Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500786 Dret | FB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
No hi ha prerequisits.
Tots els grups faran la docència en català tret del grup 02 que es farà en castellà.
Grau Dret:
Grup 01: Sònnia Güell Seminaris: 11 Susana Beltrán (català); 12 Adrià Reyes (català) 13 Sònnia Güell (català)
Grup 02: Susana Beltrán Seminaris: 21 Sònnia Güell (castellà); 22 Adrià Reyes (castellà) 23 Susana Beltrán (castellà)
Grup 51: Ana Ayuso Seminaris: 511 Susana Beltrán (català); 512 Anna Ayuso (català); 513 Adrià Reyes (català)
Grau Ciència Política: Jaume Munich (català)
La docència de l’assignatura s’impartirà tenint en compte la perspectiva dels Objectius de Desenvolupament Sostenible
- Entendre que el sistema internacional és cada cop més interdependent i que la llibertat estatal per adoptar normes internacionals es veu limitada per la voluntat conjunta de la resta d'Estats
- Adonar-se que el dret internacional públic continua sent l'instrument necessari per a regular les relacions internacionals
- Assumir que són els mateixos subjectes que fan les normes internacionals els que han de complir-les. Només excepcionalment s'imposa coactivament el respecte del dret internacional públic
- Comprendre que el dret internacional públic té un nivell alt de compliment voluntari malgrat, a vegades, sembli el contrari. La raó és que s'adopta per l'interès comú dels Estats i per això es fa complir.
- Atendre que una part molt significativa de les normes internes dels Estats tenen el seu origen o estan relacionades amb el dret internacional públic
PROGRAMA DE DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
I. EL SISTEMA INTERNACIONAL
Lliçó 1. La societat internacional i el dret internacional públic (DIP)
Origen i evolució. La institucionalització del sistema internacional: el sistema de les Nacions Unides. Els principis de les Nacions Unides. Concepte de DIP. El DIP com a sistema jurídic de la societat internacional actual.
II. LA SUBJECTIVITAT INTERNACIONAL
Lliçó 2. La subjectivitat internacional de l'Estat
Concepte i elements constitutius de l'Estat. El principi de la igualtat sobirana. Les immunitats de l'Estat. El principi de la no intervenció. La successió d’Estats. El reconeixement d'Estats. El reconeixement de governs. La representació exterior dels Estats.
Lliçó 3. La subjectivitat internacional de les organitzacions internacionals (OI) i l'estatut internacional d’altres actors
La personalitat jurídica internacional de les OI. Les competències de les OI. Situacions històriques. Els pobles. Les ONG. Les empreses transnacionals. L'individu. La humanitat.
III. EL PROCÉS DE FORMACIÓ DE NORMES EN EL DIP
Lliçó 4. L'estructura del sistema jurídic internacional
Concepte de font i les normes de lege ferenda. Consentiment i consens dels Estats en la formació de normes. La jerarquia de les normes internacionals: el ius cogens.
Lliçó 5. Els tractats com a font de DIP
Concepte de tractat. Classes de tractats i funcions. La celebració de tractats: especial referència a l'Estat espanyol. Les reserves. L’aplicació provisional. Dipòsit i registre dels tractats.
Lliçó 6. Altres fonts de DIP, mitjans auxiliars i la seva interacció
El costum. Els principis generals del dret. L'equitat. La jurisprudència i la doctrina. Concepte i classes d’actes unilaterals dels Estats. Els actes normatius de les OI: la funció normativa interna i la funció normativa externa. El soft law. La interacció entre fonts formals i mecanismes coadjuvants per la creació de normes.
IV. APLICACIÓ ORDINÀRIA DEL DIP
Lliçó 7. Les relacions del DIP amb els drets interns
La recepció del DIP i la seva jerarquia: especial referència a l'Estat espanyol. La interpretació. L’aplicació de les normes de DIP: especial referència a l'Estat espanyol. Les tècniques de seguiment i el control internacional.
Lliçó 8. Efectes de les normes internacionals i les seves eventuals alteracions
Els efectes de les normes internacionals, especial referència als efectes erga omnes. Nul·litat, modificació, terminació i suspensió dels tractats.
V. APLICACIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL DIP
Lliçó 9. La solució pacífica de controvèrsies internacionals
Concepte i regulació de les controvèrsies. Els mitjans de solució diplomàtics. Els mitjans de solució jurisdiccionals: l'arbitratge i la solució judicial (especial referència al TIJ). La solució de controvèrsies a les OI.
Lliçó 10.La responsabilitat internacional
Concepte de responsabilitat internacional. L'element objectiu i l'element subjectiu. Les circumstàncies excloents. Conseqüències del fet internacionalment il·lícit: la reparació. L'obligació de reparar per actes lícits. La responsabilitat internacional del individu.
Lliçó 11. Mecanismes d’exigència del compliment del DIP
La protecció diplomàtica. Les mesures d'autotutela. Els procediments institucionalitzats: a) la sanció social i el poder disciplinari b) la prohibició de l'ús de la força i el poder de coerció dels capítols VII i VIII de la Carta. La pràctica de les Nacions Unides i altres mecanismes internacionals.
VI. COMPETÈNCIES ESPACIALS I COOPERACIÓ INTERNACIONAL
Lliçó 12. Competències espacials i espais d’interès col·lectiu
L'espai terrestre. L'espai aeri. El dret del mar. Altres espais d’interès col·lectiu. La protecció del medi ambient.
Lliçó 13. Arquitectura econòmica internacional i cooperació per al desenvolupament
Les relacions financeres internacionals. Les relacions comercials internacionals. La cooperació per al desenvolupament.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 22 | 0,88 | 1, 8, 9, 10, 13 |
Resolució de casos pràctics | 5 | 0,2 | 1, 4, 5, 6, 12, 17, 18, 19, 20 |
Seminaris | 17 | 0,68 | 1, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi | 50 | 2 | 1, 8 |
Preparació de casos pràctics | 21 | 0,84 | 1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
Preparació dels seminaris | 30 | 1,2 | 1, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
Nota prèvia:
La docència de l'assignatura, tant les classes magistrals com els seminaris seran presencials. L'assistència als seminaris és obligatòria
Activitats dirigides
- Classes teòriques: impartides pel docent.
- Seminaris: cada docent a l'inici de curs explicarà el sistema emprat.
Activitats autònomes
Cada docent responsable de l'assignatura explicarà la forma de preparar autònomament els continguts de l'assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Activitat 1 | 5% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 20 |
Activitat 10 | 5% | 0 | 0 | 3, 6, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 19 |
Activitat 2 | 5% | 0 | 0 | 1, 3, 6, 7, 8, 12, 18, 19 |
Activitat 3 | 5% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 5, 7, 8, 12, 14, 16, 18, 19, 20 |
Activitat 4 | 5% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 5, 6, 10, 11, 12, 16 |
Activitat 5 | 5% | 0 | 0 | 3, 6, 9, 11, 12, 13, 14, 16, 18, 19, 20 |
Activitat 6 | 5% | 0 | 0 | 3, 5, 6, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 20 |
Activitat 7 | 5% | 0 | 0 | 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 20 |
Activitat 8 | 5% | 0 | 0 | 2, 3, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 15, 17, 19, 20 |
Activitat 9 | 5% | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 17, 19, 20 |
Examen de continguts | 50% | 5 | 0,2 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 18, 20 |
AVALUACIÓ
Model d'avaluació: l'avaluació és continuada i té l'objectiu de que el professorat pugui establir el grau d'assoliment de les competències.
S'avaluaran 10 activitats realitzades al llarg del curs que suposaran el 50% de la nota final. Cada activitat val un 5%. L'assistència als seminaris és obligatòria.
Examen de continguts: es tracta d'un examen de preguntes relacionades amb el programa de l'assignatura, que equival al 50% de la nota final.
Reavaluació: hi ha reavaluació però nomes de l'examen de continguts (máx. 50%).
L’assignatura es considerarà aprovada si la suma de les notes obtingudes entre totes les activitats és com a mínim de 5, sempre i quan la nota de l'examen sigui igual o superior a 4.
Alumnat no avaluable
L’alumnat serà avaluable sempre que hagi realitzat un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l’assignatura. Si el valor de les activitats realitzades no arriba a aquest llindar, el professor/a de l’assignatura pot considerar l’estudiant com a "no avaluable”.
Avaluació única
L'avaluació única consistirà en el següent:
Examen escrit de 10 preguntes curtes sobre els continguts teòrics de l'assignatura: valor 50% de la nota final
Cas pràctic 1 relacionat amb l'aplicació dels continguts teòrics de l'assignatura: valor 25% de la nota final
Cas pràctic 2 relacionat amb l'aplicació delscontinguts teòrics de l'assignatura. valor 25% de la nota final
Si l'avaluació única és suspèn, es podrà fer revaluació seguint el mateix model
La sol·licitud d’avaluació única suposa la renúncia a l’avaluació continuada
No avaluable: S'aplicarà el mateix criteri de no avaluable que per l'avaluació continuada
Nota important:
L'alumnat que copiï o intenti copiar un examen tindrá un 0 en l'examen. Tanmateix si presenta una pràctica en el que hi hagi plagi obtindra un 0 i rebrà una advertencia. En cas de reiteració de la conducta, l'alumne suspendrà l'assignatura.
La simple possessió en els exàmens d'un mòbil o qualsevol altre instrument electrònic és presumirà que l'alumne esta copiant.
BIBLIOGRAFIA OBLIGATÒRIA
CASANOVAS, Oriol.; RODRIGO, Angel. J., Compendio de derecho internacional público, Tecnos, 2021.
BIBLIOGRAFIA RECOMANADA
ANDRES, Paz., Sistema de Derecho Internacional Público, Ciivitas, 2020, https://proview.thomsonreuters.com/launchapp/title/aranz/monografias/109124102/v6/page/1
ANDRES, Paz., Sistema de derecho internacional público, 5ª ed., Civitas, 2018.
CASADO, Rafael., Derecho internacional, 3ª ed., Tecnos, 2017.
DÍEZ DE VELASCO, Manuel., Las organizaciones internacionales, 16ª ed., Tecnos, 2010.
DIEZ DE VELASCO, Manuel., Instituciones de derecho internacional público, 18º ed., Tecnos, 2013.
FERNÁNDEZ, Antonio et al., Curso de Derecho Internacional Público, Tirant lo Blanc 2015
https://biblioteca-tirant-com.are.uab.cat/cloudLibrary/ebook/show/9788490868188
GONZÁLEZ, Julio D., et al., Curso de derecho internacional público, 4ª ed.,Thomson/Civitas, 2008.
GUTIÉRREZ, Cesáreo., CERVELL, María José., El derecho internacional en la encrucijada. Curso general de derecho internacional público, 4ª ed., Trotta, 2017.
JUSTE, José., et al., Lecciones de derecho internacional público, 3ª ed., Tirant lo Blanch, 2018.
LARA PATRÓN, Rubén., Derecho Internacional Público, Iure Editores, 2017; https://elibro.net/es/lc/uab/titulos/40226
MARIÑO, Fernando., Derecho internacional público (Parte General), 4ª ed., Trotta, 2005.
OLIVEIRA MAZZUOLI,Valerio., Derecho internacional público contemporáneo. J.M. BOSCH EDITOR., 2019., https://elibro.net/es/lc/uab/titulos/121420
ORTEGA, Martín., Derecho global. Derecho internacional público en la era global, Tecnos, 2014.
PASTOR, José Antonio., Curso de derecho internacional público y organizaciones internacionales, 23ª ed., Tecnos, 2019.
PIÑOL, Joan Lluís. (coordinador), Dret internacional públic, UOC, 2000.
REMIRO, Antonio., et al., Derecho internacional. Curso general, 1ª ed., Tirant lo Blanch, 2010.
RODRÍGUEZ DÍAZ, Begoña., Apuntes de Derecho internacional público, Dykinson, 2016; https://elibro.net/es/lc/uab/titulos/96868
RODRIGUEZ, Alejandro., Lecciones de derecho internacional público,6ª ed., Tecnos, 2006.
SALINAS, Ana. (dir.), Lecciones de Derecho Internacional Público, Tecnos, 2015
COL·LECCIONS DE TEXTS BÀSICS
ANDRES, Paz., Legislación básica de derecho internacional público, 19ª ed., Tecnos, 2019.
TORRES, Nila., Derecho Internacional Público. Instrumentos normativos ,2ª ed., Tirant lo Blanch, 2017.
L'assignatura no exigeix un programari específic
Nom | Grup | Idioma | Semestre | Torn |
---|---|---|---|---|
(TE) Teoria | 1 | Català | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 2 | Espanyol | primer quadrimestre | matí-mixt |
(TE) Teoria | 51 | Català | primer quadrimestre | tarda |
(TE) Teoria | 70 | Català | segon quadrimestre | matí-mixt |