Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2501572 Administració i Direcció d'Empreses | OT | 4 |
2501573 Economia | OT | 3 |
2501573 Economia | OT | 4 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No hi han prerequisits concrets.
L'assignatura és auto continguda encara que recupera conceptes vistos amb anterioritat principalment de les assignatures d'Economia de l'Empresa, Direcció Estratègica i utilitza alguns conceptes bàsics de Microeconomia. L'assignatura té una vocació clarament aplicada al perseguir una valoració de l'actuació estratègica de l'empresa. En aquest sentit, l'assignatura busca mostrar com conceptes teòrics, que inicialment poden semblar complexos, poden aplicar-se fàcilment per analitzar la realitat empresarial i industrial.
Els objectius bàsics que es persegueixen en finalitzar el curs són que l'alumne es familiaritzi amb els conceptes i instruments de l'anàlisi industrial, així com de la seva utilitat per a la formulació de l'estratègia competitiva de les empreses, i assoleixi una millor comprensió dels mecanismes que l'empresa disposa per a generar valor i i transformar, parcialment o totalment, aquest valor en beneficis empresarials.
Els objectius més avançats són que l'alumne sàpiga fer una valoració de la estratègia competitiva realitzada per l'empresa, quantificar el valor creat associat a l'estratègia i comprengui els mecanismes de repartiment i apropiació.
El curs contempla a l'empresa com a objecte central d'estudi i l'objectiu principal és contribuir a la comprensió de com les empreses generen valor i quines són les causes que expliquen les diferències de valor generat entre empreses. Per a això, utilitzarem el concepte de model de negoci (business model, en anglès) que està agafant una gran força en la literatura sobre estratègia. En aquest curs l’adoptem, com un concepte més modern, encara que directament relacionat, amb el d'estratègia competitiva. Amb el terme model de negoci (o/i estratègia) volem significar la vinculació existent entre l'organització i el seu entorn, la importància de saber identificar correctament tant els factors interns de l'organització, com els externs i descobrir les possibles interrelacions entre ells. El curs no es mourà en un camp únicament abstracte. Té una clara voluntat de mostrar que és possible aplicar conceptes teòrics que ara es converteixen en instruments útils per a l'anàlisi de l'estratègia empresarial i, per extensió, de la indústria. Per a això es desenvoluparem tècniques de benchmarking basades en conceptes econòmics.
1. Un exemple per ajudar-nos a reflexionar sobre la productivitat, el canvi tècnic i els costos socials
2. Recuperant i revisant alguns conceptes teòrics
3. Productivitat com a concepte central. Com la podem mesurar?
4. Rendiment financer empresarial: Mesures.
5. Data Envelopment Analysis (DEA).
6. Benchmarking empresarial: La tecnologia de les millors pràctiques.
7. Benchmarking empresarial: Cost.
8. Productivitat i rendiment financer de l'empresa.
9. Com l’empresa crea valor: Creació de valor unitari.
10. Creació de valor: diferenciació del producte
11. Com l’empresa crea valor:Creació de valor en un contexte dinàmic.
12. Introducció a l'estratègia empresarial.
13. Models de negoci i estratègia empresarial.
14 Models de negoci: Representació.
15. Models de negoci: Els casos de Walmart i Kmart.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 32,5 | 1,3 | 2, 3, 4, 5, 9, 13, 15, 16, 17, 21, 23, 27 |
classes pràctiques | 17 | 0,68 | |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 15 | 0,6 | 2, 3, 4, 5, 11, 17, 21, 25, 27 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi dels conceptes teòrics, elaboració de exercicis i casos | 83,5 | 3,34 | 2, 3, 4, 5, 11, 17, 21, 25, 27 |
L'assignatura busca analitzar les decisions estratègiques de l'empresa dins d'un context rigorós proporcionat per la teoria econòmica.
Per això es necessita
1.Exposar els principals conceptes i teories
Això es realitzarà a través de les classes magistrals i lectures addicionals
2 Exercicis per reforçar la comprensió dels conceptes
Això es realitzarà a través de les classes pràctiques
3 Aplicacions per analitzar problemes concrets de la realitat
Això es realitzarà a través de l'estudi de casos i altres exemples procedents de les notícies econòmiques.
La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de la dinàmica del grup. L'assignatura dona molta importància a la presencialitat i a la participació activa de l'estudiant.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitat (creeu el vostre propi exercici). | 15% | 0,3 | 0,01 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
Col·lecció conjunts de problemes | 45% | 0,9 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
Examen final | 40% | 0,8 | 0,03 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27 |
L'avaluació del curs consistirà en:
Un examen final (consulteu el calendari acadèmic de la Facultat). En aquest examen, l'estudiant serà avaluat sobre la base de totes les matèries presentades al llarg del curs. L'estudiant ha de tenir una nota mínima de 3.0 (tres punts) d'aquest examen, per aprovar l'assignatura. En cas que la qualificació obtinguda sigui de 3.0 (tres punt) o superior, la nota de l'examen comptarà un 40% de la qualificació final de l'assignatura. El 60% restant es basarà en el rendiment de l'alumne durant el curs.
Si la qualificació de l'examen final és inferior a 3.0 (tres punts), aquesta és la qualificació final del curs.
El curs s'aprova quan la qualificació final és igual o superior a 5.0 (cinc punts).
Avaluació del rendiment de l'estudiant: Un bon rendiment requereix: i) assistència a classe i participació activa de l’estudiant. L'assistència a classe serà minotoritzada i s'espera que no sigui inferior al 80%; i (ii) el lliurament d'exercicis i activitats programades. Els exercicis i activitats programats consisteixen en (ii.1) una col·lecció de problemes que cobreix els temes principals de l'assignatura amb un pes màxim del 45%. Aquests conjunts de problemes poden ser resolts en grup (2 o 3 estudiants); (ii.2) una activitat: crea el teu propi exercici, que és obligatori lliurar encara que el seu pes en la nota és com a màxim del 15%. Aquesta activitat és de compliment obligatori i no es pot superar l'assignatura si aquesta activitat no és realitza, amb independència de la nota de l'examen final i de la resta de tasques dutes a terme a l'assignatura. En cas que no es presenti activitat: crea el teu propi exercici, la nota final del curs serà de 3,0 i aquest estarà suspès. Aquestaés una activitat individual. L'alumne mostra el que ha après i com pot utilitzar-se com una eina útil per analitzar la realitat de la indústria i l'avantatge competitiu de l'empresa. Tots aquests aspectes (i) assistènciaa classe i (ii) el lliurament d'exercicis i activitats programades seran supervisats durant el curs i resultaran en una nota, que comptarà fins a un 60% (45% + 15%) de la qualificació final del curs.
Aquells estudiants que no es presentin a l'examen final es consideraran "no presentats" ("no avaluables").
Al final del curs, es publicaran les qualificacions finals. La nota final del curs és el resultat de ponderar els tres aspectes objecte d'avaluació: l'examen final (nota mínima de 3.0 i nota final si es inferio a 3.0); la col·lecció de problemes i l'activitat obligatoria (crea el teu propi exercici). El pes de l'examen és del 40% i el pes dels problemes i l'activitat obligatoria el restant 60%.
Es realitzarà una re-avaluació per a aquells estudiants que no havent aprovat el curs hagin obtingut una qualificació final entre 3.0 i 4.9.
La re-avaluació consistirà a realitzar un altre examen final, que comprendrà totes les matèries desenvolupades durant el curs. El rendiment de l'estudiant (problemes i activitat) no serà re-avaluat. La re-avaluació consta únicament de l'examen final de re-avaluació.
Com a resultat de l'examen final de re-avaluació, la qualificació màxima de l'assignatura serà de 5.0 (cinc).
Aquesta assignatura no contempla el sistema d'avaluació única.
Calendari d’activitats d’avaluació
Les dates de les diferents proves d'avaluació (exàmens parcials, exercicis en aula, entrega de treballs, ...) s'anunciaran amb suficient antelació durant el semestre.
La data de l'examen final de l'assignatura està programada en el calendari d'exàmens de la Facultat.
"La programació de les proves d’avaluació no es podrà modificar, tret que hi hagi un motiu excepciongal i degudament justificat pel qual no es pugui realitzarun acte d’avaluació. En aquest cas, les persones responsables de les titulacions, prèvia consulta al professorat i a l’estudiantat afectat, proposaran una nova programaciódins del període lectiu corresponent." Apartat 1 de l'Article 115. Calendari de les activitats d’avaluació (Normativa Acadèmica UAB)
Els estudiants i les estudiantes de la Facultat d'Economia i Empresa que d'acord amb el paràgraf anterior necessitin canviar una data d'avaluació han de presentar la petició omplint el document Sol·licitud reprogramació prova https://eformularis.uab.cat/group/deganat_feie/reprogramacio-proves
Procediment de revisió de les qualificacions
Coincidint amb l'examen final s'anunciarà el dia i el mitjà en que es publicaran les qualificacions finals. De la mateixa manera s'informaràdel procediment, lloc, data i hora de la revisió d'exàmens d'acord amb la normativa de la Universitat.
Procés de Recuperació
“Per participar al procés de recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats que representi un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul.” Apartat 3 de l'Article 112 ter. La recuperació (Normativa AcadèmicaUAB). Els estudiants i les estudiants han haver obtingut una qualificació mitjana de l’assignatura entre 3,5 i 4,9.
La data d’aquesta provaestarà programada en el calendari d'exàmens de la Facultat.L'estudiant que es presenti i la superi aprovarà l'assignatura amb una nota de 5. En cascontrari mantindrà la mateixa nota.
Irregularitats en actes d’avaluació
Sense perjudici d'altres mesures disciplinàries que s'estimin oportunes, i d'acord amb la normativa acadèmica vigent, "en cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0". Apartat 10 de l'Article 116. Resultats de l'avaluació. (Normativa Acadèmica UAB)
L'avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Books:
Grifell-Tatjé, E. and C.A.K. Lovell (2015), Productivity Accounting. The Economics of Business Performance. Cambridge University Press: New York.
Besanko, D., D. Dranove, M. Shanley and S. Schaefer (2017), Economics of Strategy, John Wiley and Sons. 6ª Ed.
Bogetoft, P. (2011), Performance Benchmarking. Measuring and Managing Performance. Springer: New York. 5.ª Ed.
Són les últimes edicions disponibles.
Articles:
Brandenburger, A.M. and H.W. Stuart (1996), "Value-Based Business Strategy". Journal of Economics and Management Strategy 5(1): 5-24.
Brea-Solís, H., R., Grifell-Tatjé, E.(2019), "A Business Model Analysis of Kmart's Downfall," International Journalof Retail & Distribution Management 47(2): 111-128.
Brea-Solís, H., R. Casadesus-Masanell & E. Grifell-Tatjé (2015), ”Business Model Evaluation: Quantifying Walmart’s Sources of Advantage,” Strategic Entrepreneurship Journal 9(1), 12-33.
Casadesus-Masanell, R., & Larson, T. (2009). “Competing through business models (D).” Harvard Business School, Case 710-410.
Casadesus-Masanell, R., & Ricart, J. E. (2008). “Competing through business models (A).” Harvard Business School, Case 708-452.
Casadesus-Masanell, R., & J. E. Ricart (2010),”From Strategy to Business Models and onto Tactics,” Long range Planning 43: 195-215.
Casadesus-Masanell, R., & J. E.Ricart(2011). “How to Design a Winning Business Model.” Harvard Business Review 89(1-2), 100-107.
Chen, X., Grifell-Tatjé, E., Fu, Tt., 2023, “A Profit Difference Decomposition Model for Measuring Group Performance: An Application to Chinese and Taiwanese Commercial Banks,” OMEGA. The International Journal of Management Science 120 (October), article 102899.
Chesbrough, H. & R.S. Rosenbloom (2002), “The role of Business Model in Capturing Value from Innovation: Evidence from Xerox Corporation’s Technology Spin-Off Companies,” Industrial and Corporate Change 11(3):529-555.
Estache, A. & E. Grifell-Tatjé (2013), “How (un) even was the distribution of the impacts of Mali’s water privatization across stakeholders?” Journal of Development Studies 49(4), April: 483 – 499.
Garcia-Castro, R. & R.V. Aguilera (2015), "Incremental Value Creation and Appropiation in a World with Multiple Stakeholders," Strategic Management Journal 36: 137-147.
Garcia-Castro, R., J.E. Ricart, M.B. Lieberman and N. Balasubramanian (2018), "Business Model Innovation and Replication: Implications for the Measurement of Productivity" in E. Grifell-Tatjé, C.A.K. Lovell and R. Sickles, eds., The Oxford Handbook of Productivity Analysis, Oxford University Press: New York.
Grifell-Tatjé, E. & C.A.K. Lovell (1999), "Profits and Productivity”. Management Science. 45(9), September: 1177 – 1193.
Grifell-Tatjé, E. & C.A.K. Lovell (2013), “Advances in Cost Frontier Analysis of the Firm,” in C.R. Thomas and W. Shughart II (ed.), Oxford Handbook in Managerial Economics. Oxford University Press: Oxford: p 66 – 88.
Grifell-Tatjé, E., and C.A.K. Lovell (2018), “The Business Foundations of Social Economic Progress,” Business Research Quarterly, 21(4). 278-292 .(https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2340943618303244)
Grifell-Tatjé, E., C.A.K. Lovell and R. Sickles (2018), "Chapter 1. Overview of Productivity Analysis: History, Issues and Perspectives,” in E. Grifell-Tatjé, C.A.K. Lovell and R. Sickles, eds., The Oxford Handbook of Productivity Analysis, Oxford University Press: New York.
Hashimy, L., G. Jain and E. Grifell-Tatjé, 2022, “Determinants of Blockchain Adoption as Decentralized Business Model by Spanish Firms – An Innovation Theory Perspective,” Industrial Management & Data Systems 133 (1), 204-228.
Howell, C., Grifell-Tatjé, E., 2023, “An Index Approach to Measuring Product Differentiation: A Hedonic Analysis of Airfares,” Review of Income and Wealth, 69 (4), December, 952-974.
Howell, C., Grifell-Tatjé, E., 2022, “Market Heterogeneity and the Relationship between Competition and Price Dispersion: Evidence from the U.S. Airline Market,” Transport Policy 125, 218-230.
Lefebvre, M., S. Perelman & P. Pestieu (2018), "Productivity and Performance in the Public Sector," in E. Grifell-Tatjé, C.A.K. Lovell and R. Sickles (ed.), Oxford Handbook of Productivity Analysis. Oxford University Press: New York.
Williamson, P.J. (2010), “Cost Innovation: Preparing for a ‘Value-for-Money” Revolution,” Long Range Planning 43: 343-353.
Winter, S.G. & G. Szulanski (2001), "Replication as Strategy," Organization Science 12(6), Nov/Dec: 730-743.
L'assignatura proporcionarà el solfware si es necessita.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(PAUL) Pràctiques d'aula | 4 | Anglès | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 4 | Anglès | primer quadrimestre | matí-mixt |