Titulació | Tipus | Curs |
---|---|---|
2500798 Educació Primària | OB | 2 |
Podeu consultar aquesta informació al final del document.
Les pràctiques de segon tenen per objectiu fonamental que els estudiants, en grup, prenguin un primer contacte com a futurs professionals amb un centre escolar i facin una observació de caràcter global de tres aspectes fonamentals: l'entorn social de l'escola, una aproximació rigorosa i sistemàtica a l’observació i anàlisi a la realitat educativa i organitzativa d’un centre escolar i del funcionament i dinàmiques de l'aula.
Objectius generals:
Objectius instrumentals:
Els continguts que es treballen en aquesta assignatura són:
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Estada en el centre educatiu de pràctiques i al territori | 70 | 2,8 | 6, 7, 10, 15, 16 |
Tipus: Supervisades | |||
Seminaris de discussió i avaluació processos dissenyats. Exposicions treballs. Debats i reflexions sobre qüestions bàsiques. Seguiment treballs grupals. | 15 | 0,6 | 2, 3, 6, 7, 10, 11, 12, 16 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi territori. Anàlisi realitat escolar. Preparació individual i grupal de la memòria. Diari de camp. Preparació dels seminaris i de la presentació. | 63 | 2,52 | 1, 2, 4, 6, 9, 10, 11, 12, 16, 18 |
El Practicum 1 del grau d’educació primària es un mòdul integrat per un seguit d’activitats formatives diverses i amb un sentit clarament exploratori i d’anàlisi global de la realitat escolar i social. Les diferents activitats estan organitzades sobre dues variables diferents: localització i agrupament.
A) Localització: fa referència al lloc on es realitzen. Poden ser activitats d’aula i activitats de camp. Les activitats d’aula són els tallers, seminaris i tutories individuals o col·lectives que permeten planificar i concretar les accions formatives que integren el mòdul de Practicum I. Les activitats de camp són les que es realitzen fora de la universitat, sobretot vinculades a una escola d’educació primària i en relació al territori on aquest s’ubica.
B) Agrupament: fa referència a la naturalesa de l’activitat. Pot ser de tipus individual o grupal. Les activitats individuals són activitats de caràcter exploratori, analític o descriptiu que realitza cada estudiant per si mateix/a. Aquestes activitats poden ser preparatòries del treball de camp o d’estudi particular de les dades sobre el territori. Les activitats grupals representen la part més important del mòdul i es vehiculen en relació al grup d’estudiants que fan pràctiques en un mateix centre educatiu i treballen de forma cooperativa.
La Facultat assignarà per a cadascuna de les escoles de les zones assignades a la UAB un nombre màxim d’estudiants que conformaran grups de 5 estudiants. Aquests/es estudiantsconformen un equip de treball que opera col·lectivament en totes les activitats grupals del curs. Només el professorat de la Facultat i en circumstàncies excepcionals pot modificar les composicions dels grups o les assignacions a escoles o zones escolars.
L’alumnat matriculat a un grup classe es dividirà en zones geogràfiques i tindrà assignat un tutor-a de Facultat.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Informe de l'escola | 35% | 0 | 0 | 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16 |
Memòria final | 45% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 16, 17, 18 |
Tutoria, seminaris i exposicions de treballs | 20% | 2 | 0,08 | 2, 3, 6, 7, 10, 13, 16 |
Aquesta assignatura no preveu el sistema d'avaluació única.
L'avaluació de l'assignatura Pràcticum I ha de permetre la constatació de l'assoliment de les competències identificades en aquesta guia. Igualment, ha de tenir present el disseny global de la matèria i les seves orientacions metodològiques. L'avaluació consta d'un seguit d'indicadors que cal tenir presents:
1. Memòria Final. Suposa un 45% de l'avaluació i representa una síntesi descriptiva, valorativa i analítica de les diferents activitats, cerques i observacions realitzades durant tot el Pràcticum I. L'avaluació de la memòria final contempla una part d'avaluació individual que serà realitzada a partir dels diaris individuals d'observació a l’aula i el diari de grup (on es faran constar els aspectes d'organització, planificació i execució del treball, la contribució de cadascun dels membres del grup i la valoració de les dinàmiques de treball). La nota de la memòria final serà individual. La data de lliurament de la memòria final serà el 13 de juny de 2025.
2. Tutories, seminaris i exposicions de treballs. Representen un pes del 20% de l'avaluació, que serà individual. Suposen la supervisió i seguiment, per part del professorat de la Facultat, d'algunes activitats de tipus pràctic i metodològic, l'assistència i participació a les reunions plenàries per tal de comunicar, valorar i analitzar la informació recollida a les diferents escoles i els seus entorns i l'exposició del treball a l'aula el 9 de juny de 2025.
3. Informe de l'escola,implica un35% de l'avaluació i ha de ser emès pel mestre o per la mestra responsable de l'equip de treball.
Per aprovar aquesta assignatura cal que l'estudiant tingui una puntuació mínima de cinc en cadascuna de les evidències avaluades (memòria final, tutories, seminaris, exposicions i informe de l'escola). A més, per a què se l'avaluï l'estudiant haurà d'haver mostrat una actitud compatible amb la professió docent i haurà d'haver assolit uns requisits mínims:
- Haver complert amb els requisits del calendari i assumit les responsabilitats assignades.
- Haver mostrat respecte per totes les persones que formen part de la comunitat educativa.
- Haver respectat la normativa de l'escola (horari, ús del mòbil, vestimenta, etc.).
- Haver fet ús de la llengua vehicular d'acord amb les directrius del centre.
L’alumnat ha de mostrar una actitud compatible amb la professió. Si no és així, en qualsevol moment de l'estada, tant el centre de pràctiques com la universitat poden decidir que l’alumne/a ha d’aturar l’estada al centre. En aquests casos hi haurà un contacte entre la facultat i el centre, que elaborarà/n un informe raonat d’interrupció de pràctiques on s'evidenciarà que l'estudiant no pot continuar fent les pràctiques. Si això passa, aquesta persona suspendrà automàticament el pràcticum (la nota numèrica que quedarà serà un 3).
Totes les tasques d'avaluació dutes a terme durant el curs s'hauran de presentar en el termini indicat pel professorat en el programa.
Les notes de la memòria final estaran disponibles en els vint dies hàbils posteriors a la seva presentació.
L’assistència als seminaris és obligatòria. Altrament es considerarà com a "No avaluable". Els justificants només serveixen per explicar l’absència, en cap cas són un eximent de la presencialitat.
En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d'expressar-se amb fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professorat considera que no compleix aquests requisits.
Recordem que, en el cas de la llengua catalana, a 1r i 2n curs es demana que l'estudiant tingui una competència lingüística equivalent al Nivell 1 per a Mestres d’Educació Infantil i Primària; i que a partir del 3r curs del Grau l'estudiant haurà d'haver mostrat una competència equivalent al Nivell 2 per a Mestres d’Educació Infantil i Primària (més informació sobre aquests nivells a https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/competencia-linguistica-1345737529755.html).
La copia o plagi, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, constitueixen un delicte que pot representar suspendre l’assignatura. Es considerarà que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot o una part del treball d'un/a altre/a company/a. Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi una part d’un text d'un/a autor/a sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital. En cas que es detecti plagi total o parcial d'una de lesactivitats d'avaluació se suspendrà directament l'assignatura i la nota numèrica que quedarà serà un 3. (més informació sobre plagi a https://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html).
En cap cas es podrà recuperar aquesta assignatura si es rep un informe negatiu de les pràctiques per part de l’escola i/o en el cas que l'alumne-a mostri una actitud incompatible amb la professió docent. En els altres casos el professorat podrà exigir la realització d’una memòria individual per recuperar la nota individual de la memòria de pràctiques.
Informació general sobre les normes d'avaluació: https://www.uab.cat/web/estudiar/grau/informacio-academica/avaluacio/en-que-consisteix-l-avaluacio-1345662177201.html
ANYON, J. (1999). Clase Social y conocimiento escolar, a Fernández Enguita, M. (comp.) Sociología de la educación. Textos fundamentales. Barcelona: Ariel.
ANTÚNEZ S. (1993). Claves para la organización de centros escolares. Barcelona: Horsori.
ANTÚNEZ, S. i GAIRÍN, J. (1996). Fundamentos y prácticas de la organización escolar. Barcelona: Graó.
ALEGRE, M.A.(2006). L’acollida i l’escolarització de l’alumnat d’origen estranger al sistema educatiu català. A BONAL, X (dir). L’Estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2005. Barcelona: Mediterrània.
ARMENGOL, C., PALLARÉS, R.M., Feixas, M. (2003). Seguint el fil de l'organització. Col.lecció Materials. Servei de Publicacions, Universitat Autònoma de Barcelona.
RIVAS FLORES, J (1983). El aula como microsociedad: Significación social del aula y de la relación educativa. A GLORIA GARCIA DE LEÓN et al. Sociología de la Educación. Barcelona: Barcanova.
FERNANDEZ PALOMARES. F. (Coord.) (2003). Sociología de la Educación. Madrid: Pearson.
GAIRÍN, J. y DARDER, P. (Coord.) (1996). Organización de centros educativos. Aspectos básicos. Barcelona: Praxis
GARCIA GRACIA, M. (2003). El sistema de enseñanza como construcción histórica y social a FRANCISCO FERNÁNDEZ PALOMARES (Coord). Sociología de la educación. (pp.87-114) Madrid: Pearson.
PARSONS, T. (1990). El aula como sistema social: algunas de sus funciones en la sociedad americana, Educación y Sociedad, 6, 173-195.
SANTOS, M. (2000). La escuela que aprende. Madrid: Morata.
BERTRAN, M. (2015) Eines i recursos per a la realització del pràcticum. A FEIXAS, M; JARIOT, M; TOMÀS-FOLCH, M (2015) El pràcticum de pedagogía i Educació Social. Materials, núm. 231.(pp. 123-129), Bellaterra.
RODRIGUEZ, M. (2015). L’observació de la interacció. A FEIXAS,M., JARIOT, M, TOMÀS-FOLCH, M. (2015) El pràcticum de pedagogía i Educació Social. Materials, núm. 231 (pp, 153-164) Bellaterra.
No es requereix programari específic per a dur a terme aquest pràcticum.
La informació sobre els idiomes d’impartició de la docència es pot consultar a l’apartat de CONTINGUTS de la guia.