Logo UAB

Psicologia Social Aplicada

Codi: 102563 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2502443 Psicologia OT 4

Professor/a de contacte

Nom:
Luz Maria Martinez Martinez
Correu electrònic:
luzmaria.martinez@uab.cat

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

És una assignatura de quart curs, que pressuposa la prèvia adquisició de coneixements i perspectives aportats pel conjunt dels cursos anteriors, especialment per assignatures com Dimensió social de la persona, Influència social i grups i Psicologia social del món contemporani.


Objectius

La psicologia social com a disciplina i com a professió és una història de recerques i d’intervencions sobre problemes socials, qualitat de vida i benestar psicosocial aplicades als més diversos àmbits. El desenvolupament de la Psicologia Social Aplicada (PSA), com el de les ciències humanes i socials en general, deriva d'un complex procés d'articulació teòrico-pràctica: D'una banda, la voluntat de comprendre i explicar teòricament les més diverses realitats socialment problemàtiques i desafiants que emergeixen en el context de la modernització: relacions laborals en les successives fases del capitalisme, fenòmens de masses que irrompen en l'escenari de la urbanització, moviments socials associats a les permanentment renovades formes de participació, integració, marginació i exclusió en la vida social, de democràcia i de totalitarisme, de desigualtat i de discriminació, de llibertat i de control, d'emancipació, dominació i submissió, de pobresa, atur i subocupació, de drogodependència i de delinqüència, de desenvolupaments i assoliments, d'epidèmies i fracassos, de velles i noves necessitats i utopies socials. I de l'altra, la urgència de donar resposta pràctica efectiva, avaluable i actualitzada als problemes socials presents, previsibles i prevenibles. Fins a mitjans del segle XX, els problemes socials i el malestar psicosocial van constituir el nucli dur de les preocupacions teòriques de la disciplina i de les orientacions pràctiques de la professió. En l'últim mig segle, aquesta perspectiva s'ha ampliat a la consideració de la dimensió positiva del progrés social, incloent el de la qualitat de vida com un camp que inclou no només la vessant problemàtica de les mancances i dèficitssocials, sinó també la cara positiva del benestar psicosocial i dels èxits socials i psicosocials que cal promoure, potenciar i optimitzar.


L'objectiu general de l'assignatura és el de facilitar una orientació general i interdisciplinària als enfocaments metateòrics i als desenvolupaments teòrics, metodològics, temàtics i pràctics de la PSA. La qual cosa requereix, al seu torn, una capacitació per a les següents operacions específiques: (a) utilitzar un vocabulari teòric i tècnic bàsic de la PSA, (b) desenvolupar una obertura intel.lectual a qüestions psicosocials urgents i rellevants, una motivació per a la investigació i intervenció en PSA i un coneixement precís de les implicacions ètiques i deontològiques d'aquestes pràctiques, (c) construir un marc de referència teòric sobre fenòmens i processos característics dels principals àmbits d'aplicació de la PSA (des de la salut, el treball i la educació, fins la política o l'ambient), (d) comprendre el caràcter sociohistòric de la construcció de les necessitats i dels problemes socials, (e) identificar dimensions i indicadors bàsics dels constructes qualitat de vida i benestar psicosocial, (f) conèixer eines metodològiques i tècniques de la PSA així com processos concrets d'intervenció (g) elaborar (de forma individual i grupal) síntesis informatives sobre tòpics específics de la PSA.

 


Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Identificar i reconèixer els diferents mètodes d'avaluació i diagnòstic en els diversos àmbits aplicats de la psicologia.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l?àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Reconèixer les limitacions pròpies i de la disciplina, en els diferents àmbits de la pràctica professional.
  • Seleccionar indicadors i construir instruments per avaluar programes i intervencions.
  • Treballar en equip.
  • Utilitzar les eines adequades per a comunicar-se.
  • Valorar, contrastar i prendre decisions sobre l'elecció dels mètodes i dels instruments de mesura adequats en cada situació o context d'avaluació.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar críticament els principis, valors i procediments que regeixen l'exercici de la professió.
  2. Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
  3. Analitzar una situació i identificar-ne els punts de millora.
  4. Comparar, en termes pràctics, els usos dels mètodes i els instruments de la intervenció social.
  5. Comunicar de manera inclusiva, evitant un ús sexista o discriminatori del llenguatge.
  6. Discutir les implicacions dels diferents mètodes d'avaluació i diagnòstic per a la intervenció psicosocial.
  7. Dissenyar instruments d'avaluació.
  8. Distingir els mètodes d'avaluació i diagnòstic en el camp de la intervenció psicosocial.
  9. Distingir mètodes i instruments d'avaluació en el camp de la intervenció psicosocial.
  10. Identificar indicadors i instruments per avaluar programes i intervencions.
  11. Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
  12. Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
  13. Ponderar els riscos i les oportunitats de les propostes de millora tant pròpies com alienes.
  14. Proposar nous mètodes o solucions alternatives fonamentades.
  15. Proposar noves maneres de mesurar la viabilitat, l’èxit o el fracàs de la implementació de propostes o idees innovadores.
  16. Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
  17. Reconèixer la diversitat en els contextos d'intervenció i avaluació.
  18. Reconèixer les limitacions pròpies i de la disciplina, en els diferents àmbits de la pràctica professional.
  19. Treballar en equip.
  20. Utilitzar instruments d'avaluació de programes.
  21. Utilitzar les eines adequades per a comunicar-se.
  22. Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
  23. Valorar l'impacte de les dificultats, els prejudicis i les discriminacions que poden incloure les accions o projectes, a curt o llarg termini, en relació amb determinades persones o col·lectius.

Continguts

1. Fonaments de la Psicologia Social Aplicada 

  • Contextos, desenvolupaments i formes d'aplicació de la PS
  • Planificació i avaluació de les aplicacions de la PS
  • Ètica, deontologia i pragmàtica de les aplicacions de la PS 

2.- Conceptes bàsics en l'àmbit de la PSA 

  • Qualitat de Vida. Concepte, genealogia, dimensions i indicadors
  • Benestar psicosocial. Factors, models i avaluació
  • Necessitats i problemes psicosocials. La seva estructura i construcció social
  • Altres camps específics: pobresa, exclusió social, procesos de discriminació (sistema sexe-gènere, racisme, etc.)

3.  Caixa d'eines teòriques i metodològiques de la PSA 

  • Principis de planificació de recerca i intervenció psicosocial en PSA
  • Perspectives d'intervenció psicosocial
  • Eines per a planificar processos d'intervenció psicosocial 

4.- Àmbits de la Psicologia Social Aplicada

  • Educatiu
  • De les organitzacions i del treball
  • Salut
  • Política
  • Ambiental

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
D1. Classes magistrals 24 0,96 4, 6, 8, 9, 10, 17
D2. Sessions grups aula 12 0,48 7
Tipus: Supervisades      
S1. Supervisió grupal 10 0,4 21
S2. Tutoria individual 4 0,16 18
Tipus: Autònomes      
A1. Revisió (individual) de literatura i documentació 25 1 17
A2. Elaboració treball grupal 40 1,6 19
A3. Elaboració treball individual 33 1,32 4

Les activitats dirigides de l’assignatura s’imparteixen en grups grans (12 sessions) i petits (6 sessions), sempre en sessions de 2 hores. El seu desenvolupament combina els següents recursos didàctics:

  • Les 12 sessions amb grups grans tindran, o bé un format de classe magistral amb espai de debat, o bé d'exposició de grups d'estudiants
  • A les  6 sessions amb grups petits es faran exercicis pràctiques per debatre sobre aspectes teòrics i metodològics de diferents aplicacions de la Psicologia Social.

Les activitats supervisades, a nivell grupal i individual, tractaran concretament sobre qüestions associades al disseny i a la realització dels treballs grupals i individuals.

Les activitats autònomes consistiran en revisions individual de material bibliogràfic i documental, que donarà lloc a la realització d’esquemes, mapes conceptuals i resums, que seran utilitzats posteriorment en els treballs individual i grupal.

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Av1. Treball de grup. Exposició (entre les setmanes 8 i 15) 30 0 0 1, 2, 3, 5, 7, 10, 12, 18, 19, 20, 21
Av2. Prova escrita individual (segon període avaluatiu) 30 2 0,08 4, 5, 6, 8, 9, 14, 17
Av3a. Treball de grup. Anàlisi Campanya de sensibilització (setmanes 4 i 6) 20 0 0 3, 4, 5, 11, 12, 18, 19, 21, 22, 23
Av3b. Treball de grup. Anàlisi intervenció (setmana 15) 20 0 0 2, 5, 6, 8, 9, 10, 12, 13, 15, 16, 18, 19, 21, 23

Les competències d'aquesta assignatura seran avaluades mitjançant les següents proves d'avaluacio: 

  • Av1. Treball de grup (30% nota): Exposició oral en grup d'un dels àmbits de treball de la Psicologia Social Aplicada.
  • Av2. Prova escrita individual (30% nota). Prova en forma d’exercici escrit consistent en una sèrie de 3 ó 4 preguntes obertes sobre la matèria general del curs. No serà un test únicament memorístic, sinó de comprensió teòrica, d’imaginació pràctica i de rigor metodològic.
  • Av3a Treball de grup (20% nota): Anàlisi d'una campanya de sensibilització (oral i escrita).
  • Av3b Treball de grup (20% nota): Anàlisi de projectes d'intervenció (oral i escrita).

Criteris d'avaluació: Els criteris d'avaluació respondran als objectius que l'activitat o prova proposada vulguin complir, la competència o competències que es vol aconseguir i el grau de rellevància (percentatge de la nota final) que tingui el treball demanat. Es valorarà sempre la solidesa argumentativa i la claretat expositiva.

Per optar a la qualificació de l'Av1, cada grup haurà de lliurar com a mínim 1 pregunta sobre el treball exposat pels companys/es que els i les integrant/es del grup expositor respondran.

Avaluació única: La avaluació única es realitzarà en el mateix dia i lloc que la prova del segon període avaluatiu de l’assignatura. S’avaluaran tots els continguts de l’assignatura. Es realitzara una prova escrita de 2 hores amb 2 parts: continguts dels temes teòrics (Av2) i l’anàlisi d’una Campanya de sensibilització (Av3a). Posteriorment, es realitzara una prova oral grupal/individual (a determinar) de30 minuts (Av1) i es lliurarà un pòster grupal/individual (a determinar) d'anàlisis de tres entitats d'intervenció social (Av3b).

 

TAULA D’ACTIVITATS D’AVALUACIÓ ÚNICA

Nom i descripció de l’evidència

Pes

Durada en hores (de l’acte presencial)

Data realització/entrega

Av1 (treball de grup/individual -a determinar-, exposición oral)

30%

Av1, 30 minuts

 

Av2, part de l’examen de 2 hores

 

Av3a, part de l’examen de 2 hores

 

Av3b, lliurament d’activitat

 

 

 

 

Segon període avaluatiu

Av2 (prova escrita individual, part de l’examen de continguts dels temes teòrics)

30%

Av3a (prova escrita individual,  part de l’examen d’anàlisi d’una Campanya de sensibilització -pràctiques-)

20%

Av3b (treball de grupal/individual -a determinar-, poster d’anàlisi intervenció - pràctiques-)

20%

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La nota final de l’assignatura s’obtindrà tal com s’ha descrit per l’avaluació continuada.

Regles del sistema d'avaluació

Assignatura superada: Es considerarà superada l'assignatura si l'estudiant obté una nota mitjana superior a 5 en el conjuntde les proves d'avaluació.

Avaluable: Es considerarà avaluable l'estudiant que hagi presentat evidències d'aprenentatge amb un pes igual o superior 40% del total de l'assignatura.

No avaluable: Es considerarà No avaluable el fet que encara que l'estudiant hagi presentat vàries proves, el pes total en relació amb el conjunt de l'assignatura sigui inferior al 40%.

Recuperació: Pot optar l'alumnat que al llarg de l'avaluació continuada hagi realitzat evidènciesamb un pes igual o major a 2/3 de la qualificació total ihagi obtingut una nota mitjana inferior a5 punts. L'estudiant podrà tornar apresentar o bé la prova escrita individual o bé la presentació oral, que podrà lliurar-se individualment o en grup. També podrà tornar a presentar el treball d'anàlisi de la campanya de sensibilització i el d'anàlisi de projectes d'intervenció (de manera individual o en grup). Per a l'avaluació única s'aplicarà el mateix sistema de recuperació que el de l'avaluació continuada.

Procediment revisió de proves: La revisió i posterior avaluació numèrica de les activitats i proves proposades i demanades a classe seran fetes pel professorat responsable del’assignatura.

Tractament de casos individuals: En cas de que l’alumne/a tingui alguna discrepància entre l’avaluació rebuda i les seves expectatives; la professora responsable haurà de parlar, revisar i raonar sobre la fonamentació de l’avaluació obtinguda. En casos que tinguin a veure amb raons de pes que justifiquen l’absència, retard o no lliurament d’uns dels treballsproposats amb caràcter valoratiu o alguna anomalia presentada durant la realització de les proves, el professorat responsable utilitzarà el propi criteri per tal d’arribar a bon termini.

Noes preveu que l’alumnat de 2ª o posterior matrícula s'avalui mitjançant una única provade síntesi no recuperable.

Pautes Avaluació Facultat de Psicologia: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.htm


Bibliografia

Bibliografia bàsica

Alvaro, J. L.; Garrido, A. & Torregrosa, J. R. (Eds.) (1996). Psicología Social Aplicada. Madrid: McGraw-Hill.

Arias Orduña, Ana Victoria; Morales Domínguez, José Francisco; Nouvilas Pellejà, Encarnación;  Martínez Rubio, José Luis (2019) Psicología Social Aplicada. Madrid: Editorial Médica Panamericana.

Blanco, A. y Rodríguez Marín, J. (Coords.) (2007). Intervención psicosocial. Madrid: Pearson – Prentice Hall.

Expósito, F. & Moya, M. (Coords.) (2005).  Aplicando la Psicología Social.  Madrid: Piràmide.

Mark, M. M., Donaldson, S. I. & Campbell, B. (Eds.). (2011). Social Psychology and Evaluation. Hove: Guilford Press.

Montenegro, M. (Coord.) (2011). Intervenció Social. Controvèrsies teòriques i metodològiques. Barcelona: ediuoc

Morales, J.F., Blanco, A., Huici, C. & Fernández, J.M. (Eds) (1985). Psicología Social Aplicada. Bilbao: DDB.

Sánchez, A. (2002). Psicología Social Aplicada. Madrid: Prentice Hall.

 

Altres referències comptementàries i específiques

Avaluació

Alonso, E.; Pozo, C. & Martos, M. J. (2008). Intervención psicosocial y evaluación de programas en el ámbito de la salud. Alcalá La Real: Formación Alcalá.

Alvira, F. (1991). Metodología de la evaluación de programas. Madrid: CIS.

Gómez, M (2000). Els serveis socials y la seva avaluació. Barcelona: EUB.

Guba, E. G. & Lincoln, Y. S. (1989). Fourth Generation Evaluation. Newbury Park, CA: Sage.

Pozo, C.; Alonso, E. & Hernández Plaza, S. (2004). Teoría, modelos y métodos en evaluación de programas. Granada: Grupo Editorial Universitario.

Stufflebeam, D. I. (2001). Evaluation models. San Francisco: Jossey-Bass.

Stufflebeam, D. I. & Shinkfield, A.J. (1987). Evaluación sistemática. Barcelona: Paidós.

Vedung, E. (1997). Evaluación de políticas públicas y programas. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos sociales.

 

Ètica i Deontologia

Alcalde, M. J. & del Río, C. (2001). Metacódigo de ética de la Federación Europea de Asociaciones de Psicólogos (EFPA). Traducción y adaptación al castellano. Infocop, 80, 36-39. (Orig. Inglés de 1995: htpp// www.efpa.be).

American Psychological Association (APA). (2002). Ethical principles of psychologists and code of conduct. http://www.apa.org/ethics.

American Psychological Association (APA). (2009). Report of the Ethics Committee, 2008. American Psychologist, 64/5, 464-473

Bersoff, D.M. (2003). Ethical Conflicts in Psychology. (3ª ed.) Washington, DC: APA

Canadian Psychological Association (2000). Canadian Code of Ethics for Psychologists. http://www.cpa.ca/

Colegio Oficial de Psicólogos (COP). (2009 a). Proyecto del Código Deontológico de la profesión de Psicología. Madrid: COP.

Colegio Oficial de Psicólogos (COP). (2009 b). Papeles del Psicólogo, 2009. Vol. 30(3) Monográfico sobre Ética profesional y deontología. http://www.copmadrid.org

Del Río, C. (2005). Guía de ética profesional en Psicología Clínica. Madrid: Pirámide.

Del Río, C. (2009).La docencia dela Ética profesional en los estudios de Psicología en España.Papeles del Psicólogo, 2009. Vol. 30(3), pp. 210-219.

European Federation of Psychologists Associations (EFPA). (2005). Metha Code of Ethics. htpp//www.efpa.be  

Quayle (2009). Teaching ethics to future psychologists: Challenges and the model of an experience of a college psychology professor in a developing country. Counseling Psychology Quarterly, 22/1, 97-104

 

Problemes socials, qualitat de vida, benestar psicosocial

Abdallah, S., Thompson, S., Michaelson, J., Marks, N., Steuer, N. et al. (2009). The Happy Planet Index 2.0. London: New Economics Foundation.

Andrews, F.M. y McKennell, A.C. (1980). Measures of self reported well-being: Their affective, cognitive and other components. Social Indicators Research, 8, 127-155.

Andrews, F.M. y Withey, S.B. (1976). Social Indicators of Well-Being: Americans Perceptions of Life Quality.New York: Plenum Press.

Constanza, R. et al (2008). An Integrative Approach to Quality of Life Measurement, Research, and Policy. S.A.P.I.EN.S [Online], 1.1 |: http://sapiens.revues.org/169

Díaz, D., Rodríguez-Carvajal, R., Blanco, A., Moreno-Jiménez, B., Gallardo, I, Valle, C. & van Dierendonck, D. (2006) Adaptación española de las escalas de bienestar psicológico de Ryff. Psicothema. 18, 572-577.

Diener, E.(1994). Assessing Subjective Well-Being: Progress and Opportunities. Social Indicators Research, 31, 103-157.

Diener, E. (2000). Subjective well-being: The science of happiness and a proposal for a national index. American Psychologist, 55, 34-43.

Diener, E.D., Emmons, R.A., Larsen, R.J. y Griffin, G. (1985). The Satisfaction With Life Scale.Journal of Personality Assessment, 49, 71-75.

Diener, E., Oishi, S. y Lucas, R. E. (2003). Personality, culture, and subjective well-being: Emotional and cognitive evaluations of life. Annual Review of Psychology, 54, 403-425.

Diener, E. y Suh, E. (2001). Culture and Subjective Well- Being. Cambridge, Ma: MIT Press.

Drobnič, S.,  Beham, B. & Präg, P. (2010). Good Job, Good Life? Working Conditions and Quality of Life in Europe. Social Indicators Research. 99 (2), 205-225.

Eid, M. & Larsen, R. J..(2008). The science of subjective wellbeing. Hove: Guilford Press.

Gale, A. & Chapman, A.J. (eds). (1984). Psychology and social problems. An introduction to applied psychology. New York: Wiley.

Layard R. (2005). Happiness: lessons from a new science. New York: Penguin.

Mikherjee, R.M. (1989). The quality of life. Valuation in social research. Beverly Hills, CA: Sage.

Ryff, C., &  Keyes, C. (1995). The structure of psychological well-being revisited. Journal of Personality and Social Psychology, 69, 719-727.

Rubington, E. & Weinberg, M.S. (Eds.). (1995). The study of social problems. Five perspectives  (5ª ed.). New York: Oxford University Press.

Seligman, M. E. P. (2002). Authentic Happiness: Using the New Positive Psychology to Realize Your Potential for Lasting Fulfillment. New York: Free Press.

Smigel, E. (ed). (1971). Handbook of the studyof social problems. Chicago. Rand McNally.

Strack, F., Argile, M. y Schwartz, N. (Eds.). (1991). Subjective Well-Being. Oxford: Pergamon.

Veenhoven, R. (1984). Conditions of Happiness. Dordrecht: Reidel.

Veenhoven, R. (1994). El estudio de la satisfacción con la vida. Intervención Psicosocial, 3, 87-116.

Veenhoven,R. (1995). Developments in Satisfaction Research. Social Indicators Research, 37, 1-46.

Veenhoven R (1996). Happy life expectancy: a comprehensive measure of quality-of-life in nations. Social Indicators Research 39, 1-58.

Walker, S. R. & Rosser, R.M.  (Eds) . (1988). Quality of Life:assessment and applications. Lancaster: MTP.

Warr, P. (2007). Work, Happiness and Unhappiness. Mahwah, NJ: LEA.

WHO (1984). Underlying processes of becoming socially vulnerable. Copenhagen. World Health Organization. Regional Office for Europe.

 

Fonts especialitzades

Basic and Applied Social Psychology

Community, work and family

European Review of Applied Psychology

Intervención Psicosocial

International Journal of Psychology

Journal of Applied Social Psychology

Journal of Community & Applied Social Psychology

Journal of Conflict Resolution

Journal of Progressive Human Services

Journal of Social Issues

Journal of Social Policy

Journal of Social Service Research

Journal of Prevention and Intervention in the Community

Revista de Psicología Social Aplicada

Revista de Psicología del Trabajo y las Organizaciones. Journalof Work and Organizational Psychology

Psychology & Developing Societies

Social PsychologyQuarterly

The Journal of Social Psychology


Programari

Aquesta assignatura fomenta l'ús de programari lliure per raons ètiques i polítiques. Recomanem a l'alumnat que utilitzi sistemes operatius lliures (per exemple, distribucions de Linux) i que elabori els seus treballs en programari lliure.


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PAUL) Pràctiques d'aula 11 Català primer quadrimestre matí-mixt
(PAUL) Pràctiques d'aula 12 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 1 Espanyol primer quadrimestre matí-mixt