Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB

Relacions Internacionals

Codi: 103112 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2501933 Periodisme OT 3
2501933 Periodisme OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
Carlos Daniel Martin Faus
Correu electrònic:
carlos.martin.faus@uab.cat

Equip docent

María Alejandra Peña Gonzalez

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No té prerequisits acadèmics.

L'alumnat ha de disposar de l'hàbit de llegir, veure, escoltar i consultar diferents mitjans de comunicació d'informació general, seguint especialment les notícies de caràcter de política internacional, així com els articles d'opinió sobre qüestions polítiques globals enteses en el seu sentit més ampli.


Objectius

Aquesta assignatura té un caràcter de formació bàsica. Això vol dir que serveix com a fonaments a partir dels quals ha de poder analitzar la realitat internacional

Els objectius bàsics del curs són: que l’alumnat conegui els conceptes fonamentals de la disciplina; que adquireixi capacitats analítiques aplicables a las relacions internacionals; que es familiaritzi amb el conjunt de processos i referències que a escala global han configurat la societat internacional contemporània; i, que sigui capaç d’expressar i defensar de manera oral i per escrit  els seus punts de vista sobre les diverses qüestions internacionals més rellevants.


Competències

    Periodisme
  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Demostrar l'esperit crític i autocrític.
  • Demostrar un coneixement adequat del món contemporani i la seva evolució històrica recent en les dimensions social, econòmica, política i cultural.
  • Divulgar els coneixements i les innovacions de l'àrea.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Usar una tercera llengua com a forma de treball i expressió professional en els mitjans de comunicació.
  • Valorar la diversitat i la interculturalitat com a base per a treballar en equip.

Resultats d'aprenentatge

  1. Desenvolupar l'esperit crític i autocrític.
  2. Divulgar els coneixements i les innovacions de l'àrea.
  3. Establir relacions entre el coneixement comunicatiu i les ciències socials per a la comprensió de les relacions internacionals en el nou context de globalització.
  4. Explicar l'estat del món i la seva evolució històrica recent en l'àmbit de les relacions internacionals.
  5. Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
  6. Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
  7. Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  8. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  9. Saber trobar el que és substancial i rellevant en documents vinculats a les relacions internacionals.
  10. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
  11. Valorar la diversitat i la interculturalitat com a base per a treballar en equip.

Continguts

Aquesta assignatura (semestral) té un doble objectiu: familiaritzar l’alumnat amb els instruments d’anàlisi propis de les Relacions Internacionals i oferir informació sobre esdeveniments internacionals. Aquesta informació (seleccionada) ajudarà l’alumnat, d’una banda, a conèixer fets rellevants a nivell internacional i, d’altra, a examinar aquests fets dins d’un marc analític.
El curs s’ha dividit en tres grans blocs, respectivament: “teoria i conceptes”, “sistema internacional” i “societat internacional global”. Cadascun d’aquests blocs, al seu torn, està dividit en diverses lliçons o temes. No tots els temes o lliçons tindran un tractament idèntic (en termes d’hores de classe). El contingut de l'assignatura serà sensible als aspectes relacionats amb la perspectiva de gènere.
L'alumnat haurà de fer una sèrie de lectures obligatòries per cada tema, així com qualsevol altre lectura que el professorat li indiqui a l'alumnado al llarg del curs (ja sigui oferta en format paper o electrònic a través del Campus Virtual). Les lectures, juntament amb la matèria donada a les classes, constituiran l’objecte de les avaluacions. Per a l’actualització dels temes es recomana el seguiment d’alguns anuaris (vegeu apartat final amb obres de referència). És molt important que els estudiants tinguin present aquest sistema combinat de treball/classes a l'aula complementat amb el treball (lectures) que hauran de fer fora de l'aula per tal del correcte seguiment de la matèria i l'assignatura.

PROGRAMA

PART I. TEORIA I CONCEPTES 

Tema 1. Les relacionsinternacionalscom a àrea d' estudi 

La problemàtica internacional: guerra i pau 

Origen de la disciplina: l'impacte social i intel·lectual de la I Guerra Mundial 

Origen anglosaxó de la disciplina: el marc de les ciènciessocials 

Substrat idealista de la disciplina: institucionalització i seguretatcol·lectiva 

Problemàtiquesactuals de les RelacionsInternacionals 

Tema 2. Homologacióteòrica a les relacionsinternacionals 

Granstradicions de pensament (hobbesiana, grociana i Kantiana) i visions de l'ordre internacional: jerarquia, governança i cosmopolitisme 

Evolució de la teoria: agenda política i debatcientífic 

Paradigmes o mapes<spanclass="NormalTextRun SCXW160510582 BCX0" data-ccp-parastyle="No Spacing">mentals: què estudien les relacionsinternacionals 

Paradigmes: realisme (guerra freda), trasnacionalisme (problemesglobals) i estructuralisme (subdesenvolupament). 

Tema 3. Aproximacionsteòriques de les RelacionsInternacionals 

Realisme 

Liberalisme  

Constructivisme i Veuscrítiques 

 

PART II. SISTEMA INTERNACIONAL  

Tema 4. Elsactors del sistema internacional (I) 

Sistema internacional: definició i elements del sistema (actors, estructura i procés 

Definició d' actor internacional  

Tipologiaclàssica (estats, organitzacionsinternacionals i forcestransnacionals) i altrestipologies 

L'estat: el sistema d'estats 

Tipologia:estatsdesenvolupats, estats en desenvolupament, estatsfràgils, estatsfallits 

La jerarquia en el sistema d'estats: l'exercici del poder internacional (les potències del sistema) 

Tipologia: potènciahegemònica, gran potència, potència mundial, potènciaemergent, potènciamitjana, potència regional  

Tema 5. Elsactors del sistema internacional (II) 

Les organitzacionsinternacionals (OIGs): definició i tipologia  

Les OIGs:estructura i mecanismes de presa de decisions 

Les forces transnacionals: les organitzacions no governamentals (ONGs) 

Les forces transnacionals: les empresestransnacionals (ETNs) Impacte de les ONGs i les ETNs en la societatactual 

Tema 6. L'estructura del sistema internacional  

Evolució de la definició de poder: poder, poder suau, poder estructural 

Estructura material: polaritat i distribució del poder 

Tipologia: sistema unipolar, bipolar o multipolar 

Tema 7. La dinàmica del sistema internacional: conflicte i cooperació 

La noció de conflicte en CiènciesSocials 

Tipologia de conflictes i mapa de la conflictivitat internacional 

La noció de cooperació  

Àmbits i formes de cooperació (formal vs. informal, bilateral vs. multilateral, pública vs. privada) 

Arquitectura internacional de la cooperació al desenvolupament (OCDE, NNUU, UE, etc.) 

 

PART III. LA SOCIETAT INTERNACIONAL GLOBAL (des de 1945) 

Tema 8. Nacions Unides, estatització del planeta i universalització 

Presentació de les gransdinàmiques de la societat internacional 

Descolonització: sobirania (Bandung) i desenvolupament (realitatseconòmiques del sud) 

Gènesi de l'ONU: Sant Francesc 

Principis i propòsits: la Carta deles Nacions Unides 

Estructura institucional i mecanismes de presa de decisions 

Pau i seguretatinternacionals (capítols VI i VII de la Carta) 

Diàlegnord-sud: el grupdels 77 i la UNCTAD 

Tema 9. Orde Bipolar 

Bipolarismediplomàtic-militar: Esferes d' influència i carrera nuclear 

La distensió entre els blocs (1962-1979): crisis, armes nuclears i conflictesregionals  

Fi de la distensió i segona Guerra Freda (1975 fins al 1985): extensió de les esferesd'influència i reactivació de la carrera nuclear 

La fi del sistema bipolar (1985-1991): l'efecte Gorbachov, desarmament nuclear i descomposició de l'URSS 

Tema 10. Ordreeconòmic internacional 

EUA: potènciahegemònica 

Bretton Woods: principis i institucions del sistema 

Crisi del sistema de Bretton Woods 

Ordre comercial post-2GM: del GATT a l' OMC 

Model neoliberal: el Consens de Washington 

Tema 11. Ordre internacional de la postguerra freda  

Etapa constitutiva (1989-2001) 

Etapa de transició (2001-2008) 

Etapa de contestació (des de 2008) 

Tema 12: Desafiaments de l'agenda global al segle XXI 

Gènere i relacionsinternacionals 

Mediambient 

Salut global 

Refugiats i migracióforçada 

Pobresa, fam i desenvolupament 

La UE com a actor global 

Comerç global i financesglobals 

Seguretat i terrorisme 

Proliferació d' armes de destrucciómassiva 

Dretshumans 

Intervencióhumanitària 

Noves tecnologies i relacionsinternacionals 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals amb ús de les TIC I debat en grup 34 1,36 3, 4, 9
Debats i seminaris sobre teoría i dinàmiques internacionals 17 0,68 9
Tipus: Supervisades      
Lectura i preparació dels textos que seran objecte de control a classe 8 0,32 3, 4, 9
Redacció del treball en grup 13 0,52 9
Tipus: Autònomes      
Estudi del temari de l'assignatura i lectures complementàries 56 2,24 3, 4, 9

La dedicació de l'alumnat a aquesta assignatura es divideix en diversos tipus d'activitats, cadascun d'ells amb un pes determinat d'hores de treball. Aquesta varietat de formes de treball es materialitza en metodologies diferenciades.

- Activitats a l'aula, amb la presència del professorat: classes magistrals (amb el suport de les TIC i amb la possibilitat de desenvolupar debats en gran grup); seminaris de discussió de les lectures i documentals en els que s'analitzaran casos, problemes i exemples relatius al temari del curs.

- Activitats supervisades dutes a terme per l'alumnat fora de l'aula d'acord amb un pla de treball dissenyat i posteriorment tutoritzat i avaluat per part del profesorat. L'alumnat haurà de fer: lectura i preparació de textos; treball en grup consistent en aplegar documentació sobre un determinat tema de relacions internacionals i realitzar un treball acadèmic, un reportatge o un documental

- Activitats autònomes que fa l'alumnat pel seu compte i d'acord amb les exigències de la assignatura per tal de superar amb èxit l'assignatura, poden ser lectures bàsiques i complementàries, estudi dels apunts de classe o totes aquelles altres activitats que complementen la formació que s'assoleix en aquest curs.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència i participació (classe, seminaris i debats, comentaris de text i altres activitats programades pel professorat) 10% 1 0,04 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10
Examen escrit a l'aula sobre la totalitat de la matèria treballada al programa (apunts, lectures obligatòriesi investigacions de l'alumnat) 50% 3 0,12 3, 4, 9
Pràctica avaluable 20% 4 0,16 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Treball de grup en relació a un tema de l'actual agenda internacional 20% 14 0,56 3, 9

Avaluació

1. La realització dun examen integral escrit relatiu al contingut teòric i pràctic que representa el 50% de la nota final de lassignatura i que sha de superar amb una nota mínima de cinc punts (sobre deu) com a condició indispensable per tenir aprovada lassignatura.

2. Elaboració dun treball grupal escrit i defensat oralment (20% del total de la nota final de lassignatura). Aquest treball és de caràcter obligatori per aprovar l'assignatura (s'ha de superar amb una nota mínima de cinc punts (sobre deu). Aquesta activitat avaluable no és recuperable.

3. Activitat pràctica realitzada a classes i amb preparació prèvia per part de lalumnat a partir de les instruccions del professorat. La data serà comunicada al començament del curs. 20% de la nota final. Aquesta activitat no és recuperable.

4. Així mateix, es valorarà a la nota final global la participació de l'alumne en les classes. 10% de la nota final de lassignatura.

L'alumnat que no superi lexamen escrit tindrà loportunitat dacollir-se a les activitats de compensació, és a dir, podrà realitzar novament lexamen suspès en la data assenyalada per a això. La pràctica avaluable i el treball grupal no es poden tornar a fer, no tenen activitats de compensació.

Important: L'alumnat que no obtingui la puntuació mínima, cinc punts sobre deu, a l'examen escrit, tindrà l'assignatura suspesa, encara que tingui aprovats el treball realitzat de manera grupal, la pràctica i la resta de pauta d'avaluació.

El fet de presentar-se a l'examen escrit integral eximial alumnat de la qualificació “NO PRESENTAT”.

Avaluació única.

L'alumnat que ho sol·liciti en temps i forma, podrà acollir-se a una “Avaluació única” de l'assignatura, que consistirà en una activitat composta per un examen (50% de la nota final de l'assignatura), un treball de recerca, el tema del qual s'indicarà al començament del curs i que es presentarà el dia de l'avaluació (30% de la nota final de l'assignatura) i una activitat pràctica (20% de la nota final de l'assignatura).

Aquesta avaluació única es realitzarà al final del quadrimestre, el dia de l'examen de l'avaluació ordinària de l'assignatura, i es farà públic amb antelació suficient. Cada part de lactivitat esmentada haurà de ser aprovada amb un mínim de cinc punts sobre deu (5/10). En cas de no superar aquesta prova amb una puntuació de 5 punts sobre 10, l'alumnat podrà recuperar l'examen, no així el treball de recerca ni la pràctica, en la data per a l'avaluació compensatòria.


Bibliografia

Lectures obligatòries

Lectures obligatòries

- BARBÉ, Esther, Relaciones Internacionales, Madrid: Tecnos, 2020 (4ª edició). Aquest llibre serveix de manual per al conjunt de l’assignatura. També recull una sèrie de lectures complementàries (breus textos d’ordre polític o analític) que hauran de fer-se al llarg del curs seguintlesinstruccions del professor. En cadascun dels capítols hi ha bibliografia complementària sobre els temes del programa.

- McMAHON, Robert, La Guerra Fría. Una breve introducción, Madrid: Alianza, 2009. Aquestllibreserveix per fer un seguiment del orígens i evolució del sistema internacional de Guerra Freda, molt important per la part III del temari (La Societat Internacional Global).

- Lectura de la secció internacional de la premsa nacional i internacional.

- Altres lectures que el/la professor/a consideri adients pel correcte seguiment dels temes que conformen el programa. Aquestes lectures inclouen des de noticies fins a articles de revistes acadèmiques i poden ser lliurades pel professor/a a classe o trobar-se penjades al Campus Virtual.

Tot i que no és lectura obligatòria, són altament recomanables:

- BAYLIS, J.; SMITH, S. OWENS, P. The Globalization of World Politics (9th), Oxford-New York, Oxford University Press, 2023, ultima edició de BAYLIS, John (et. al) (ed.). The Globalization of World Politics: An Introduction to International Relations, Oxford, Oxford University Press, 2017 (hi ha edicions de 2014, 2011, 2005)

- LUNDESTAD, Geir, East, West, North, South. Major developments in International Politics since 1945 (7th Edition), SAGE, 2014. 

Bibliografia recomanada (texts fonamentals i obres de referència) 

 AA.VV., Elestado del mundo, Madrid: Ed. Akal (20…).

 Anuario Internacional CIDOB, Barcelona, Fundación CIDOB.

 ARACIL, Rafael.; OLIVER, Joan.; SEGURA, Antoni., El mundo actual: De la Segunda Guerra Mundial a nuestros días, Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona, 1995.

 ARENAL, Celestino del, Introducción a las relaciones internacionales, Madrid: Tecnos, 1990 (3ª edició)

 ARON, Raymond., Paz y Guerra entre las Naciones, Madrid: Alianza, 1985 (2 vols.)

 ATTINÀ, Fulvio, El Sistema político global: introducción a las relaciones internacionales, Barcelona: Paidós, 2001

 BANCO MUNDIAL, Informe sobre el Desarrollo Mundial (anual), Washington, Banco Mundial.

 BIMBI, Linda (ed.), No en mi nombre: Guerra y Derecho, Madrid: Editorial Trotta, 2003

 BOYD, Andrew, An Atlas of World Affairs, Londres: Routledge, 1991 (9ª ed.)

 BRZEZINSKI, Zbigniew, El Gran Tablero Mundial, Barcelona: Paidós, 1998.

 BULL, Hedley, La sociedad anarquica: un estudio sobre el orden en la política mundial, Madrid: Los Libros de la Catarata, 2005.

 CALVOCORESSI, Peter, Historia Política del mundo contemporáneo. De 1945 a nuestros días, Madrid: Akal, 1999 (Setena edició).

 CARLSNAES, Walter; RISSE, THomas.; SIMMONS, Beth A. (eds.), Handbook of International Relations, Londres: SAGE, 2002.

 CARR, Edward H., La crisis de los veinte años (1919-1939). Una introducción al estudio de las relaciones internacionales, Madrid: Los Libros de la Catarata,2004.

 CARRILLO SALCEDO, Juan Antonio (comp.), Textos básicos de Naciones Unidas, Madrid: Tecnos, 1982.

 CASTELLS, Manel., La era de la Información. Economía, sociedad y cultura (3 vols.), Madrid: Alianza,1997-98.

 CENTRO DE INVESTIGACIÓN PARA LA PAZ (CIP), Anuario delCIP. Conflictos y dilemas de la sociedad internacional, Madrid: CIP / Icaria.

 CHALIAND, Gerard i RAGEAU, Jean P., Atlas stratégique et géopolitique, Brussel·les: Complexe, 1994

 DER DERIAN, James (ed.), International Theory. Critical Investigations, London: MacMillan, 1995

 DONELLY, Jack, Realism and International Relations, Cambridge: Cambridge University Press, 2000.

 DOUGHERTY, James E. i PFALTZGRAFF JR., Robert L., Contending Theories of International Relations: A Comprehensive Survey (4th edition), New York: Longman, 1997.

 DOYLE, Michael W., Ways of War and Peace, New York / London: W.W. Norton & Company, 1997.

 DUROSELLE, Jean-Baptiste. "El Estudio De Las Relaciones Internacionales: Objeto, método, Perspectivas", Relaciones Internacionales, n.º 37, febrero de 2018, pp. 173-91. Recurs electrònic disponible UAB.

 EVANS, Graham i NEWNHAM, Jeffrey, The Penguin Dictionary of International Relations, London: Penguin Books, 1998

 FISAS ARMENGOL, Vicenç Hegemonías, bloques y potenciasen el siglo XXI. El orden mundial tras la guerra de Ucrania, Madrid, Los Libros de La Catarata, 2022.

 GARCÍA DE CORTÁZAR, Fernando i LORENZO, José María, Historia del mundo actual, 1945-1989, Madrid: Alianza, 1990.

 GRIFFITHS, Martin, Fifty Key Thinkers in International Relations, London: Routledge, 1999.

 GRIFFITHS, Martin i O’CALLAGHAN, Terry, International Relations: The Key Concepts, London: Routledge, 2002

 HALLIDAY, Fred, Las relaciones internacionales en un mundo en transformación, Madrid:Los Libros de la Catarata, 2002.

 HELD, David, La democracia y el orden global: del estado moderno al gobierno cosmopolita, Barcelona: Paidós, 1997

 IFRI, Ramses, Rapport annuelmondial sur le sistème economique et strategique, París.

 IGNATIEFF, Michael, Los derechos humanos como política e idolatría, Barcelona: Paidós, 2003

 JACKSON,Robert i SORENSEN, Georg, Introduction to International Relations: TheoriesandApproaches,Oxford: Oxford University Press, 2003

 JOUVÉ, Edmond, Relations Internationales, Paris: Presses Universitaires de France, 1992.

 KALDOR, Mary, Las nuevas guerras, Barcelona: Tusquets Editores, 2001.

 LAWSON, Stephanie (ed.), The New Agenda for International Relations: From Polarisation to Globalisation in World Politics?, Polity Press, 2001

 LINKLATER, Andrew (ed.), International Relations. Critical Concepts in Political Science (5 vols.), London: Routledge, 2000.

 MC GLINCHEY, Stephen. Foundations of International Relations. Editorial: Bloomsbury Academic, London, 2022

MERLE, Marcel, Sociología de las relaciones internacionales, Madrid: Alianza Universidad, 2000 (3ª edición revisada y ampliada).

 MORGENTHAU, Hans, Escritos sobre política internacional, Madrid:Tecnos, 1990.

 NAÍM, Moises, El fin del poder, Madrid: Debate, 2014.

 NASSAU, Adams Worlds apart: the north-south divide and theinternational system, London: Zed Books, 1993.

 NEILA HERNÁNDEZ, José Luis, et. Al. Historia de las Relaciones Internacionales. Madrid: Alianza Editorial, 2018.

 NYE Jr., Joseph S., La paradoja del poder norteamericano, Madrid: Taurus, 2003.

 NYE Jr., Joseph S., The Future of Power, New York: Public Affairs, 2011

 PALOMO GARRIDO, Aleksandro Apogeo y declive de la Globalización, Madrid, Los Libros de La Catarata, 2022 (vol. 2)

 PALOMO GARRIDO, Aleksandro Auge y expansión de la Globalización, Madrid, Los Libros de  La Catarata, 2022 (vol. 1)

 PEÑAS, Francisco J., Hermanos y enemigos. Liberalismo y Relaciones Internacionales, Madrid: Los Libros de la Catarata, 2003.

 PNUD, Informe sobre el Desarrollo Humano (anual).

 SIPRI Yearbook on Armament and Disarmament, Oxford: Oxford University Press (anual).

 SMOUTS, Marie-Claude. Dictionnaire des relations internationales: approches, concepts, doctrines. Paris: Dalloz, 2006 (2ª edició).

 STEGER, Manfred, Globalization: A Very Short Introduction, Oxford: Oxford University Press, 2003.

 TAIBO, Carlos El decrecimiento explicado con sencillez, Madrid, Los Libros de La Catarata, 2022 (existe e-book)

 TRUYOL, Antonio., La sociedad internacional, Madrid: Alianza, 1993 (2ª edició).

 VIOTTI, Pauk.and Mark V..KAUPPI, International Relations Theory. Realism, Pluralism, Globalism, and Beyond,Boston: Allyn and Bacon, 1999 [3ª edició]

 WALZER, Michael., Guerras justas e injustas.Un razonamientomoral con ejemplos históricos, Barcelona: Paidós, 2001.

 WHITE, Brian, LITTLE, Richard i SMITH, Michael (eds.), Issues in World Politics, Palgrave Macmillan, 2001 (Second Edition - Revised, Expanded and Updated)

 ZORGBIBE, Charles, Historia de las Relaciones Internacionales (2 vols), Madrid:Alianza, 1997.

Revistes

-          Afers Internacionals (CIDOB)

-          Alerta 20..! Informe sobre conflictos, derechos humanos y construcción de paz (Escola de Cultura de Pau de la UAB)

-          Anuario 20... de Procesos de Paz (Escola de Cultura de Pau de la UAB)

-          Anuario Internacional CIDOB

-          Cooperation and Conflict

-          European Journal of International Relations (UK)

-          Foreign Affairs (USA)

-          Foreign Affairs en español (Méxic)

-          Foreign Policy – Edición Española (Espanya)

-          International Affairs (UK)

-          International Organization (USA)

-          International Security (USA)

-          International Studies Quarterly

-          Keesing’s World New Archives (www.keesings.com)

-          Le Monde Diplomatique (França-Espanya)

-          PolíticaExterior (Espanya)

-          Revista Electrònica d’Estudis internacionals (Espanya): http://www.reei.org

-          Review of International Studies (UK)

-          Third World Quarterly (UK)

-          La Vanguardia Dossier (Espanya)

-          World Politics (USA)

-          The World Today (UK) 

Pàgines web

Amnistia Internacional: http://www.a-i.es/

CIDOB: http://www.cidob.es

Comitè d´ajuda al desenvolupament de l’OCDE: http://www.oecd.org/cad

FIRST (Facts on International Relations and Security Trends) - http://first.sipri.org/

FMI: http://www.imf.org/external/spa/index.htm

ForeignAffairs -http://www.foreignaffairs.org/

Foreign Affairs en español – http://www.foreignaffairs-esp.org

Foreign Policy – Edición Española -http://www.fp-es.org

Heidelberg Institute of International Conflict Research  (HIIK) - http://www.hiik.de/en/index.htm

International Relations and Security Network - http://www.isn.ethz.ch/

Institute for War and Peace Reporting (IWPR) - http://www.iwpr.net/index.pl?home_index.html

Le Monde Diplomatique: http://www.monde-diplomatique.fr/

Naciones Unidas: http://www.un.org/spanish

Observatori de crisis del Cidob: http://observatori.barcelona2004.org/observatorio/home_c.htm

Revista electrònica de relacions internacionals: http://www.reei.org

The Swedish Institute of International Affairs - http://www.ui.se/

The WWW Virtual Library: International Affairs Resources http://www2.etown.edu/vl/ 


Programari

Aquesta assignatura no té un programari específic.


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(SEM) Seminaris 11 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 12 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 90 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt