Logo UAB

Educació musical i visual

Codi: 102036 Crèdits: 9
2024/2025
Titulació Tipus Curs
2500798 Educació Primària OB 2

Professor/a de contacte

Nom:
Cristina Gonzalez Martin
Correu electrònic:
Cristina.Gonzalez.Martin@uab.cat

Equip docent

Mar Moron Velasco
Gemma Paris Romia
Berta Menen Ortin
Laia Noves Alejandro
Joan Lluís Cepria Honorato
Ruth Ortin Lozano

Idiomes dels grups

Podeu consultar aquesta informació al final del document.


Prerequisits

No s'exigeixen prerequisits per a cursar aquesta assignatura.


Objectius

  • Comprendre la naturalesa dels processos artístics (performativa de les arts, música, dansa i moviment) i els seus recursos per a ser formalitzats.
  • Conèixer intervencions educatives en l'àmbit de: imatge, objecte i espai.
  • Conèixer els continguts musicals que es treballen a l'etapa primària i algunes aplicacions didàctiques en l'àmbit de la música.

Competències

  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
  • Adquirir recursos per a fomentar la participació al llarg de la vida en activitats musicals i plàstiques dins i fora de l'escola.
  • Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals (en termes de fortaleses, potencialitats i debilitats), per desenvolupar aquelles que siguin necessàries en el desenvolupament professional.
  • Comprendre els principis que contribueixen a la formació cultural, personal i social des de les arts.
  • Conèixer el currículum escolar de l'educació artística, en els seus aspectes plàstic, audiovisual i musical.
  • Conèixer i aplicar a les aules les tecnologies de la informació i de la comunicació.
  • Dissenyar, planificar i avaluar processos d'ensenyament i aprenentatge, tant de forma individual com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre.
  • Mantenir una relació crítica i autònoma respecte els sabers, els valors i les institucions socials públiques i privades.
  • Reflexionar entorn les pràctiques d'aula per tal d'innovar i millorar la tasca docent. Adquirir hàbits i destreses per a l'aprenentatge autònom i cooperatiu i promoure'l entre els estudiants.
  • Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).

Resultats d'aprenentatge

  1. Adquirir els coneixements curriculars artístics de l'escola.
  2. Comprendre el valor de l'educació artística en el desenvolupament de la persona i de la societat.
  3. Conèixer i utilitzar recursos tecnològics en les activitats programades.
  4. Conèixer, analitzar i produir material didàctic aplicat a l'ensenyament artístic.
  5. Estar capacitat per a treballar en equip.
  6. Experimentar la música amb relació al context social i cultural.
  7. Haver adquirit coneixements i capacitats i habilitats en la dimensió productiva i perceptiva de les arts plàstiques i musicals.
  8. Haver desenvolupat coneixements i capacitats crítiques respecte la cultura i l'educació.
  9. Haver desenvolupat les capacitats creatives i d'innovació.
  10. Portar a terme projectes que incloguin diferents disciplines artístiques en el seu procés.
  11. Proposar formes d'avaluació dels projectes i accions de millora de la sostenibilitat.
  12. Reconèixer el valor de les arts en la formació de la persona, i el paper fonamental que l'escola té com a responsable d'aquesta condició.
  13. Reconèixer les emocions pròpies i dels altres, i el seu valor en l'educació artística a l'escola.

Continguts

Bloc I. Art i educació

DIMENSIÓ CULTURAL I PERFORMATIVA

1.- L'educació de l'art en el desenvolupament de la persona.

2.- Relacions entre art i educació.

3.- Contextos històrics, socials i culturals.

       3.1- La societat audiovisual.

Bloc II. Formació en la pràctica de les arts

DIMENSIÓ PRODUCTIVA I PERFORMATIVA

1.- El pensament visual i el desenvolupament artístic: procediments i tècniques bidimensionals i tridimensionals.

2.- Pràctiques i projectes relacionats amb diferents moviments artístic i contextos culturals.

3.- Comprensió i experimentació de la pràctica de l'art com a procés de coneixement.

Bloc III. L'educació visual i plàstica a l'escola

DIMENSIÓ EDUCATIVA: LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA

1.- El currículum d'educació artística: visual i plàstica.

2.- Metodologies, processos i estratègies.

Bloc IV. Música i educació

DIMENSIÓ CULTURAL

1.- La música: art i llenguatge entre els humans i les cultures.

2.- La música en relació al context social i cultural.

Bloc V. Formació en la pràctica musical

DIMENSIÓ PRODUCTIVA I PERCEPTIVA DE LA MÚSICA

1.- La interpretació musical a través de la veu i els instruments o materials afins.

      1.1.- La cançó com a element bàsic de pràctica musical.

      1.2.- Iniciació al gest de direcció.

2.- L'escolta de música en el procés de sensibilització i per a l'assoliment de coneixements.

3.- La creació sonora. De la transmissió oral a la codificació.

4.- La dansa i el moviment.

Bloc VI. L'educació musical a l'escola

DIMENSIÓ DIDÀCTICA DE LA MÚSICA

1.- L'ensenyament-aprenentatge de la música.

       1.1.- Principis metodològics fonamentals, recursos, materials i estratègies.

2.- La música i les seves implicacions a nivell fisiològic, psicomotors, emocional i cognitiu.  


Activitats formatives i Metodologia

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Exposició en grup 27 1,08 1, 4, 6, 7
Seminaris 41 1,64 1, 2, 8, 9, 12, 13
Tipus: Supervisades      
Activitats tutoritzades 45 1,8 4, 5, 6, 7, 9, 10
Tipus: Autònomes      
Realització de propostes: teoria i pràctica de l'educació artística: música i visual. 112 4,48 4, 5, 6, 7, 9, 10

SUPERVISADES

  • Tutories i altres activitats tutoritzades.
AUTÒNOMES
  • Realització de propostes: teoria i pràctica de l'educació artística: música i visual i plàstica.
DIRIGIDES
 
Presencial en grup:
  • Exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari. Es realitza amb tot el grup classe i permet l'exposició dels principals continguts a través d'una participació oberta i activa per part dels estudiants.
  • Plantejament i organització dels exercicis i activitats que es realitzaran posteriorment en seminaris.
  • Coordinació i plantejament de les activitats interdisciplinars entre plàstica i musical.
  • Realització d'activitats musicals col·lectives.
Seminaris:
  • Espais de treball en grup reduïts (1/2 o 1/3 part del gran grup) supervisat pel professorat on mitjançant anàlisi de documents, resolució de casos o activitats diverses s'aprofundeix en els continguts i temàtiques treballades en el gran grup.
  • Realització dels exercicis i activitats dissenyats en les sessions de gran grup.
  • Realització d'exercicis i activitats específiques del treball de seminari.
  • Activitats d'exposicions orals, individuals o en grup. Comentarisi crítiques dels resultats.
SORTIDES: Sortides a museus o altres centres artístics i tallers musicals. En el cas de la sortida al Museu de la Música i taller de Gamelan tindrà un cost aproximat de 5 euros per alumne. En el cas que un alumne no pugui realitzar la sortida es proposaran les següents alternatives: fer la sortida en un altre dia, amb un grup diferent del propi, o bé buscar una alternativa a la sortida en format de treball complementari. En el cas de visual es preveu fer una sortida a Santa Fe del Montseny amb cotxes particulars (grups de matí).
 
COMPRA DE MATERIAL: El professorat pot demanar la compra d'alguns materials per a dur a terma les diferents activitatsque tindran un cost aproximat de 10-15 euros.

Degut al moment actual “d’alarma climàtica”, “de manca de recursos naturals” i “de desequilibri econòmic” que estem vivint al planeta, l’equip de professorat de la Unitat de Didàctica de l’Expressió Plàstica, fomentarà competències artístiques des d’una mirada eco-social i eco-feminista. Es prioritzaran materials naturals i de reciclatge durant les sessions de taller i les creacions artístiques individuals i/o grupals que es realitzin. Amb la utilització de materials naturals i l’elaboració d’altres a partir d’aquests, es vol generar consciència ambiental entre les estudiants, que implica desenvolupar la sensibilitat i l’habilitat crítica per a percebre el medi natural i material que ens envolta, i per saber i reaccionar davant d’actituds, situacions i esdeveniments que contribueixin a millorar la cura del planeta. 

Si es necessiten altres materials, el professorat recomanarà allò més adient per a les activitats programades, que tindrà un cost sostenible i podrà ser compartit entre l'alumnat. Es cercaran mecanismes per a que tothom els tingui. 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.


Avaluació

Activitats d'avaluació continuada

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Bloc I. Art i educació. DIMENSIÓ CULTURAL I PERFORMATIVA 15 0 0 2, 8, 11, 12
Bloc II. Formació en la pràctica de lart. DIMENSIÓ PRODUCTIVA I PERFORMATIVA 25 0 0 1, 5, 7, 9, 10
Bloc III. L'educació artística a l'escola. DIMENSIÓ DIDÀCTICA: LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA 10 0 0 1, 3, 4, 5, 10, 13
Bloc IV Música i educació. DIMENSIÓ CULTURAL 10 0 0 2, 8, 12
Bloc V. Formació en la pràctica musical. DIMENSIÓ PRODUCTIVA I PERCEPTIVA DE LA MÚSICA 30 0 0 5, 6, 7, 9, 10
Bloc VI. L'educació musical a l'escola. DIMENSIÓ DIDÀCTICA DE LA MÚSICA 10 0 0 1, 5, 9, 12, 13

  • Donada la metodologia activa i participativa de les sessions, l’assistència és important per a l’assoliment de les competències de l’assignatura.
  • Per a poder superar l'assignatura s'han d'haver aprovat cada una de les dues parts de què consta: la d'educació visual i plàstica, i la d'educació musical. La nota final serà la mitja aritmètica entre les dues parts.
  • Cal mostrar una actitud compatible amb la professió educativa, desenvolupant competències bàsiques com la participació, la cooperació, l’empatia, l’argumentació i el respecte cap als altres. L’estudiant ha de demostrar ser responsable i rigorós en el treball autònom, mostrar pensament crític i unes conductes que afavoreixen un entorn amable i positiu, democràtic i on es respecten les diferències. Aquesta actitud serà indispensable per poder superar l’assignatura.
  • Cal també, que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent. En totes les activitats (individuals i en grup) es tindrà en compte, doncs, la correcció lingüística, la redacció i els aspectes formals de presentació. L’alumnat ha de ser capaç d’expressar-se amb  fluïdesa i correcció i ha de mostrar un alt grau de comprensió dels textos acadèmics. Una activitat pot ser retornada (no avaluada) o suspesa si el professor/a considera que no acompleix aquests requisits.
  • L'avaluació es fixarà també en les competències per al treball cooperatiu i en equip, i serà sensible al gènere.
  • L'ús dels dispositius electrònics a classe només serà acceptat pel seu ús acadèmic.
  • El plagi total o parcial d'una de les activitats d'avaluació i/o la còpia en una prova d'avaluació és motiu directe per suspendre l'assignatura.
  • Si es detecta o es sospita l’ús de la Intel·ligència Artificial en els treballs que l’alumne hauria d’haver de manera autònoma aquest treball quedarà suspès. 
  • Els lliuraments de les diferents tasques d’avaluació s’han de realitzar el dia marcat o abans, en cap cas s’acceptaran les entregues o els lliuraments posteriors.
  • En el cas de música, cal haver superat l'examen escrit per aprovar.
  • Les persones amb problemes vocals que els impedeixin cantar, hauran de portar l'informe mèdic que expliqui la situació i es faran adaptacions de l'examen oral. En cas de no portar un diagnòstic, tot i tenir problemes vocals, caldrà fer l'examen i si es suspèn farà mitjana amb la resta de notes.
  • La recuperació es podrà aprovar només si s’assoleix una puntuació mínima de 5 (sense arrodoniment). Al mateix temps, la nota màxima que es podrà assolir en la recuperació és de 5. En el cas de música, només optaran a reavaluació les tasques d’avaluació d’examen (oral i continguts), la resta faran mitjana. En el cas de visual, es pactarà amb el/la professor/a en una tutoria individual les tasques a realitzar/millorar per recuperar l’assignatura.

Concreció de les activitats d'avaluació

 

Tasca d’avaluació

Tipologia d’activitat

Percentatge

Data d’avaluació

Data de reavaluació

Treball exposició/investigació (Bloc I)

Grupal

10%

Abril 2025

30 juny 2025

Propostes relacionades amb la pràctica de l’art (Bloc II)

Individual i Grupal

15%

Gener i Abril 2025

30 juny 2025

Projecte interdisciplinari (Bloc II)

Grupal

5%

Gener 2025

30 juny 2025

Intervenció educativa (Bloc III)

Individual

5%

Abril 2025

30 juny 2025

Disseny i estructura portafoli/web (Bloc I, II i III)

Individual

5%

Gener 2025

30 juny 2025

Conclusions i documentació visual del portafoli/web (Blocs I, II i III)

Individual

5%

Abril 2025

30 juny 2025

Actitud participativa i pro-activa durant les sessions de visual

Individual

5%

 

 

Treball de reflexió a partir de 3 experiències musicals (Blocs IV i V)

Individual

7.5%

Novembre 2024

 

Prova escrita música (Blocs V i VI)

Individual

20%

Desembre 2024

30 juny 2025

Projecte interdisciplinari (Blocs V i VI)

Grupal

10%

Gener 2025

 

Prova oral música (Bloc V)

Individual

12.5%

Gener 2025

30 juny 2025

- El detall de les tasques d’avaluació de música i visual que es realitzin durant el curs estarà penjat al Campus Virtual de cada grup.

- El professorat de cada grup indicarà les dates exactes de lliurament de les diferents tasques d’avaluació durant la presentació de les assignatures el primer dia de curs.

- El professorat comunicarà el retorn i/o la qualificació de les activitats d’avaluació en un termini màxim de 20 dies hàbils.

Avaluació única

  • L’avaluació única tindrà lloc el 12 de maig del 2024.
  • Les tasques d’avaluació de música i visual per a l’alumnat que s’aculli a l’avaluació única seran les mateixes que per a la resta d’estudiants, però els treballs en grup s’hauran de fer de manera individual.
  • S’aplicarà el mateix sistema de recuperació que per a l’avaluació continuada.
  • La revisió de la qualificació final seguirà el mateix procediment que per a l’avaluació continuada.

Bibliografia

EDUCACIÓ DE LES ARTS VISUALS

Acaso, M., i Megías, C. (2017). Art Thinking. Cómo el arte puede transformar la educación. Barcelona: Paidós

Acaso, M. (2009). La educación artística no son manualidades. Nuevas prácticas en la enseñanza de las artes y la cultura visual. Madrid: Catarata

Aguirre, Imanol (2017). La formación de la persona. En Cuadernos de Pedagogía, 484, 24-27

Álvarez, I., Morón, M. i Gastín, M. (2019). Educar a través de las Artes. Proyectos interdisciplinaris e inclusives en una escuela multicultural. Aula. 287, 31-35

Álvarez-Valdivia, I. M. i Morón-Velasco, M. (2022). Educar por medio del arte en una escuela multicultural. magis, Revista Internacional de Investigación en Educación, 15, 1-23. [Recuperat 01/02/22] https://revistas.javeriana.edu.co/index.php/MAGIS/article/view/32731

Atkinson, D. (2011). Art, Equality and Learning: Pedagogies Against the State. Rotterdam: Springer

Assadourian, E. (2017). Educación Ecosocial. Cómo educar frente a la crisis ecológica. Icaria Editorial

Agra, M. J. (2007). La educación artística en la escuela. Barcelona: Graó

Bamford, A. (2009). El factor ¡wuau!. El papel de las artes en la educación. Barcelona: Octaedro

Bang Larsen (2010). Palle Nielsen. El model. Un model per a una societat qualitativa. (1968). Barcelona: Museu d’Art Contemporani de Barcelona

Barbe-Gall, F. (2009). Cómo hablar de arte a los niños. Donostia: Nerea.

Barbe-Gall, F. (2010). Cómo mirar un cuadro. Barcelona: Lunwerg.

Bell Hooks (2021). Enseñar a transgredir. La educación como práctica de la libertad. Capitán Swing Libroa, S.L.

Berger, J. (2001). Modos de ver. Barcelona: Gustavo Gili.

Blanco, V. y Cidrás, V. (2019). Educar a través da arte. Cara a unha escola imaxinada. Pontevedra: Kalandraka

Bauman, Z. (2008). Els reptes de l’educació en la modernitat líquida. (Tr. J. Sampere). Barcelona: Arcàdia

Bauman, Z. (2008). L'educació en un món de diàspores. Debats d’Educació. Recuperat de: https://www.fbofill.cat/publicacions/leducacio-en-un-mon-de-diaspores

Chomsky, N. (2003). Chomsky on democracy education (C.P. Otero, Ed.). New York: Roudledge Falmer.

Chomsky, N. (2009). La (des)educación (3ª edición) Barcelona: Crítica.

Dewey, J. (2008). El arte como experiencia. Barcelona: Paidós. 1ª edición 1934.

Dysthe, O. ; Bernhardt, N.; Esbjorn, L. (2013). Enseñanza basada en el dialogo. El museu de arte como espacio de aprendizaje. Bergen: Fagbokforlaget

Efland, A. (2002). Una historia de la educación del arte. Tendencias intelectuales y sociales en la enseñanza de las artes visuales. Barcelona: Paidós.

- (2004). Arte y cognición. La integración de las artes visuales enelcurrículum. Barcelona: Octoedro.

Eisner, E. (2004). Elarte y la creación de la mente. Barcelona: Paidós

- (2005). Educar la visión artística. Barcelona: Paidós.

Freire, H. (2008). Arte infantil y transformación social. El rapto de Europa. Pensamiento y creación, 13, 23-38.

- (2011). Educar en verd. Idees per apropar els nens i les nenes a la natura. Barcelona: Graó. 

Gardner, H. (1994). Educación artística y desarrollo humano. Barcelona: Paidós.

Gardner, H. (1995). Inteligencias múltiples. La teoría en la práctica. Barcelona: Paidós.

Gompertz, W. (2015). Piensa como un artista. Barcelona: Taurus

González Verdaguer, T. (2016). Diálogos en el museu. Cuadernos de Pedagogía. 473, pp. 66-69

González Verdaguer, T. (2008). El museu com espai de trobada entre l’educació i la cultura. Temps d’educació, 35, 119-126

Greene, M. (2005). Liberar la imaginación. Ensayos sobre educación, arte y cambio social. Barcelona: Graó

Herrero, Yayo (2022). Educar para la sostenibilidad de la vida. Una mirada ecofeminista a la educación. Ed. Octaedro.

Hwang, S.Y. (2017). Rethinking Creativity: Present in Expression in Creative Learning Communities. Educational Philosophy and Theory 49 (3): 220-230.

Hernández, F. (2007). Espigador@s de la cultura visual. Barcelona: Octaedro.

Hoyuelos, A. (2012). Les imatges fotogràfiques com a documentació narrativa. In-fàn-ci-a, 188, 7-14.

Iwai, K. (2002). «La contribución de la educación artística a la vida de los niños». Perspectivas. Vol. XXXII, n° 4, diciembre

Marín Viadel, R. (2003). (Coord.). Didáctica de la educación artística para primaria. Madrid: Pearson Education.

- (2005). Investigación en Educación Artística. Granada: Univ. de Granada y Sevilla.

Morón, M. (2005). L’art del segle XX a l’escola. http://www.xtec.cat/~mmoron. [Última consulta juny 2024]

Morón, M. y Valdivia, I. M. Á. (2023). Binomio arte y educación para la escuela multicultural. Cuadernos de pedagogía, (540), 3.  

Morón, M. y París, G. (2013). Espacios de creación artística en la escuela. Arte y movimiento, 9, 53-63.

Morón, M. i París, G. (2016). Crear, imaginar, pensar.  Perspectiva Escolar. Núm. 385- Gener/Febrer. Pàgs. 49-54

Munari, B. (2018). Fantasía. Barcelona: Gustavo Gili.

Neddo, N. (2019). El artista orgánico. Barcelona: Promopress

Padró, C. (2006) Repensar los museos, la educación y la historia del arte. Belda, C. i Marín, M.T (coords). La museología y la historia del arte. Murcia: Universidad de Murcia

París, G. (2018). Art i joc, processos de creació a la infància. Infància, 225, 37-42.

París, G., i Morón, M. (2019). Quan l’art entra a l’escola la creativitat surt per la finestra. Guix, 453, 41-45.

Rodari, G. (2017). Escuela de fantasía. Barcelona: Blackie Books.

Torres, M., i Juanola, R. (1998). Dibuixar: mirar i pensar. Barcelona: Rosa Sensat.

Ungerer, T. (2019). Així és la vida. Barcelona: Blackie Books.

Vallvé, Ll. (2010). Tiene que llover al revés. Barcelona: Octaedro.

Vaquero, C. y Texeira, R. (2021). Otra forma de visitar el museo. Una oportunidad para resignificar la educación artística desde la acción colectiva en la formación de maestras y maestros. ArtsEduca, 28, 8-23

 

EDUCACIÓ MUSICAL

Blacking, J. (1994). Fins a quin punt l'home és music. Vic: Eumo Editorial.

Bonal, E., Casas, M., i Casas, N. (2005). Diversita't. Cançons, danses... activitats i recursos per a la convivència en la diversitat. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Fundació Bofill. (inclou 2 CDs)

Departament d’Educació (2022). Decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Departament d'Ensenyament (2015). Cançons populars i tradicionals a l'escola. Propostes didàctiques i metodològiques. Generalitat de Catalunya: Departament d'Ensenyament.

Hargreaves, D.J. (1998). Música y desarrollo psicológico. Barcelona: Graó.

Hennessy, S. (1995). Music 7-11. Developing primary teaching skills. Londres: Routledge.

Maideu, J. (1996). Assaig. Cançons i exercicis. Barcelona: Eumo Editorial.

Malagarriga, T., i Valls, A. (2003). La audición musical en la Educación Infantil. Barcelona: CEAC (inclou CD).

Swanwick, K. (1991). Música, pensamiento y educación. Madrid: Morata y MEC.

Tafuri, J. (2006). ¿Se nace musical?. Barcelona: Graó.

 


Programari

En aquesta assignatura no s'utilitza cap programari concret. 


Llista d'idiomes

Nom Grup Idioma Semestre Torn
(PLAB) Pràctiques de laboratori 211 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 212 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 213 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 311 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 312 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 313 Català anual matí-mixt
(PLAB) Pràctiques de laboratori 411 Català anual tarda
(PLAB) Pràctiques de laboratori 412 Català anual tarda
(PLAB) Pràctiques de laboratori 413 Català anual tarda
(PLAB) Pràctiques de laboratori 711 Anglès anual tarda
(PLAB) Pràctiques de laboratori 712 Anglès anual tarda
(PLAB) Pràctiques de laboratori 713 Anglès anual tarda
(TE) Teoria 21 Català anual matí-mixt
(TE) Teoria 31 Català anual matí-mixt
(TE) Teoria 41 Català anual tarda
(TE) Teoria 71 Anglès anual tarda