Biologia Animal i Cel·lular
Codi: 102652 Crèdits: 7| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2502445 Veterinària | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Constenla Matalobos
- Correu electrònic:
- maria.constenla@uab.cat
Equip docent
- Anna Genesca Garrigosa
- Sara Maria Dallares Villar
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
No hi ha prerequisits oficials, però es convenient que l'alumnat repassi els continguts relacionats amb biologia animal i biologia cel·lular de l’assignatura de Biologia del batxillerat.
Objectius
L’objectiu d’aquesta assignatura és doble:
- donar a l'alumnat una visió global sobre l’estructura i l’organització dels principals grups d’animals i de la seva diversitat, des d’un punt de vista evolutiu,
- l’estudi de la cèl·lula eucariota, el coneixement de les molècules intracel·lulars i les interaccions entre cèl·lules que permeten construir els organismes pluricel·lulars.
Els objectius formatius concrets d’aquesta assignatura són:
1. Conèixer els principals conceptes bàsics per l’estudi de la Biologia Animal.
2. Conèixer els principals nivells d’organització i patrons arquitectònics dels invertebrats no artròpodes.
3. Entendre la sistemàtica i les relacions filogenètiques entre els principals grups d’animals com a resultat de processos evolutius i adaptatius.
4. Conèixer les característiques morfològiques, cicles biològics, importància ecològica i les interaccions amb l’home dels principals grups de metazous, amb especial èmfasi en aquells de més interès veterinari, com els paràsits o espècies d’interès econòmic.
5. Conèixer l’estructura de la cèl·lula eucariota i relacionar-la amb el funcionament dels seus compartiments.
6. Adquirir el concepte integrat de cèl·lula gràcies als coneixements sobre la capacitat de relacionar-se amb altres cèl·lules i amb el medi extern.
7. Comprendre els processos bàsics de funcionament d’un organisme a partir del funcionament de la cèl·lula i de cada un dels seus compartiments.
8. Dominar la terminologia bàsica i ser capaç d’expressar els conceptes amb propietat i descriure correctament les estructures cel·lulars.
9. Conèixer la diversitat de les cèl·lules animals.
Competències
- Analitzar, sintetitzar, resoldre problemes i prendre decisions.
- Demostrar que es coneix i es comprèn l'estructura i la funció dels animals sans.
- Demostrar que es coneixen i es comprenen les bases físiques, químiques i moleculars dels principals processos que tenen lloc a l'organisme animal.
- Demostrar un coneixement genèric dels animals, del seu comportament i de les bases de la seva identificació.
- Treballar amb eficàcia en equips uni o multidisciplinaris.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar, sintetitzar, resoldre problemes i prendre decisions.
- Aplicar mètodes de dissecció per a l'observació i anàlisi de l'anatomia interna d'exemplars representatius dels principals grups animals d'interès veterinari.
- Definir els principis i mètodes de classificació animal.
- Descriure i identificar els diferents nivells d'organització animal.
- Descriure les molècules, les estructures i els processos implicats en la relació i la comunicació de la cèl·lula amb el medi extern i amb altres cèl·lules.
- Explicar el funcionament i la regulació del cicle cel·lular i la divisió cel·lular.
- Identificar els grans grups d'animals i les seves relacions filogenètiques.
- Identificar els processos bàsics del funcionament d'un organisme a partir del funcionament de la cèl·lula i de cada un dels seus compartiments.
- Integrar les funcions dels diferents orgànuls i estructures cel·lulars amb el funcionament global de la cèl·lula.
- Interpretar el desenvolupament, el creixement i els cicles biològics dels principals taxons animals d'interès veterinari.
- Observar, manejar i conservar espècimens animals.
- Reconèixer la morfologia i bionomia dels principals taxons animals d'interès veterinari.
- Relacionar l'estructura de les diferents parts de la cèl·lula i el seu funcionament.
- Treballar amb eficàcia en equips uni o multidisciplinaris.
Continguts
BIOLOGIA ANIMAL
Tema 1. INTRODUCCIÓ. Característiques dels éssers vius. Els regnes d’organismes i el concepte d’animal. Concepte d’espècie. Classificació dels organismes: taxonomia i sistemàtica.
Tema 2. NIVELLS D’ORGANITZACIÓ. Nivells estructurals d’organització. Pla d’organització animal. Concepte i tipus de simetria.
Tema 3. REPRODUCCIÓ. Tipus de reproducció: asexual i sexual. Partenogènesi. Significat adaptatiu dels diferents patrons reproductius. DESENVOLUPAMENT: Cicles biològics. Desenvolupament larvari i metamorfosi.
Tema 4. PROTOZOUS. Concepte de protozou. Forma i funció. Tipus representatius. Principals grups paràsits.
Tema 5. PORÍFERS. Elements cel•lulars i tipus estructurals. CNIDARIS. Organització bàsica. Cicles biològics.
Tema 6. PLATIHELMINTS. Organització bàsica dels. Turbel.laris, Trematodes i Cestodes. Particularitats morfològiques i cicles biològics de platihelmints paràsits.
Tema 7. MOL·LUSCS. Característiques generals. Gasteròpodes, Bivalves i Cefalòpodes. Grups d’interès veterinari (aquest temas’estudiaa pràctiques)
Tema 8. ANÈL·LIDS. Característiques generals. Poliquets, Oligoquets i Hirudinis.
Tema 9. NEMATODES. Característiques generals. Cicles biològics de nematodes paràsits.
Tema 10. ARTRÒPODES. Característiques generals. Estructura i importància de la cutícula. Elements bàsics d’un segment. Quelicerats. Àcars.
Tema 11. CRUSTACIS. Organització bàsica. Reproducció i desenvolupament. Grups d’interès veterinari.
Tema 12. INSECTES. Organització bàsica. El vol. Desenvolupament i metamorfosi. Diversitat. Grups d’interès veterinari.
Tema 13. EQUINODERMS. Característiques generals.
Tema 14. CORDATS. Característiques generals dels Cordats. Organització bàsica de l’ascídia. Organització bàsica de l’amfiox. Característiques generals dels Vertebrats. PEIXOS. Àgnats, Condrictis i Osteictis. Organització bàsica. Adaptacions estructurals i funcionals.
Tema 15. AMFIBIS. Característiques generals. Anurs i Urodels. RÈPTILS. Adaptacions a l’ambient terrestre. L’ou amniota. Diversitat.
Tema 16. AUS. Adaptacions morfològiques i fisiològiques al vol. Endotèrmia. MAMÍFERS. Característiques generals. El tegument i derivats. Patrons d’alimentació i fòrmules dentàries. Diversitat.
BIOLOGIA CEL·LULAR
Tema 1- TRANSMISSIÓ I EXPRESSIÓ DE LA INFORMACIÓ GENÈTICA
1.1 Replicació del DNA. Limitacions de les DNA polimerases. 1.1.2Maquinària de replicació dels cromosomes eucariotes.
1.2 L'inici i l'acabament de la replicació del cromosoma eucariota. 1.2.1 Orígens de replicació. 1.2.2 Telòmers i telomerasa. 1.2.3 Senescència cel·lular i envelliment dels organismes. 1.2.4 Disfunció telomèrica i càncer.
1.3 Transcripció
1.4 Traducció: del DNA a la proteïna. 1.4.1 Les chaperones en el plegament de proteïnes cel·lulars. 1.4.2 Degradació de proteïnes mal plegades a proteasomes en el citosol. 1.4.3 Acumulació d'agregats proteics: Alzheimer. 1.4.4 Transmissió d'agregats proteics entre organismes i espècies: els prions com agent infecciós.
Tema 2- NUCLI, CROMOSOMES I REGULACIÓ GÈNICA
2.1 Organització del nucli interfàsic
2.2 Estructura del cromosoma eucariota 2.2.1 Diferents nivells d'empaquetament de la cromatina. 2.2.2 Eucromatina i heterocromatina. 2.2.3 Inactivació del cromosoma X.
2.3 Regulació de la transcripció dels gens. 2.3.1Control transcripcional: Promotors i regions reguladores. 2.3.2 Control de l'expressió gènica a eucariotes: Regulació combinatòria. 2.3.4 Especificació autònoma i especificació condicional. 2.3.5 Imprinting de gens reguladors del desenvolupament.
Tema 3- ESTRUCTURA DE MEMBRANA
3.1 La bicapa lipídica. 3.1.1 Tres tipus de lípids de la bicapa lipídica. 3.1.2 Comportament dels lípids de membrana en solució aquosa
3.2 Proteïnes de membrana. 3.2.1 Funcions de les proteïnes de membrana. 3.2.2 Connexió de les proteïnes a la bicapa lipídica. 3.2.3 Patrons de plegament deles proteïnes de membrana
3.3 Fluïdesa de la membrana. 3.3.1 Moviments de lípids i proteïnes dinsles membranes. 3.3.2 Adaptacions per mantenir la fluïdesa deles membranes.
Tema 4- TRANSPORT A TRAVÉS DE MEMBRANES
4.1 Difusió simple.
4.2 Bases del transport mediat per proteïnes.
4.3 Transport mediat per permeases o transportadors. 4.3.1 Transport passiu mitjançant permeases. 4.3.2 Transport actiu mitjançant transportadors: Transport actiu primari (bomba Na+/K+, Bomba H+, Bomba Ca2+, Bomba MDR) i transport actiu secundari (cotransportador Na+/glucosa).
4.4 Transport passiu per proteïnes canal. 4.4.1 Canals d'obertura aleatòria. 4.4.2 Canals d'obertura regulada: canals regulats per voltatge, canals regulats per unió a transmissor químic, canals regulats per estrés.
Tema 5- EL CITOESQUELET
5.1 Microtúbuls. 5.1.1 Estructura dels microtúbuls. 5.1.2 Estructures cel·lulars formades per microtúbuls i centres organitzadors de microtúbuls. 5.1.3 inestabilitat dinàmica dels microtúbuls. 5.1.4 Proteïnes associades a microtúbuls. 5.1.5 Microtúbuls estables: cilis i flagels.
5.2 Filaments d'actina. 5.2.1 Estructura dels filaments d’actina. 5.2.2 Dinàmica dels filaments d'actina. 5.2.3 Proteïnes associades a filaments d'actina: còrtex cel·lular, cinturons d’adhesió, anell contràctil, fibres d’estrès. 5.2.4 Activació de plaquetes. 5.2.5 Migració de cèl·lules.
5.3 Filaments intermedis. 5.3.1 Tipus de filaments intermedis. 5.3.2 Estructura dels filaments intermedis. 5.3.3 Funcions dels filaments intermedis. 5.3.4 Malalties causades per alteració dels filaments intermedis.
Tema 6- COMPARTIMENTS CEL·LULARS I TRANSPORT DE BIOMOLÈCULESENTRE COMPARTIMENTS
6.1 Introducció als compartiments intracel·lulars. Orgànuls delimitatsper membranes. 6.1.1 Origen evolutiu dels orgànuls cel·lulars. 6.1.2 Mecanismes d'importació de proteïnes fins els orgànuls: entrada de proteïnes dins el nucli, mitocòndries i reticle endoplasmàtic. 6.1.3 Seqüències senyal. 6.1.4 Síntesi i transport de lípids
6.2 Bases del transport vesicular de lípids i de proteïnes: via biosintètica-secretora i via d’endocitosi. 6.2.1 Deformació dela membrana per a la formació de vesícules i selecció de càrrega. 6.2.2 Fusió dela vesícula a l’orgànul adequat.
Tema 7- RUTA BIOSINTÈTICA-SECRETORA
7.1 Reticle endoplasmàtic. 7.1.1 síntesi de proteïnes a reticle endoplasmàtic. 7.1.2 Sítesi de lípids al reticle endoplasmàtic. 7.1.3 Glucosilació de proteïnes al reticle endoplasmàtic. 7.1.4 Control de sortida del reticle.
7.2 Aparell de Golgi. 7.2.1 Retorn de proteïnes a reticle endoplasmàtic. 7.2.2 Glucosilació de lípids i proteïnes a l’aparell de Golgi. 7.2.3 Transport de proteïnes a lisosomes. 7.2.4 Transport de proteïnes i lípids cap a la superfície cel·lular: exocitosi.
Tema 8- VIES D’ENDOCITOSI
8.1 Fagocitosi.
8.2 Pinocitosi i endocitosi mediada per receptors.
8.3 Endosomes
8.4 Lisosomes
Tema 9- MITOCONDRIS
9.1 Composició de membranes i compartiments mitocondrials
9.2 Obtenció d’energia a partir dels aliments. 9.2.1 Oxidació de metabolits dins les mitocòndries. 9.2.2 Cadena respiratòria. 9.2.3 Fosforilació oxidativa. 9.2.4 Transport de molècules a través de la membrana mitocondrial interna. 9.2.5 Desacoblament del transport d’electrons i la fosforilació oxidativa.
9.3 Metabolisme aeròbic i anaeròbic durant l’exercici físic.
9.4 Sistema genètic de les mitocròndries. 9.4.1 Malalties mitocondrials. 9.4.2 Identificació d’individus mitjançant seqüenciació de DNA mitocondrial. 9.4.3 Eva mitocondrial
Tema 10- COMUNICACIÓ CEL·LULAR
10.1 Molècules senyal
10.2 Receptors a l’interior de la cèl·lula
10.3 Receptors a la superfície de la cèl·lula. 10.3.1 Receptors acoblats a canals iònics. 10.3.2 Receptors acoblats a proteïnes G. 10.3.3 Receptors associats a enzims
10.4 Integració de senyals
Tema 11- CONTROL DEL CICLE CEL·LULAR
11.1 Bases del control del cicle cel·lular: senyals intracel·lulars i senyals extracel·lulars, punts de control al llarg dels cicle cel·lular, ciclines i quinases depenents de ciclines
11.2 Punt de control al final de G2 (G2/M).
11.3 Control de sortida de M
11.4 Control del cicle al final de G1
11.5 Frens moleculars del cicle
11.6 Desobeir el control social de la proliferació cel·lular. 11.6.1 Gens relacionats amb càncer. 11.6.2 Virus i càncer. 11.6.3 Diagnòstic i tractament del càncer
Tema 12- DIVISIÓ CEL·LULAR
12.1 Divisió cel·lular mitòtica. 12.1.1 Mecanisme molecular de la mitosi: organització i funcionament del fus mitòtic: profase, prometafase, metafase, anafase i telofase. 12.1.2 Mecanisme molecular de la citocinesi: estructura i funcionament del fragmoplast i de l'anell contràctil.
12.2 Divisió cel·lular meiòtica.12.2.1 Característiques generals i comparació entre la mitosi i la meiosi. 12.2.2 Aparellament de cromosomes homòlegs i recombinació durant la meiosi. 12.2.3 Segregació de cromosomes homòlegs durant la meiosi I 12.2.4 Mecanisme molecular de recombinació 12.2.5 La meiosi en el seu context: espermatogènesi i ovogènesi.
CLASSES PRÀCTIQUES:
Pràctica 1. Observació i estudi de protistes i invertebrats no artròpodes
Pràctica 2. Observació i estudi de Mol·luscs: anatomia i diversitat.
Pràctica 3 . Artròpodes: anatomia i diversitat. Crustacis, quelicerats i insectes.
Pràctica 4. Cordats: Peixos: anatomia i diversitat.
* Les pràctiques d'aquesta assignatura formen part del contingut de Biologia Animal, ja que les pràctiques de la part de Biologia cel·lular s'imparteixen dins de l'asssignatura Laboratori Integrat.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Pràctiques de laboratori | 8 | 0,32 | 1, 2, 4, 7, 11, 12, 14 |
| Seminaris (problemes) | 2 | 0,08 | 1, 5, 6, 8, 9, 13, 14 |
| Seminaris (treball dirigit) | 6 | 0,24 | 3, 4, 7, 10, 12, 14 |
| Sessions de teoria | 44 | 1,76 | 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories per preparació treballs i resolució problemes | 2 | 0,08 | 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi autònom i treball d'autoaprenentatge | 70 | 2,8 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14 |
| Preparació de treballs, resolució de qüestions i problemes | 34 | 1,36 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14 |
La metodologia utilitzada en aquesta assignatura es basa en facilitar la participació activa i la construcció del procés d'aprenentatge per part de l'alumnat, a través de diferents estratègies metodològiques. En aquest sentit, les sessions de l'assignatura es dividiran en sessions teòriques, de seminaris i problemes, i de pràctiques, que estan programades de forma integrada de manera que l'alumnat haurà de relacionar al llarg de tot el curs el contingut i les activitats programades per assolir les competències indicades. La funció de les professores és donar a l'alumnat la informació necessària o indicar-li on pot aconseguir-la i ajudar-li i tutorizar-lo/la perquè el procés d'aprenentatge pugui realitzar-se eficaçment. Per assolir aquest objectiu, l'assignatura es basa en les següents activitats:
Classes Teòriques:
Les classes teòriques es faran en format de classes invertides i magistrals. Per les classes invertides l'alumnat disposarà de gravacions dels continguts de cada classe per veure-les a casa abans de la classe presencial. A classe, de forma presencial, es faran activitats per treballar els continguts dels vídeos. Aquestes activitats consistiran en qüestionaris individuals de l'aula Moodle per poder fer un seguiment de la visualització dels vídeos per part de l'alumnat (en alguns casos aquests qüestionaris també es podran realitzar en format no presencial, quan la professora així ho especifiqui), qüestionaris en grup en diferents plataformes per estimular el plantejament i la resolució de dubtes, i plantejament de problemes o qüestions per treballar i resoldre a l'aula. Les classes teòriques es complementaran amb la visualització d'animacions i vídeos relacionats amb elstemes tractats. Els ajuts visuals utilitzats a classe i les gravacions de les professores estaran disponibles al Campus Virtual. Es recomanable que l'alumnat visualitzi i porti a classe aquest material per utilitzar-lo com a suport a l'hora de prendre apunts. Tot i que no és imprescindible ampliar els continguts de les classes impartides per la professora, a no ser que aquesta ho demani de forma expressa, s'aconsella a l'alumnat que consulti de forma regular els llibres recomanats a l'apartat de Bibliografia per tal de consolidar i clarificar, si és necessari, els continguts explicats a classe. Amb aquestes classes, l'alumnat adquireix els coneixements científico-tècnics bàsics de l'assignatura que ha de complementar amb l'estudi personal dels temes explicats.
Seminaris
Els seminaris d'aquesta assignatura s'impartiran en format presencial, i constaran de sessions de treball dirigit, amb vídeos en algunes sessions i classes de problemes.
1. Classes de treball dirigit:
En aquestes sessions es treballarà en grups de 3 a 5 persones. A cada sessió de seminari es treballarà un glossari de termes científics, amb diferent metodologia, corresponent al/s tema/es que es treballin en la corresponent sessió i/o preguntes relacionades. En la majoria dels casos, el/s tema/es s'hauran explicat prèviament a classes teòriques. El llistat del glossari per temes estarà disponibles des de principi de curs al Campus Virtual.
A continuació s'alternaran diferents activitats:
- Discussió i correcció sobre els termes del glossari i exercicis/problemes entregats en sessions anteriors i sobre les preguntes de la prova d'avaluació efectuada en la sessió prèvia.
- Discussió en grup de la resolució de les preguntes per part dels estudiants i de les estudiants, amb la participació de la professora, utilitzant informació de diferents fonts (articles científics, noticies de premsa...).
- Elaboració per part de cada grup d'un llistat de preguntes V/F sobre el tema o temes que s'ha explicat a teoria. Discussió i correcció de les preguntes.
- Projecció de vídeos. Anàlisi i discussió del vídeo. L'alumnat podrà consultar a la web de l'assignatura la transcripció dels vídeos (original en anglès) que es projecten.
L'últim quart d'hora es destina a una prova d'avaluació individual: respondre unes 10 preguntes V/F sobre el tema treballat al seminari o sobre els vídeos.
La missió dels seminaris és promoure la capacitat d'anàlisi i síntesi, el raonament crític i la capacitat de resolució de problemes.
2. Classes de problemes:
La resolució de problemes científics permet realitzar un exercici de deducció i d'integració molt interessant per a la formació científica de l'alumnat. Els coneixements teòrics es complementen amb la resolució de problemes relacionats amb els temes tractats a les classes de teoria. El recull dels problemes es trobarà també al campus virtual en format /pdf/. En cada sessió de problemes cada estudiant individualment haurà de portar i lliurar els problemes resolts corresponent al/s tema/es que es treballin en la corresponent sessió.
La professora demanarà a un o una estudiant a l'atzar que presenti la resolució d'un problema i l'expliqui a la resta dels companys i companyes amb l'ajuda de la professora.
La missió de les classes de problemes és orientar a l'alumnat respecte al seu nivell d'aprenentatge, apropar-ho al mètode científic i ajudar a la integració de conceptes i coneixements.
Pràctiques:
Les pràctiques d'aquesta assignatura corresponent a la part de Biologia Animal. Durant les sessions de pràctiques els/les alumnes treballaran el material zoològic al laboratori (observació de preparacions i espècimens, estudi d'anatomia i morfologia de grups, disseccions, identificacions d'exemplars, etc.) i el complementaran amb l'estudi i les preguntes plantejades als guions de pràctiques corresponents.
L'objectiu de les classes pràctiques es completar i reforçar els coneixements zoològics adquirits a les classes teòriques i seminaris. A les sessions pràctiques s'estimularan i desenvoluparan en l'alumnat habilitats empíriques com la capacitat d'observació, anàlisi i reconeixement de la diversitat zoològica.
Al finalitzar totes les pràctiques els i les alumnes realitzaran un qüestionari sobre les pràctiques realitzades.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exàmens parcials | 76% (del qual fins al 25% es correspondrà amb les notes de les activitats avaluables relacionades amb les sessions de teoria) | 6 | 0,24 | 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13 |
| Seminaris | 10% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14 |
| Sessions de laboratori | 14% | 1 | 0,04 | 2, 7, 11, 12, 14 |
L'avaluació d'aquesta assignatura es realitza al llarg de tot el curs:
Avaluació de les sessions de teoria:
L'avaluació dels continguts teòrics té un pes global del 76% de la nota final. En aquesta part s'avaluarà individualment els coneixements assolits per l'alumnat a la assignatura, així com la seva capacitat d'anàlisi, síntesi i raonament crític. Aquest 76% es distribueix de la següent manera:
- El bloc de Biologia Animal té un pes del 33% de la nota de teoria, del qual com a mínim el 23% s'obtindrà de l'examen parcial i fins a un màxim del 10% restant derivarà dels qüestionaris que l'alumnat faci a l'aula o en format no presencial. El pes d'aquestes activitats avaluables respecte al de l'examen dependrà del nombre de lliçons invertides que es puguin realitzar durant el curs.
- El Bloc de Biologia Cel·lular té un pes del 43% de la nota de teoria, del qual com a mínim el 28% s'obtindrà de l'examen parcial i fins a un màxim del 15% restant derivarà dels qüestionaris que l'alumnat faci a l'aula. El pes d'aquestes activitats avaluables que es facin a classe respecte al de l'examen dependrà del nombre de lliçons invertides presencials que es puguin realitzar durant el curs.
Per tant, a banda de les activitats avaluatives al llarg de les sessions de teoria, es realitzaran 2 exàmens parcials que seran eliminatoris de matèria quan la nota obtinguda per l'alumnat sigui igual o superior a 4,5 sobre 10.
Examen de recuperació: Les persones que no superin (amb un 4,5) algun dels 2 exàmens parcials hauran de recuperar-los a l'examen de recuperació. A l'examen de recuperació també s'hi podran presentar aquelles persones que, havent assolit la puntuació mínima per superar la matèria, vulguin pujar nota. En aquest cas, la nota que prevaldrà serà la del darrer examen.
Per fer la mitjana amb les altres activitats avaluatives (seminaris/problemes, pràctiques) és necessari arribar a com a mínim un 4,5 en l'examen de recuperació o tenir aprovats els dos examens parcials.
Avaluació de seminaris/problemes:
S'avaluarà tant els petits treballs (qüestions/problemes) que hauran de presentar els dies de seminari, com la participació i les proves avaluatives (grupals i individuals) que es desenvoluparan al llarg del seminari
Aquesta avaluació té un pes global del 10% de la nota final (que es divideix en 7,5% dels seminaris de Biologia Animal i 2,5% de les classes de problemes de Biologia cel·lular)
Per fer la mitjana amb les altres activitats avaluatives (exàmens, pràctiques) és necessari arribar a un 4.
Avaluació de les pràctiques:
Al finalitzar totes les pràctiques l'alumnat realitzarà una prova individualitzada escrita que avaluï l'aprofitament i la consecució de les competències específiques de cada pràctica. També es tindrà en compte la participació activa i comportament a les sessions pràctiques.
Aquest avaluació té un pes global del 14% de la nota final.
Per fer la mitjana amb les altres activitats avaluatives (seminaris/problemes, exàmens) és necessari arribar a un 4.
No avaluable:
Un/a estudiant es considera no avaluable si participa en activitats d'avaluació que representin menys del 15% de la nota total.
Aquesta assignatura no preveu elsistema d’avaluació única.
Bibliografia
Biologia Animal
HICKMAN, C.P., KEENS L.,, EISENHOUR, D.J., LARSON, A., L’ANSON, M., (2021). Principios integrales de Zoologia. Ed. Interamericana. 18a edició.
HISTÒRIA NATURAL dels Països Catalans. Vol. 8, 9, 10, 11, 12, 13. Ed. Enciclopèdia Catalana.
Biologia Cel·lular
ALBERTS B, BRAY D, HOPKIN K, JOHNSON A, LEWISs J, RAFF M, ROBERTS K, WALTER P (2011). Introducción a la Biología Celular. Ed. Médica Panamericana. Madrid.
ALBERTS B, JOHNSON A, LEWIS J, MORGAN D, RAFF M, ROBERTS K, WALTER P. (2015). Molecular Biology of the Cell. Garland Science. Sixth edition.
BECKER WM, KLEINSMITH LJ, HARDIN J. (2007). El mundo de la célula. Pearson Educación SA. Madrid.Sexta edición.
COOPER GM, HAUSMAN RE. (2009). La Célula. Editorial Marbán. Quinta edición
KARP G (2009). Biología Celular y Molecular. McGrawn Hill. Quinta edición
El contingut d’alguns llibres es pot consultar per internet al NCBI, a la següent adreça: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/sites/entrez?db=Books&itool=toolbar
Enllaços web:
Aula Virtual de l’Autònoma Interactiva: https://e-aules.uab.cat/2020-21
Animal Diversity Web: http://animaldiversity.ummz.umich.edu/
Adena/World Wildlife Found: http://www.wwf.es/
Biodidac: http://biodidac.bio.uottawa.ca
Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica: http://www.iczn.org/
Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid (CSIC): http://www.mncn.csic.es/
Natural History Museum, Londres: http://www.nhm.ac.uk/
Tree of Life Project: http://phylogeny.arizona.edu/tree/phylogeny.html
Programari
No s'utilitzarà cap tipus de programari especial.
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 2 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 3 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 1 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 2 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 3 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 4 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 5 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 6 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 7 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 2 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | tarda |