No hi ha cap prerequisit.
Optativa que aprofundeix enels processos integrats d'ensenyament i aprenentatge. S'orienta a reflexionar sobre els reptes que presenten les pràctiques de la formació lingüística dels escolars a Catalunya i a pensar nous plantejaments didàctics per treballar a les aules, en un moment de debat educatiu i social sobre les metodologies. S'organitza amb un treball de seminari que posa en contacte constantment les pràctiques docents i els marcs teòrics que les fonamenten i expliquen. Els objectius consisteixen a assolir coneixements i habilitats en els següents aspectes de la didàctica de la llengua: (1) La selecció i la integració dels diferents tipus de continguts lingüístics i comunicatius del currículum en unitats d'ensenyament i aprenentatge inspirades en els resultats de les recerques actuals, unitats que s'acostumen a anomenar "projectes" o "seqüències didàctiques". (2) La consideració del multilingüisme de la nostra societat i del currículum escolar com a fets que determinen la planificació dels aprenentatges lingüístics i les propostes d'intervenció a les aules. (3) L'observació reflexiva de la realitat de l'aula en relació amb els coneixements aportats per la investigació didàctica com un element clau per a la innovació docent i la millora de l'educació a les escoles del nostre país. l'assignatura té en compte la perpectiva de gènere pel que fa tant a continguts específics que cal treballar lligats al llenguatge inclusiu com pel que fa a la visibilitat de les aportacions de les dones al camp disciplinar.
1. La planificació dels ensenyaments lingüístics a l'etapa de primària.
- La consideració integrada de les diferents llengües que l'alumne ha d'aprendre.
- L'aprenentatge de les habilitats d'ús lingüístic com a contingut transversal de l'etapa. La llengua com a eina
de construcció de coneixement.
- El rol de la reflexió sobre la llengua i dels continguts declaratius en l'assoliment de les competències
comunicativo-lingüístiques
- El paper de l'alumne en l'aprenentatge lingüístic. Contextualització de les propostes d'ensenyament, sentit i
motivació. Consciència sobre el propi aprenentatge.
2. Els projectes com a instruments d'ensenyament i aprenentatge de les llengües.
- La llengua com a activitat humana. Aspectes socials de la naturalesa de les llengües. Concepció dels
gèneres discursius.
- L'ús de les llengües des de la seva perspectiva de procés.
- Integració de diferents tipus de continguts d'aprenentatge en unitats amb sentit per als alumnes.
- L'avaluació de la llengua i les seves diferents funcions des d'una perspectiva d'escola inclusiva.
- Anàlisi de materials didàctics en diferents suports i de les seves potencialitats.
3. L'observació reflexiva i fonamentada de les situacions d'ensenyament i aprenentatge de
llengües
- Criteris per analitzar i valorar els fenòmens que tenen lloc a l'aula quan s'ensenya llengua. El paper de la
interacció.
- Relació dinàmica entre teoria i pràctica. Característiques del coneixement didàctic.
- Necessitat dels processos d'innovació docent per avançar en el coneixement de l'ensenyament i
l'aprenentatge de la llengua.
- El treball en equip que relaciona teoria i pràctica per avançar en el coneixement i en l'assoliment de millors
resultats.
- Visió crítica i justificada de les avaluacions externes sobre els aprenentatges lingüístics dels alumnes.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Sessions de gran grup | 45 | 1,8 | 1, 4 |
Tipus: Supervisades | |||
Treball de petit grup o individual guiat per la professora | 30 | 1,2 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball inidividual i autònom de l'estudiant | 75 | 3 | 1, 4, 5, 6 |
La metodologia docent de l'assignatura parteix del supòsit que el coneixement es construeix en els processos col·laboratius entre professorat i alumnat, i entre alumnes. Aquest coneixement es construeix principalment en la realització de tasques en les quals es mobilitzen els coneixements ja adquirits per a l'assimilació de nous coneixements fornits pel professorat directament, però sobretot a través de lectures i experiències compartides i reflexionades.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Participació i activitats a classe | 20% | 0 | 0 | 1, 4, 5, 6, 7 |
Prova individual a classe sobre els continguts treballats | 45% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 5, 6, 9 |
Treball grupal de curs | 35% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 5, 6, 8 |
L'avaluació té dos vessants: el seguiment del procés d'aprenentatge durant l'assignatura i l'assoliment final dels objectius i competències establerts. Per aprovar l'assignatura cal haver assistit com a mínim al 80% de les sessions de classe, haver elaborat i presentat totes les activitats encomanades en el període fixat i superar cada un dels 3 blocs d'activitats d'avaluació. El domini oral i escrit de les llengües catalana i castellana a nivell acadèmic, equivalent a un C2 del MECR, és un requisit imprescindible per aprovar l'assignatura. El treball de curs en grup es lliurarà al fnal del Bloc 3. Les activitats de classe s'aniran presentant davant de tota la classe els dies que s'indiquin dins de cada bloc. Les activitats de classe que representen el 20% implicaran sempre una tasca escrita que caldrà lliurar sempre amb un marge màxim d'una setmana. Això afecta les persones que segueixin l'avaluació continuada. Per a l'avaluació única, els treballs s'hauran de lliurar el dia de l'examen. Per a totes les persones, l'examen sobrte els continguts treballats es farà el dimecres 22 de gener de 2025 de 16.00 a 18.30; l'examen de recuperació es realitzarà el dimecres següent de 16:00 a 18:30. Si el que no se supera són les activitats de classe o el treball grupal de curs es farà una prova específica sobre les activitats de classe i/o el treball grupal. Per a l'alumnat d'avaluació única s’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l’avaluació continuada.
Besora, R. (2003) Escola i creativitat. Pagès.
Camps, A. i Zayas, F. (coords) (2006) Seqüències didàctiques per aprendre gramàtica. Graó
Camps, C. i Uribe, P. (2021) La construcción del discurso escrito en un entorno académico: una visión de la dinámica del aprendizaje de los géneros discursivos. In Camps, A. y Fontich, X. (eds.) (2020). La actividad metalingüística como espacio de encuentro de la escritura y la gramática: Un itinerario de enseñanza e investigación en educación lingüística. Universidad Nacional de San Juan. https://www.researchgate.net/publication/369481098_La_actividad_metalinguistica_como_espacio_de_encuentro_de_la_escritura_y_la_gramatica_Un_itinerario_de_ensenanza_e_investigacion_en_educacion_linguistica
Camps, A. i Fontich, X. (2019). Innovación en la enseñanza de la lengua. A S. Fabregat y E. del P. Jiménez-Pérez (eds.), Innovación docente: Investigaciones y propuestas (pp.129-41). Graó.
Cassany, D. (2011) En_línia. LLegir i escriure a la xarxa. Graó
Carbonell, J. (2014) Pedagogías del siglo XXI. Octaedro
DDAA (2010) Competències i didàctica de la llengua. Monografia de la revista Articles, 51.
DDAA (2012) La lectura a les activitats d'escriptura. Monografia de la revista Articles, 56.
DDAA (2012) Projectes de treball per ensenyar i aprendre llengua i literatura. Monografia de la revista Articles, 57.
DDAA (2014) El sentit de l'aprenentatge avui. Monografia de la revista GUIX, 405.
Fontich, X. (2020). Projectes per aprendre literatura: interpretació i creativitat a l’aula. UAB.
Fontich, X. & Fabregat, S. (2021). Escuela e interacción social: Hablar para pensar, para aprender, para ser. A F. Pesántez-Avilés, L. Álvarez-Rodas y Á. Torres-Toukoumidis (ed.), Covida-20: una coalición educativa para enfrentar la pandemia (pp. 54-65). Pearson.
Majó Masferrer, F.; Baqueró Alòs, M. (2014) Los proyectos interdisciplinarios. Graó
Martín García, X. (2006) Investigar y aprender. Cómo organizar un proyecto. Horsori
Palou, J. i Bosch, C. (ccords) (2005) La lengua oral a l'escola. 10 experiències didàctiques. Graó
Palou, J.; Fons, M.; Cela, J. (coord.) (2016) Escenaris nous, aprenentatges nous. Dossier.
Palou Sangrà, J.; Fons esteve, M. (coords.) (2016) Didáctica de la lengua y la literatura en educación primaria. Síntesis.
Perrenoud, P. (2012) Cuando la escueña pretende preparar para la vida. Graó
Rodríguez Gonzalo, C. (coord) (2008) La lengua escrita y los proyectos de trabajo. Propuestas para el aula. Perifèric.
Zayas, F. (2021). Darle a la lengua. COedCO.
El programari que s'emprarà serà bàsicament programes de tractament de dades, textos i exposicions, així com repositoris de documents.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TE) Teoria | 70 | Català | primer quadrimestre | tarda |