Economia del Sector Públic
Codi: 102454 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs |
|---|---|---|
| 2501572 Administració i Direcció d'Empreses | OT | 4 |
| 2501573 Economia | OB | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Miguel Angel Lopez Garcia
- Correu electrònic:
- miguelangel.lopez@uab.cat
Equip docent
- Guadalupe Souto Nieves
- Marc Aliana Cervera
Idiomes dels grups
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Prerequisits
Per cursar aquesta assignatura s'ha d'haver seguit un curs bàsic de teoria microeconòmica, e.g., Microeconomia I.
Objectius
El curs constitueix una introducció estàndard a l’Economia Pública, és a dir, a l’anàlisi econòmica del sector públic. L’objectiu és proporcionar un conjunt d’instruments amb què dur a terme una aproximació rigorosa a les qüestions relacionades amb l’avaluació i el disseny de la política pública.
Competències
- Administració i Direcció d'Empreses
- Capacitat d'adaptació a entorns canviants.
- Capacitat de comunicació oral i escrita en català, castellà i anglès, que permeti sintetitzar i presentar oralment i per escrit la feina feta.
- Demostrar iniciativa i treballar autònomament quan la situació ho demani.
- Demostrar que es coneix l'estructura de les institucions i de l'estat, la seva evolució futura i les conseqüències de possibles canvis per contribuir constructivament en el debat sobre el paper que desenvolupen en les societats actuals.
- Organitzar la feina, pel que fa a una bona gestió del temps i a la seva ordenació i planificació.
- Seleccionar i generar la informació necessària per a cada problema, analitzar-la i prendre decisions partint d'aquesta informació.
- Economia
- Capacitat de comunicació oral i escrita en català, castellà i anglès, que permeti sintetitzar i presentar oralment i per escrit la feina feta.
- Demostrar que comprèn els conceptes relatius a l'economia del benestar i al paper del sector públic.
- Entendre la motivació i el sentit de les polítiques públiques.
- Iniciativa i capacitat de treballar autònomament quan la situació ho demani.
- Organitzar la feina, pel que fa a una bona gestió del temps i a la seva ordenació i planificació.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d?'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Seleccionar i generar la informació necessària per a cada problema, analitzar-la i prendre decisions partint d'aquesta informació.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar el paper de les institucions internacionals a l'economia.
- Analitzar els fets econòmics i les decisions en termes d'eficiència i equitat.
- Analitzar la incidència impositiva.
- Avaluar els principals programes de despesa social i els seus efectes sobre el creixement econòmic.
- Avaluar les polítiques públiques.
- Capacitat d'adaptació a entorns canviants.
- Capacitat de comunicació oral i escrita en català, castellà i anglès, que permeti sintetitzar i presentar oralment i per escrit la feina feta.
- Demostrar iniciativa i treballar autònomament quan la situació ho demani.
- Examinar la influència i el paper de les institucions públiques espanyoles a l'economia.
- Identificar les institucions i organismes a través dels quals es produeix la intervenció pública i la regulació de l'economia.
- Iniciativa i capacitat de treballar autònomament quan la situació ho demani.
- Interpretar les funcions de la hisenda pública.
- Organitzar la feina, pel que fa a una bona gestió del temps i a la seva ordenació i planificació.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d?'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Seleccionar i generar la informació necessària per a cada problema, analitzar-la i prendre decisions partint d'aquesta informació.
Continguts
1. INTRODUCCIÓ
El sector públic com a agent econòmic. La naturalesa dels efectes econòmics de les polítiques públiques: assignació, distribució i estabilització. Anàlisi positiva, anàlisi normativa i judicis de valor. Alguns criteris per a l’avaluació de les polítiques públiques: eficiència econòmica, equitat, paternalisme i llibertat individual. Arbitratges entre objectius.
2. EL SECTOR PÚBLIC A ESPANYA
Sector públic i pressupost. Agents i activitats del sector públic. Índexs de la dimensió del sector públic. Els comptes de les administracions públiques. El pressupost del sector públic. Concepte i procés pressupostari. Contingut del pressupost. Indicadors de política pressupostària.
3. L’ECONOMIA DEL BENESTAR I EL PAPER DEL SECTOR PÚBLIC
Els teoremes fonamentals de l’economia del benestar. Els “fracassos del mercat” com a justificació de la intervenció pública: béns públics, externalitats, competència imperfecta, inexistència de mercats, informació imperfecta, atur i inflació. Teories normatives de l’estat i redistribució.
4. LA DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA
La separació entre les qüestions d’assignació i de distribució. La distribució “òptima” de la renda: la visió utilitarista, el criteri de Rawls, la redistribució Pareto-òptima, concepcions no individualistes, processos justos, mobilitat social. Alguns problemes de mesura de l’equitat. Problemes conceptuals en la incidència de la despesa pública. Transferències en efectiu i transferències en espècie. Els límits a la redistribució: eficiència, equitat i incentius.
5. EXTERNALITATS
La naturalesa de les externalitats o efectes externs. Externalitats positives i negatives, pecuniàries i tecnològiques. Mecanismes per a la internalització d’externalitats: impostos pigouvians, subsidis pigouvians, subhasta de permisos de contaminació, establiment de drets de propietat, regulació. El teorema de Coase. Externalitats i no convexitats. Implicacions sobre la distribució de la renda. Externalitats marginals i inframarginals.
6. BÉNS PÚBLICS
Béns públics i béns privats: no rivalitat i no excloïbilitat. Les condicions d’eficiència en el subministrament de béns públics. El problema del “polissó”. La regla de la unanimitat de Wicksell i els preus de Lindahl. Eficiència en el consum col·lectiu de béns privats.
7. MONOPOLI NATURAL I COMPETÈNCIA IMPERFECTA
Competència imperfecta i monopoli. Conseqüències en termes d’eficiència i guanys potencials. Costos mitjans decreixents, serveis públics i monopoli natural. Eficiència, equitat i rendibilitat en la política de fixació de preus públics. Informació asimètrica i regulació.
8. ELECCIÓ COL·LECTIVA I COMPORTAMENT DEL SECTOR PÚBLIC
El problema de l’elecció col·lectiva. Regles d’elecció col·lectiva. El teorema de la impossibilitat d’Arrow. Conseqüències del teorema i alternatives. El teorema de Gibbard- Satterthwaite. La regla majoritària i la provisió de béns públics. El teorema del votant medià. Qüestions unidimensionals i multidimensionals. L’intercanvi de vots. Mecanismes per a la revelació de preferències pels béns públics. Democràcia directa i democràcia representativa. El “repartiment de papers” al sector públic. Els representants polítics. La teoria de la burocràcia. Organització i incentius al sector públic: des dels models de burocràcia de Niskanen i Migué-Bélanger fins a les modernes teories sobre l'estructura i comportament de les agències. Elsgrups de pressió i la teoria d’Olson. La teoria dels “fracassos del sector públic”.
9. L’EFICIÈNCIA AL SECTOR PÚBLIC
Una aproximació a l’eficiència productiva: eficiència tècnica i eficiència assignativa. L’anàlisi de l’eficiència pública. Avaluació de l’eficiència a la producció pública de béns i serveis: anàlisi cost-benefici i anàlisi cost-efectivitat. Eficiència en termes d’input i eficiència en termes d’output. L’anàlisi de frontera i “l’anàlisi d’envolvent de dades”. La institucionalització del control d’eficiència del sector públic.
10. ANÀLISI COST-BENEFICI
L’anàlisi cost-benefici com a anàlisi de rendibilitat social. Fonaments en termes de benestar. Criteris per a la selecció de projectes. Identificació i quantificació dels efectes dels projectes públics. Valoració de costos i beneficis. Preus de mercat, preus ombra i intangibles. L’elecció de la taxa de descompte del sector públic. El paper de les consideracions distributives. Les conseqüències del risc i la incertesa. La incidència dels beneficis de la despesa pública.
11. PROGRAMES DE DESPESA: EL SISTEMA DE PENSIONS PÚBLIQUES
El sistema depensions de la Seguretat Social. Arguments a favor de l’existència d’un sistema de pensions. Diferents concepcions del sistema de pensions: assignació davant de redistribució. El mètode de repartiment i el mètode de capitalització. La “fallida” de la Seguretat Social. Efectes sobre l’estalvi i l’oferta de treball. La reforma del sistema de pensions.
12. ALTRES PROGRAMES DE DESPESA
Subsidis d’atur i programes sanitaris i d’educació. Objectius i instruments. Provisió pública i provisió privada. Fracassos del mercat en la provisió d’assegurança. Els problemes del risc moral i la selecció adversa. Atur i exclusió. Els programes de rendes mínimes i redistribució. La trampa de la pobresa. Ajuts a la família.
Activitats formatives i Metodologia
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 32,5 | 1,3 | 7, 2, 5, 3, 4, 10, 12, 13, 19 |
| Classes pràctiques | 17 | 0,68 | 2, 5, 3, 4, 10, 12 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories i seguiment de treballs a realitzar | 12 | 0,48 | 7, 2, 5, 3, 4, 11, 10, 12, 13, 19 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi i recopilació d'informació | 88,5 | 3,54 | 7, 2, 5, 3, 4, 11, 10, 12, 19 |
La docència serà presencial.
La distribució i combinació de les activitats formatives entre els epígrafs Autònomes, Dirigides i Supervisades té com a propòsit optimitzar el resultat de cadascuna d'elles.
La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Avaluació
Activitats d'avaluació continuada
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examens escrits (parcial i final), exercicis pràctics i assistència a classe | 40%, 40%, 20% | 0 | 0 | 7, 2, 5, 3, 1, 4, 6, 8, 11, 9, 10, 12, 13, 19, 17, 18, 16, 15, 14 |
Calendari d’activitats d’avaluació
Les dates de les diferents proves d'avaluació (exercicis en aula, entrega de treballs, ...) s'anunciaran amb suficient antelació durant el semestre.
La data de l'examen parcial i final de l'assignatura està programada en el calendari d'exàmens de la Facultat.
"La programació de les proves d’avaluació no es podrà modificar, tret que hi hagi un motiu excepcional i degudament justificat pel qual no es pugui realitzar un acte d’avaluació. En aquest cas, les persones responsables de les titulacions, prèvia consulta al professorat i a l’estudiantat afectat, proposaran una nova programació dins del període lectiu corresponent". Apartat 1 de l'Article 264. Calendari de les activitats d’avaluació (Normativa Acadèmica UAB)
Els estudiants i les estudiantes de la Facultat d'Economia i Empresa que d'acord amb el paràgraf anterior necessitin canviar una data d'avaluació han de presentar la petició omplint el següent formulari: e-Formulari per a la reprogramació de proves.
Procediment de revisió de les qualificacions
Coincidint amb l'examen final s'anunciarà el dia i el mitjà en quees publicaran les qualificacions finals. De la mateixa manera s'informarà del procediment, lloc, data i hora de la revisió d'exàmens d'acord amb la normativa de la Universitat.
Procés de Recuperació
"Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les qual equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura". Apartat 2 de l'Article 261. La recuperació (Normativa Acadèmica UAB). Els estudiants i les estudiants han d'haver obtingut una qualificació mitjana de l’assignatura més gran o igual que 3,5 i menor que 5.
La data d’aquesta prova estarà programada en el calendari d'exàmens de la Facultat. L'estudiant que es presenti i la superi aprovarà l'assignatura amb una nota de 5. En cas contrari mantindrà la mateixa nota.
Irregularitats en actes d’avaluació
Sense perjudici d'altres mesures disciplinàries que s'estimin oportunes, i d'acord amb la normativa acadèmica vigent, "en cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, s'ha de qualificar amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura és 0". Apartat 11 de l'Article 266. Resultats de l'avaluació. (Normativa Acadèmica UAB).
Prova d'avaluació única (Art. 265 de la Normativa Acadèmica de la UAB)
La sol·licitud d’avaluació única suposa la renúncia a l’avaluació continuada.
L’avaluació única ha de ser sol·licitada a la Gestió Acadèmica del Campus on es cursa el grau/màster dins del termini i amb el procediment que estableix el calendari administratiu de la Facultat d’Economia i Empresa.
- Presencialitat:
- La presència de l’estudiant és obligatòria el dia que es realitzi l’avaluació única. La data serà la mateixa que la de l’examen final de semestre que consta en el calendari d’avaluacionspublicat per la Facultat d’Economia i Empresa i aprovat en Comissió d’Afers Docents i Acadèmics de la Facultat. La duració de l’avaluació única s’haurà d’especificar dins les característiques de l’activitat.
- El 100% de les evidències s’han de lliurar el dia de l’avaluació única.
- Les evidències d’avaluació realitzades presencialment el dia de l’avaluació única han de tenir un pes mínim del 70%.
- Característiques de l’avaluació única:
|
Tipologia Evidència (1) |
Pes a l’avaluació final (%) (2) |
Durada de l’activitat |
L’activitat que dona lloc a l’evidència es realitza presencialment en la data establerta? (SÍ/NO) (3) |
|
examen escrit sobre el contingut de l'assignatura |
80% |
dues hores |
Sí |
|
treball curt sobre un dels temes del programa, triat conjuntament amb el/la professor/a |
10% |
|
Sí |
|
presentació oral del treball mencionat |
10% |
10 minuts |
Sí |
|
TOTAL |
100% |
|
|
(1) Títol descriptiu de cada evidència (examen, resolució llistes de problemes, anàlisi de casos, activitat realitzades amb un software específic que cal conèixer....)
(2) Pes de l’evidència en el conjunt de l’assignatura (especificar els percentatges de cada evidència d’avaluació que l’alumne ha de fer i/o presentar)
(3) Per a cada evidència: L’activitat que dona lloc a l’evidència es realitza presencialment en la data establerta per a l’avaluació única? SI/NO
- Recuperació:
“En la recuperació no es fa distinció entre els estudiants que han fet avaluació contínua i aquells que han optat per l’avaluació única, tots s’avaluen amb la mateixa prova o evidència d’avaluació.”
- Revisió de la qualificació final:
L'avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccionsa la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Bibliografia
Es recomana llegir els textos originals en anglès, si bé existeixen excel.lents llibres en castellà que cobreixen, de manera total o parcial, el contingut d’un curs estàndard d’introducció a l’economia del sector públic. En aquest sentit, poden destacar-se, per ordre alfabètic:
Albi, E., González-Paramo, J.M. i Zubiri, I. (2009), Economía Pública, Volums I i II, Ariel: Barcelona, Tercera edició.
Gruber, J. (2016), Public Finance and Public Policy, Worth Publishers: Nova York, Cinquena edició.
Hindriks, J. i Myles, G. D. (2013), Intermediate Public Economics, The MIT Press: Cambridge i Londres, Segona edició.
Rosen, H.S. i Gayer, T. (2014), Public Finance, McGraw Hill: Boston, Desena edició (versió en castellà de McGraw Hill).
Stiglitz, J.E. i Rosengard, J.K. (2015), Economics of the Public Sector, Norton & Company: Nova York i Londres, Cuarta edició (versió en castellà d’A. Bosch).
Programari
No resulta d'aplicació
Llista d'idiomes
| Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
|---|---|---|---|---|
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 8 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PAUL) Pràctiques d'aula | 51 | Català | segon quadrimestre | tarda |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 8 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (PLAB) Pràctiques de laboratori | 51 | Català | segon quadrimestre | tarda |
| (TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 8 | Anglès | segon quadrimestre | matí-mixt |
| (TE) Teoria | 51 | Català | segon quadrimestre | tarda |