Logo UAB

Projecte lingüístic de centre i plurilingüisme

Codi: 102073 Crèdits: 5
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2500798 Educació Primària OB 3

Professor/a de contacte

Nom:
Emilee Sarah Moore De Luca
Correu electrònic:
emilee.moore@uab.cat

Equip docent

Emilee Sarah Moore De Luca
Celia Pratginestós Pou
Claudia Carolina Vallejo Rubinstein
Julia Llompart Esbert
(Extern) Sharon Gutiérrez Metelli

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

L’alumnat dels grups 21, 31 i 41 ha de tenir un bon domini oral i escrit de les llengües catalana i castellana (nivell C2 del Marc Europeu Comú de Referència) i un domini instrumental bàsic (nivell B1 del Marc Europeu Comú de Referència) de la llengua anglesa. L’alumnat del grup 71 ha de demostrar haver assolit en anglès els objectius identificats pels descriptors del nivell C1 del MECR.


Objectius

Aquesta assignatura aporta, al professorat en formació, els coneixements bàsics necessaris per promoure el plurilingüisme en l’etapa d'Educació Primària. En concret, dona eines per fonamentar i concretar la formació lingüística dels escolars en un currículum multilingüe i en un context social específic com el català.

Els objectius formatius de l'assignatura són:

  • Prendre consciència de la diversitat lingüística del món actual, dels fenòmens sociolingüístics que es desprenen de les relacions entre les llengües i les comunitats que les parlen, i de la incidència d'aquests fenòmens en l'establiment de polítiques lingüístiques, fent especial atenció a Europa, l'Estat Espanyol i Catalunya.
  • Reconèixer les característiques de les competències lingüístiques de les persones plurilingües i les particularitats dels seus usos lingüístics.
  • Identificar els factors que incideixen en l'elaboració dels Projectes Lingüístics de Centre i en la planificació de la formació lingüística dels escolars en un context inclusiu en què s'imparteix un currículum multilingüe en aules lingüísticament heterogènies.
  • Reflexionar sobre la importància dels usos lingüístics orals i escrits dels infants per adquirir noves competències lingüístiques i comunicatives i per construir coneixements en totes les àrees del currículum.
  • Desenvolupar coneixements i competències didàctiques bàsiques sobre l'ensenyament i l'aprenentatge de l'anglès com a llengua estrangera en l’etapa del'Educació Primària a partir de projectes globals i integradors.
  • Conèixer el decret d'inclusió i saber-lo aplicar a l'hora de dissenyar propostes didàctiques.
  • Ser capaç d'emprar un llenguatge no sexista, no androcèntric, ni discriminatori.

Competències

  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Afrontar situacions d'aprenentatge de llengües en contextos multilingües.
  • Conèixer el currículum escolar de les llengües i la literatura.
  • Conèixer les dificultats per al aprenentatge de les llengües oficials d'estudiants d'altres llengües.
  • Incorporar les tecnologies de la informació i la comunicació per aprendre, per comunicar-se i col·laborar en els contextos educatius i formatius.
  • Parlar, llegir i escriure correctament i adequadament en les llengües oficials de la Comunitat Autònoma corresponent.
  • Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar i aplicar pràctiques didàctiques en què s'afavoreixi el desenvolupament de la competència plurilingüe i intercultural, tot tenint en compte la perspectiva de l'escola inclusiva.
  2. Analitzar les desigualtats per raó de sexe/gènere i els biaixos de gènere en l'àmbit de coneixement propi.
  3. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
  4. Conformar equips de treball capaços de desenvolupar les activitats de forma efectiva tant de manera presencial com telecol·laborant de diferents formes.
  5. Conèixer i valorar el programari educatiu i espais web adients per a l'ensenyament i l'aprenentatge de llengües dels diferents nivells educatius.
  6. Conèixer les bases en què es fonamenta l'ensenyament i l'aprenentatge d'una llengua estrangera a la primària.
  7. Distingir en qualsevol producció lingüística elements estàndards i de variació.
  8. Fer propostes didàctiques per treballar la llengua estrangera a la primària i saber valorar totes les possibilitats organitzatives i els materials més adequats.
  9. Identificar els principals mecanismes de creació lèxica.
  10. Identificar les principals desigualtats i discriminacions per raó de sexe/gènere presents a la societat.
  11. Interpretar el currículum de l'àmbit de llengües de la Generalitat de Catalunya, tant en els continguts que s'han d'assolir, com en l'articulació de les llengües de l'escola i en els aspectes transversals que suposa la dimensió comunicativa.
  12. Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
  13. Saber planificar i implementar activitats en què s'articulin les estratègies adequades per a la superació de les dificultats d'aprenentatge de les llengües oficials per part d'alumnes d'altres llengües.
  14. Usar les TIC i les TAC en la recerca d'informació i en el desenvolupament i elaboració de treballs pràctics i propostes didàctiques en l'àmbit de l'EF.
  15. Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.
  16. Valorar la correcció, adequació i acceptabilitat en produccions orals i escrites.

Continguts

MÒDUL 1

Unitat 1. Societat, llengües i escola

  • La diversitat lingüística en el món actual. Ideologies i prejudicis. Llengües minoritàries i minoritzades.
  • Les polítiques lingüístiques. Diferents models d'educació lingüística en contextos multilingües.
  • Aspectes sociolingüístics dels centres escolars de Catalunya. Els paisatges lingüístics.
  • El model plurilingüe i intercultural de l'escola catalana inclusiva. El paper de l'escola en la transmissió de la llengua catalana.  

Unitat 2. Els usos plurilingües i la competència plurilingüe i intercultural

  • Els usos i les competències lingüístiques de les persones plurilingües. Les biografies lingüístiques.
  • La competència plurilingüe i intercultural en el currículum d'Educació Primària i altres documents marc.
  • L'aprenentatge de les llengües. El paper dels usos plurilingües.
  • El suport lingüístic en aules lingüísticament inclusives.

Unitat 3. Projecte lingüístic de centre

  • Principis de la immersió lingüística.
  • Models de tractament de les llengües en els projectes lingüístics de centre. Els enfocaments plurals. El tractament integrat de les àrees de llengua. Les llengües a les àrees curriculars.
  • Les llengües i cultures d'origen.

MÒDUL 2

Unitat 4. Ensenyament, aprenentatge i avaluació de llengües estrangeres

  • L'ensenyament i l'aprenentatge de llengües estrangeres en el currículum d'Educació Primària.
  • L’aprenentatge per projectes i tasques.
  • L’organització de les activitats de recepció, producció i interacció a l’aula de llengües estrangeres.

Unitat 5. La gestió de la comunicació a l’aula

  • Anàlisi de la interacció plurilingüe a l’aula. Interacció entre alumnat i alumnat-docent.
  • Procediments per facilitar la interacció en la llengua d’aprenentatge.

Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Exposicions del professorat per a la presentació del temari de l'assignatura i de les feines grupals i individuals. Discussió col.lectiva d'aquestes feines. 38 1,52 1, 6, 7, 8, 9, 13, 14
Tipus: Supervisades      
Tutories de seguiment 25 1 7, 9, 14
Tipus: Autònomes      
Estudi autònom 62 2,48 7, 9, 14

La metodologia docent de l'assignatura parteix del supòsit que el coneixement es construeix en processos contextualitzats i col·laboratius (entre professorat i alumnat, i entre l'alumnat), i es desenvolupa principalment durant la realització de tasques que mobilitzen els coneixements previs de l'alumnat i li permeten adquirir nous coneixements declaratius i/o procedimentals, siguin promoguts pel professorat o bé assolits a través de lectures i/o experiències pràctiques. Se segueix la metodologia d'aula invertida per promoure la participació activa de l'alumnat. A més, s'adopta l'aprenentatge basat en problemes per vincular els aprenentatges teòrics amb la realitat de les escoles d'educació primària. En alguns casos, l'assignatura inclourà la metodologia d'aprenentatge servei per resoldre una necessitat real d'una escola i reflexionar sobre el procés. Finalment, s'aprofundeix en el disseny de situacions d'aprenentatge basades en l'aprenentatge per tasques i per projectes.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Lliurament individual i per escrit de la resolució de 3 problemes. 40% 0 0 1, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 13, 14, 16
Projecte realitzat en petit grup sobre els continguts del mòdul 1 (15%) i presentació oral individual d'aquest projecte (5%). 20% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 7, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16
Projecte realitzat en petit grup sobre els continguts del mòdul 2 (15%) i presentació oral individual d'aquest projecte (5%). 20% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 14, 15, 16
Prova escrita individual sobre els continguts dels mòduls 1 i 2. 20% 0 0 1, 6, 7, 8, 9, 11, 13, 16

AVALUACIÓ CONTÍNUA

L'assistència a la primera sessió de gran grup de cada mòdul i als seminaris classe és obligatòria. Es registrarà l'assistència en aquestes sessions i aquest registre servirà per calcular el % d'assistència de l'assignatura. Cal assistir a un mínim del 80% de les 38 hores assignades a l'assignatura. En cas d'una assistència per sota dels mínims fixats s'obtindrà la qualificació de no avaluable fins que es validi l'aprovat (si escau) a la convocatòria de recuperació (vegeu apartat RECUPERACIÓ). En tots els casos, per tenir dret a la recuperació, cal haver presentat el 66% de les activitats d’avaluació prèviament (per calcular aquest % es tindrà en compte el pes de cada activitat en la nota global) amb una nota mitjana mínima de 3,5. Els justificants que algunes vegades es presenten en cas d’absència serveixen únicament per explicar l’absència, en cap cas són un eximent de la presència.

Cal aprovar cada bloc d’activitats d'avaluació per separat per poder aprovar globalment l'assignatura. Els blocs són: (1) Lliurament individual i per escrit de la resolució de 3 problemes; (2) Projecte realitzat en petit grup sobre els continguts del mòdul 1 i presentació oral individual d'aquest projecte; (3) Projecte realitzat en petit grup sobre els continguts del mòdul 2 i presentació oral individual d'aquest projecte; (4) Prova escrita individual sobre els continguts dels mòduls 1 i 2.

Dates de lliurament:

  • Les solucions als problemes es presentaran en finalitzar cada unitat en els dies indicats al programa de l’assignatura que es dona el primer dia de classe.
  • La presentació oral del projecte del mòdul 1 es farà l’últim dia del mòdul 1 (7/04/25 grups 21 i 71, 8/04/25 grup 41, 11/04/25 grup 31).
  • La presentació oral del projecte del mòdul 2 es farà l’últim dia del mòdul 2 (10/06/25 grup 41, 16/06/25 grups 21 i 71, 20/06/25 grup 31).
  • La presentació escrita del projecte dels mòduls 1 i 2 es farà l’últim dia de l'assignatura (10/06/25 grup 41, 16/06/25 grups 21 i 71, 20/06/25 grup 31).
  • La prova escrita serà el 2/06/25 per als grups 21 i 71, el 3/06/25 per al grup 41, i el 6/06/25 per al grup 31.

Els problemes s'han de lliurar fins a les 7.59 hores (grups 21 i 31) i 15.59 hores (grups 41 i 71) el dia de lliurament. El projecte (presentació escrita) s'ha de lliurar fins a les 23.59 hores el dia de lliurament. No s'acceptaran lliuraments amb retard en cap circumstància i la tasca rebrà nota de 0 (vegeu apartat RECUPERACIÓ).

En cas de no assistència a les presentacions orals el dia i hora convocats, no es tindrà en compte aquesta part de la nota dels projectes. En els projectes grupals es tindrà en compte la contribució individual de cada estudiant.

AVALUACIÓ ÚNICA

Tot i que per les característiques de l'assignatura aquesta opció no és aconsellable, aquesta assignatura contempla l’avaluació única. Per acollir-s’hi cal sol·licitar-ho en el termini i seguint els procediments marcats per Gestió Acadèmica. Es recomana no sol·licitar l'avaluació única fins a haver entès les condicions que s'expliquen en aquesta guia docent i/o haver consultat possibles dubtes al professorat.

L'assistència a la primera sessió de gran grup decada mòdul i als seminaris classe és obligatòria. Es registrarà l'assistència en aquestes sessions i aquest registre servirà per calcular el % d'assistència de l'assignatura. Cal assistir a un mínim del 80% de les 38 hores assignades a l'assignatura. En cas d'una assistència per sota dels mínims fixats s'obtindrà la qualificació de no avaluable fins que es validi l'aprovat (si escau) a la convocatòria de recuperació (vegeu apartat RECUPERACIÓ). En tots els casos, per tenir dret a la recuperació, cal haver presentat el 66% de les activitats d’avaluació prèviament (per calcular aquest % es tindrà en compte el pes de cada activitat en la nota global) amb una nota mitjana mínima de 3,5. Els justificants que algunes vegades es presenten en cas d’absència serveixen únicament per explicar l’absència, en cap cas són un eximent de la presència.

Les activitats d’avaluació són les mateixes i amb el mateix pes que l’avaluació continuada, amb l’excepció dels treballs grupals, que es presentaran de manera individual en cas que no sigui possible formar grups. Les activitats són, doncs: (1) Lliurament individual i per escrit de la resolució de 3 problemes, que seran diferents dels que es tracten a classe; (2) Projecte realitzat de manera individual (o grupal si és possible) sobre els continguts del mòdul 1 i presentació oral individual d'aquest projecte; (3) Projecte realitzat de manera individual (o grupal si és possible) sobre els continguts del mòdul 2 i presentació oral individual d'aquest projecte; (4) Prova escrita individual sobre els continguts dels mòduls 1 i 2.

La data de l’avaluació única és el 2/06/25 per als grups 21 i 71, el 3/06/25 per al grup 41, i el 6/06/25per al grup 31. Aquest dia es presentaran tots els treballs i proves.

AVALUACIÓ DE SÍNTESI

Qui es matricula per segona vegada l’assignatura pot sol·licitar una avaluació de síntesi. Les condicions i dates seran les mateixes que l’avaluació única, sense requisit d’assistència si aquesta condició ja es va complir el curs anterior. L'avaluació de síntesi s'ha de demanar per escrit al professorat responsable del grup la primera setmana de classe.

RECUPERACIÓ

Tant en el cas de l’avaluació continuada, com en el cas de l’avaluació única, són recuperables els següents blocs d'activitats d'avaluació: (1) Lliurament individual i per escrit de la resolució de problemes/casos tractats a classe; (4) Prova escrita individual sobre els continguts dels mòduls 1 i 2.

El procediment de recuperació dels problemes (1) seguirà aquest protocol:

  • Si s’han lliurat tots els problemes amb nota mitjana mínima de 3.5, la recuperació dels problemes consistirà en el lliurament per escrit de la resolució d’un únic problema global.
  • Si no s’han lliurat tots els problemes amb nota mitjana mínima de 3.5, la recuperació dels problemes consistirà en el lliurament per escrit de la resolució de 3 problemes, que seran diferents dels problemes proposats en el procés ordinari d’avaluació.

En tots dos casos, els problemes de recuperació es publicaran el darrer dia de classe.

El procediment de recuperació de la prova escrita consistirà en una entrevista oral (presencial) en què l’estudiant haurà de contestar tantes preguntes com sigui necessari per a comprovar el seu grau d’assoliment dels continguts i competències treballats a l’assignatura.

La qualificació màxima dels blocs d'avaluació recuperats és un 5 sobre 10. És a dir, en el període de recuperació no es tindran en compte les notes anteriors dels blocs (1) i/o (4) en calcular la mitjana del bloc recuperat.

No són recuperables: (2) Projecte realitzat en petit grup (o individual en el cas de l’avaluació única o de síntesi) sobre els continguts del mòdul 1 i presentació oral individual d'aquest projecte; (3) Projecte realitzat en petit grup (o individual en el cas de l’avaluació única o de síntesi) sobre els continguts del mòdul 2 i presentació oral individual d'aquest projecte.

En cas d'assistència per sota del 80%, s'exigirà un treball individual addicional que caldrà lliurar per escrit i oralment (presencial) en el període de recuperació (a més de les altres tasques recuperables). La nota màxima global de l'assignatura en aquest cas serà un 5 sobre 10. Es publicarà el contingut i els criteris d'aquest treball el darrer dia de classe.

La recuperació es farà en les dates següents: 17/06/25 per al grup 41, 27/06/25 per al grup 31, i el 30/06/25 per als grups 21 i 71. Els treballs que s'han de lliurar per escrit s'han de rebre abans de les 23.59 hores el dia de la recuperació.

APLICABLE A TOTES LES MODALITATS D’AVALUACIÓ

Per poder superar l'assignatura, cal que l'alumnat mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit. En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si es considera que no compleix aquests requisits. L’alumnat dels grups 21, 31 i 41 ha de demostrar un bon domini oral i escrit de les llengües catalana i castellana (nivell C2 del Marc Europeu Comú de Referència) i un domini instrumental bàsic (nivell B1 del Marc Europeu Comú de Referència) de la llengua anglesa. L’alumnat del grup 71 ha de demostrar haver assolit en anglès els objectius identificats pels descriptors del nivell C1 del MECR, tant en situacions de la vida quotidiana com en l'àmbit acadèmic. Es tindran en compte els usos lingüístics inclusius.

D'acord amb la normativa UAB, la còpia o el plagi, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, és un delicte que pot representar suspendre l’assignatura. L’activitat d’avaluació copiada o plagiada es penalitzarà amb un zero i comportarà la pèrdua de la possibilitat de recuperació. Es considerarà que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot el treball o una part del treball d'un/a altre/a company/a. Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a pròpia una part d’un text d'un autor sense citar-ne les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital. També es considera plagi la reproducció dels materials (apunts, diapositives, tasques, etc.) posats a disposició de l’alumnat per part del professorat. Així mateix, la còpia o la tinença de documents o dispositius per copiar en proves individuals d'avaluació a les aules constituiran un motiu directe per qualificar amb un zero les assignatures a què corresponen aquestes proves. Els treballs generats per aplicacions digitals o d’altres eines que no comportin aquest procés de creació individual seran considerats sota els mateixos criteris que la còpia o el plagi.

Tots els lliuraments de tasques escrites s'han de fer pel Campus Virtual. No s'acceptaran els lliuraments per cap altra via (correu electrònic o altres). 

El professorat qualificarà les activitats d'avaluació en un màxim de 20 dies lectius.

S'obtindrà nota de no avaluable en cas que 1) no es presenti el 66% de les activitats d'avaluació la nota i, per tant, no es té dret a la recuperació; 2) no s'assisteix al 80% de les classes i no s'aconsegueix una nota d'aprovat en recuperació. En la resta de casos s'assignarà una nota numèrica.


Bibliografia

Aquesta assignatura inclou la lectura obligatòria següent:

Masats, Dolors, Moore, Emilee & Llompart, Júlia (en premsa). Conceptes clau per educar en i per al plurilingüisme i la pluriculturalitat. Servei de Publicacions de la UAB.

Documents de referència:

Ajuntament de Barcelona (2019). Guia de comunicació inclusiva: Per construir un món més igualitari. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

Bou Rueda, Marta (2019). Asking for volunteers: a teacher's strategies to enhance learning while organizing participation. In Dolors Masats, Maria Mont & Nathaly Gonzalez-Acevedo (Ed.), Joint efforts for innovation: Working together to improve foreign language teaching in the 21st century (pp. 275-286). Rothersthorpe: Paragon Publishing.

Dooly, Melinda (2016). Proyectos didácticos para aprender lenguas. In Dolors Masats & Luci Nussbaum (Ed.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria (pp.169-193). Madrid: Síntesis.

Dooly, Melinda, & Vallejo, Claudia (2019). Creating an inclusive environment for language support. Open Educational Resources developed within the Making Literacy Meaningful Project (Erasmus+ Key Action 2. 2016-1-DE03-KA201-023008). Barcelona: GREIP.

Dooly, Melinda, & Vallejo, Claudia (2019). Identifying and working with the different levels of linguistic competence of the newcomer. Open Educational Resources developed within the Making Literacy Meaningful Project (Erasmus+ Key Action 2. 2016-1-DE03-KA201-023008). Barcelona: GREIP.

Dooly, Melinda, Masats, Dolors, & Mont, Maria (2021). Launching a solidarity campaign: Technology-enhanced project-based language learning to promote entrepreneurial education and social awareness. Journal of Technology and Science Education, 11 (2), 260-269.

Idiazabal, Itziar, & Dolz, Joaquim (2013). Introducción. Diversidad lingüísticay formación plurilingüe. In Joaquim Dolz & Itziar Idiazabal (Ed.), Enseñar (lenguas) en contextos multilingües (pp. 9-28). Leioa: Euskal Herriko Unibertsitateko Argitalpen Zerbitzua.

Llompart, Júlia (2017). La transmissiólingüística intergeneracional inversa: quan fills i filles ensenyenllenguaals progenitors. Treballs de Sociolingüística Catalana, 27, 63-76.

Llompart, Júlia (2022). Students as teachers, teacher as learner: Collaborative plurilingual teaching and learning in interaction. In Dolors Masats & Luci Nussbaum (Ed.) Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (p. 54-65). Routledge.

Llompart, Júlia, & González, Amparo (2018). Jugar a lingüistas: una propuesta didáctica para el alumnado plurilingüe. Cuadernos de Pedagogía, 488, 40-45.

Llompart, Júlia i Nussbaum, Luci. (2018). Doing plurilingualism at school: Key concepts and perspectives. A S. Melo-Pfeifer & C. Helmchen (Eds.), Plurilingual literacy practices at school and in teacher education (pp. 19–39). Peter Lang.

Llompart, Julia & Nussbaum, Luci. (2023). Explorar la interacció per entendre les polítiques lingüístiques practicades a l’aula. Bellaterra Journal of Teaching and Learning Languges and Literature, 16(1).

Marçal, Heura, Kelso, Fiona, & Nogués, Mercè (2011). Guia per a l’ús no sexista del llenguatge a la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra: Servei de Llengües i Observatori per a la Igualtat de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Masats, Dolors (2017). Key Concepts in Describing Plurilingualism: A Brief Glossary. Open Educational Resources developed within the Making Literacy Meaningful Project (Erasmus+ Key Action 2. 2016-1-DE03-KA201-023008). Barcelona: GREIP.

Masats,Dolors, & Noguerol, Artur (2016). Proyectos lingüísticos de centro y currículo. In Dolors Masats & Luci Nussbaum (Ed.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria (pp.59-84). Madrid: Síntesis.

Moore, Emilee (2016). Aprendizaje de lenguas e interacción social. In Dolors Masats & Luci Nussbaum (Ed.), Enseñanza y aprendizaje de las lenguas extranjeras en educación secundaria obligatoria (pp. 35-58). Madrid: Síntesis.

Moore, Emilee (2018). Teaching in and for plurilingualism in the 21st century. A resource for teachers and teacher educators. Konect Teaching Materials no. 2. Barcelona: GREIP.

Moore, Emilee, & Llompart, Júlia (2019). De la didàctica de les llengües a la didàcticadel plurilingüisme. CLIL Journal of Innovation and Research in Plurilingual and Pluricultural Education, 2(2), 57-65.

Moore, Emilee, & Palou, Juli (2018). Reading in multilingual environments. In Sílvia Melo-Pfeifer & Christian Helmchen (Ed.), Plurilingual literacy practices at school and in teacher education (pp. 79-102). Bern: Peter Lang.

Moore, Emilee. & Vallejo, Claudia. (2018). Practices of conformity and transgression in an out-of-school reading programme for ‘at risk’ children. Linguistics and Education, 43, 25-38.

Mont, Maria, Masats, Dolors, & Dooly, Melinda (2021). Launching a solidarity campaign to support four Syrian kids stranded in Greece. In Dolors Masats & Cèlia Pratginestós (Eds.), Lessons learnt in schools implementing project-based learning. Barcelona: Omnia Science.

Nussbaum, Luci (2013) De las lenguas en contacto al habla plurilingüe. In Virginia Unamuno & Ángel Maldonado (Ed.), Prácticas y repertorios plurilingües en Argentina (pp. 273-283). Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.

Pascual Calvo, Xavier (2017). Dealing with linguistic diversity in the classroom: a challenge for teachers. Open Educational Resourcesd developed within the Making Literacy Meaningful Project (Erasmus+Key Action 2. 2016-1-DE03-KA201-023008). Barcelona: GREIP.

Phillips, Sarah (1993). Introduction. Young Learners. Resource Books for Teachers (pp. 5-14). Oxford: Oxford Univerity Press.

Pratginestós, Cèlia (2022). Interactional competence in transnational plurilingual peer interactions. In Dolors Masats & Luci Nussbaum (Ed.) Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 188-199). Routledge.

Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme (2018). El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya: L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural. Barcelona: Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Trenchs Parera, Mireia, Larrea Mendizabal, Imanol, & Newman, Michael (2014). La normalització del cosmopolitisme lingüístic entre els joves del segle xxi? Una exploració de les ideologies lingüístiques a Catalunya. Treballs de Sociolingüística Catalana, 24, 281-301.

Vallejo, Claudia (2022). Plurilingual practices and pluriliteracies in an after-school program: Encouraging children’s use of their entire repertoire for meaning making. In Dolors Masats & Luci Nussbaum (Ed.), Plurilingual classroom practices and participation in Catalonia: Analysing interaction in local and translocal settings (pp. 43-53). Routledge.

Vallejo, Claudia. (2020). Translanguaging as practice and as outcome: Bridging across educational milieus through a collaborative Service-Learning project. In Emilee Moore, Jessica Bradley & James Simpson (Eds.), Translanguaging as transformation: The collaborative construction of new linguistic realities. MultilingualMatters.

Vallejo, Claudia, & Moore, Emilee (2016). Prácticas plurilingües ‘transgresoras’ en un programa extraescolar de refuerzo de la lectura. Signo y Seña, 29, 33-61.

Woolard, Kathryn (2008). Les ideologies lingüístiques: una visió general d'un camp des de l'antropologia lingüística. Revista de Llengua i Dret, 49, 179-199.


Programari

No cal adquirir cap programari especial per cursar aquesta assignatura.


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(SEM) Seminaris 211 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 212 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 311 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 312 Català segon quadrimestre matí-mixt
(SEM) Seminaris 411 Català segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 412 Català segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 711 Anglès segon quadrimestre tarda
(SEM) Seminaris 712 Anglès segon quadrimestre tarda
(TE) Teoria 21 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 31 Català segon quadrimestre matí-mixt
(TE) Teoria 41 Català segon quadrimestre tarda
(TE) Teoria 71 Anglès segon quadrimestre tarda