Resultats d'aprenentatge

1. Acceptar l'ètica de la segona opinió.
2. Comprendre que la informació, per molt negativa que sigui, s'ha de transmetre amb un to esperançador, i això s'aconsegueix quan el metge, d'una manera eficaç, demostra que no abandonarà en cap moment el pacient.
3. Comprendre que la medicina no és una ciència exacta com a tal i que el metge és susceptible de cometre errors.
4. Comprendre que la propietat intel·lectual de la història clínica és compartida entre el pacient, el metge i la institució en la qual ha estat elaborada.
5. Comprometre's, en la pròpia actuació professional, amb els mètodes científics, que en el cas de l'assistència mèdica se sol denominar el seguiment de la medicina basada en l'evidència.
6. Comunicar-se de manera clara, tant oral com escrita, amb altres professionals i amb els mitjans de comunicació.
7. Considerar i comprendre les conseqüències de l'incompliment del pacte tàcit i de l'abús de la situació de necessitat del seu proïsme, que a més està malalt.
8. Coordinar-se amb el metge responsable del tractament bàsic.
9. Definir el consentiment informat com un procés gradual que es dóna en el marc de la relació metge-pacient, en virtut del qual el pacient competent rep del metge prou informació i de manera comprensible, que el capacita a participar voluntàriament, conscientment i activament en la presa de decisions respecte a la seva malaltia.
10. Definir els principis essencials en relació amb la història clínica i la informació que conté, ja que l'absència de principis és l'origen de molts dels conflictes i les discrepàncies que es produeixen en el tractament legal de la història clínica i, en conseqüència, un motiu habitual d'inseguretat en el món sanitari.
11. Demostrar actituds prudents pel que fa a revelar el secret i sempre, si es fa, amb el permís explícit del pacient.
12. Descriure el concepte d'ètica de màxims basat en què tot ésser humà aspira a la perfecció i la felicitat i, en conseqüència, al màxim, a l'òptim que depèn del sistema de valors religiosos, morals, culturals, polítics, econòmics, etc., que cadascú accepti com a propi.
13. Descriure el concepte d'ètica de mínims basat en la protecció de la integritat física, psíquica i espiritual dels individus (principi de no-maleficència) i la protecció de la integritat interpersonal i social, i evitar la discriminació, la marginació o la segregació d'uns individus per altres en les qüestions bàsiques de convivència (principi de justícia).
14. Descriure la justícia com un dels principis bàsics de la bioètica.
15. Descriure les prestacions d'assistència sanitària que han d'estar cobertes de la mateixa manera per a tots els ciutadans.
16. Descriure que la salut no és només l'absència de la malaltia, sinó també el conjunt de condicions físiques, psíquiques i socials que permeten la màxima plenitud de la persona, perquè aquesta es pugui desenvolupar de manera autònoma.
17. Desenvolupar les relacions personals en l'imprescindible treball en equip.
18. Diferenciar l'error de la negligència.
19. Distingir el concepte paternalista de la relació entre metge i pacient de la tradició hipocràtica i el concepte actual de formes de relació més igualitàries, en el qual el pacient adquireix tot el protagonisme.
20. Distingir entre els diversos sentits del terme justícia (conmutativa, distributiva, legal, social), considerant que la bioètica sol utilitzar gairebé exclusivament un: el de justícia social.
21. Donar aquesta informació als responsables familiars o vinculats en cas d'incapacitat del pacient.
22. Donar la informació de manera entenedora i prudent, incloent també les mesures preventives per evitar el contagi i la propagació de la malaltia.
23. Evitar que la informació sigui caritativament enganyosa, la qual cosa no vol dir que la informació s'hagi de donar de manera brusca i sense empatia.
24. Explicar que el consentiment és verbal per regla general, encara que en ocasions és necessari que sigui per escrit.
25. Identificar el secret mèdic com un contracte entre la societat i metge, i no tant com un contracte personal (entre metge i pacient).
26. Identificar les importants repercussions laborals o socials que la violació del secret professional podria representar per al pacient.
27. Informar al pacient si s'empren tractaments no convencionals o simptomàtics corresponents al procés que l'afecta i de la necessitat de no abandonar cap tractament necessari, advertint-lo de manera clara i comprensible del caràcter no convencional ni substitutiu del tractament.
28. Interioritzar el compromís en la defensa de l'autonomia del pacient: respectar que les persones capaces puguin prendre les decisions que afecten la seva pròpia vida d'acord amb els seus valors, desigs i preferències, sense coaccions, manipulacions o interferències.
29. Mantenir i actualitzar la seva competència professional, prestant una importància especial a l'aprenentatge autònom de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat.
30. Mantenir la confidencialitat de les dades.
31. Preservar el dret de la salut del pacient.
32. Reconèixer la faceta d'activitat humanitària al servei de la salut basada en la relació entre metge i pacient, tant en els aspectes assistencials com en els aspectes de docència i recerca.
33. Reconèixer les pròpies limitacions i considerar molt positives les aportacions d'altres companys que ajudin a prendre decisions assistencials per al pacient.
34. Reconèixer que en tots els països desenvolupats hi ha el dret de la protecció de la salut, encara que hi hagi dificultats per obtenir recursos per afrontar-lo.
35. Reconèixer que la primera lleialtat del metge ha de ser cap a la persona a la qual atén i que la salut d'aquesta persona ha d'anteposar-se a tota altra conveniència.
36. Reflectir en la història mèdica individualitzada totes les activitats professionals amb els pacients, tant per conservar la memòria de l'actuació duta a terme com per facilitar el possible seguiment a d'altres col·legues, d'acord amb l'obligació de ser extremadament rigorós amb el contingut.
37. Respectar les conviccions religioses, ideològiques i culturals del pacient, excepte en cas que entrin en conflicte amb la Declaració universal dels drets humans, i evitar que les pròpies conviccions condicionin la capacitat de decisió del pacient.
38. Tenir consciència del deure d'alleugerir el dolor i el sofriment causats per la malaltia i de tenir cura d'aquells que no es poden curar.
39. Valorar la importància capital del secret mèdic, i identificar les excepcions en què aquest secret es pot violar, en benefici de la societat o del mateix pacient.
40. Valorar la importància creixent de l'autonomia del pacient que es recull en tots els codis de deontologia moderns.
41. Vetllar per un ús estrictament necessari i justificat pel jutge en cas que la història sigui demanada per la justícia.