Logo UAB

Llengües i aprenentatge

Codi: 102075 Crèdits: 5
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2500798 Educació Primària OB 3

Professor/a de contacte

Nom:
Marilisa Birello
Correu electrònic:
marilisa.birello@uab.cat

Equip docent

Maria Teresa Sans Bertran
Artur Vidal Sape

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

Per assolir els objectius de l’assignatura caldrà un bon domini oral i escrit de les llengües catalana i castellana (nivell C2). També es requerirà un domini instrumental bàsic de la llengua anglesa o de la llengua francesa (nivell B1 del Marc Europeu Comú de Referència).


Objectius

Aquesta assignatura aporta coneixements bàsics necessaris per a tots el futur professorat de primària. En concret dona eines per a la fonamentació i actuació en l’ensenyament de la llengua escrita i oral a totes les matèries dels cicles mitjà i superior, en l’ensenyament de la reflexió sobre els continguts lingüístics amb els nens i nenes, i en les formes d’organitzar les propostes de treball lingüístic a l’aula.

Els objectius formatius de l’assignatura, que està previst que s'assoleixin a través d'un procés d'interacció entre alumnat i professorat, són:

-       Aprendre a dissenyar i gestionar entorns, activitats i materials per a l’aula que fomentin l’aprenentatge de la llengua escrita i oral i dels continguts de reflexió sobre la llengua fonamentalment als cicles mitjà i superior de primària.

-       Conèixer els fonaments teòrics de la didàctica de la llengua i de les ciències afins, que permeten explicar els fenòmens que tenen lloc a l’aula i fer propostes d’innovació per millorar l’aprenentatge en aquests àmbits.

-       Desenvolupar una actitud reflexiva i indagatòria que permeti detectar punts forts i punts febles en les propostes d’ensenyament i que permeti integrar el treball dels diferents continguts en unitats amb sentit per als infants.


Competències

  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Conèixer el procés d'aprenentatge del llenguatge escrit i el seu ensenyament.
  • Desenvolupar i avaluar continguts del currículum mitjançant recursos didàctics apropiats i promoure les competències corresponents en els estudiants.
  • Incorporar les tecnologies de la informació i la comunicació per aprendre, per comunicar-se i col·laborar en els contextos educatius i formatius.
  • Parlar, llegir i escriure correctament i adequadament en les llengües oficials de la Comunitat Autònoma corresponent.
  • Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).

Resultats d'aprenentatge

  1. Adonar-se de l'especificitat del treball d'aprenentatge de la llengua i la literatura a través de les TIC i conèixer-ne totes les seves possibilitats.
  2. Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
  3. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
  4. Conformar equips de treball capaços de desenvolupar les activitats de forma efectiva tant de manera presencial com telecol·laborant de diferents formes.
  5. Conformar equips de treball capaços de desenvolupar les activitats de forma efectiva.
  6. Conèixer els models que expliquen el procés lector i escriptor i compartir les visions actuals sobre la naturalesa del llenguatge escrit.
  7. Conèixer i saber utilitzar els principals recursos i eines de consulta de la llengua.
  8. Conèixer i valorar el programari educatiu i espais web adients per a l'ensenyament i l'aprenentatge de llengües dels diferents nivells educatius.
  9. Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
  10. Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
  11. Saber posar en relació els models didàctics d'ensenyament de la lectura, l'escriptura i la literatura amb les diferents maneres de treballar-les a les aules.
  12. Ser capaç d'analitzar i elaborar propostes de treball a l'aula tenint en compte els marcs teòrics pertinents i els objectius del currículum prescriptiu.
  13. Tenir coneixement dels plantejaments didàctics que promouen un treball integrat dels diferents continguts lingüístics i literaris que tenen en compte la perspectiva de l'alumnat.
  14. Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
  15. Valorar la correcció, adequació i acceptabilitat en produccions orals i escrites.

Continguts

BLOC 1 - L'organització dels ensenyaments lingüístics a l'aula 

-       Àmbits i entorns per aprendre llengua en el context escolar. Organització d’espais d’aprenentatge a la classe de llengua. 

-       La integració dels diferents continguts del currículum lingüístic en propostes amb sentit per als alumnes: el treball per projectes i les seqüències didàctiques. Fonamentació i variabilitat. 

BLOC 2 - L’ensenyament, l’aprenentatge i l’avaluació de la llengua escrita als cicles mitjà i superior de l’EP 

-       Els processos de l'escriptura i de la lectura. Models i consideracions per a l’ensenyament. 

-       L'escriptura des d’una perspectiva sociocultural: els gèneres escolars i els gèneres socials. 

-       L‘ús de la llengua escrita com a activitat humana. Teoria de l’activitat i aprenentatge escolar de les llengües. 

-       Integració de les habilitats lingüístiques en el domini de la competència escrita. 

-       L’activitat metalingüística com a mecanisme necessari per aprendre els usos formals de les llengües. 

-       L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l'escriptura i de la lectura. 

BLOC 3 -  L'ensenyament, l'aprenentatge i l'avaluació de la llengua oral 

-       L'ensenyament i aprenentatge de la llengua oral als cicles mitjà i superior. 

-       La interacció oral a l'aula com a factor de desenvolupament i aprenentatge. 

-       Enfocaments didàctics per al desenvolupament de les competències de recepció, producció i interacció orals en les llengües del currículum. 

-       Criteris i tasques d'avaluació de la llengua oral a l'aula: comprensió, producció i interacció. 

 

 

 

 

 


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Sessions de gran grup: Exposicions del professorat sobre continguts, lectures i tasques; retroalimentació de l'aprenentatge; presentació oral de treballs; treball de petit grup assistit. 13 0,52 6
Sessions de seminari: treball de petit grup assistit, posades en comú, regulació de l'aprenentatge. 25 1 6
Tipus: Supervisades      
Treball en petit grup fora de classe i tutories de seguiment del treball 20 0,8 6
Tipus: Autònomes      
Lectures, consultes i elaboració individual dels continguts. 63,75 2,55 6

La metodologia docent de l'assignatura afavoreix la participació activa de l'alumnat en el seu aprenentatge i la creació d'espais de treball cooperatiu. Així mateix parteix del supòsit que el coneixement es construeix en un procés de contrast entre la recepció i comprensió de les informacions expertes i la manipulació i posada en relació dels nous sabers amb l'experiència i l'anàlisi de la realitat.

 

Projecte TransNatura: 

Transnatura és el títol del projecte pluridisciplinar dissenyat entre els equips docents de cinc de les assignatures de 3r curs del Grau en Educació Primària (Aprenentatge i Desenvolupament II, Didàctica de les Ciències Experimentals, Educació Musical Visual i Aprenentatge, Educació Física i la seva Didàctica I, Llengües i Aprenentatge). Consisteix en una sortida de dos dies i una nit a la natura (Vall de Núria) en la qual es vol proporcionar una vivència intensa i formativa en el medi natural que, a més a més de treballar objectius específics de les disciplines, també facilita l'abordatge d'aspectes transversals com per exemple la sostenibilitat, la vida saludable, la convivència i la relació entre escola i natura, entre d'altres.

La sortida es durà a terme els dies 21 i 22 d'octubre per als grups 21 i 71, i els dies 24 i 25 d'octubre per als grups 31 i 41; així doncs inclou pernoctació.

L'assistència és obligatòria. En cas que algú no pugui assistir-hi per un motiu justificat, haurà d'acreditar-ho i realitzar un treball compensatori prèviament acordat amb el/la docent. Les activitats que es realitzin durant la sortida formaran part de l'avaluació continuada de les diferents assignatures. Els detalls relatius a horaris, preu, itinerari i equipatge es facilitaran a l'inici de curs.

El preu estimat ronda els 60 euros (inclou el cremallera, el sopar, el dormir, l'esmorzar i el dinar del segon dia). La UAB obre a l’octubre una convocatòria de beques per finançar les sortides de camp.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
1. Treball grupal escrit, seguiment durant l'elaboració del treball, qualitat del contingut i de la redacció i tasques demanades a classe. 40% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15
2. Prova individual escrita. 10% 0,25 0,01 2, 3, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 14
3. Examen individual escrit. 50% 1 0,04 2, 3, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15
Examen N2 (individual). Requisit indispensable 0 0 15

Aquesta assignatura no preveu el sistema d’avaluació única.

Durant les sessions de treball en petit grup i de seminari l'alumnat elaborarà alguns documents per establir mecanismes de regulació del procés d'aprenentatge. Així mateix, el professorat arbitrarà mecanismes per fer el seguiment d'aquest procés. Pel que fa a l'acreditació final de l'assignatura, es duran a terme les activitats d'avaluació que figuren al quadre.

El domini fluid i correcte, oral i escrit, de la llengua catalana i castellana és indispensable per aprovar l'assignatura (equivalent al nivell C2 del Marc Europeu Comú de Referència).

Cal realitzar i superar (amb la qualificació mínima de 5 sobre 10) cada una de les activitats d'avaluació per separat per poder aprovar globalment l'assignatura. Les proves parcials individuals tenen opció de ser recuperades (nota màxima de recuperació 6, veure dates al quadre) però el treball de grup no es pot recuperar.

D’acord a la normativa UAB, el plagi o còpia del treball es penalitzarà amb un 0, sense possibilitat de recuperar-lo. Si es tracta d'un treball de grup tots els membres del grup tindran un 0. Si durant la realització d’una activitat avaluativa individual a classe, el professor constata que un alumne està intentant copiar o se li descobreix algun tipus de document o dispositiu no autoritzat pel professorat, es qualificarà amb un 0 aquesta activitat, sense opció de recuperació.

Aquesta assignatura proposarà realitzar un dels ítems d'avaluació utilitzant la metodologia d'aprenentatge basat en reptes (ABR). Es tracta d'afrontar problemes reals i complexos identificats per professionals per tal de realitzar una definició adequada i apuntar possibles solucions. L’aprenentatge per reptes és avui una metodologia àmpliament reconeguda que permet no sols tractar amb casos d’estudi reals, sinó també inserir l’estudiant en entorns en els que en un futur pot desenvolupar la seva carrera professional. 

El treball de grup consisteix en el disseny d'una unitat didàctica. Els grups hauran de triar un gènere discursiu, decidir els continguts linguístics objecte d'aprenentatge, fer una planificació i seqüènciació de les activitats i dissenyar les activitats corresponents.

Dates examens, proves i lliurament treballs:

1) Treball grupal escrit. Data presentació i lliurament grups 21 i 31: 20 de desembre de 2024;  grups 41 i 71: 18 de desembre de 2024.

2) Prova individual escrita. Lliurament: grups 41 i 71 - 30.10.2024; grups 21 i 31 - 15.11.2024. Recuperació: grups 41 i 71 - 29.01.2025; grups 21 i 31 - 31.01.2025.

3) Examen individual escrit: grups 41 i 71: 06.11.2024; grups 21 i 31: 08.11.2024. Recuperació: grups 41 i 71: 29.01.2025 - 18h; grups 21 i 31: 31.01.2025 - 18h

 

El retorns o qualificacions de les activitats d'avaluació es faran en un termini entre 15 i 20 dies hàbils.

 

L’assoliment del Nivell 2 de Llengua catalana per a Mestres d’Educació Infantil i Primària és un requisit imprescindible per poder aprovar l’assignatura.

Per mostrar que es disposa d’aquest nivell, l’estudiant ha de superar la prova de Nivell 2 que esrealitza al final del semestre per als estudiants matriculats a l’assignatura (o bé haver-la superada en una de les convocatòries que es fan durant el mes de juny).

Els estudiants que disposin del Certificat de Nivell C2 de Llengua Catalana que atorga la Direcció general de Política Lingüística o el Servei de Llengües de la UABestaran exempts de realitzar la prova, ja que el nivell quedarà acreditat amb la presentació d’aquest certificat.

En cas que l’estudiant no hagi assolit el Nivell 2 de Llengua Catalana per a Mestres d’Educació Infantil i Primària, la nota que constarà a l’acta de qualificació serà un 3.

Si l’estudiant aprova la resta de l’assignatura i té pendent aquest Nivell 2, el curs següent haurà de demostrar que l'ha assolit; pel que fa al conjunt de l'assignatura  seguirà l’avaluació de síntesi que li indiqui el professor o professora.

Examen N2 (individual): grups 21 i 31- divendres 13 de desembre de 2024 de 11:00 a 13.00h; grups 41 i 71 -13 de desembre de 2024 de  15:30 a 17.30h . 


Bibliografia

Organització escolar dels ensenyaments lingüístics

Camps, A. (2003). Projectes de llengua entre la teoria i la pràctica. Dins A. Camps, (comp.). Seqüències didàctiques per aprendre a escriure (pp. 33-46). Graó

Cassany, D. (2011). Después de Internet... Textos de Didáctica de la Lengua y la Literatura, 57, 12-22

García-Azkoaga, I. M. & Monterola, I. (2016). Las secuencias didácticas de lengua: una encrucijada entre teoría y metodología. Calidoscópio, 14(1), 46-58. - doi: 10.4013/cld.2016.141.04

Milian, M. (2011). Les seqüències didàctiques per aprendre llengua i ensenyar-ne. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 54, 77-85

Milian, M. (2012). El model de seqüència didàctica vint anys després. Un model vàlid per ensenyar a aprendre i per aprendre a ensenyar. Articles de Didàctica de la llengua i la literatura, 57, 8-21.

Zayas, F., Pérez Esteve, P. (2012). Los géneros discursivos como eje de los Proyectos Lingüísticos de centro. Recuperat de://web.educastur.princast.es/proyectos/abareque/web/index.php?option=com_k2&view=item&id=620:los-g%C3%A9neros-discursivos-como-eje-de-los-proyectos-ling%C3%BC%C3%ADsticos-de-centro&Itemid=64

Zayas, F. (2012) Los géneros discursivos y la enseñanza de la composicion escrita. Revista Iberoamericana de educación, 59

 

Els coneixements sobre la llengua: el seu rol en la formació lingüística 

Camps, A., Zayas, F. (coord.) (2006). Seqüències didàctiques per aprendre gramàtica. Graó

Camps, A. (2014). Metalinguistic activity in language learning. Dins T. Ribas, X. Fontich, i O. Guasch, (Eds.). Grammar at school. Research in Metalinguistic Activity in Language Education (pp. 25-41). Peter Lang

Casas-Deseures, M., Comajoan-Colomé, L. (2017). Noves perspectives per a l'ensenyament-aprenentatge de la gramàtica: cap a una gramàtica pedagògica. Caplletra. Revista internacional de Filologia, número monogràfic 

Fernández-Rufete Navarro, A (2015). Enseñanza de la ortografía, tratamiento didáctico y consideraciones de los docentes de Educación Primaria de la provincia de Almería, Investigaciones Sobre Lectura, 4, 7-24.

Fontich,X. (2017). Ensenyar gramàtica quan el perquè articula el què i el com. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 72, 7-12

Gil, M.R. (2011). Reflexionar sobre la llengua per aprendre a escriure. Un repte difícil però necessari. Guix, 371, 22-26

Llach Carles, S., Baltrons Climent, J. (2012). Descobrint l'ortografia. Perspectiva Escolar, 364, 62-67. Recuperat de: https://repositori.upf.edu/handle/10230/25683

Milian, M. (2009). Parlem d'ortografia: què és, com s'aprèn i com s'ensenya. Articles de Didáctica de lallengua i la literatura, 48, 10-23

Ribas, T., Fontich, X., i Guasch, O. (2014). Grammar at school. Research in Metalinguistic Activity in Language Education. Peter Lang 

Rodríguez Gonzalo, C. (2015). Reflexión metalingüística y enseñanza de la gramàtica en Educación Primària. Dins J. Mata Anaya, M. P. Núñez Delgado, J. Rienda Polo (Coords. i Eds.) Didáctica de la lengua y la literatura  (pp. 173-209). Pirámide.

 

L’ensenyament, l’aprenentatge i l’avaluació de la llengua escrita als cicles mitjà i superior de l’EP

Arias-Gundín, O., Fidalgo, R., Martínez-Cocó, B., Bolaños-Alonso, F.-J. (2011). Estrategias de comprensión lectora en alumnos de Educación Primaria y Secundaria. International Journal of Developmental and Educational Psychology, vol. 3(1), 613-620

Bazerman, C. (2018). Lifespan Longitudinal Studies of Writing Development: A Heuristic for an Impossible Dream. Dins C. Bazerman, A.N. Applebee, V. W. Beringer, D. Brandt, S., Graham, J. V. Jeffrey, P. K. Matsuda, S. Murphy, D. Wells, Rowe, M. Schleppergrell, i K. Campbell Wilcox. The Lifespan Development of Writing (pp.326-365). NCTE

Birello, M., Comajoan-Colomé. L., Salguero, T. (2024). Corregim a mida. Sense por però amb senderi. Articles de Didàctica de la llengua i la literatura, 101, 32-39.

Birello, M. Giralt Ruiz, M. (2018). Escriure per escriure: reflexionar i construir coneixement a la classe de llengua. Perspectiva Escolar, 398, 16-20. Recuperat de: https://ddd.uab.cat/record/189597?ln=ca

Camps, A. (coord.) (2003). Seqüències didàctiques per aprendre a escriure. Graó

Camps, A. (2011). Ensenyar i aprendre a escriure a primària. Guix, 371, 12-16

Canals, M. (2013). "Estimada besàvia". Una carta gairebé impossible. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 61, 54-63

Cassany, D. (2006). Rere les línies. Sobre la lectura contemporània. Empúries

Castelló, M. (2008). Escribir para aprender:estrategias para transformar el conocimiento. Aula de innovación docente, num. 175, 15-21

Castelló, M. (2002). De la investigación sobre el procesode composición a la enseñanza de la escritura. Revista Signos, 35(51-52), 149-162

Dolz, J., Gagnon, R., i Ribera, P. (2013). Producció escrita i dificultats d’aprenentatge. Graó.

Fontich, X. (2011). El diàleg a l'aula des de la perspectiva sociocultural. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura,54, 68-75

Ferrer, M. (2011). Escriure i aprendre coneixements. Guix, 371, 27-30

Fidalgo, R., García, J.N. (2008). El desarrollo de la competencia escrita a través de una enseñanza metacognitiva de la escritura. Cultura y Educación, 20:3, 325-346

Graham, S., Harris, K. (2016). A path to better writing. Evidence-based Practices in the Classroom. The Reading Teacher, 69, 359-365. Recuperat de: https://www.creatingrounds.com/uploads/9/6/2/4/96240662/a_path_to_better_writing.pdf

Graham, S. (2019). Changing How Writing Is Taught. Review of Research in Education, 43, 277-303. http://doi.org/10.3102/0091732X18821125

Margallo, A. M., Mata, J. (2015). La lectura: práctica social y formación escolar. Lectura, sociedad y escuela. Dins J. Mata Anaya, M. P. Núñez Delgado, J. Rienda Polo (Coords. y Eds.) Didáctica de la lengua y la literatura  (pp. 210-239). Pirámide.

Mateo, M. (2011). Cal llegir? El segon llibre també cal. Guix, 372, 41-43

Milian, M. (2011). La composició escrita. Com ensenyem a escriure, com n'aprenen els alumnes? Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 54, 104-113

OCDE. (2018). Marco teórico de lectura PISA 2018. Instituto Nacional de Evaluación Educativa, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

OCDE. (2019). PISA 2018. Programa para la Evaluación Internacional de los Estudiantes. Informe español. Ministerio de Educación y Formación Profesional.

Minguela, M., Solé, I. (2011). Comprenc el que llegeixo? De la valoració de la pròpia comprensió a lús d'estratègiesde lectura. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 53, 35-44

Palou Sangrà J. i Fons Esteve, M. (2016). La comprensión lectora. Dins J. Palou Sangrà i M. Fons Esteve (Coords.). Didáctica de la lengua i la literatura en educación primaria, (pp. 113-127). Editorial Síntesis.

Ribas, T. (2009). L'avaluació i l'ensenyament de llengües: dos àmbits que s'aproximen. Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura,47, 10-25

Ribas Seix, T. (2011). Avaluar a l'àrea de llengua i literatura, dins Anna Camps (coord) Didàctica de la llengua catalana i la literatura. Graó

Sánchez Miguel, E. (2010). La lectura en el aula. Qué se hace, qué se debe hacer y qué se puede hacer. Graó

Sánchez-Rivero, R., Alves, R. A., Limpo,T., i Fidalgo, R. (2021). Análisis de una encuesta sobre la enseñanza de la escritura en la educación obligatoria: prácticas y variables delprofesorado. Revista Española dePedagogía, 79(279), 321-340. https://doi.org/10.22550/REP79-2-2021-01

Solé, I. (2011). La comprensiólectora,una clauper a l'aprenentatge. Debats d'Educació, 24. Recuperat de: http://www.fbofill.cat/sites/default/files/548.pdf

Solé, I. (2013). Estrategias delectura. Graó

Zayas, F. (2012). 10 idees clau: La competència lectora segons PISA. Reflexions i orientacions didàctiques. Graó

 

L’ensenyament, l’aprenentatge i l’avaluació de la llengua oral als cicles mitjà i superior de l’EP

Bosch, C., i Palou, J. (2016). Normas que rigen el uso de la llengua oral. Dins J. Palou Sangrà i M. Fons Esteve (Coords.). Didáctica de la lengua i la literatura en educación primaria (pp.183-196). Editorial Síntesis.

Lavernia, J. (2012). Una radionovel·la a l'aula d'acollida. Proposta d'ensenyament-aprenentatge d'una L2. Articles de Didàctica de la llengua i la literatura, 57, 49-60

Palou, J., i Bosch, C. (coords) (2005). La llengua oral a l'escola. Graó

Salaberri, S. (2009). Un centro y un plan que van de la mano. Cuadernos de pedagogía, 395, 62-65.

Sans Bertran, T., i Birello, M. (2021). La retroacció correctiva oral amb estudiants adults poc escolaritzats. CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 4(2)

Vilà Santasusana, M., i Castellà Lidon, J. M. (2015). La lengua oral formal: características lingüísticodiscursivas y reflexiones sobre su enseñanza. Dins J. Mata Anaya, M. P. Núñez Delgado, J. Rienda Polo (Coords. y Eds.) Didáctica de la lengua y la literatura  (pp. 15-46). Pirámide

 

Gramàtiques

Bernardó Fernández, C., Bastons Vilallonga, N., Comajoan Colomé, Ll.,  (2011). Gramàtica pràctica del català. Teide.

Institut d’Estudis Catalans. (2021). Gramàtica essencial de la llengua catalana.(3a edició). IEC

Mas Prats,M.,Vilagrasa Grandia, A. (2012). Gramàtica catalana de la A a la Z. Publicacions de l'Abadia de Montserrat

Matte Bon, F. (1992). Gramática comunicativa del español. Tomo I -II. Edelsa


Programari

No farem servir cap programari específic, només Moodle.


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(SEM) Seminaris 211 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 212 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 311 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 312 Català primer quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 411 Català primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 412 Català primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 711 Català primer quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 712 Català primer quadrimestre tarda
(TE) Teoria 21 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 31 Català primer quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 41 Català primer quadrimestre tarda
(TE) Teoria 71 Català primer quadrimestre tarda