Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2502442 Medicina | FB | 1 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Per un correcte seguiment de l’assignatura, l’alumne haurà de tenir, o bé fer l'esforç d'adquirir, els coneixements teòrics i la capacitat de resolució de problemes corresponents a les assignatures de Física i de Matemàtiques del Batxillerat.
L’assignatura Biofísica forma part de la formació bàsica dels dos primers cursos del Grau en Medicina.
Un dels seus objectius principals és explicar les bases físiques del funcionament d’alguns dels aparells i sistemes de l’organisme humà que tenen un fort component físic, tant en estat de salut com en determinades alteracions patològiques.
Un altre dels objectius principals és explicar les bases físiques de tècniques, tant diagnostiques com d’intervenció, que defineixen la Medicina moderna, tals com la imatge radiogràfica, l’ecografia, l’electrocardiograma, l'hemodiàlisi o l'audiograma.
Finalment, l’assignatura aporta bases físiques d’utilitat per a l’abordatge d’altres assignatures bàsiques com la Fisiologia Mèdica o l'Anatomia de l'aparell locomotor, així com també per a especialitats clíniques com la Fisiopatologia, la Radiologia diagnòstica i intervencionista, la Cardiologia, la Pneumologia, l'Otorrinolaringologia i l’Oftalmologia.
Tema 1. INTRODUCCIÓ A LA BIOMECÀNICA I A L’ELASTICITAT
Estàtica:
Equilibri d'un cos. Condicions d'equilibri. Palanques. Avantatge mecànic. Articulacions i graus de llibertat.
Gravetat i equilibri:
Efectes de la gravetat sobre l'organisme humà. Centre de gravetat i equilibri corporal. Línia gravitatòria i base de sustentació.
Acció de forces en els sòlids:
Elasticitat. Llei de Hooke. Energia de la deformació elàstica. Cossos inelàstics. Deformació residual. Viscoelasticitat. Tracció, compressió, cisallament, torsió i flexió.
Propietats físiques dels ossos:
Elasticitat i resistència òssia. Disposició arquitectònica dels ossos
Tema 2. BIOFÍSICA DE LA CIRCULACIÓ SANGUÍNIA
Pressió:
La pressió hidrostàtica com energia per unitat de volum. Pressions arterials. Pressió hidrostàtica al llarg del circuïts vascular sistèmic i pulmonar. Pressions ventriculars al llarg del cicle cardíac. Pressions d'obertura i tancament de les vàvules cardíaques.
Resistència viscosa i equació de Poiseuille:
Viscositat de la sang. Esforç de cisallament i aterogènesi. Resistència viscosa. Equació de Poiseuille. Resistència vascular sistèmica. Agrupacions de resistències. Fluxos laminar i turbulent.
Equació de Bernoulli:
L'equació de Bernoulli i les seves implicacions mèdiques.
Vasos sanguinis:
Equació de continuïtat. Tensió vascular i llei de Laplace. Compliància vascular.
Seminari:
Treball en equips col·laboratius per aplicar les bases teòriques adquirides a la comprensió de diferents escenaris mèdics rellevants. Presentació de les bases físiques de l'electrocardiograma.
Tema 3. BIOFÍSICA DE LA RESPIRACIÓ
Mecànica ventilatòria:
Volums i capacitats pulmonars. Pressions mecàniques que intervenen en la ventilació. El cicle respiratori bàsic. Compliància pulmonar.
Pressions parcials i bescanvi alveolar:
Pressió parcial. Condicionament de l'aire inspirat. Difusió alveolar. Llei de Fick. Bases de l'oxigenoteràpia. Relació P/F. Oxigenació de la sang en estat de salut i limitacions en alteracions patològiques. Relació V̇/Q.
Resistència respiratòria:
Resistència de les vies respiratòries. Tensió superficial alveolar (llei de Laplace). Funció del tensioactiu pulmonar.
Seminari:
Treball en equips col·laboratius per aplicar les bases teòriques adquirides a la comprensió de diferents escenaris mèdics rellevants. Presentació de les bases físiques de la ventilació mecànica i manipulació d’un simulador d'entrenament.
Tema 4. BASES FÍSIQUES DE LA RADIACIÓ I LA RADIOACTIVITAT - APLICACIONS MÈDIQUES
Natura i propietats de les ones electromagnètiques (OEM):
Espectre electromagnètic. Producció i propietats generals dels raigs X.
Fonaments de la radiologia:
Emissió radioactiva. Activitat. Tipus de partícules. Interacció amb la matèria. Ionització. Efectes biològics. Dosi. Corbes de supervivència.
Aplicacions mèdiques:
Gammagrafia. DXA (absorciometria de raigs X d'energia dual). PET (tomografiad'emissió de protons).
Seminaris:
Exemples i casos de tècniques d'imatge de base física (raigs X, DEXA, RMN, PET, gammagrafies), efecte de les radiacions en el cos humà; exemples de radioteràpia.
Tema 5. BIOFÍSICA DE LA VISIÓ
Òptica geomètrica
Bases de física òptica. Lents convergents i divergents. Formació d’imatges. Relació potència-distància focal.
L’ull com a sistema òptic
Estructura de l’ull. Paràmetres òptics de l'ull. Cristal·lí i mecanisme d'acomodació. Potència màxima i potència mínima. Punt pròxim i punt remot. Amplitud d'acomodació. Presbícia.
Ametropies - anomalies en la formació d’imatges:
Ametropies més comuns: presbícia, miopia, hipermetropia i astigmatisme. Correcció de les diferents ametropies. Cataractes.
Fotoreceptors visuals i visió dels colors
Fotoreceptors visuals de la retina. Agudesa visual. Mecanismes moleculars de la visió. Visió cromàtica i anomalies.
Seminari:
Es faran exercicis pràctics orientats a interpretar la informació bàsica en l'avaluació òptica de la visió, així com calcular els diferents paràmetres involucrats explicats a teoria. Entendrem per exemple, què significa una graduació "VL UD-1,5" i quina seria, en aquest cas, la distància més llunyana a la que l'ull podria enfocar objectes sense portar lents correctores.
Tema 6. FENÒMENS DE DIFUSIÓ - OSMOSI I DIÀLISI
Bases físiques dels fenòmens de difusió:
Difusió simple, teoria cineticomolecular. Llei de Fick. Coeficient de difusió. Difusió a través demembranes. Osmosi, característiques i aplicacions. Diàlisi, característiques i aplicacions.
Seminari:
Estudi d'estats de salut i de malaltia que impliquen fenòmens de difusió i desequilibris osmòtics.
Tema 7. BIOFÍSICA DE LA PRODUCCIÓ DE LA VEU I DE L’AUDICIÓ
Bases físiques de l’audició i de l’audiometria:
Intensitat i la seva percepció. L'escala de decibels. Llindars auditius. Llindar de dany a llarg termini. L'audiograma. Alteracions acústiques a les hipoacúsies més prevalents. Corbes isofòniques. Reclutament.
Natura física de la veu i bases físiques de la seva producció:
Explicació aerodinàmica-mioelàstica de la fonació. Sons simples i sons complexos. Harmònics. Espectre de freqüències i estímul coclear. Ressonàncies al tracte vocal i formants vocàlics.
Integració: Audiologia i bases físiques de l’anàlisi auditiva dels sons de la parla:
Bases físiques del funcionament de l'aparell auditiu. L’orella mitjana com adaptador d'impedàncies acústiques. La trompa d’Eustaqui com a equalitzador de la impedància acústica. Orella interna: organització tonotòpica de la membrana basilar i anàlisi de sons complexos.
Seminari:
Simulació de l'audició en pacients amb algunes de les hipoacúsies més prevalents; discussió de les conseqüències. Simulació de l'audició a través de l'implant coclear. Presentació de les basesfísiques de la timpanometria i de l'implant coclear.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes de teoria (TE) | 31 | 1,24 | 4, 5, 6, 7, 8 |
Pràctiques de laboratori (PLAB) | 15,5 | 0,62 | 1, 4, 5, 6, 7, 8 |
Seminaris (SEM) | 15,5 | 0,62 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 3,5 | 0,14 | 1, 4, 6, 7, 8, 9 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi | 64 | 2,56 | 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 |
Preparació dels casos i problemes de les sessions de seminaris; preparació de les pràctiques de laboratori | 35 | 1,4 | 4, 5, 8, 10 |
Classes de teoria (TE): Classes magistrals en grup gran.
Seminaris (SEM): Aprenentatge actiu, significatiu, col·laboratiu, entre iguals, per convertir coneixements en competències. Estudi i discussió de situacions, casos i problemes d’interès mèdic. Treball en equips col·laboratius de 4-5 estudiants. És essencial l’estudi previ de la teoria del tema abans d’assistir a la sessió presencial. En alguns casos s’abordaran també aspectes no coberts a les classes de teoria, igualment avaluats. 10 seminaris associats als 7 temes de teoria. Malgrat que l'assistència no és obligatòria, bona part de les competències avaluades als exàmens s'adquireixen mitjançant el treball que l'estudiant porta a terme als seminaris.
Pràctiques de laboratori (PLAB): 5 sessions on es visualitzen i manipulen fenòmens estudiats a les classes de teoria i als seminaris. Treball en parella o en equip col·laboratiu depenent de la pràctica. És essencial l’estudi previ de la teoria del tema abans d’assistir a la sessió presencial.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Parcial 1- Prova objectiva amb ítems d'elecció múltiple, d'avaluació dels coneixements teòrics i pràctics, i de competències de raonament i de resolució de problemes, Temes 1, 2 i 3, pràctiques de laboratori 1 i 2. | 36% | 3 | 0,12 | 4, 6, 7, 8, 10 |
Parcial 2- Prova objectiva amb ítems d'elecció múltiple, d'avaluació dels coneixements teòrics i pràctics, i de competències de raonament i de resolució de problemes, Temes 4 i 5, pràctiques de laboratori 3 i 4. | 40% | 3 | 0,12 | 4, 6, 7, 8, 10 |
Parcial 3- Prova objectiva amb ítems d'elecció múltiple, d'avaluació dels coneixements teòrics i pràctics, i de competències de raonament i de resolució de problemes, Temes 6 i 7, pràctica de laboratori 5. | 24% | 2 | 0,08 | 4, 6, 7, 10 |
Proves escrites - Resultats de les pràctiques de laboratori. | 10% | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11 |
Avaluació continuada
L'assignatura s'avaluarà de forma continuada durant el curs en tres proves parcials (P1, P2, i P3), eliminatòries de matèria. Cadascuna d'aquestes proves parcials consistirà en una prova objectiva amb ítems d'elecció múltiple, destinada a demostrar la integració dels coneixements teòrics i l'adquisició de les competències pràctiques dels corresponents seminaris i pràctiques de laboratori. Les proves constaran de preguntes de tipus test amb 4 respostes, de les quals 1, 2 o 3 poden ser certes; les respostes errònies restaran proporcionalment.
La notes de l'examen parcial han de ser igual o superior a 4,5 per poder fer mitjana.
La nota final de l'assignatura s'obtindrà a partir de la següent fórmula: (P1 (36%) + P2 (40%) + P3 (24%))*0,9 + nota informes PLABs*0,1.
Per superar l’assignatura la nota final ha de ser igual o superior a 5,0.
Proves de recuperació
En el cas de no superar l'assignatura mitjançant l'avaluació continuada, hi ha l'opció de re-avaluar els exàmens corresponents als parcials que hagin obtingut una nota inferior a 4,5.
És important tenir present que, d'acord al reglament d'avaluació de la Facultat de Medicina, per poder participar en la prova de recuperació, cal haver-se presentat com a mínim a dues de les tres proves parcials.
Les proves de recuperació seran proves amb el mateix format i objectius que les proves parcials.
Cal superar les recuperacions amb una puntuació igual o superior a 4,5.
Per aprovar l'assignatura després dels exàmens de recuperació, la mitjana final ha d'assolir una nota mínima de 5,0 (nota incloent els exàmens i les pràctiques segons el mateix càlcul indicat a dalt). De no ser així, la qualificació final màxima obtinguda serà de 4,8.
Les persones amb notes parcials iguals o superiors a 4,5, però amb una mitjana global inferior a 5,0 (nota incloent les pràctiques d'acord a la fórmula indicada a dalt), poden optar a la recuperació del parcial o parcials que considerin, comunicant la seva tria amb antel·lació al professor coordinador de l’assignatura. En aquest cas, la nota definitiva del/s parcial/s serà sempre l'obtinguda al darrer examen.
Les persones amb una nota global igual o superior a 5,0 per avaluació continuada, no poden presentar-se a recuperació per millorar nota (Normativa acadèmica de la UAB, Article 116, Resultats d’avaluació, punt 5: “Una vegada superats l’assignatura o el mòdul, aquests no podran ser objecte d’una nova avaluació.”)
Avaluació única
L’avaluació única consisteix en una única prova de síntesi que cobreix tota la matèria de l'assignatura. Prova objectiva amb ítems d'elecció múltiple, amb 4 respostes, de les quals 1, 2 o 3 poden ser certes; les respostes errònies resten proporcionalment.
La prova consta de dos blocs:
La prova es farà coincidint amb la data i hora fixada al calendari de la Facultat per a la prova corresponent al tercer parcial de l’avaluació continuada.
Per superar l’assignatura lanota final haurà de ser igual o superior a 5,0.
En cas de no assolir l'aprovat, es pot optar per recuperació, amb una prova amb el mateix format d'avaluació única. La recuperació es farà coincidint amb la data i hora fixada al calendari de la Facultat per a les recuperacions de l’avaluació continuada.
Alumna/e no avaluable
Es considerarà com a "No Avaluable" l'alumnat que no realitzi les proves d’avaluació tant teòrica com pràctica, exhaurint els drets a la matrícula de l’assignatura.
Procediment de revisió d'exàmens
Es comunicarà un període per a la revisió individual després de cada prova.
Justificant de participació
L’estudiant pot sol·licitar per motius laborals un document justificatiu d’haver participat en les diferents activitats d’avaluació. Cal sol·licitar-lo per correu-e al coordinador de l’assignatura.
Comportaments no-ètics
En cas que l'estudiant cometi qualsevol irregularitat (còpia a un examen, plagi d’un treball, falsificació d’una participació obligatòria...), la nota corresponent serà 0. En cas que es produeixi una segona irregularitat, la qualificació final de l'assignatura serà 0 i se n’informarà la coordinació del Grau en Medicina.
GENERAL
Physics of the Human Body. I.P. Herman (2007). Springer.
e-llibre: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010401169706709
Medical Physics. Physical Aspects of Organs and Imaging. H. Zabel (2017). De Gruyter Textbook.
e-llibre: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010485419506709
Handbook of Physics in Medicine and Biology, R. Splinter (2010). Boca Raton, CRC Press/Taylor & Francis Group.
e-llibre: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010483189506709
Tratado de Fisiología Médica. J.E. Hall & M.E. Hall (2021). Elsevier.
e-llibre: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010357582706709
Hyperphysics, recurs introductori a la física:
http://hyperphysics.phy-astr.gsu.edu/hbase/index.html
ESPECÍFICA ADDICIONAL
Tema 1: Fundamentals of Biomechanics. D. Knudson (2021). Springer Books.
e-llibre: https://bibcercador.uab.cat/discovery/fulldisplay/cdi_springer_books_10_1007_978_3_030_51838_7/34CSUC_UAB:VU1
Tema 2: The Mechanics of the Circulation. C.G. Caro et al. (2011). Cambridge University Press.
e-llibre: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_askewsholts_vlebooks_9781139013406
Tema 3: Fisiología respiratoria: lo esencial en la práctica clínica. W. Crisancho (2022). Ed. El Manual Moderno.
e-llibre: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010619939306709
Tema 4: Radiobiology for the Radiologist. E.J. Hall et al. (2018), Ed. Lippincott Williams & Wilkins.
e-llibre: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_proquest_ebookcentral_EBC5829217
Tema 5: Physics of the Human Body. I.P. Herman (2007). Springer. Capítol 11.
e-llibre: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010401169706709
Tema 6: Medical Physics. Physical Aspects of Organs andImaging. H. Zabel (2017). De Gruyter Textbook.
e-llibre: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991010485419506709
Tema 7: Tratado de Audiología. Enrique Salesa et al.(2013). Elsevier-Masson.
e-llibre: https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1c3utr0/cdi_askewsholts_vlebooks_9788445823958
Programa Praat per a l'anàlisi de la veu en la pràctica d'audició.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 101 | Català | anual | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 102 | Català | anual | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 103 | Català | anual | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 104 | Català | anual | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 105 | Català | anual | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 106 | Català | anual | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 107 | Català | anual | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 108 | Català | anual | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 109 | Català | anual | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 110 | Català | anual | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 111 | Català | anual | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 112 | Català | anual | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 113 | Català | anual | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 114 | Català | anual | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 115 | Català | anual | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 116 | Català | anual | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 117 | Català | anual | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 118 | Català | anual | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 119 | Català | anual | matí-mixt |
(PLAB) Pràctiques de laboratori | 120 | Català | anual | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 101 | Català | anual | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 102 | Català | anual | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 103 | Català | anual | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 104 | Català | anual | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 105 | Català | anual | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 106 | Català | anual | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 107 | Català | anual | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 108 | Català | anual | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 109 | Català | anual | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 110 | Català | anual | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 111 | Català | anual | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 112 | Català | anual | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 113 | Català | anual | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 114 | Català | anual | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 115 | Català | anual | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 116 | Català | anual | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 117 | Català | anual | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 118 | Català | anual | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 119 | Català | anual | matí-mixt |
(SEM) Seminaris | 120 | Català | anual | matí-mixt |
(TE) Teoria | 101 | Català | anual | tarda |
(TE) Teoria | 102 | Català | anual | tarda |
(TE) Teoria | 103 | Català | anual | tarda |
(TE) Teoria | 104 | Català | anual | tarda |