Logo UAB

Dret del Treball i de la Seguretat Social I

Codi: 102292 Crèdits: 6
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2500786 Dret OB 3

Professor/a de contacte

Nom:
Helena Ysas Molinero
Correu electrònic:
helena.ysas@uab.cat

Equip docent

Francisco Javier Sánchez Rodríguez
David Gutierrez Colominas
Vidal Aragones Chicharro
Marta Garcia Segura
Jessica Andrea Romero Fuentes
Ferran Rosell Güeto
Montserrat Sole Truyols
Alba Rocosa Viñals
Julia Senra Petit
Helena Ysas Molinero

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No n'hi ha.

 

PROFESSORAT:

Grup 01: Montse Sole

Sem 11: Alba Rocosa

Sem 12: Montse Solé

Sem 13: Marta Garcia

 

Grup 02: Helena Ysàs

Sem 11: Vidal Aragonès

Sem 12: Helena Ysàs

Sem 13. Júlia Senra

 

Grup 51: David Gutiérrez

Sem 511: Jessica Romero

Sem 512: David Gutiérrez

Sem 513: Javier Sénchez

 

Grup 70: Helena Ysàs/ a determinar

Sem 701: Helena Ysàs/ a determinar

Sem 512. Ferran Rosell

 

La docència de l'assignatura s'impartira tenint en compte els objectius de desenvolupament sostenible.


Objectius

Dret del Treball i de la Seguretat Social I és una assignatura que s'imparteix al primer quadrimestre del tercer any de carrera. Es tracta d'una assignatura que serveix per tal que l'alumne adquireixi els elements estructurals d'una matèria que té la seva continuïtat en el segon quadrimestre en l'assignatura Dret del Treball i de la Seguretat Social II.

Dret del Treball i de la Seguretat Social I té la utilitat acadèmica d'establir les bases conceptuals bàsiques de les fonts de l'ordenament jurídic laboral, delimitar-ne el seu objecte i els seus subjectes individuals i col·lectius.

Des de la perspectiva formativa, Dret del Treball i de la Seguretat Social I pretén de l'estudiant l'assoliment de diversos objectius entre els quals destaquen particularment:

- Identificar l'objecte, les fonts i els principis del Dret del Treball.

- Diferenciar entre els diversos subjectes que interactuen en l'àmbit del Dret del treball.

- Identificar els drets laborals col·lectius, participació, negociació i conflicte, amb especial atenció a la llibertat sindical, el seu àmbit subjectiu i el seu contingut.


Competències

  • Analitzar adequadament les qüestions vinculades amb la igualtat entre homes i dones.
  • Argumentar i fonamentar l'aplicació de les normes jurídiques.
  • Buscar, interpretar i aplicar normes jurídiques, argumentant cada un d'aquests assumptes.
  • Comunicar de manera persuasiva els punts de vista propis.
  • Defensar i promoure els valors essencials de l'estat social i democràtic de dret.
  • Demostrar eficàcia en un entorn canviant, a l'hora d'enfrontar-se a noves tasques, responsabilitats o persones.
  • Demostrar que es té una consciència crítica en l'anàlisi de l'ordenament jurídic i el desenvolupament de la dialèctica jurídica.
  • Dominar les tècniques informàtiques per obtenir la informació jurídica (bases de dades de legislació, jurisprudència, bibliografia, etc.) i per comunicar dades.
  • Exposar les reformes legislatives i els canvis jurisprudencials.
  • Incorporar els mecanismes necessaris per conèixer, valorar i aplicar les reformes legislatives així com per seguir els canvis que es produeixen en una determinada matèria.
  • Integrar la importància del dret com a sistema regulador de les relacions socials.
  • Memoritzar i utilitzar la terminologia jurídica.
  • Negociar i intercedir en el marc d'un conflicte entre persones o institucions diferents (entre administracions públiques i administrat, en el marc familiar i de protecció de menors, entre empreses i treballadors i els seus representants, parts processals, etc.).
  • Presentar informació de manera adequada en funció del tipus de públic.
  • Reconèixer i resoldre problemes.
  • Redactar textos jurídics (contractes, dictàmens, sentències, interlocutòries, providències, testaments, legislacions, etc.).
  • Ser capaç d'aprendre de manera autònoma i tenir un esperit emprenedor.
  • Tenir habilitat per prendre decisions.
  • Treballar en equip: poder formar part de grups de treball i també coordinar-los i prendre decisions que afectin tot el grup.
  • Utilitzar diferents tecnologies de la informació i la comunicació.

Resultats d'aprenentatge

  1. "Interpretar la normativa laboral tenint en compte les regles generals d'interpretació i el principi ""pro operario""."
  2. Actuar en una situació de conflicte plantejada com a treball pràctic.
  3. Analitzar la situació comparant diferents convenis col·lectius i veient l'evolució històrica d'aquestes situacions.
  4. Aplicar de manera combinada els principis de jerarquia i norma més favorables.
  5. Aplicar el principi d'irrenunciabilitat dels drets laborals.
  6. Comunicar de manera persuasiva els punts de vista propis.
  7. Conèixer els fonaments de les àrees jurídiques de les relacions laborals en el supòsit específic de l'estrangeria i de la mobilitat transnacional.
  8. Conèixer els fonaments de les àrees jurídiques de les relacions laborals en el supòsit específic de les noves tecnologies i la llibertat d'expressió i d'informació.
  9. Conèixer els fonaments de les àrees jurídiques de les relacions laborals en el supòsit específic de les relacions laborals durant el franquisme i la transició.
  10. Conèixer els mecanismes aplicables a cada situació.
  11. Definir el contingut i la utilitat dels butlletins normatius i jurisprudencials i les bases de dades utilitzats en el marc laboral.
  12. Definir els principis d'interpretació i aplicació del dret del treball.
  13. Demostrar eficàcia en un entorn canviant, a l'hora d'enfrontar-se a noves tasques, responsabilitats o persones.
  14. Descriure el contingut mínim i imprescindible dels documents juridicolaborals que s'utilitzen actualment: contractes de treball, convenis col·lectius o comunicacions entre empresa i treballador, entre d'altres.
  15. Descriure els mecanismes i els principis jurídics utilitzats per a equilibrar les relacions que es produeixen en l'àmbit d'aplicació del dret del treball.
  16. Descriure les bases de dades d'administracions públiques espanyoles i organitzacions europees i internacionals i saber accedir a les novetats que aquestes puguin facilitar.
  17. Detectar els casos en què la negociació col·lectiva, els pactes unilaterals o les decisions unilaterals de l'empresa vulneren la igualtat entre homes i dones en el treball.
  18. Detectar quan un pla d'igualtat té una efectivitat apreciable pel que fa a l'assoliment de la igualtat en l'empresa.
  19. Entendre les situacions específiques en els convenis col·lectius.
  20. Enumerar els mitjans utilitzats (negociació col·lectiva, concertació social) pels grups i individus per a incidir en la creació del dret del treball.
  21. Explicar i identificar el contingut i l'abast d'aquesta terminologia a tercers.
  22. Identificar els diferents individus i grups socials i els seus interessos en l'àmbit d'aplicació del dret del treball: treballadors, empresaris, sindicats, associacions patronals, representants en l'empresa.
  23. Identificar els punts i els aspectes que són objecte de reforma i integrar-los adequadament amb la part vigent de l'ordenament jurídic o de la jurisprudència i/o de la doctrina judicial.
  24. Identificar les bases de dades de caràcter comercial i saber-les utilitzar adequadament.
  25. Identificar les disposicions transitòries i derogatòries de les normes juridicolaborals i aplicar-les adequadament, en combinació amb el principi de condició més beneficiosa.
  26. Interpretar i comprendre textos normatius laborals, sentències de l'ordre social i convenis col·lectius.
  27. Presentar informació de manera adequada en funció del tipus de públic.
  28. Reconèixer i resoldre problemes.
  29. Recopilar bones pràctiques empresarials en la matèria.
  30. Redactar els documents esmentats amb un contingut i un estil adequats.
  31. Ser capaç d'aprendre de manera autònoma i tenir un esperit emprenedor.
  32. Tenir habilitat per prendre decisions.
  33. Treballar en equip: poder formar part de grups de treball i també coordinar-los i prendre decisions que afectin tot el grup.
  34. Utilitzar diferents tecnologies de la informació i la comunicació.

Continguts

LLIÇÓ 1. PROCÉS DE FORMACIÓ, CONCEPTE, FUNCIÓ I CARÀCTERS DEL DRET DEL TREBALL

1. Procés de formació històrico-jurídic del Dret del Treball

2. Concepte de Dret del Treball

3. Caràcters i funcions del Dret del Treball

 

LLiÇÓ 2. OBJECTE DEL DRET DEL TREBALL

1. Delimitació de l’objecte: el treball voluntari prestat en règim de subordinació i dependència

1.1. Característiques de la prestació: voluntarietat, alienitat, subordinació i retribució salarial

1.2 Exclusions expresses

1.3 Inclusions: les relacions laborals especials (remissió DTSS II)

2. Supòsits afins: execució d'obra, prestació de serveis i altres

3. El treball autònom. Modalitats. Règim jurídic.

 

LLIÇÓ 3. SUBJECTES DE LA RELACIÓ LABORAL

1. La persona treballadora

1.1 Concepte

1.2 Tipologia 

1.3. Requisits de capacitat.

1.3 Treballadors estrangers.

2. La persona ocupadora

2.1 Concepte

2.2 Tipologia

3. L'empresa i el centre de treball

3.1 Concepte laboral d'empresa

3.2 El centre de treball

3.3 Grup d'empreses a  efectes laborals

4. Interposició empresarial i figures afins

4.1. Cessió laboral: Empresa de treball temporal

4.2. Contractes i subcontractes entre empreses 

 

 

II. FONTS DEL DRET DEL TREBALL I LA SEVA APLICACIÓ

LLIÇÓ 4 FONTS ESTATALS i AUTONÒMIQUES

1. Fonts del Dret del Treball: poders normatius i normes laborals

2. Constitució espanyola i Dret del Treball

2.1 Constitucionalització dels drets laborals

2.2 Contingut laboral de la Constitució de 1978: sistematització i garanties

2.3 Dignitat de la persona,  igualtat i no discriminació per raó de sexe i eficàcia dels drets fonamentals en la relació de treball

3. Llei i reglament en el Dret del Treball

4. Potestat normativa de les Comunitats Autònomes

 

LLIÇÓ 5

FONTS INTERNACIONALS I  DE LA UNIÓ EUROPEA

1. Internacionalització del Dret del Treball: normes laborals internacionals, tipologia i eficàcia interna

2. L'Organització Internacional del Treball i la seva funció normativa: convenis, recomanacions i resolucions

3. La Unió Europea

3.1 Funció normativa de la UE: tractats, reglaments i directives

3.2 Política social comunitària i contingut del Dret Social Comunitari

4. Altres organitzacions internacionals i la seva acció normativa en matèria laboral

 

LLIÇÓ 6

FONTS PROFESSIONALS I ALTRES FONTS

1. Autonomia col·lectiva: configuració, subjectes i manifestacions

2. Negociació i convenis col·lectius 

3. El costum laboral

4. Els principis generals del dret

5.Valor de la jurisprudència

6. El dret supletori

 

LLIÇÓ 7

APLICACIÓ DE LES NORMES LABORALS

1. Jerarquia de les normes laborals i principis d’interpretació i aplicació

2. Interpretació de les normes laborals i principi pro treballador

3. Principis d'aplicació de les normes laborals

3.1 Concurrència de normes i principi de norma més favorable

3.2 Successió temporal de normes i efectes sobre la relació laboral

3.3 Condició més beneficiosa 

3.3 Irrenunciabilitat dels drets del treballador

4. Aplicació de les normes en el temps i a l’espai

 

III. DRET COL·LECTIU DEL TREBALL

LLIÇÓ 8

LLIBERTAT SINDICAL: ASPECTES GENERALES I LLIBERTAT SINDICAL INDIVIDUAL

1. Concepte i regulació jurídica de la llibertat sindical

2. Llibertat sindical individual i col·lectiva

3. La llibertat sindical individual

4.1 Àmbit subjectiu: inclusions, exclusions i limitacions

4.2 Contingut: drets d'afiliació sindical positiva i negativa i dret a l'activitat sindical

 

LLIÇÓ 9

LLIBERTAT SINDICAL COL·LECTIVA: EL SINDICAT. LA TUTELA DE LA LLIBERTAT SINDICAL

1. El sindicat

1.1 Concepte i funcions

1.2 Tipologia

1.3 Règim jurídic: constitució, estatut, finançament, funcionament i responsabilitats

2. La representativitat sindical

2.1 Concepte i fonaments

2.2 Criteris de determinació de la representativitat sindical: nivell estatal, autonòmic i sectorial

2.3 Representativitat i acció sindical

3. La tutela de la llibertat sindical

 

LLIÇÓ 10

ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

1. El dret d'associació empresarial: règim constitucional i la seva regulació normativa

2. Les associacions empresarials

2.1 Concepte, funcions i tipologia

2.2 Règim jurídic: constitució, organització i funcionament

3. Representativitat:concepte, criteris de determinació i atribucions reconegudes

 

LLIÇÓ 11 CONFIGURACIÓ GENERAL I REGULACIÓ DE LA PARTICIPACIÓ. LA REPRESENTACIÓ UNITÀRIA

1. Participació dels treballadors: representació i acció sindical

2. Règim constitucional i desenvolupamentnormatiu

3. La representació unitària dels treballadors a l'empresa: delegats de personal icomitès d'empresa

3.1 Àmbits d'implantació

3.2 Estructura orgànica i procediment electoral

3.3 Funcions i competències

3.4 Garanties per a l'exercici de les seves funcions

 

LLIÇÓ 12 LA REPRESENTACIÓ SINDICAL A L'EMPRESA I ALTRES FORMES I ÓRGANS DE PARTICIPACÓ:

1 Secció sindical: concepte, àmbit d'implantació, funcions i garanties

2 Delegat sindical

2.1 Estructura orgànica

2.2 Funcions i competències

2.3 Garanties per a l'exercici de les seves funcions

3.5. Altres òrgans de representació. Especial consideració en matèria de seguretat i salut a l'empresa: delegats de prevenció i comitès de seguretat i salut

4. El dret de reunió. Assemblea de treballadors

5. La participació institucional

 

LLIÇÓ 13 NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA I CONVENIS COL·LECTIUS

1. La negociació col·lectiva laboral: concepte i fonaments

2. Reconeixement constitucional i desenvolupament normatiu

3. Tipologia d'acords negociables: convenis col·lectius estatutaris, convenis col·lectius extraestatutaris i acords d'empresa

4. El conveni col·lectiu estatutari

4.1 Concepte, classes i eficàcia

4.2 Unitats de negociació: àmbit, parts negociadores i la seva capacitat i legitimació negocial

4.3 Contingut del conveni col.lectiu. El paper dels plans d'igualtat entre homes i dones.

4.4 Procediment de negociació: iniciativa, comunicacions, constitució de la comissió negociadora, deliberació, adopció d'acords, registre, dipòsit i publicació

4.5 Control de legalitat

4.6 Qüestions d'aplicació: vigència, duració,interpretació i concurrència de convenis

4.7 Adhesió i extensió

5. Convenis col·lectius extraestatutaris

6. Acords i pactes d'empresa

7. Concertació social: legislació negociada, pactes socials i acords marc

 

LLIÇÓ 14 RELACIONS DE CONFLICTE:DRET DE VAGA, TANCAMENT PATRONAL.  PROCEDIMENTS DE SOLUCIÓ DE CONFLICTES

1. El conflicte col·lectiu de treball: concepte i classes

2. La vaga

2.1 Concepte

2.2 Reconeixement constitucional i regulació normativa

2.3 Titularitat, modalitats, finalitats i límits

2.4 Procediment i exercici del dret de vaga

2.5 Efectes

3. El tancament patronal

3.1 Concepte

3.2 Reconeixement constitucional i regulació normativa

3.3 Titularitat i causes

3.4 Procediment

3.5 Efectes

4. Procediments de solució

 

IV. ADMINISTRACIÓ LABORAL I JURISDICCIÓ SOCIAL


 LLIÇÓ 15. ADMINISTRACIÓ LABORAL I JURISDICCIÓ SOCIAL

1. L'administració laboral.

1.1. Organització i competències

1.2 Estructura orgànica i funcional de l'administració laboral: central, perifèrica i institucional

1.3 Inspecció de Treball i de la Seguretat Social

1.4 Administració laboral de les Comunitats Autònomes

1.5. Potestat sancionadora: infraccions i sancions

2. La jurisdicció social. Procés laboral i altres processos

2.1 Òrgans, extensió i límits de la jurisdicció social

2.2 Actes d'evitació del procés

2.3  Procés laboral ordinari i procediments especials

2.4 Mitjans d'impugnació


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques 22 0,88 1, 4, 5, 12, 15, 20, 21, 22, 23, 25
Seminaris (discussió, exposició i resolució de casos, exposicions, debats, simulacions...) 22 0,88 2, 6, 11, 13, 14, 16, 17, 18, 24, 26, 28, 30, 31, 32, 33, 34
Tipus: Supervisades      
Tutories 5 0,2 1, 2, 11, 13, 16, 17, 18, 24, 26, 28, 30, 31, 33, 34
Tipus: Autònomes      
Estudi 40 1,6 1, 4, 5, 12, 15, 20, 21, 22, 23, 25, 26
Preparació de les activitats abordades als seminaris 50 2

 El procés d’aprenentatge de l'alumnat en el marc d’aquesta assignatura s’organitzarà a partir dels tres tipus d’activitats formatives que s’exposen a continuació:

 

1.       Activitats dirigides

Les activitats dirigides són totes aquelles que es desenvolupen a l’aula amb supervisió del professor/a. Com a activitats dirigides es realitzen dues grans tipologies d’activitats:

En primer lloc, les classes teòriques. Es tracta d’una activitat on el protagonisme principal recau en el professorat i tenen un caràcter essencialment teòric.  Consistiran en l’exposició de diversos aspectes del temari, prenent com a base la normativa aplicable i els dossiers que eventualment es facilitin a través del Campus Virtual, que inclouran esquemes i altres materials d’interès per a l’anàlisi de cadascun dels temes (extractes de sentències, fragments de convenis col·lectius, etc.).

En segon lloc,  els seminaris, on el protagonisme principal recau en l’alumnat. Els seminaris es plantejaran amb metodologies docents diverses que garanteixin aquest protagonisme i es basaran en la realització d’activitats de caire marcadament pràctic, com per exemple la resolució de casos pràctics, la simulació de judicis o altres formes de resolució de conflictes, l’elaboració de documents jurídics, l’anàlisi i discussió d’articles doctrinals, documentació administrativa i altres.

Els seminaris s’estructuraran en tres grans blocs temàtics o macroactivitats, que inclouran diverses activitats pràctiques i una activitat d'avaluació sobre el conjunt de qüestions tractades en el marc de cada bloc temàtic. A aquestes tres activitats d’avaluació de bloc temàtic s’afegirà una quarta activitat avaluable: la participació i el seguiment dels seminaris.

L’assistència als seminaris és obligatòria i comporta realitzar tan el treball que s’encarregui amb caràcter previ a cada sessió com el que es plantegi a l’aula. En la part corresponent al treball previ, algunes o totes les activitats pràctiques es podran executar en grup petit que es conformarà a iniciativa dels i de les alumnes al començament del semestre. En la part corresponent al treball a l'aula, les activitats pràctiques s'executaran en grup o individualment, segons es determini. El mateix es preveu pel que fa a les activitats d'avaluació que podrien fer-se individualment o en grup segons determini el personal docent responsable del grup.

Al començament del semestre es farà públic, a través del Campus Virtual, el calendari d’activitats dirigides, on es concretaran els dies en què es duran a terme les classes teòriques, els seminaris i les activitats d’avaluació de bloc temàtic.

 

2. Activitats supervisades.

Les activitats supervisades són aquelles activitats de tutorització que es poden realitzar fora de l’aula, individual o col·lectivament, per ajudar a l’alumnat en la realització de les seves tasques i en la comprensió de la matèria.

 

3. Activitats autònomes

Les activitats autònomes són totes aquelles en les quals els/les alumnes s’organitzen el seu temps i esforç de forma autònoma, ja sigui individualment o en grup, com la recerca i l’estudi de bibliografia, l’elaboració d’esquemes o resums, etc. En el marc d’aquesta assignatura la part essencial de les activitats autònomes es vincula al seguiment de les classes teòriques i a la preparació dels seminaris i  de l’examen final teòric.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
AVALUACIÓ CONTINUADA DELS SEMINARIS 50 6 0,24 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34
EXAMEN 50 2,5 0,1 1, 4, 5, 10, 12, 15, 20, 21, 22, 23, 25, 26
REAVALUACIÓ 50/100 2,5 0,1 1, 2, 6, 11, 13, 14, 16, 17, 18, 24, 26, 28, 30, 31, 32, 33, 34

1. SISTEMA D’AVALUACIÓ ORDINARI

 

Aquest sistema combina l'avaluació continuada del treball realitzat als seminaris i la resolució d'un examen final teòric.

1.1          Avaluació continuada del treball realitzat als seminaris

La nota final corresponent a l'avaluació continuada del treball realitzat als seminaris serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes a les quatre activitats d’avaluació descrites anteriorment a l’apartat “Metodologia” (tres activitats d’avaluació de bloc temàtic i una activitat d’avaluació sobre participació i seguiment).  En aquest sentit, les activitats d’avaluació de bloc temàtic tindran un valor, en el seu conjunt del 35 o 40 per 100 de la nota, mentre que la participació i el seguiment tindrà un valor del 10 o 15 per 100 de la nota (el percentatge concret el determinarà el professorat al començament del curs).

 

1.2          Examen final teòric ordinari.

Només s'hi podran presentar les persones que hagin participat com a mínim en dues de les activitats d’avaluació de bloc temàtic plantejades en el marc dels seminaris, amb independència de la nota final que hagin obtingut a l’avaluació continuada.

L'examen consistirà en la resolució d'entre 5 i 10 preguntes, algunes de les quals podran correspondre a qüestions tractades a través de les activitats pràctiques. Cadascuna de les preguntes de l'examen es qualificarà de 0 a 10 punts. La qualificació de l'examen s'obtindrà de la mitjana resultant de la puntuació total obtinguda dividida entre el nombre de preguntes. La nota del’examen teòric tindrà el valor del 50 per 100 de la nota global.

Els exàmens d’avaluació i de reavaluació s’hauran de realitzar en les dates programades per la Gestió Acadèmica i publicades des de principi de curs. Només es reprogramaran els  exàmens d’avaluació i de reavaluació quan concorrin les condicions previstes a la normativa acadèmica de la UAB.

1.3          Qualificació de l'assignatura al sistema d'avaluació ordinari

La qualificació de l’assignatura al sistema d’avaluació ordinari s’obtindrà fent la mitjana aritmètica entres dues notes: la nota final de l'avaluació continuada del treball realitzat als seminaris i la nota obtinguda a l'examen final teòric ordinari. Per a poder fer la mitjana entre aquestes dues notes cal que la nota de l'examen final teòric sigui com a mínim de 5 punts sobre 10. Si no s'assoleix aquest mínim la qualificació serà "suspens" i el valor numèric el corresponent a la mitjana de l’examen i l’avaluació continuada amb un topall màxim de 4 als efectes de poder accedir, en el seu cas, a l’avaluació per compensació..

Si la mitjana aritmètica assoleix un mínim de 5 punts sobre 10 l’assignatura es considerarà superada a través de l’avaluació ordinària. En cas contrari es podrà acudir a la reavaluació, on només caldrà examinar-se de la part o parts on no s’hagi obtingut una puntuació mínima de 5 punts a l’avaluació ordinària. S’entendrà que s’ha superat la part pràctica o de seminari quan s’hagi obtingut una nota mínima de 5 en el conjunt d’activitats integrat per les avaluacions de bloc temàtic i la participació.

 

2. REAVALUACIÓ

Hi podran accedir les persones que hagin pres part a l’avaluació ordinària participant com a mínim a tres de les activitats d’avaluació plantejades al sistema d’avaluació ordinari, el que ha d’incloure l’examen final teòric ordinari  i, almenys, dues activitats d’avaluació de bloc temàtic.

Constarà de dues parts, una teòrica i una altra pràctica, integrades respectivament per un examen teòric i un examen pràctic. Només cabrà examinar-se de la part o parts on no s’hagi obtingut una puntuació mínima de 5 punts a l’avaluació ordinària.

L’examen teòric de reavaluació tindrà el mateix format i característiques que l’examen final teòric ordinari.

L’examen pràctic consistirà en la resolució convenientment fonamentada en dret, d'un supòsit pràctic amb el contingut temàtic corresponent a les matèries tractades en el marc dels seminaris, similar als plantejats a les activitats d’avaluació de blocs temàtics.

La qualificació de l’assignatura a la reavaluació s’obtindrà fent la mitjana aritmètica entre dues notes: la nota obtinguda a l’examen teòric de reavaluació (o en el seu cas a l’examen final teòric ordinari) i la nota obtinguda a l’examen pràctic de reavaluació (o en el seu cas la nota final de l'avaluació continuada del treball realitzat als seminaris). Per a poder fer la mitjana entre aquestes dues notes cal que la nota de l'examen  teòric sigui com a mínim de 5 punts sobre 10. Si no s'assoleix aquest mínim la qualificació serà "suspens" i el valor numèric el corresponent a la mitjana de l’examen i l’avaluació continuada o l’examen pràctic amb un topall màxim de 4 als efectes de poder accedir, en el seu cas, a l’avaluació per compensació.

Si la mitjana aritmètica assoleix un mínim de 5 punts sobre 10 l’assignatura es considerarà superada a través de la reavaluació.

L’estudiant serà avaluable sempre que hagi realitzat un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura. Si el valor de les activitats realitzades no arriba a aquest llindar, el professor/a de l’assignatura pot considerar l’estudiant com a no avaluable

3. AVALUACIÓ ÚNICA

Les persones que hagin sol·licitat i obtingut l’avaluació única s’hauran de sotmetre, en un mateix dia, a les següents activitats d’avaluació:

3.1. Un qüestionari test (20 % de la nota)

Integrat per 20 preguntes amb quatre respostes possibles i només una correcta. 

3.2.  Un examen pràctic (30 % de la nota)

Tindrà les mateixes característiques que l’examen pràctic de reavaluació descrit anteriorment.

3.3. Un examen teòric (50 % de la nota)

Tindrà les mateixes característiques de l’examen final teòric ordinari descrit al punt 1.2.

3.4. Qualificació de l'assignatura al sistema d'avaluació única

L’assignatura es considerarà superada per avaluació única quan la suma de les notes obtingudes a les tres activitats d’avaluació indicades, en funció del pes que en cada cas els hi correspon, superi 5 punts sobre 10, sempre que la notacorresponent a l’examen teòric indicat al punt 3.3 sigui com a mínim de 5 punts sobre 10. Si no s'assoleix aquest mínim la qualificació serà "suspens" i el valor numèric el corresponent a l’examen teòric expressat en el paràmetre 0-10.

Les persones que no superin l’assignatura per avaluació única tindran dret a reavaluació en els termes que s’especifiquen a l’apartat 2.

S'aplicarà el mateix criteri de no avaluable que per a l'avaluació continuada

 

4. Conductes fraudulentes

Una persona que copiï o intenti copiar a una activitat d’avaluació tindrà un 0 en aquesta activitat. Una persona que presenti una activitat pràctica en la que hi hagi plagi obtindrà un 0 i rebrà una advertència. En cas de reiteració de la conducta, suspendrà l'assignatura.


Bibliografia

Bibliografia recomanada (l'obligatòria, si s'escau, serà precisada pel professor responsable de cada grup):

  • Alonso Olea, Manuel, Casas Baamonde, María Emilia: Derecho del Trabajo, Ed. Civitas. Última edició
  • Camps Ruiz, Luis Miguel i Ramírez, Juan Manuel: Derecho del trabajo:  Ed. Tirant lo Blanch, última edición. Disponible a la biblioteca digital de la UAB.
  • Cruz Villalón, Jesús: Compendio de Derecho del Trabajo, Ed. Tecnos, Madrid, última edició
  • Goertich Peset, José María: Derecho del trabajo,  Ed. Tirant lo Blanch, 8º ed., 2020. Disponible a la biblioteca digital de la UAB.
  • Martín Valverde, Antonio, Rodríguez-Sañudo, Fermín i García Murcia, Joaquín: Derecho del Trabajo, Ed. Tecnos, última edició
  • Mercader Uguina, Jesús.: Lecciones de Derecho del Trabajo, Ed. Tirant lo Blanch, última edició. Disponible a la biblioteca digital de la UAB.
  • Montoya Melgar, Alfredo: Derecho del Trabajo, Ed. Tecnos. Última edició
  • Ramírez Martínez, Juan Manuel: Curso básico de Derecho del trabajo y de la seguridad social, Ed. Tirant lo Blanch, última edición. Disponible a la biblioteca digital de la UAB.

Normativa:

Código Universitario de Derecho del Trabajo, Boletín Oficial del estado, https://www.boe.es/biblioteca_juridica/codigos/codigo.php?id=289&modo=2&nota=0&tab=2  

Legislación social básica. Ed. Civitas, última edició

Legislación laboral y deSeguridad Social. Ed. Tecnos, última edició

Legislación laboral y de Seguridad Social. Ed. Aranzadi, última edició

 


Programari

L'assignatura no exigeix un programari específic


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(TE) Teoria 1 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 2 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 51 Espanyol primer quadrimestre tarda
(TE) Teoria 70 Català/Espanyol primer quadrimestre matí-mixt