Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2501933 Periodisme | OT | 3 |
2501933 Periodisme | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
L'alumnat ha de ser capaç d'expressar-se per escrit i oralment en les llengües pròpies i poder treballar en anglès. A més, ha de dominar la redacció dels diferents gèneres periodístics amb una ortografia professional.
Es requereix capacitat d'iniciativa i autonomia, així com estar al corrent dels temes d'actualitat en l'àmbit internacional.
Es valora positivament l'interès per les relacions internacionals, la política i l'economia global, però també per temes socials i culturals, i la disposició per aplicar mirades innovadores a l'exercici periodístic.
L'assignatura de Periodisme Internacional ofereix coneixements i eines, teòriques i pràctiques, per a qui vulgui incorporar-se a la secció d'Internacional d'un mitjà de comunicació, així com per a exercir la professió de manera independent, col·laborant amb diferents mitjans o participant en projectes de llarg recorregut.
S'aprofundirà en diversos aspectes de la professió, des del procés històric de la carrera de periodista internacional i la seva tasca en la redacció i en corresponsalies fins al panorama actual del periodisme transnacional amb el freelance com a figura central.
L'assignatura parteix d'una primera reflexió teòrica sobre la geopolítica de la informació, l'exercici professional del periodisme internacional i la seva capacitat d'influència en el context canviant en què es desenvolupa. Es donaran també eines per comprendre i analitzar des d'un punt de vista crític temes transversals de l’actualitat internacional, les problemàtiques i les polítiques d'àmbit regional i internacional, així com de la Unió Europea.
Objectius
Temari general
1. Periodisme internacional i periodisme transnacional. Geopolítica de la informació i el seu reflex en l'esfera comunicativa. Llibertat de premsa i d’informació al món
2. L’ofici del periodista internacional. L'exercici de la professió des de la redacció i sobre el terreny, corresponsalies i cobertures especials. El periodisme freelance, oportunitats i limitacions. Com fer-se un lloc en la professió per compte propi.
3. L'agenda i el tractament de la informació internacional. Interessos, visions diferents del món i prejudicis. Racisme, xenofòbia i discursos d'odi. Enfocaments alternatius i recursos discursius
4. Reporterisme a curta i llarga distància. Periodisme de guerra i periodisme de pau. La mobilitat humana en un món globalitzat: fronteres, seguretat i acollida. Periodisme humanitari i periodisme de solucions.
5. La cobertura de conflictes socials, crisis i protestes. Eines digitals per a l'organització col·lectiva i l'activisme online.
6. Xarxes i plataformes internacionals i transnacionals de periodisme col·laboratiu. Investigació, anàlisi de dades i verificació de continguts.
7. Beques, pràctiques professionals, recursos i possibilitats de finançament per a periodistes especialitzats en informació internacional.
L'ordre dels temes indicats podrà variar segons la planificació definitiva de l'assignatura. El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura i es publicarà al Campus Virtual.
Els continguts de l'assignatura seran sensibles a l'enfocament de drets humans i la perspectiva de gènere.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals i presentacions convidades. | 15 | 0,6 | 1, 2, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 17, 20, 21 |
Seminaris i pràctiques de laboratori. | 33 | 1,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 9 | 0,36 | 1, 2, 4, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 17, 20, 21 |
Tipus: Autònomes | |||
Recerca, selecció i lectura de bibliografia i altres recursos. Estudi personal. Planificació i treball individual / en equip. | 93 | 3,72 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 21 |
La metodologia docent de l'assignatura combina diferents sessions d'exposicions orals, presentacions de continguts teòrics i experiències professionals, estudis de cas i debat, així com seminaris/tallers participatius i sessions de treball pràctic en aula informatitzada.
El principi fonamental és establir i compartir una base comuna de coneixements perquè, durant el curs, l'alumnat pugui aprofundir en els aspectes que prioritzi i aplicar-los als temes que més li interessin.
Tota la informació necessària per al seguiment del curs serà facilitada per l'equip docent presencialment en classes, tutories i/o via Campus Virtual.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar modificacions en funció de les restriccions que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
A) Pràctiques | 45% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 11, 12, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21 |
B) Treball Final de Curs | 35% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 21 |
C) Assistència i participació activa a classe | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 5, 6, 8, 9, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 20, 21 |
L'assignatura adopta un sistema d'avaluació continuada i sumativa. La qualificació final de l'assignatura serà la suma de la puntuació obtinguda en les següents activitats d'avaluació:
A) Pràctiques: 45 punts (45% sobre la qualificació final);
B) Treball Final de Curs: 35 punts (35% sobre la qualificació final);
C) Assistència i participació activa a classe: 20 punts (20% sobre la qualificació final).
Total: 100 punts (equivaldria a la nota final 10).
Qualsevol treball o prova escrita que inclogui cinc faltes d'ortografia, gramaticals i/o barbarismes (sumant cinc errors en total) no obtindrà cap puntuació (nota 0).
Per a aprovar l'assignatura, serà necessari:
a) Haver realitzat i lliurat totes les activitats d'avaluació (A i B). En cas d'absència per motius justificats de força major, s'ha de presentar el corresponent justificant a l'equip docent; en cas contrari, les activitats es consideraran No Realitzades.
b) Haver sumat una puntuació mínima de 50 punts (equivalent a la nota 5,0) entre totes les activitats d'avaluació realitzades.
b) En qualsevol activitat desenvolupada en grups, l'equip docent podrà adoptar mesures de control per verificar el nivell de participació i implicació de cada membre en el treball comú. Per tant, les puntuacions podran ser diferents per a integrants d'un mateix grup, la qual cosa podria suposar que un o més membres suspenguin l'avaluació, mentre la persona restant l'aprovi.
La metodologia docent i l’avaluació proposades poden experimentar modificacions en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Sistema de recuperació
Per tal que qualsevol estudiant pugui optar a la recuperació, cal que compleixi les següents dues condicions:
1) No hagi assolit els criteris establerts per a aprovar l’assignatura.
2) Hagi estat avaluat durant el semestre d'un conjunt d'activitats, el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
Les activitats d'avaluació C resten excloses del sistema de recuperació.
Segona matrícula
En cas de segona matrícula, l'alumnat podrà realitzar una única prova de síntesi sobre tot el temari de l'assignatura. La qualificació de l'assignatura correspondrà a la qualificació de la prova síntesi.
Plagi
L'estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d'identitat, etc.) que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació. En cas que es produeixi més d'una irregularitat, la qualificació final de l'assignatura serà 0.
Bibliografia básica
Aldekoa, Xavier (2019). Indestructibles. Columna.
Bobin, Frédéric; González, Enric; Tremlett, Giles; Calaf, Rosa María & Val, Eusebio (2002). La jornada del corresponsal. El Ciervo, 51(615/616), 26–33. https://www.jstor.org/stable/i40037105
Caparrós, Martín (2017). Larga distancia. Malpaso.
Feixas Torras, Txell (2020). Dones valentes: lluites femenines i feministes a l'Orient Mitjà. Ara Llibres.
González Aldea, Patricia(2014). El periodismo internacional en la era digital. Idea.
Gross, Peter & Kopper, Gerd G. (2011). Understanding foreign correspondence: a euro-american perspective of concepts, methodologies, and theories. Peter Lang.
Heft, Annett (2021). Transnational Journalism Networks "From Below". Cross-Border Journalistic Collaboration in Individualized Newswork. Journalism Studies, 22 (4), 454-474. https://doi-org.are.uab.cat/10.1080/1461670X.2021.1882876
Larrondo Ureta, Ainara & Ferreras Rodríguez, Eva María (2021). The potential of investigative data journalism to reshape professional culture and values. A study of bellwether transnational projects. Communication and Society, 34 (1), 41-56. https://revistas.unav.edu/index.php/communication-and-society/article/view/39001
Lugo-Ocando, Jairo & Nguyen,An (2017). Developing News: Global Journalism and the Coverage of “Third World” Development. Routledge.
Morales, Agus (2017). No somos refugiados. Círculo de Tiza.
NicolásGavilán, MaríaTeresa (2009). Los ojos que miran el conflicto israelí-palestino. Cuadernos de Periodistas. Revista de la Asociación de la Prensa de Madrid, 17, 51-60. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5276717
Placer, David (2019). El dictador y sus demonios: La secta de Nicolás Maduro que secuestró a Venezuela.
Sambrook, Richard (2010). Are Foreign Correspondents Redundant? The changing face of international news. Reuters Institute for the Study of Journalism. https://reutersinstitute.politics.ox.ac.uk/our-research/are-foreign-correspondents-redundant
Sandiumenge, Lali (2012). Guerrillers del teclat: la revolta dels bloguers àrabs des de dins. La Magrana.
Schwartz, Yardena (2018). A survival guide to international freelancing. Columbia Journalism Review. https://www.cjr.org/business_of_news/international-freelance-reporting.php
Solé, Joan (2015). Cinc mirades del periodisme internacional: Marc Marginedas, Martí Anglada, Toni Cruanyes, Jordi Pérez Colomé, Sergi Vicente. Librooks
Tuñón, Jorge (2016). Comunicación internacional: información y desinformación global en el siglo XXI. Fragua.
Bibliografia complementària
Aldekoa, Xavier (2014). Océano África. Columna.
Alvarado, Héctor (2018). El rostro de la prensa de calidad. La información internacional desde la portada de los grandes diarios. Textual and Visual Media, 1, 21-48. https://textualvisualmedia.com/index.php/txtvmedia/article/view/1
Arce, Alberto (2015). Novato en nota roja: corresponsal en Tegucigalpa. Libros del K.O.
Bewabi, Saba (2016). Media power and global television news: the role of Al Jazeera English. I.B. Tauris.
Fernández Liesa, Carlos R. (2011). El asunto Couso en los tribunales nacionales y en las relaciones internacionales. Revista española de derecho internacional, LXIII (2), 145-160. http://www.revista-redi.es/es/articulos/el-asunto-couso-en-los-tribunales-nacionales-y-en-las-relaciones-internacionales/
García Gascón, Eugenio (2013). La Cárcel identitaria: dietario de Jerusalén. Libros del K.O.
Garcia-Planas, Plàcid (2007). La Revancha del reportero: tras las huellas de siete grandes corresponsales de guerra. Diëresis.
Gilboa, Eytan (2007). Media and International Conflict: A Multidisciplinary Approach. Journal of Dispute Resolution,1,229-237. https://scholarship.law.missouri.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1533&context=jdr
Lecumberri, Beatriz (2016). La revolución sentimental. Viaje periodístico por la Venezuela de Chávez. Ediciones Puntocero (ebook).
Leguineche, Manuel & Sánchez, Gervasio (eds.) (2001). Los Ojos de la guerra. Plaza & Janés.
Marginedas, Marc. (2012). Periodismo en el campo debatalla. Quince años tras el rastro de la Yihad. RBA Libros.
Martín, Aurelio (Coord.) (2010). Seguiremos informando.Los Libros de la Catarata.
Martínez, Óscar (2010). Los Migrantes que no importan: en el camino con los centroamericanos indocumentados en México. Icaria.
Meseguer, David & Zurutuza, Karlos (2006). Respirando fuego: en las entrañas de la lucha kurda por la supervivència. Ediciones Península
Mourenza, Andrés (2020). Sínora: historias de la frontera de Europa y de las personas que la habitan. La Caja Books.
Muro Benayas, Ignacio (2006). Globalización de la información y agencias de información. Paidós.
Murrell, Colleen (2015). Foreign Correspondents and International Newsgathering: The Role of Fixers. Routledge (ebook).
Otazu, Javier (2019). Marruecos: el extraño vecino. Los Libros de la Catarata.
Paso, Ana del (2018). Reporteras españolas, testigos de guerra:de las pioneras a las actuales. Debate.
Politkovskaya, Anna (2005). La Rusia de Putin. Debate
Sanclemente, Vicenç (2004). Crónica de una mentira anunciada: miedos, convicciones y locuras de un periodista en la capital del poder mundial. Roca.
Seib, Philip M. (2002). The Global journalist: news and conscience in a world of conflict. Rowman & Littlefield Publishers.
Vera Fernández, Alba (2015). Dones corresponsals en zona de conflicte a la premsa espanyola. Treball de Fi de Grau, UAB. https://ddd.uab.cat/record/141379
Weixlberger, Carina (2014). La representación de la mujer en la prensa internacional online durante la Primavera Árabe en Egipto. Trabajo de Fin de Máster, UAB. https://ddd.uab.cat/record/123452
Al llarg del curs, l'equip docent confirmarà les lectures obligatòries, així com facilitarà recursos específics segons els temes tractats.
Paquet Office (o similars) i eines bàsiques de lliure elecció per a edició d'àudio o vídeo. Per a eventuals activitats virtuals, s'utilitzarà Microsoft Teams o Zoom.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 11 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 12 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 1 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |