Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500786 Dret | OB | 3 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
La docència de l’assignatura s’impartirà tenint en compte la perspectiva dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Per assolir els resultats d'aprenentatge proposats és molt recomanable que l'alumna/e l'hagi cursat i aprovat l'assignatura "Dret del Treball i de la Seguretat Social I".
Haver superat l'assignatura esmentada no és un prerequisit oficial per a cursar Dret del Treballi de la Seguretat Social II, però sí que resulta una base molt convenient per estar en disposició d'aprovar-la.
Professorat:
Grup 1: Monserrat Solé. Català
Seminari 11 Alba Rocosa. Català
Seminari 12 Montserrat Solé. Català
Seminari 13 Vidal Aragonés. Català
Grup 2: Ricardo Esteban. Castellà
Seminari 21. Pendent de deerminar. Castellà
Seminari 22 Ricardo Esteban. Castellà
Seminari 23 Nacho Parra. Castellà
Grup 51: Xavier Solà. Català
Seminari 511 Júlia Senra. Català
Seminari 512 Xavier Solà. Català
Seminari 513 Nacho Parra. Català
Grup 70 ADE+Dret: Pendent de determinar. Castellà
Seminari 701 Pendent de determinar
Seminari 702 Ferran Rosell. Català
Dret del Treball i de la Seguretat Social II és una assignatura que s'imparteix al segon semestre del tercer any de grau, i que parteix dels elements estructurals de la matèria que han estat objecte d'estudi a l'assignatura Dret del Treball i de la Seguretat Social I.
Es tracta d'una assignatura que desenvolupa el règim jurídic de l'accés a l'ocupació, de la contractació laboral, dels drets i deures dels treballadors assalariats, dels poders de direcció i organització empresarial, del règim del salari i del temps de treball, la modificació, la suspensió, l'extinció de la relació laboral i de les relacions laborals especials
LLIÇÓ 1
ACCÉS AL TREBALL I CONFIGURACIÓ GENERAL DEL CONTRACTE DE TREBALL
1. Accés al treball
1.1 Dret al treball i deure de treballar
1.2 Política d’ocupació: concepte, subjectes i mesures
1.3 Intermediació al mercat de treball: serveis públics i altres subjectes intervinents
2. Contracte de treball
2.1 Origen i evolució històrica
2.2 Concepte i caràcters
2.3 Estructura
2.4 Funcions constitutiva i reguladora
2.5 Tipologia
3. Contractes i relacions laborals de règim especial (remissió)
LLIÇÓ 2
FORMACIÓ DEL CONTRACTE DE TREBALL: ELEMENTS I FASE INICIAL
1. Pressupòsits de validesa del contracte de treball: capacitat de les parts per contractar
2. Elements essencials del contracte de treball: consentiment, objecte i causa.
3. Forma i formalitats del contracte de treball
4. Validesa i eficàcia del contracte de treball
5. Període de prova
5.1 Concepte i finalitat
5.2 Naturalesa
5.3 Règim jurídic
LLIÇÓ 3 MODALITATS I TIPOLOGIA DEL CONTRACTE DE TREBALL
1. Contractació de durada indefinida i determinada: estabilitat i flexibilitat laboral
2. Contractes de treball de durada indefinida
2.1 Contracte de treball de durada indefinida ordinari
2.2 Contracte de treball fix-discontinu
3. Contractes de treball de durada determinada estructurals
3.1 Contracte de treball per circumstàncies de la producció
3.2 Contracte de treball per substitució.
4. Contractes de treball de duradadeterminada de causa mixta
4.1 Contractes formatius: contracte de treball de formació en alternança i contracte de treball per adquisicióde pràctica professional adequada.
4.2 Contracte de relleu
5. Contracte a temps parcial.
6. Altres modalitats i tipus de contracte de treball
LLIÇÓ 4
PODERS EMPRESARIALS I DEURES DE LES PARTS
1. El poder de direcció de l’empresari
2. El poder disciplinari de l'empresari
3. El poder de control de l'empresari
4. Els deures del treballador
4.1 Deure de treballar: el treball degut
4.2 Dependència i deure d'obediència
4.3 Deure de diligència: rendiment degut, col·laboració i contribució a la millora de la productivitat
4.4 Deure de bona fe. Pacte d'exclusivitat, pacte de permanència i prohibició de concurrència
5. Els deuresde l'empresari
5.1 Deure de protecció de la capacitat professional del treballador
5.2 Deure de protecció de la persona del treballador
5.3 Deure de protecció dels béns del treballador. Invencions del treballador
6. Drets i deures de seguretat i salut en el treball: drets i obligacions de l'empresari i del treballador
LLIÇÓ 5
JORNADA LABORAL I INTERRUPCIONS
1. La jornada laboral
1.1 Concepte, fonament i tipologia
1.2 Jornada ordinària i jornades laborals especials
1.3 Jornada laboral extraordinària. Hores extraordinàries
2. Horari de treball
2.1 Concepte
2.2 Fixació i modificació
2.3 Classes
2.4 Horari de treball nocturn
2.5 Treball a torns
3. Interrupcions de la jornada laboral
3.1 Concepte
3.2 Supòsits: interrupcions periòdiques i noperiòdiques
3.3 Efectes
4. Interrupcions periòdiques
4.1 Descans diari
4.2 Descans setmanal
4.3 Descans anual: vacances
4.4 Festes laborals
4.5 Calendari laboral
5. Interrupcions no periòdiques: permisos i llicències
LLIÇÓ 6
PRESTACIÓ SALARIAL.
1. El salari
1.1 Concepte
1.2 Caràcters jurídics i econòmics
1.3 Percepcions extra salarials
2. Modalitats i sistemes salarials
3. Estructura salarial
3.1 Salari base
3.2 Complements salarials
4. Fixació del salari
4.1 Fixació heterònoma: salari mínim interprofessional
4.2 Fixació convencional: salari segons convenis col·lectius
4.3 Absorció i compensació
5. Lloc, temps i forma de pagament
6. Protecció del salari
6.1Recàrrec per mora
6.2 Privilegis del crèdit salarial
6.3 Inembargabilitat del salari
6.4 El Fons de Garantia Salarial
LLIÇÓ 7
MODIFICACIÓ DEL CONTRACTE DE TREBALL
1. Modificació del contracte de treball
1.1 Concepte i fonament
1.2 Classes
1.3 Efectes
2. Mobilitat funcional
2.1 Concepte i límits
2.2 Modalitats
2.3 Efectes
3. Mobilitat geogràfica
3.1 Concepte i límits
3.2 Modalitats: mobilitat geògràfica dèbil, desplaçament i trasllat
3.3 Efectes
4. Modificacions substancials de les condicions de treball
4.1 Concepte i límits
4.2 Manifestacions
4.3 Efectes
5. Modificació a instància de la part laboral per raons de conciliació.
6. Successió d'empreses
LLIÇÓ 8
SUSPENSIÓ DEL CONTRACTE DE TREBALL
1. La suspensió del contracte de treball
1.1 Concepte i fonaments
1.2 Causes
1.3 Efectes
2. Supòsits de suspensió del contracte de treball
2.1 Per causes referents al treballador
2.2 Per causes referents a l'empresari
2.3 Per causes independents de la voluntat de les parts
2.4 Especial consideració de les excedències
LLIÇÓ 9
EXTINCIÓ DEL CONTRACTE DE TREBALL
1. L'extinció del contracte de treball
1.1 Concepte i fonaments
1.2 Causes
1.3 Efectes
2. Supòsits d'extinció del contracte de treball
2.1 Per decisió del treballador
2.2 Per voluntat concorrent d'ambdues parts
2.3 Per causes independents de la voluntat de les parts
2.4 Per decisió de l’empresari
LLIÇÓ 10
L'ACOMIADAMENT COM A CAUSA D'EXTINCIÓ DEL CONTRACTE DE TREBALL
1. L'acomiadament disciplinari
1.1 Concepte
1.2 Causes
1.3 Procediment: forma, lloc i temps
1.4 Efectes
2. L'acomiadament objectiu.
2.1. Concepte.
2.2. Causees
2.3 Procediment.
2.4 Efectes.
3. L'acomiadament col·lectiu
3.1 Concepte
3.2 Causes
3.3 Procediment
3.4 Efectes
LLIÇÓ 11
CONTRACTES I RELACIONS LABORALS DE RÈGIM ESPECIAL
1. Contractes de treball de règim especial
1.1 Caracterització i significat
1.2 Especialitat del règim jurídic i supletorietat de la normativa comuna
2. Tipologia i règim jurídic
2.1 Contracte de personal d'alta direcció
2.2 Contracte de personal de la llar familiar
2.3 Contracte d'esportistes professionals
2.4 Contracte d'artistes intervinents en espectacles públics
2.5 Contracte d'operadors mercantils
2.6 Contracte de persones amb discapacitat dins centres especials de treball
2.7 Contracte de personal civil dependent d'establiments militars
2.8 Estibadors portuaris
2.9 Reclusos a institucions penitenciàries
2.10 Titulats sanitaris residents
2.11 Advocats en despatxos jurídics
2.10 Altres
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 22 | 0,88 | 1, 4, 5, 14, 17, 22, 24, 26, 27, 28, 30 |
Seminaris (Discussió exposició i resolució de casos, simulacions, exposicions) | 22 | 0,88 | 2, 6, 13, 15, 16, 18, 19, 20, 25, 29, 31, 33, 35, 36, 37, 38, 39 |
Tipus: Supervisades | |||
Activitats de tutorització | 5 | 0,2 | 1, 2, 13, 15, 18, 19, 20, 29, 31, 33, 35, 36, 38, 39 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi | 43 | 1,72 | 1, 4, 5, 14, 17, 22, 24, 25, 26, 27, 28, 30, 31 |
Preparació de les activitats abordades als seminaris | 47 | 1,88 | 1, 4, 5, 6, 15, 19, 20, 31, 33, 35, 36, 37, 38, 39 |
El procés d’aprenentatge de l'alumnat en el marc d’aquesta assignatura s’organitzarà a partir dels tres tipus d’activitats formatives que s’exposen tot seguit.
1. Activitats dirigides
Les activitats dirigides són totes aquelles que es desenvolupen a l’aula amb supervisió del professor/a. Com a activitats dirigides es realitzen dues grans tipologies d’activitats:
En primer lloc, les classes teòriques. Es tracta d’una activitat on el protagonisme principal recau en el professorat i tenen un caràcter essencialment teòric. consistiran en l’exposició de diversos aspectes del temari, prenent com a base la normativa aplicable i els dossiers que eventualment es facilitin a través del Campus Virtual, que inclouran esquemes i altres materials d’interès per a l’anàlisi de cadascun dels temes (extractes de sentències, fragments de convenis col·lectius, etc.).
En segon lloc, els seminaris, on el protagonisme principal recau en l’alumnat. Els seminaris es plantejaran amb metodologies docents diverses que garanteixin aquest protagonisme i es basaran en la realització d’activitats de caire marcadament pràctic, com per exemple la resolució de casos pràctics, la simulació de judicis o altres formes de resolució de conflictes, l’elaboració de documents jurídics, l’anàlisi i discussió d’articles doctrinals, documentació administrativa i altres.
Els seminaris s’estructuraran en tres grans blocs temàtics o macroactivitats, que inclouran diverses activitats pràctiques i una activitat d'avaluació sobre el conjunt de qüestions tractades en el marc de cada bloc temàtic. A aquestes tres activitats d’avaluació de bloc temàtic s’afegirà una quarta activitat avaluable: la participació i el seguiment dels seminaris.
L’assistència als seminaris és obligatòria i comporta realitzar tant el treball que s’encarregui amb caràcter previ a cada sessió com el que es plantegi a l’aula. En la part corresponent al treball previ, algunes o totes les activitats pràctiques es podran executar en grup petit que es conformarà a iniciativa dels i de les alumnes al començament del semestre. En la part corresponent al treball a l'aula, les activitats pràctiques s'executaran en grup o individualment, segons es determini. El mateix es preveu pel que fa a les activitats d'avaluació que podrien fer-se individualment o en grup segons determini el personal docent responsable del grup.
Al començament del semestre es farà públic, a través del Campus Virtual, el calendari d’activitats dirigides, on es concretaran els dies en què es duran a terme les classes magistrals, els seminaris i les activitats d’avaluació de bloc temàtic.
2. Activitats supervisades.
Les activitats supervisades són aquelles activitats de tutorització que es poden realitzar fora de l’aula, individual o col·lectivament, per ajudar a l’alumnat en la realització de les seves tasques i en la comprensió de la matèria
3. Activitats autònomes
Les activitats autònomes són totes aquelles en les quals els/les alumnes s’organitzen el seu temps i esforç de forma autònoma, ja sigui individualment o en grup,com la recerca i l’estudi de bibliografia, l’elaboració d’esquemes o resums, etc. En el marc d’aquesta assignatura la part essencial de lesactivitats autònomes esvincula al seguiment de les classes teòriques i a la preparació dels seminaris i de l’examen final teòric.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Avaluació continuada de seminaris | 50 | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 14, 16, 21, 27, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 39 |
Examen | 50 | 2,5 | 0,1 | 1, 2, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 15, 16, 18, 19, 20, 23, 25, 29, 31, 33, 35, 36, 37, 38, 39 |
Reevaluació | 50/100 | 2,5 | 0,1 | 1, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 14, 17, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 30, 31 |
1. Sistema d'avaluació ordinari
Aquest sistema combina l'avaluació continuada del treball realitzat als seminaris i la resolució d'un examen final teòric.
Dintre del sistema d'avaluació ordinària, l’alumnat serà avaluable sempre que hagi realitzat un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura. Si el valor de les activitats realitzades no arriba a aquest llindar, el professor/a de l’assignatura pot considerar l’estudiant com a no avaluable”.
1.1 Avaluació continuada del treball realitzat als seminaris
La nota final corresponent a l'avaluació continuada del treball realitzat als seminaris serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingudes a les quatre activitats d’avaluació descrites anteriorment a l’apartat “Metodologia” (tres activitats d’avaluació de bloc temàtic i una activitat d’avaluació sobre participació i seguiment). En aquest sentit, les activitats d’avaluació de bloc temàtic tindran un valor, en el seu conjunt, del 35/40 per 100 de la nota; mentre que la participació i el seguiment tindrà un valor del 10/15 per 100 de la nota. La persona responsable del grup indicarà al campus virtual, abans de l’inici del semestre, quin és el valor atribuït a les activitats d’avaluació de bloc temàtic (35 o 40 %) i a la participació (15 o 10 %).
1.2 Examen final teòric ordinari.
Només s'hi podran presentar les persones que hagin participat com a mínim en dues de les activitats d’avaluació debloc temàtic plantejades en el marc dels seminaris,amb independència de la nota final que hagin obtingut a l’avaluació continuada.
L'examen consistirà en la resolució d'entre 5 i 10 preguntes, algunes de les quals podran correspondre a qüestions tractades a través de les activitats pràctiques. Cadascuna de les preguntes de l'examen es qualificarà de 0 a 10 punts.La qualificació de l'examen s'obtindrà de la mitjana resultant de la puntuació total obtinguda dividida entre el nombre de preguntes. La nota de l’examen teòric tindrà el valor del 50 % de la nota global.
Els exàmens d’avaluació i de reavaluació s’hauran de realitzar en les dates programades per la Gestió Acadèmica i publicades des de principi de curs. Només es reprogramaran els exàmens d’avaluació i de reavaluació quan concorrin les condicions previstes a la normativa acadèmica de la UAB.
1.3 Qualificació de l'assignatura al sistema d'avaluació ordinari
La qualificació de l’assignatura al sistema d’avaluació ordinari s’obtindrà fent la mitjana aritmètica entres dues notes: la nota final de l'avaluació continuada del treball realitzat als seminaris i la nota obtinguda a l'examen final teòric ordinari. Per a poder fer la mitjana entre aquestes dues notes cal que la nota de l'examen final teòric sigui com a mínim de 5 punts sobre 10. Si no s'assoleix aquest mínim la qualificació serà "suspens" i el valor numèric el corresponent a la mitjana de l’examen i l’avaluació continuada amb un topall màxim de 4 punts als efectes de poder accedir, en el seu cas, a l’avaluació per compensació.
Si la mitjana aritmètica assoleix unmínim de 5 punts sobre 10 l’assignatura es considerarà superada a través de l’avaluació ordinària. En cas contrari es podrà acudir a la reavaluació, on només caldrà examinar-se de la part o parts on no s’hagi obtingut una puntuació mínima de 5 punts a l’avaluació ordinària.
2. Reavaluació.
Hi podran accedir les persones que hagin pres part a l’avaluació ordinària participant com a mínim a tres de les activitats d’avaluació plantejades al sistema d’avaluació ordinari, el que ha d’incloure l’examen final teòric ordinari i, almenys, dues activitats d’avaluació de bloc temàtic
Constarà de dues parts, una teòrica i una altra pràctica, integrades respectivament per un examen teòric i un examen pràctic. Només caldrà examinar-se de la part o parts on no s’hagi obtingut una puntuació mínima de 5 punts a l’avaluació ordinària.
S’entendrà que s’ha superat la part pràctica o de seminari quan s’hagi obtingut una nota mínima de 5 en el conjunt d’activitats integrat per les avaluacions de bloc temàtic i la participació.
L’examen teòric de reavaluació tindrà el mateix format i característiques que l’examen final teòric ordinari.
L’examen pràctic consistirà en la resolució convenientment fonamentada en dret, d'un supòsit pràctic amb el contingut temàtic corresponent a les matèries tractades en el marc dels seminaris, similar als plantejats a les activitats d’avaluació de blocs temàtics.
La qualificació de l’assignatura a la reavaluaciós’obtindrà fent la mitjana aritmètica entres dues notes: la nota obtinguda a l’examen teòric de reavaluació (o en el seu cas a l’examen final teòric ordinari) i la nota obtinguda a l’examen pràctic de reavaluació (o en el seu cas la nota final de l'avaluació continuada del treball realitzat als seminaris). Per a poder fer la mitjana entre aquestes dues notes cal que la nota de l'examen teòric sigui com a mínim de 5 punts sobre 10. Si no s'assoleix aquest mínim, la qualificació serà "suspens" i tindrà com a valor numèric el corresponent a la mitjana de l’examen i l’avaluació continuada o examen pràctic amb un topall màxim de 4 als efectes de poder accedir, en el seu cas, a l’avaluació per compensació.
Si la mitjana aritmètica assoleix un mínim de 5 punts sobre 10 l’assignatura es considerarà superada a través de la reavaluació.
3. Avaluació única
Les persones que hagin sol·licitat i obtingut l’avaluació única s’hauran de sotmetre, en un mateix dia, a les següents activitats d’avaluació:
3.1. Un qüestionari test (20%de la nota)
Integrat per 20 preguntes amb quatre respostes possibles i només una de correcta.
3.2. Un examen pràctic (30 % de la nota).
Tindrà les mateixes característiques que l’examen pràctic de reavaluació descrit posteriorment al punt 3.2.
3.3. Un examen teòric (50 % de la nota).
Tindrà les mateixes característiques de l’examen final teòric ordinari descrit al punt 1.2.
3.4. Qualificació de l'assignatura al sistema d'avaluació única
L’assignatura es considerarà superada per avaluació única quan la suma de les notes obtingudes a les tres activitats d’avaluació indicades, en funció del pes que en cada cas els correspon, superi 5 punts sobre 10, sempre que la nota corresponent a l’examen teòric indicat al punt 3.3 sigui com a mínim de 5 punts sobre 10. Si no s'assoleix aquest mínim la qualificació serà "suspens" i el valor numèric el corresponent a la mitjana de l’examen i l’avaluació continuada amb un topall màxim de 4 als efectes de poder accedir, en el seu cas, a l’avaluació per compensació
Les persones que no superin l’assignatura per avaluació única tindran dret a reavaluació en els termes que s’especifiquen a l’apartat 2.
En l'àmbit de l'avaluació única, s’aplicarà el mateix criteri de no avaluable que per l’avaluació continuada”.
4. Conductes fraudulentes
Una persona que copiï o intenti copiar a una activitat d’avaluació tindrà un 0 en aquesta activitat. Una persona que presenti una activitat pràctica en la que hi hagi plagi obtindrà un 0 i rebrà una advertència. En cas de reiteració de la conducta, suspendrà l'assignatura.
La precisió, sobre el manual o manuals utilitzables a cada grup, serà realitzada pel professorat responsable.
Manuals:
Alonso Olea, Manuel,; Casas Baamonde, María Emilia: Derecho del Trabajo, Ed. Civitas. Última edició
Camps Ruiz, Luis Miguel i Ramírez, Juan Manuel: Derecho del Trabajo: Ed. Tirant lo Blanch, última edició. Disponible a la biblioteca digital de la UAB.
Cruz Villalón, Jesús: Compendio de Derecho del Trabajo, Ed. Tecnos, Madrid, última edició
Goertich Peset,José María: Derecho del Trabajo, Ed. Tirant lo Blanch, última edició. Disponible a la biblioteca digital de la UAB.
Martín Valverde, Antonio, Rodríguez-Sañudo, Fermín i García Murcia, Joaquín: Derecho del Trabajo, Ed. Tecnos, última edició
Mercader Uguina, Jesús.: Lecciones de Derecho del Trabajo, Ed. Tirant lo Blanch, última edició. Disponible a la biblioteca digital de la UAB.
Montoya Melgar, Alfredo: Derecho del Trabajo, Ed. Tecnos. Última edició
Ramírez Martínez, Juan Manuel: Curso básico de Derecho del trabajo y de la Seguridad Social, Ed. Tirant lo Blanch, última edición. Disponible a la biblioteca digital de la UAB.
Normativa:
Código Universitario de Derecho del Trabajo, Boletín Oficial del estado, https://www.boe.es/biblioteca_juridica/codigos/codigo.php?id=289&modo=2¬a=0&tab=2
Legislación social básica. Ed. Civitas, última edició
Legislación laboral y deSeguridad Social. Ed. Tecnos, última edició
Legislación laboral y de Seguridad Social. Ed. Aranzadi, última edició
L'assignatura no exigeix un programari específic.
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TE) Teoria | 1 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 2 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 51 | Català | segon quadrimestre | tarda |
(TE) Teoria | 70 | Espanyol | segon quadrimestre | matí-mixt |