Psicologia Evolutiva I
Codi: 102575 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2502443 Psicologia | FB | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Ramon Cladellas Pros
- Correu electrònic:
- ramon.cladellas@uab.cat
Equip docent
- Antoni Castelló Tarrida
- Alicia Peralta Serrano
- (Extern) (a determinar)
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Específicament no hi ha cap prerequisit establert per a aquesta assignatura, però és recomanable cursar, simultàniament, la resta d’assignatures corresponents al primer semestre del primer curs.
Aquestes assignatures són: Fonaments de Psicobiologia I, Història de la Psicologia, Personalitat i Diferències Individuals, Processos psicològics: Atenció i Percepció.
Objectius
El programa de Psicologia Evolutiva I aporta una introducció clara i simplificada de diferents interpretacions dels canvis i transformacions psicològiques que ocorren en les persones durant la seva vida. L'objectiu principal de l'assignatura és el de proporcionar uns coneixements teòrics i pràctics sobre alguns dels principals processos de l'evolució humana: la capacitat d'adaptació a l'entorn des del naixement; l'origen i el desenvolupament de la comunicació i de la parla, i les formes intel·ligents amb les quals l'individu organitza el món que l'envolta per a comprendre'l. Tot i que l'emmarcament conceptual i metodològic contempla les diferents etapes de la vida humana, es pren l'estudi dels canvis evolutius des de la concepció fins a l'adolescència com el període de temps privilegiat per descriure i explicar el desenvolupament i valorar la importància de l'educació i de la intervenció en les diferents etapes del cicle vital.
D'acord amb aquest enfocament, els objectius formatius de l'assignatura són:
- Llegir, escriure i parlar de forma acurada sobre el desenvolupament humà.
- Situar les veus teòriques en el seu context: coordenada històrica, model epistemològic, productivitat empírica i aplicacions.
- Definir conceptes i descriure seqüències de canvi evolutiu en les primeres etapes de la vida.
- Saber assenyalar i comentar la problemàtica científica, que compromet l'estudi del desenvolupament psicològic i els avanços de les investigacions a l'àmbit evolutiu per superar les dificultats conceptuals,metodològiques i d'orde socio-econòmic i polític.
- Assolir la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
El contingut teòric i pràctic de l'assignatura tindrà continuïtat en l'assignatura Psicologia evolutiva II, treballant així totes les etapes del cicle vital del desenvolupament humà.
A cadascuna de les assignatures, per apropar-nos a l'estudi del desenvolupament humà, es treballarà una tècnica metodològica diferent: l'observació a l'assignatura Psicologia evolutiva I i, l'elaboració d'entrevistes a Psicologia Evolutiva II.
Competències
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Distingir i relacionar els diferents enfocaments i tradicions teòrics que han contribuït al desenvolupament històric de la psicologia, i conèixer la influència que han tingut en la producció del coneixement i en la pràctica professional.
- Escoltar activament per poder obtenir i sintetitzar la informació pertinent i comprendre el contingut.
- Identificar i descriure els processos i les etapes del desenvolupament psicològic al llarg del cicle vital.
- Introduir canvis en els mètodes i els processos de l?àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Treballar en equip.
- Valorar, contrastar i prendre decisions sobre l'elecció dels mètodes i dels instruments de mesura adequats en cada situació o context d'avaluació.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
- Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
- Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
- Comunicar de manera inclusiva, evitant un ús sexista o discriminatori del llenguatge.
- Contrastar conceptes i processos biopsicosocials implicats en els canvis que tenen relació amb el creixement, el desenvolupament i l'envelliment mitjançant la investigació d'exemples a la vida quotidiana.
- Contrastar les nocions d'evolució, desenvolupament i gènesi.
- Descriure les principals característiques dels enfocaments teòrics en l'estudi de la psicologia evolutiva.
- Explicar el codi deontològic, explícit o implícit, de l'àmbit de coneixement propi.
- Identificar els processos de canvi i etapes del desenvolupament cognitiu, psicomotriu, perceptiu i del llenguatge.
- Identificar i analitzar conceptes i processos evolutius a partir de les observacions sistemàtiques sobre el desenvolupament de les persones al llarg de les etapes del cicle vital.
- Identificar les implicacions socials, econòmiques i/o mediambientals de les activitats academicoprofessionals de l'àmbit de coneixement propi.
- Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
- Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
- Ponderar els riscos i les oportunitats de les propostes de millora tant pròpies com alienes.
- Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
- Proposar noves maneres de mesurar la viabilitat, l’èxit o el fracàs de la implementació de propostes o idees innovadores.
- Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Treballar en equip.
- Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
- Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.
- Valorar la pertinència dels mètodes d'avaluació del desenvolupament en cada una de les etapes del cicle vital.
Continguts
Descriptors: Teories i models del desenvolupament humà. Bases del desenvolupament humà. Desenvolupament psicomotor. Desenvolupament cognitiu. Desenvolupament de la comunicació i del llenguatge. Desenvolupament socio-afectiu.
Programa per Blocs temàtics:
Bloc A. Introducció a l'estudi del desenvolupament humà
Bloc B. Desenvolupament psicobiològic
Bloc C: Desenvolupament cognitiu i aprenentatge
Bloc D. Desenvolupament de la comunicació i del llenguatge
Bloc E. Desenvolupament socio-afectiu i de la personalitat
Conferències:
Presentació i introducció a la Psicologia evolutiva I.
Visió contemporània del desenvolupament segons perspectiva sistèmica.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Conferències | 3 | 0,12 | 5, 6, 7, 22 |
| Pràctiques d'aula: Observació infant | 20 | 0,8 | 5, 6, 7, 18, 19, 22 |
| Sessions expositives | 28,5 | 1,14 | 5, 6, 7, 18 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Planificació observacions i exposicions i informe final | 11,5 | 0,46 | 5, 6, 7, 19, 22 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Elaboració de treball en grup | 11 | 0,44 | 5, 7, 13, 18, 19, 22 |
| Elaboració de treballs individuals | 11 | 0,44 | 5, 6, 7, 18, 22 |
| Estudi | 32 | 1,28 | 5, 6, 7, 18, 22 |
| Projecte empíric: Observació infant | 20 | 0,8 | 5, 6, 7, 18, 19, 22 |
| Recerca bibliogràfica i d'altres fonts d'informació | 10 | 0,4 | 5, 6, 7, 18, 22 |
Les situacions d'aprenentatge a l'aula s'organitzen a través de:
- Conferències dirigides a sensibilitzar i desvetllar l'interès per les temàtiques que han marcat un camí a l'hora de comprendre el desenvolupament ontogenètic a les primeres etapes de la vida.
- Sessions expositives adreçades a presentar els continguts bàsics del programa.
- Sessions de pràctiques d'aula per a preparar, compartir, discutir les evidències d'aprenentatge i la realització del projecte empíric en petit grup.
Estudi observacional del desenvolupament infantil (4 mesos- 5 anys) i el seu context. Aquest projecte té com a objectius:
- Conèixer, analitzar i identificar algunes de les característiques evolutives dels infants referents al seu desenvolupament psicomotriu, de la comunicació i el llenguatge i, cognitiu.
- Ser capaç de planificar i dur a terme una observació i el corresponent anàlisi segons les característiques evolutives d'un infant.
- Utilitzar l'observació com a procediment de recerca d'informació.
- Utilitzar l'exposició oral i l’informe escrit com a procediments de comunicació d'informació.
Per a la realització d’aquest projecte es formaran equips de treball de 5 alumnes. Primer, individualment, es realitzarà un informe teòric-pràctic adaptat a l’infant a observar. A continuació, cada equip de treball realitzarà com a activitats formatives autònomes 3 observacions a un mateix nen o nena d'edat compresa entre els 4 mesos i 5 anys. Les observacions es realitzaran en diferents dies. Aquestes observacions aniran adreçades cap als aspectes següents: Desenvolupament psicomotriu, Desenvolupament de la comunicació i el llenguatge i Desenvolupament cognitiu. Les observacions es filmaran i cada equip de treball en farà una anàlisi i una presentació oral a classe. Posteriorment, cada equip de treball entregarà un informe escrit final on quedarà recollit l'anàlisi de cada una de les observacions realitzades, junt amb les aportacions fetes a classe pel conjunt de l'equip i el feedback del professorat. Asistència obligatòria a les sessions de les classess pràctiques.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Ev1 Prova escrita individual (1er periode avaluatiu) | 30% | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 15, 18, 21, 22 |
| Ev2 Prova escrita individual (2on periode avaluatiu) | 30% | 1,5 | 0,06 | 2, 5, 6, 7, 9, 12, 15, 18, 22 |
| Ev3 Exposició (setmana 15-16) | 10% | 0 | 0 | 3, 9, 18, 19, 20, 22 |
| Ev4 Informe del projecte d'observació (setmana 17-18) | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 21 |
L'avaluació de l'assignatura inclou la realització de 2 proves escrites individuals; l’elaboració individual de l’informe teòric-pràctic adaptat a l’infant a observar; l’exposició oral de l'observació de l’infant i de l’anàlisi de les tasques proposades i; la redacció de la memòria del projecte final realitzat en petit grup.
La nota final de l'assignatura s'obtindrà a partir de la suma de les puntuacions ponderades de les evidències d'aprenentatge realitzades. A continuació s'especifica el pes relatiu de cadascuna de les evidències d'aprenentatge obtingudes i les setmanes en què es realitzen:
- Evidències classes expositives:
- Evidència 1: Prova escrita individual presencial (Blocs A, B i C): 30%
- Evidència 2: Prova escrita individual presencial (Blocs C, D i E): 30%
- Evidències classes seminaris:
- Evidencia 3: Exposició oral en grup del projecte d'observació: 10%
- Evidència 4: Informe escrit del Projecte d'observació d'un infant realitzat en petit grup: 30%
AVALUACIÓ
- Es considerarà “NO AVALUABLE” l’estudiant que concorri en haver entregat menys del 40% de les evidències avaluatives requerides.
- Per APROVAR l'assignatura cal haver obtingut un total d'almenys 5 punts en l'avaluació continuada, amb un mínim de 4 punts o més (en una escala 0-10) en les evidències 1, 3 i 4 i cinc punts o més (en una escala 0-10) en l'evidència 2. Totes les evidències són obligatòries. En cas de no assolir aquests requisits la nota màxima que es pot obtenir és de 4.5 punts.
- Es considera SUSPÈS l'estudiant avaluable que obté una nota final ponderada < 5
RECUPERACIÓ
- Podrà optar a la recuperació l'alumnat que al llarg de l'avaluació continuada hagi realitzat evidències amb un pes igual o major a 2/3 de la qualificació total i hagi obtingut una nota inferior a 5 punts i igual o superior a 3,5.
- La recuperació és final i consistirà en una prova escrita individual per a la Evidencia 1 i 2. Per a recuperar l'evidència 3 caldrà repetir l'exposició oral. Per a la recuperació de l'Evidència 4 serà necessari lliurar de nou l'informe escrit amb les modificcions suggerides i corregides.
- La nota obtinguda en la recuperació per cada evidència substitueix l'obtinguda prèviament amb un límit de 5 punts per cada evidència recuperada.
- La nota definitiva es recalcularà seguint els mateixos criteris que per a l'avaluació continuada.
No es preveu que l’alumnat de 2ª o posterior matrícula s'avalui mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.
AVALUACIÓ ÚNICA
l'alumnat que s'acull a l'opció d'avaluació única renúncia a l'avaluació continuada i s'avaluarà de tots els continguts de l'assignatura en un sol acte d'avaluació, que es realitzarà en el mateix dia i lloc que la prova del segon període avaluatiu de l'assignatura.
Aquest acte d'avaluació constarà de dos exàmens presencials que seguiran el mateix format i comprendran els mateixos continguts que les evidències EV1 i EV2 del'avaluació continuada (respectivament). Al'acabar els dos exàmens,
i durant aquest mateix acte avaluatiu, l'alumnat acollit al sistema d'avaluació única haurà de fer l'exposició oral (evidència 3). Així mateix i, pel que fa referència a l'evidència 4, l'alumnat haurà de redactar l'infome del projecte d'observació realitzat al llarg del curs.
La durada total d'aquest únic acte presencial avaluatiu serà d'aproximadament 5h (Veure la següent taula).
|
taula d'activitats d'avaluació única |
|||
|
Nom i descripció de l'evidència |
Pes |
Durada en hores (de l'acte presencial) |
Data realització |
|
Evidència 1 (1h30m) |
30% |
5h |
Segon periode avaluatiu |
|
Evidència 2 (1h30m) |
30% |
||
|
Evidència 3 (30m) |
10% |
||
|
Evidència 4 (1h30m) |
30% |
||
Les condicions de superació del'assignatura d'accés a la recuperació i de la prova de recuperació de l'alumnat que s'aculli a l'avaluació única seran les mateixes qeu per a l'alumnat que segueix l'avaluació continuada.
Es poden consultar tots els aspectes requerits a les Pautes de l'avaluació de la Facultat de Psicologia a l’enllaç següent: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Bibliografia
MANUALS
Palacios, J., Marchesi, A. i Coll, C. (comp.) (2001). Desarrollo psicológico y educación. Psicología evolutiva. Madrid: Alianza Psicología.
Perinat, A. (2003). Psicología del desarrollo. Un enfoque sistémico. Barcelona: EDIUOC.
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
Berger, K.S. (2012) Psicología del Desarrollo: infancia y adolescencia. Madrid: Médica Panamericana.
Bronfenbrenner, U. (1987). La ecologia del desarrollo humano. Barcelona: Paidós.
Bruner, J. (1986). El habla del niño. Barcelona: Paidós.
Delval, J. (1994). El desarrollo humano. Madrid: Siglo XXI.
García Madruga, J. A., Gutiérrez, F. i Carriedo, N. (2002). Psicología Evolutiva II. Desarrollo cognitivo y lingüístico (Vols. I y II). Madrid: UNED.
García Madruga, J. A. i Delval, J. (Eds.) (2019). Psicología del Desarrollo I. 2ª Ed. Madrid: UNED
Gessell, A. (1988). El niño de 1 a 4 años. Barcelona: Paidós.
Gutiérrez Martínez, F. (2005). Teorías del desarrollo cognitivo. Madrid: McGraw Hill.
Hoffman, L., Paris, S. i Hall, E. (1995). Psicología del desarrollo hoy Vol. 1. Madrid: McGraw-Hill.
Marchesi A. Carretero M. i Palacios J. (1984). Psicología Evolutiva. I y II. Madrid: Alianza.
Piaget, J. (1952). The origins of intelligence in children (M, Cook. Trans.). New York: NY: Basic Books.
Silvestre, N. i Solé, R. M. (1993). Psicología evolutiva. Infancia, preadolescencia. Barcelona: Ceac.
Vasta, R., Haiti, M. M. i Miller, S. A. (2001). Psicología infantil. Barcelona: Ariel.
Vygotsky, Lev S. (1986) Thought and Language (Eugenia Hanfmann & Gertrude Vakar. Trans. Revised ed.) Cambridge, MA: MIT Press (Original work oublished 1934).
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA
Berger, K.S. i Thompson, R.A (2008). Psicología del desarrollo: Infancia y Adolescencia.7ª Edición. Madrid; Panamericana, 1997.
Bradley, B. S. (1992). Concepciones de la infancia. Madrid: Alianza. (Original en anglès, 1989).
Córdoba, A. I., Descals, A. i Gil, M. D. (Coords.) (2006). Psicología del desarrollo en la edad escolar. Madrid: Pirámide.
Craig, G.J.i Baucun, D. (2009) Desarrollo psicológico. México: Pearson Educción.
Donaldson, M. (1984). La mente de los niños. Madrid: Morata.
Flavell, J.H. (1993). El desarrollo cognitivo. Madrid: Visor.
García Madruga, J.A. i Lacasa, P. (1992). Psicología evolutiva. Madrid: UNED.
García Madruga, J. A., Gutiérrez, F. i Carriedo, N. (2002). Psicología Evolutiva II. Desarrollo cognitivo y lingüístico (Vols. I y II). Madrid: UNED. Gessell, A. (1988). El niño de 1 a 4 años. Barcelona: Paidós.
Gessell, A. (1988). El niño de 1 a 4 años. Barcelona: Paidós.
Palau, E. (2001). Aspectos basicos del desarrollo infantil. La etapa de 0 a 6 años. Barcelona: CEAC.
Peralta, A. (2002). La percepció dels mestres sobre les famílies procedents del Marroc i llurs relacions. Aproximació des d’un enfocament sistèmic i ecológic. En A C. Mir (Coord.). Les portes de l’escola. L’ heterogeneïtat de les persones i les seves relacions. pp 81-109. Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions. Col.lecció Documents.
Pérez Pereira, M. (1995). Nuevas perspectivas en psicología del desarrollo. Un enfoque histórico crítico. Madrid: Alianza Editorial.
Perinat, A. (1986). La comunicación preverbal. Barcelona: Avesta
Perinat, A. (2002). La primera infancia. Barcelona: UOC.
Postman, N. (1990). La desaparició de la infantesa. Vic: Eumo. (Original en anglès, 1982). Rogoff, B. (1993): Aprendices delpensamiento.Paidós. Barcelona
Schaffer, H. R. (2000). Desarrollo social. Mexico: Siglo XXI. (Original en anglès, 1996).
Teberosky, A.; Rivero, M.; Ribera, N.; Peralta, A.; Rabassa, M. y Portilla, C. (2008). El discurso escolar: entre la oralidad y la escritura. Barcelona: Graó. ISBN:978-84-7827-526-7 DL: B-1.300-2008
Articles recomanats
Alkire, S. (2002). Dimensions of Human development. World Development, 30 (2), 181-205.
Bronfenbrenner, U. (1985). Contextos de crianza del niño. Problemas y prospectivas. Infancia y Aprendizaje, 29, 45.55. (Original en anglès, 1979).
Bruner, J. (1972). Nature and uses of immaturity. American Psychologist, 27 (8), 1-22. (Versió en espanyol de Ileana Enesco, 1989).
Bruner, J. (1981). Vygotski: una perspectiva histórico-cultural. Inafancia y Aprendizaje, 14, 3-17.
Otros materiales de referència
Podeu trobar vídeos sobre la temàtica de les pràctiques a l'aula de recursos (ADRE) de la Facultat de Ciències de l'Educació i a la biblioteca d'Humanitats.
A l'inici del curs es penjaran a l’aula Moodle referències actualitzades, si és el cas. A més a més es proporcionaran: Enllaços web de Dossiers de lectures i vídeos.
Programari
-
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 11 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 12 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 21 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 22 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 31 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 32 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 41 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 42 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 51 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (SEM) Seminaris | 1 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 1 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 2 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 3 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 4 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 5 | Català/Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |