Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2502442 Medicina | OB | 5 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
És indispensable haver assolit uns coneixements suficients d’Bioestadística (primer curs), i en especial, d’Epidemiologia Clínica (tercer curs). També requereix el domini de la terminologia i els conceptes propis de la Patologia general.
L’assignatura Medicina Preventiva i Salut Pública forma part del programa de cinquè curs del Grau de Medicina, que correspon al darrer període de formació abans de passar al curs de pràctiques clíniques.
L’assignatura consta d’unes parts pròpies, com els fonaments i continguts de la Salut Pública, les actuacions i programes de Promoció de la salut, l’organització i funcionament del Sistema sanitari, els objectius i instruments de la gestió i avaluació sanitària, i el desplegament de la Salut internacional, entre altres.
Per altra banda, consta d’un conjunt de temes que s’han d’impartir de forma interrelacionada amb les assignatures de patologia mèdica, com són les actuacions preventives en les malalties transmissibles i en les malalties cròniques. Respecte aquests punts, dins la docència de Medicina Preventiva s’exposa, primer, una visió epidemiològica del corresponent problema de salut i, després, els components especialitzats de la prevenció. En aquests temes la Medicina Preventiva representa un plus de formació preventiva, que complementa la bàsica inclosa en la docència sobre el tractament de les malalties.
En la societat moderna el manteniment i promoció de la salut dels individus, requereix tant el funcionament dels programes generals de salut pública i d’assistència sanitària, com la labor diària dels professionals sanitaris en el desplegament de les acció preventiva i de promoció de la salut. La notable longevitat de la població que s’associa a una elevada càrrega de malalties cròniques, i la persistència de les malalties transmissibles, requereixen una activitat continuada d’accions preventives, immunitzacions, cribratges, educació sanitària i consells preventius, de manera que constitueixen una part destacada de l’acció professional del metge, per a la qual ha d’estat degudament preparat.
L’objectiu de l’assignatura és que l’alumne conegui l’àmbit i les activitats de la Salut Pública i estigui capacitat per aplicar la Medicina Preventiva en les actuacions mèdiques. Tot aixó implica l’adquisició de coneixements, actituds i habilitats sobre Medicina Preventiva i Salut Pública. Inclou l’aprenentatge d’una visió tant individual com col·lectiva sobre el foment de la salut i la prevenció de riscos, així com sobre les estratègies i tècniques de prevenció de la malaltia i de promoció de la salut.
Objectius generals d’aprenentatge
Després de completar satisfactòriament l'assignatura, esperem que l‟estudiant pugui:
Analitzar els problemes de salut des d'una perspectiva comunitària i integradora, i entendre el “continu salut - malaltia” com a resultat de processos socials, ambientals, clínics, sanitaris i biològics, i no com la simple interacció en un sol individu de forces biològiques aïllades del context humà, polític, econòmic i sociocultural.
Comprendre els fonaments del raonament epidemiològic i aplicar els principals mètodes i tècniques de l'epidemiologia tant als problemes de la medicina clínica com als problemes de salut comunitaris.
Conèixer els fonaments necessaris per fer la diagnosi de salut i el pla de salut de la comunitat on treballi.
Identificar les condicions, els factorsi els processos de risc associats a les malalties més freqüents al nostre país i les mesures de prevenció (primària, secundària, terciària i quaternària), l'eficàcia, efectivitat i eficiència de les meaures preventives que han estat demostrades científicament.
Integrar en la seva pràctica clínica les pautes d'atenció preventiva i de promoció de la salut més adients a cada grup de persones.
Jutjar la validesa científica, la rellevància (biològica, clínica, sanitària, ambiental o social) i la precisió estadística dels treballs i articles d'investigació.
Organitzar i avaluar la seva activitat professional i la del seu equip, amb l'objectiu de millorar l'estat de salut de la comunitat on treballi i la seva satisfacció professional.
Medicina Preventiva i Salut Pública: principis. Influència dels factors ambientals en la salut: protecció de la salut. Influència dels factors personals i socials en la salut: promoció de la salut. Problemes de salut i actuacions específiques de les malalties transmissibles i cròniques. Sistema sanitari. Gestió i avaluació de les intervencions sanitàries. Salut internacional.
Blocs distributius
CLASSE TEÒRICA
TITOL |
1. Medicina Preventiva i Salut Pública. Nivells i estratègies de la Medicina Preventiva. Determinants de la salut |
2. Factors ambientals i salut (i) |
3. Factors ambientals i salut (II) |
4. Infecció nosocomial. Gestió de residus sanitaris |
5. Epidemiologia i prevenció de les malalties transmissibles.(I) |
6. Epidemiologia i prevenció de les malalties transmissibles.(II) |
7. Epidemiologia i prevenció de les malalties de transmissió hídrica. |
8. Epidemiologia i prevenció de les hepatitis víriques. |
9. Epidemiologia i prevenció de les malalties transmeses per via respiratòria |
10. Epidemiologia i prevenció de les malalties de transmissió sexual i la sida |
11. Epidemiologia i prevenció de les malalties transmeses per vectors. Prevenció de les malalties del viatgers. |
12. Programes vacunals |
13. Epidemiologia i prevenció de les malalties cròniques |
14. Epidemiologia i prevenció del càncer |
15. Epidemiologia i prevenció de les malalties cardiovasculars |
16. Epidemiologia i prevenció d’altres malalties cròniques. |
17. Educació sanitària i Promoció de la salut. Consell preventiu |
18. Obesitat. Nutrició i salut. Exercici i salut |
19. Tabac i salut. Addiccions a drogues |
20. Consumo alcohol: epidemiología i prevenció |
21. Salut materno - infantil. Salut de la dona |
21. Envelliment i salut |
23. Salut laboral |
24.Qualitat assistencial i seguretat del pacient |
25. Salut mental |
26. Sanitari. Atenció primària i atenció hospitalària. Gestió sanitària. Economia de la salut |
27. Desigualtats en salut. Salut global. Càrrega de malaltia en països |
TITOL |
1. Indicadors de salut a Catalunya. Objectius de salut. Planificació sanitària |
2. Educació para la salut. |
3. Promoció de la salut. |
4.Prevenció secundària. Programes poblacionals de detecció precoç del càncer. |
5. Vigilància epidemiològica. Control de un brot epidèmic |
6. Vacunacions preventives. Vacunes del personal sanitari. Vacunes dels viatgers |
7. Prevenció de malalties transmissibles. |
8. Prevenció de malalties cròniques |
9. Preparació d’un projecte basat en l’evidencia. |
10. Qualitat assistencial |
11. Iniciació a la recerca: disseny d’un protocol d’investigació. Lectura crítica de d’un article científic |
SEMINARIS CASOS CLINICS (SCC): 28h
PCAh: 10h
PSCA: 2h (simulació)
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
PRÀCTICA DE SIMULACIÓ CLÍNICA AVANÇADA (EN HUMANS) (PSCA) | 2 | 0,08 | 1, 2, 13, 10, 4, 3, 5, 8, 6, 9, 7, 15, 11, 12, 14, 16, 17 |
PRÀCTIQUES CLÍNIQUES ASSISTENCIALS (PCAh) | 10 | 0,4 | 1, 2, 13, 4, 3, 5, 8, 6, 9, 11, 12, 16, 17 |
SEMINARIS DE CASOS CLÍNICS (SCC) | 28 | 1,12 | 13, 4, 5, 16 |
TEORIA (TE) | 27 | 1,08 | 1, 8, 6, 9, 11, 12, 16 |
Tipus: Autònomes | |||
ESTUDI PERSONAL | 75,5 | 3,02 | 1, 2, 13, 4, 3, 5, 8, 6, 9, 11, 12, 16, 17 |
Aquesta Guia descriu el marc, continguts, metodologia i normes generals de l'assignatura, d'acord amb el pla d'estudis vigent. L'organització final de l'assignatura pel que fa al nombre i mida de grups, distribució en el calendari i dates d'exàmens, criteris específics d'avaluació i revisió d'exàmens, es concretaran a cada una de les Unitats Docents Hospitalàries (UDH), que ho explicitaran a través de les seves pàgines web i el primer dia de classe de cada assignatura, a través del professors responsables de l'assignatura a les UDH.
Segons criteri del professorat responsable i segons els recursos disponibles a cada Unitat Docent, part dels continguts corresponents a les lliçons de seminaris podran ser impartits i avaluats a les aules de simulació amb la metodologia corresponent.
Pel present curs, els professors designats pels Departaments com a responsables de l'assignatura a nivell de Facultat i de les UDH són:
Departament(s) responsable(s):
Departament de Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia i de Medicina Preventiva
Responsable de Facultat: Irma Casas Garcia
Responsables UDHSP |
Responsables UDHVH |
Responsables UDGTiP |
Responsables UDHPT |
Teresa Puig tpuig@santpau.es |
Susana Otero susana.otero@vallhebron.cat |
Irma Casas irma.casas@uab.cat |
Gemma Navarro |
Excepcionalment i segons criteri del professorat responsable, els recursos disponibles i la situació sanitària de cada moment a les diferents Unitats Docents, part dels continguts corresponents a les lliçons teòriques, pràctiques i seminaris podran ser impartits de forma presencial o virtual.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència i participació a classe i seminaris / Defensa oral de treballs/Pràctiques clíniques | 30% | 3,5 | 0,14 | 13, 10, 5, 7, 15, 14, 16, 17 |
Avaluacions escrites mitjançant proves objectives | 70% | 4 | 0,16 | 1, 2, 10, 4, 3, 8, 6, 9, 15, 11, 12, 14 |
1. Assistència i participació a classe i seminaris / Defensa oral de treballs/Pràctiques clíniques representaran el 30% de la qualificació final. L’equip de professors de cada Unitat Docent determinarà el percentatge de cada part inclossa en aquesta avaluació.
2. Proves objectives escrites. es realitzaran dos exàmens parcials que poden alliberar una part de la matèria. L’equip de professors de cada Unitat Docent establirà les preguntes i matèries compreses. El percentatge de cada prova també ho determinarà cada Unitat Docent, i la suma total de les dues proves representarà el 70% de la nota final. Seran de tipus test amb 5 respostes possibles i una de certa. Cada pregunta encertada val 1 punt i les respostes equivocades resten 0,20 punts.
3. Prova final de recuperació: Els estudiants que no hagin superat l’assignatura podran presentar a una prova final de recuperació. La metodologia de l'examen podrà ser diferent de l'emprada en les avaluacions prèvies. Poden presentar-se a aquesta prova els alumnes que hagin suspès alguna de les proves objectives escrites, els no presentats a les avaluacions prèvies i els que desitgin millorar la nota; en aquest darrer cas la nota de l’examen de recuperació serà la que prevaldrà.
4. Sistema de revisió d’exàmens. La revisió dels exàmens es farà de forma individual amb l’alumne, prèvia sol·licitud en els terminis que es comuniquen .
5.Expressió del resultat de les avaluacions: Nota numèrica amb un decimal, de 0 a 10. Qualificació qualitativa: suspens, aprovat, notable, excel·lent, MH.
Es considerarà com a "No Avaluable" l'alumnat que no realitzi les proves d’avaluació tant teòrica com pràctica, exhaurint els drets a la matrícula de l’assignatura
Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.
Bibliografia específica
Hernández-Aguado I., Lumbreras Lacarra B. Manual de Epidemiología y Salud Pública para Grados en Ciencias de la Salud. 3ª ed. Madrid: Editorial Médica Panamericana, 2018.
Piédrola Gil G. Medicina preventiva y salud pública. Fernández-Crehuet J, Gestal JJ, Delgado M, Bolúmar F, Herruzo R, Serra L, Rodríguez F. (edit), 12ª ed. Barcelona: Elsevier España, 2015
Sierra A, Sáenz MC, Fernández-Crehuet J, et al., eds. Medicina Preventiva y Salud Pública. 12ª edición Barcelona: Elsevier Masson, 2015
Bibliografia de consulta
Detels R, Beaglehole T, Lansang MA, Gulliford M, eds. Oxford Textbook of Public Health. 6ª edición. 3 vols. Oxford: Oxford University Press, 2015
Gray M. Evidence-Based Health Care and Public Health: How to Make Decisions About Health Servcies and Public Health. 3rd. ed. Toronto: Elsevier Limited, 2009.
Novick LF, Morrow CB, Mays GP. Public Health Administration: Principles for Population-based Management (2nd ed). Jones and Bartlett Publishers Inc, 2007.
Pencheon D, Guest C, Melzer D, Muir Gray JA, eds. 3ª ed. Oxford Handbook of Public Health Practice.Oxford: Oxford University Press, 2013.
Porta M, Last JM (eds.). A Dictionary of Public Health. Second Edition. New York: Oxford University Press, 2018.
Boulton ML, Wallace RB. eds. Maxcy-Rosenau-LastPublic Health & Preventive Medicine, 16e. McGraw Hill; 2022
Recursos d'Internet
Manual de vacunacions. Agència de Salut Pública de Catalunya. http://salutpublica.gencat.cat/ca/ambits/promocio_salut/vacunacions/Manual-de-vacunacions/
Vacunación en grupos de riesgo de todas las edades y en determinadas situaciones. Ministerio de Sanidad Consumo y Bienestar Social https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/vacunaciones/VacGruposRiesgo/Vac_GruposRiesgo_todasEdades.htm
Departament de Salut, Generalitat de Catalunya: http://www.gencat.cat/salut/
Ministerio de Sanidad y Política Social: http://www.msc.es/
Centers for Disease Control and Prevention, CDC: http://www.cdc.gov/
Travelers' Health, CDC: https://wwwnc.cdc.gov/travel
Morbidity and Mortality Weekly Report, MMWR: http://www.cdc.gov/mmwr/
Emerging Infectious Diseases, EID: http://www.cdc.gov/ncidod/eid/
Organització Mundial de la Salut, OMS: http://www.who.int/
No se utiliza
La informació sobre els idiomes d’impartició de la docència es pot consultar a l’apartat de CONTINGUTS de la guia.