Educació Comparada
Codi: 103527 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2500261 Pedagogia | OB | 3 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Mauro Carlos Moschetti Plaul
- Correu electrònic:
- mauro.moschetti@uab.cat
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
És molt recomanable haver aprovat l’assignatura "Bases Sociopolítiques de l’Educació". Els seus continguts i competències es donen per assolits en aquesta assignatura.
Objectius
Aquesta assignatura s’imparteix en un nivell avançat del pla d’estudis de Pedagogia, i amb caràcter obligatori. Es considera imprescindible per a la formació de qualsevol pedagog/a el coneixement i la capacitat de comprensió dels sistemes educatius d’altres països, especialment de l’àmbit europeu.
La mirada internacional sobre els fenòmens educatius constitueix l’eix central d’aquesta assignatura. Els objectius formatius són els següents:
1.- Conèixer i aplicar els fonaments teòrics de l'Educació Comparada.
2.- Conèixer, analitzar i comprendre la problemàtica educativa del món d'avui, des d’una perspectiva internacional, entenent les interrelacions que es donen amb els factors econòmics, polítics, històrics i culturals.
3.- Conèixer, analitzar i comprendre els sistemes educatius de certs països de rellevància internacional.
4.- Analitzar i comprendre el sistema educatiu espanyol i l’educació a Catalunya a partir de referents internacionals.
Competències
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Analitzar i comprendre els referents teòrics, històrics, culturals, polítics, ambientals i legals que conformen situacions i propostes educatives i formatives.
- Avaluar polítiques, institucions i sistemes educatius.
- Identificar plantejaments i problemes educatius, indagar sobre ells: obtenir, registrar, tractar i interpretar informació rellevant per emetre judicis argumentats que permetin millorar la pràctica educativa i formativa.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació de l'acció.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
- Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
- Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
- Avaluar els sistemes educatius des de la perspectiva política, econòmica i internacional.
- Comprendre els processos que es donen en les accions educatives i la seva incidència en la formació integral, tot assumint que l'exercici de la funció educativa ha d'anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Identificar les implicacions socials, econòmiques i mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
- Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
- Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
- Incorporar a les seves anàlisis els referents de planificació, econòmics i internacionals vinculats a problemes i propostes concretes sobre el sistema educatiu.
- Planificar el sistema educatiu emprant les dades existents i posant-les en relació amb el context.
- Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
- Proposar projectes i accions que estiguin d'acord amb els principis de responsabilitat ètica i de respecte pels drets humans i els drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
- Proposar projectes i accions viables que potenciïn els beneficis socials, econòmics i mediambientals.
- Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
Continguts
|
Blocs |
Continguts |
|
I. Introducció a l'educació comparada i conceptes essencials |
1.1. Què és l'Educació Comparada: concepte, història i finalitats |
|
II. Eix històric-polític: Sorgiment i evolució dels sistemes educatius |
2.1. El sorgiment dels sistemes educatius nacionals: els models educatius a Europa, Amèrica del Nord, Amèrica Llatina i Àsia |
|
III. Els canvis en la governança de l'educació: models d'anàlisi |
3.1. World Society Theory |
|
IV. Debats educatius actuals des d'una perspectiva comparada i internacional |
4.1. Models de provisió, finançament i regulació dels sistemes educatius: quasi-mercats i quasi-monopolis |
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classe magistral | 30 | 1,2 | 2, 4, 7, 10, 11 |
| Seminaris (grups reduïts) | 15 | 0,6 | 2, 4, 7, 10, 11 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Projectes tutoritzats i realització d'activitats | 30 | 1,2 | 2, 4, 7, 10, 11 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura d'articles, llibres i elaboració de treballs | 75 | 3 | 2, 4, 7, 10 |
L'activitat dirigida es desenvolupa a partir de l'exposició docent i l'anàlisi conjunt de lectures i altres materials.
El seminaris són espais de treball per a un subgrups. Es proposen diferents activitats d'aprofundiment i discussió de la matèria treballada.
A banda de la matèria de tipus teòric, l'assignatura contempla la realització d'un projecte tutoritzat, que tindrà el seguiment del docent.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Activitat individual | 20% | 0 | 0 | 4, 10, 11 |
| Examen final escrit | 50% | 0 | 0 | 2, 4, 5, 7, 10 |
| Treball grupal tutoritzat | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
L'examen final es realitzarà el dia 16 de gener de 2025.
El treball grupal consistirà en una revisió de la literatura sobre un tema d'Educació Comparada que sigui de l'interès de l'equip i s'haurà de presentar oralment els dies 21 i 28 de novembre de 2024 i en format escrit el dia 12 de desembre de 2024. Aquesta activitat no és recuperable.
L'activitat individual es basa en l'anàlisi de lectures d'aprofundiment i/o en la participació en els debats de classe. Aquesta activitat no és recuperable.
Per poder superar l'assignatura és necessari obtenir almenys un 5 en cadascuna de les activitats d'avaluació. En el cas d'estudiants que han seguit adequadament tota l'assignatura, la no superació de l'examen final podrà donar lloc a una prova de recuperació al finalitzar l'assignatura. La nota màxima que es podrà obtenir en aquesta prova serà un 5. La recuperació es realitzarà el dia 30 de gener de 2025.
La no presentació d'alguna de les activitats d'avaluació donarà lloc a una qualificació de "No avaluable".
L'assistència a classe és molt recomanable.
El plagi és motiu de suspens i pèrdua del dret a recuperació.
Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no compleix aquests requisits.
Transcorreguts 20 dies des de la data de lliurament de les activitats avaluatives, s'organitzaran tutories amb l'alumnat per donar-los retroacció.
Avaluació única:
Els i les estudiants que ho desitgin poden optar per realitzar una avaluació única escrita i oral. Aquesta avaluació inclou tres parts: a) preguntes escrites d'anàlisi (50% de la nota), b) preguntes escrites de relació dels textos treballats a l'assignatura (20%), i c) una breu presentació oral d'aprofundiment sobre un dels temes de l'assignatura (30%). Per aprovar l'assignatura, les tres parts han d'estar aprovades amb una nota igual o superior a 5. L'avaluació única es realitzarà el dia 16 de gener de 2025. En cas de no superació d'alguna de les parts de l'avaluació única, podran recuperar-se el dia 30 de gener de 2025. La nota màxima que es podrà obtenir en la recuperació serà un 5. S'aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l'avaluació contínua. La revisió de la qualificació final segueix el mateix procediment que per a l'avaluació contínua.
Bibliografia
Apple, M. W. (2004). Creating difference: Neo-liberalism, neo-conservatism and the politics of educational reform. Educational Policy, 18(1), 12–44. https://doi.org/10.1177/0895904803260022
Avelar, M., & Ball, S. J. (2019). Mapping new philanthropy and the heterarchical state: The mobilization for the national learning standards in Brazil. International Journal of Educational Development, 64, 65–73. https://doi.org/10.1016/j.ijedudev.2017.09.007
Ball, S. J., & Junemann, C. (2012). Networks, new governance and education. Bristol, UK: Bristol University Press. https://doi.org/10.2307/j.ctt9qgnzt
Ball, S. J., & Youdell, D. (2007). Hidden privatisation in public education. Brussels.
Beech, J., & Barrenechea, I. (2011). Pro-market educational governance: Is Argentina a black swan? Critical Studies in Education, 52(3), 279-293. http://doi.org/10.1080/17508487.2011.604077
Bonal, X., & Tarabini, A. (Comps.). (2007). Globalización y educación. Textos fundamentales. Buenos Aires: Miño y Dávila.
Bonal, X., & Tarabini, A. (2013). The role of PISA in shaping hegemonic educational discourses, policies and practices: The case of Spain. Research in Comparative and International Education, 8(3), 335–341. https://doi.org/10.2304/rcie.2013.8.3.335
Bray, M., Adamson, B., & Mason, M. (2010). Educación comparada. Enfoques y métodos. Buenos Aires: Granica.
Brenner, N., Peck, J., &Theodore, N. (2010). After neoliberalization? Globalizations, 7(3), 327–345. https://doi.org/10.1080/14747731003669669
Carnoy, M. (1999). Globalization and educational reform: What planners need to know. Paris: UNESCO. [Chapters 3 & 4]
Chubb, J. E., & Moe, T. M. (1990). Politics, markets, and America’s schools. Washington DC: The Brookings Institution.
Dale, R. (1999). Specifying globalization effects on national policy: A focus on the mechanisms. Journal of Education Policy, 14(1), 1–17. https://doi.org/10.1080/026809399286468
Di John, J. (2007). Albert Hirschman’s exit-voice framework and its relevance to problems of public education performance in Latin America. Oxford Development Studies, 35(3), 295–327. https://doi.org/10.1080/13600810701514860
Edwards, D. B., & Moschetti, M. C. (2019). Global education policy, innovation, and social reproduction. In Encyclopedia of Educational Innovation (pp. 1–6). Singapore: Springer Singapore. https://doi.org/10.1007/978-981-13-2262-4_111-1
European Commission. (2011). Progress towards the common European objectives in education and training (2010/2011): Indicators and benchmarks. En línia: http://www.includ-ed.eu/sites/default/files/documents/report_llp_policy_2010.pdf
Ferrer, F. (2002). La educación comparada actual. Barcelona: Ariel.
Ferrer, F., Castel, J. L., & Valiente, O. (2009). Equitat, excel·lència i eficiència educativa a Catalunya: Una anàlisi comparada. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
Friedman, M. (1997). Public schools: Make them private. Education Economics, 5(3), 341–344. https://doi.org/10.1080/09645299700000026
Ganimian, A., & Murnane, R. (2014). Improving educational outcomes in developing countries: Lessons from rigorous impact evaluations. Cambridge, MA. https://doi.org/10.3386/w20284
García Garrido, J. L. (2004). Sistemas educativos de hoy. Madrid: Dykinson.
Languille, S. (2017). Public private partnerships in education and health in the global South: A literature review. Journal of International and Comparative Social Policy, 33(2), 142–165. https://doi.org/10.1080/21699763.2017.1307779
Levin, H. M. (2002). A comprehensive framework for evaluating educational vouchers. Educational Evaluation and Policy Analysis, 24(3), 159-174. http://doi.org/10.3102/01623737024003159
Lubienski, C. (2003). Innovation in education markets: Theory and evidence on the impact of competition and choice in charter schools. American Educational Research Journal, 40(2), 395-443. http://doi.org/10.3102/00028312040002395
Martinez Usarralde, M. J. (2009). Educación internacional. València: Tirant lo Blanch.
Morduchowicz, A., & Iglesias, G. (2011). Auge y avance de los subsidios estatales a las escuelas privadas en la Argentina. In R. Perazza (Ed.), Mapas y recorridos de la educación de gestión privada en la Argentina. Buenos Aires: Aique.
Moschetti, M. C., & Verger, A. (2020). Opting for private education: Public subsidy programs and school choice in disadvantaged contexts. Educational Policy, 34(1), 65–90. https://doi.org/10.1177/0895904819881151
Moschetti, M., Fontdevila, C., & Verger, A. (2017). Manual para el estudio de la privatización de la educación. Bruselas: Education International.
Narodowski, M., Moschetti, M., & Gottau, V. (2017). The growth of private education in Argentina: Eight paradigmatic explanations. Cadernos de Pesquisa, 47(164), 414-441.
Naya, L. M. (2003). La educación para el desarrollo en un mundo globalizado. Donostia: Erein.
Nusche, D. (2009). What works in migrant education?: A review of evidence and policy options. OECD Education Working Papers Series, No. 22, OECD Publishing. https://doi.org/10.1787/227131784531
OECD. (2011). School autonomy and accountability: Are they related to student performance? Pisa in Focus 9. http://www.oecd.org/pisa/48910490.pdf
OECD. (2013). Synergies for better learning: An international perspective on evaluation and assessment. Paris: OECD.
OECD. (2019). Education at a glance 2019: OECD indicators. En línia: http://www.oecd.org/education/education-at-a-glance-19991487.htm/?refcode=20190209ig
Parcerisa, L., & Verger, A. (2016). Rendición de cuentas y política educativa: Una revisión de la evidencia internacional y futuros retos para la investigación. Profesorado: Revista de Currículum y Formación de Profesorado, 20(3).
Patrinos, H. A., Barrera Osorio, F., & Guáqueta, J. (2009). The role and impact of public-private partnerships in education. Washington D.C.: World Bank Publications.
Prat, E. (2013). L'educació, una qüestió d'estat: Una mirada a Europa. Barcelona: UB.
Rizvi, F., & Lingard, B. (2009). Globalizing education policy. London: Routledge. [Chapter 1]
Schleicher, A., & Zoido, P. (2016). The policies that shaped PISA, and the policies that PISA shaped. In Mundy, K., Green, A., Lingard, B., & Verger, A. (Eds.), The handbook of global education policy (pp. 374–386). London: Wiley.
Tarabini, A., & Bonal, X. (2011). Globalización y política educativa: Los mecanismos como método de estudio. Revista de Educación, 355(2), 235-255.
Taylor, S., Rizvi, F., Lingard, B., & Henry, M. (1997). Educational policy and the politics of change. London: Routledge. [Chapters 1 & 2]
Termes, A., Bonal, X., Verger, A., & Zancajo, A. (2015). Public-private partnerships in Colombian education: The equity and quality implications of "Colegios en concesión". London: Open Society Foundations.
Tolofari, S. (2005). New public management and education. Policy Futures in Education, 3(1), 75-89.
UNESCO. (2013). Informe de 2013/4. Enseñanza y aprendizaje: Lograr la calidad para todos. En línia: http://unesdoc.unesco.org/images/0022/002261/226159s.pdf
UNESCO. (2015). Rethinking education: Towards a global common good? Paris: UNESCO Publishing. Retrieved from https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000232555
Valiente, O. (2014).The OECD skills strategy and the education agenda for development. International Journal of Educational Development, 39, 40-48.
Verger, A. (2012). Framing and selling global education policy: The promotion of public-private partnerships for education in low-income contexts. Journal of Education Policy, 27(1), 109-130.
Verger, A., Fontdevila, C., & Zancajo, A. (2016). The privatization of education: A political economy of global education reform. New York: Teachers College Press.
Verger, A., Fontdevila, C., Rogan, R., & Gurney, T. (2019). Manufacturing an illusory consensus? A bibliometric analysis of the international debate on education privatisation. International Journal of Educational Development, 64, 81–95. https://doi.org/10.1016/j.ijedudev.2017.12.011
Verger, A., Novelli, M., & Altinyelken, H. K. (2012). Global education policy and international development: An introductory framework. In Verger, A., Novelli, M., & Altinyelken, H. K. (Eds.), Global education policy and international development: New agendas, issues and policies (pp. 3-20). London: Continuum.
Verger, A., Moschetti, M. C., & Fontdevila, C. (2020). How and why policy design matters: Understanding the diverging effects of public-private partnerships in education. Comparative Education, 56(2), 278–303. https://doi.org/10.1080/03050068.2020.1744239
Vior, S. E., & Rodríguez, L. R. (2012). La privatización de la educación argentina: Un largo proceso de expansión y naturalización. Pro-Posições, 23(2), 91-104.
Waslander, S., Pater, C., & van der Weide, M. (2010). Markets in education: An analytical review of empirical research on market mechanisms in education. OECD EDU Working Paper 52, 28-45.
Programari
Si fos necessari, per la docència virtual s'utiltzarà Microsot Teams.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (SEM) Seminaris | 311 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 312 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 3 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |